Comuna de Caimari
(18.10.2019)
La Comuna de Caimari és el principal territori
comunal del municipi de Selva. Un gran espai muntanyenc i forestal de gran
valor paisatgístic i naturalístic, amb una extensió de 756 hectàrees (1.064
quarterades), situat al nord del nucli de Caimari i tradicionalment aprofitat pels
habitants de la contrada.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts
RECORREGUT: 11,300 km
DIFICULTAT MITJANA
Per avui ens hem decidit a fer una volta pels
límits de la comuna de Caimari, al municipi de Selva, Aquest territori comunal
fa partió amb els termes de Mancor i Escorca, coincidint precisament al cim del
puig de sa Fita, el nostre objectiu. N'Andreu no ens acompanya per ser a
trescar món.
Son les 8 del matí en deixar el cotxe a
l'aparcament situat just a la sortida del poble, a la carretera cap a Lluc,
Ma-2130 al km 7, partint per amunt per la carretera. Encara que ben aviat, la
deixem per l’esquerra pel camí des Horts.
Un camí planer que segueix paral·lel a la
carretera, amb el puig de n’Escuder al front, com un bon guàrdia d’aquest accés
als primers contraforts de la Serra.
Al costat oest, un poc més avall, el
torrent de sa Mosquera i un poc més enllà, la rota des Carter, amb la seva
singular caseta adossada a un gran penyal. Caminam per
l’ombra, encara que el sol ja il·lumina el cim de n'Escuder. Les previsions per
avui son bones, fins i tot calor.
Un poc més endavant a on el camí gira cap a
l’esquerra, oest, i passant per damunt el torrent, ens trobam un grapat de
persones del IBANAT que netegen, tot l'entorn i arreglen els marges. Les pluges
de fa un grapat de setmanes, varen tindre greus conseqüències pel poble de
Caimari i la seva gent, ja que aquest torrent de sa Mosquera es va desbordar al
seu pas pel poble. Precisament en aquest punt s'ajunten les aigües procedents
del comellars des Horts, de s'Homo i de sa Coveta Negra, un redol a on sembla
va ploure més de 100 litres en un espai molt curt de temps.
El camí comença a empinar-se i s'enfila per
entre els penyalars de de n'Escuder i els estreps del puig de s'Aladernar,
mentre creuam la barrera que dona entrada a la vall i finca des Horts. Un poc
més amunt, vora una espectacular alzina, la cova de sa Palla, una gran balma a
on hi descansa el bestiar.
Aquesta petita vall des Horts és un lloc molt
agradós, tancada per tots els costats per aquestes altes parets dels primers
estreps de la Serra, resguardada i al mateix temps allunyada de camins massa
transitats.
Les velles cases des Horts es troben aferrades
al camí, son d'una sola planta, senzilles i estan perfectament integrades amb
l'entorn. Els darrers anys s'han construït unes altres cases un poc més enllà.
Totes les terres dels voltants es troben ben cuidades. A n'aquestes cases a
principis de segle passat s’hi va cometre un assassinat, la madona va matar
l'amo.
Traspassam un portell amb la barrera oberta,
per seguir pujant, per aquest camí públic, fent malbé per les recent plogudes.
El trespol està tot desfet, amb un enorme i profund xaragall al bell mig, que
ha deixat les roques a la vista.
Després d'una llarga ziga-zaga el camí es
replana fent una bona tirada fins arribar a s’Estret, al portell que dona
entrada a les terres comunals.
Al costat dret, després del portell hi ha gravada
una creu i les lletres MP.
El camí de sa Comuna segueix pujant pel centre del
comellar de sa Jonqueta, anomenada també coma d’en Salord. Ben aviat deixam a
l’esquerra el petit comellar de ses Fontanelles, pel qual un caminet pujant de
sitja en sitja ens duria fins al Clot de sa Mola, i que en altres caminades ens
ha permès baixar des de dalt de sa Mola.
Podem veure el cim del puig de n'Ali, al fons.
Seguim avançant, entre sitges, en clara
direcció nord-oest, fins arribar al fons de la coma, a on hi ha una bassa
coberta i el camí es bifurca, encara que tots moren un poc més amunt.
La bassa
és un dipòsit amb coberta que segurament proveïa d'aigua als carboners que
feinejaven per aquest redol. Hi ha una grapat de sitges pel redol.
Des d’aquest punt surt un caminoi de ferradura,
ben fitat, que és una de les vies emprades per pujar al puig de n’Ali. Però
noltros avui volem pujar al puig de sa Fita, cim que marca els límits dels
termes de Selva, Mancor i Escorca, i que es troba situat al extrem nord-oest de
la comuna de Caimari, de 895 m, segons el llibre de la Comuna editat per
l’Ajuntament de Selva.
Retrocedim un poc fins a localitzar als costat
oest, un caminoi que s’enfila pel coster, directe cap al Cingles (cingles de sa
Jonqueta), ...
...per a continuació fer un gir cap al oest, mentre és evident i bo de
seguir, per un poc més amunt pràcticament desaparèixer.
Anirem trobant
esporàdiques fites que ens ajuden a pujar per aquest empinat coster, entre pins
i garriga baixa.
Noltros seguim pujant direcció oest, fins arribar a la paret
que tanca la Comuna. Som als límits dels termes de Selva i Mancor.
Son les 10,11 h. Resseguim aquest paret, en bon
estat de conservació, cap al nord, podríem dir en direcció al cims del puig,
fins que la paret mor devora el penyalar.
Hem de passar a l’altre costat i
seguir pujant.
El territori és més empinat, a qualque tram sembla que hi ha
hagut camí, avui molt malmenat.
A la part alta anam girant un poc cap al oest
per envestir la pujada del cim situat més a ponent, i el més alt, i fer-ho per
aquest costat que segurament és el més senzill.
Dues curtes grimpades i som a
dalt del punt més elevat d’aquest puig de sa Fita (899 m).
Aquest puig que marca el límits de terme està
format per tres cims, un poc separats entre ells, de roques molt carstificades,
d'oest a est, de 899 m els dos primers i 894 m el tercer (segons Alpina). Al
tercer i més baix, situat més al est, és a on està situada la fita de terme i
muntanya pública (MP), tallada a una pedra.
Des de dalt de qualsevol d'aquests tres cims es
pot contemplar una ampla panoràmica, de gran part de la Serra i gairebé de tota
la Comuna cap a sud-est. Segons diu el llibre de “Sa Comuna de Caimari”, editat
per l’Ajuntament de Selva, és una massa muntanyenca de difícil accés, en
presentar plegaments romputs i aixecats amb cavalcaments, propis d’una
estructura comprensiva. Formada per materials calcaris de l'estat del liàsic, i
roques calcàries i dolomies del triàsic mitja i superior. Aquí s'hi troben, a
la partió amb Escorca, les majors altituds del terme, de ponent a llevant,
alineades com una serralada, el puig de sa Fita (895 m), situat a prop de la
triple partió, el puig de sa Jonqueta (884 m), el puig de n’Ali ((1.037 m),
sostre del municipi i únic que supera el 1.000 m, el puig des Grau, també dit
de sa Regana (864 m) i el puig Caragoler (909 m).
Sa Carena i el comellar des Bosc, en primer terme, s'Alcadena, Castell d'Alaró, Penyal d'Honor, Alfàbia, Tossals Verds, entre d'altres.
Ses Bassetes i el Massanella cap a nord-oest, ...
... amb es Rutló just davant noltros.
Deixam aquest primer cim.
Safrà bord, entre les roques.
La passa no és senzilla.
Vells pals de l'antiga línia procedent del Gorg Blau, entre els dos primers cims.
Gran part del territori de la Comuna, al nostre abast visual.
A punt de coronar el segon cim. Al fons es pot veure des d'on venim.
Cuculla central del puig de sa Fita.
Coronat per una solitària pedra.
Des d'aquí ja podem veure el cim que li dona nom...
...amb la fita al seu capcurucull.
Hem de vorejar aquesta part central del puig,...
... per poder accedir al capcurucull que dona nom a la muntanya, ...
...amb la fita de separació de termes (Selva, Mancor i Escorca), a més del territori comunal.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 12,40 h quan partim per avall. Al
principi seguim direcció nord-est, baixant de forma suau per enmig del pinar i
garriga baixa, ...
...encarats cap al coster del puig de n'Alí, ...
...fins a topar-nos amb
un conjunt de dues sitges, una d’elles amb un escaló ben alt. Sembla que hi pot
haver un caminet, però no el sabem trobar.
Som a un territori força complicat,
el rocam es troba molt carstificat, i avançar és difícil. Hem girat cap a
sud-est, per dirigir-nos cap al caminoi que baixa des de n'Alí.
Connectam amb el camí de ferradura, més o manco
en bon estat, bastit damunt un marget, fàcil de seguir, i que amb un grapat de
ziga-zagues, ...
...ens dura fins al fons del comellar de sa Jonqueta o coma d’en
Salord, ...
...amb la bassa coberta, per on hem passat abans.
A partir d'ara serà un xalar, només ens queda
davallar per aquest camí de carro, sembla que construït el 1.936, al manco el
tram dels Horts fins al territori comunal. És un estret comellar tancat al est
pel Putxet o Moleta des puig de n’Ali (708 m) i el Putxet d'Enmig (631 m).
També son coneguts com a Serra de Darrera, i que juntament amb la Serra de
Davant s’anomena Serra de s’Esquerdar. Al costat oest hi tenim, segons anam
davallant, el Cingles de sa Jonqueta, el estreps de la Moleta de Can Bajoca o
des Cingles (756 m), el comellar de ses Fontanelles, i sa Moleta que son els
estreps del puig de ses Fontanelles (689 m), tot just abans d’arribar a
s’Estret des Horts, que marca el límit de la comuna.
Un cop traspassat el portell de la Comuna, el camí
és de més entitat, amb marge de sosteniment i a la part alta es troba en bon
estat, no així la part més baixa, a on els aiguats del passat setembre, han fet
estralls, obrint una profunda canal ben enmig del camí. El territori és més
obert, i el sol ens dona de ple. L’humitat és molt alta el que fa que la
sensació de valor sigui més intensa.
Son les 14,12 h en passar vora les cases des
Horts, ara no ens queda altre que seguir aquest camí asfaltat, passant pels
establits de les rotes de Caimari, fins arribar a on tenim el cotxe.
Ha estat una volta prou interessant per dins el
territori de la Comuna de Caimari a un cim no massa visitat i que curiosament
marca el límits de tres municipis.
Selva/Sóller, novembre 2019
Al costat oest, un poc més avall, el
torrent de sa Mosquera i un poc més enllà, la rota des Carter, amb la seva
singular caseta adossada a un gran penyal. Caminam per
l’ombra, encara que el sol ja il·lumina el cim de n'Escuder. Les previsions per
avui son bones, fins i tot calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada