FITA DEL RAM
de sa Granja, des
Mestre, de Son Noguera o de sa Nineta i de na Boscana
(08.11.2019)
S'anomena mola a les muntanyes
isolades, amb superfície planera al capdamunt amb les vessants escarpades i
encinglerades. Aquestes moles han estat sempre objecte d'aprofitament dels seus recursos naturals, principalment
del carbó vegetal, així com del gel, la fusta, la ramaderia i la caça.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT TOTAL: 12,500 km
DIFICULTAT MITJANA
Seguirem avui una idea d’en Xisco Fernandez,
amic i bon caminador. Tot voltant aquesta muntanya, hi ha un seguit de passos
per on és possible accedir a l'immens alzinar que hi creix a les planes que
envolten els cims. Noltros, avui, caminarem per quatre passos de les cares nord
i oest.
Son les 8,00
h. en deixar el cotxe a la vorera de la carretera que corre pel fons de
la vall de Superna, aproximadament al km 8,600. Aquí, pel costat sud de la
carretera, hi comença una pista que s'enfila cap als estreps d'aquesta gran
mola, que te diferents noms, segons la contrada, encara que el més conegut és
Fita del Ram. Seguir la pista adequada no és tasca senzilla. L'enteranyinat de
camins, antics i moderns, que solquen les marjades no ens permet distreure'ns.
La primera fita d'avui es pujar pel pas de sa
Granja. Bé, no exactament, ja que aquest nom també correspon al lloc per on hi
passa un camí de carro que, des de les cases de sa Granja, permet arribar al
plans que envolten l’ermita de Maristel·la. Noltros només anam per aquest camí
unes poques passes. Ens estalviam la voltera que fa, cap a sud, i pujam per un
senderó, prou marcat i amb alguna fita. Es tracta d'envestir les penyes de la
cara nord. Una tasca relativament senzilla, tret del propi esforç de la pujada.
Avui és un bon dia per fer esforços. Ha arribat
el fred i, sembla, també l'hivern. Han caigut quatre gotes i els núvols son
prou espessos i negres. Fa vent i és molt fred. No tenim gens clar d'acabar
eixuts, avui.
A les 8,30 h. arribam al punt per on podem
superar els espadats que tenim davant. Aquest pas resulta evident que era
emprat pel personal que feinejava per aquests boscs.
El marget, que permet
superar el primer entrebanc, te uns graons de pedra, ben arreglats i ajustats
al propi marge.
Un cop superat aquest marget ens trobam damunt una petita
cresta. Les senyals evidencien que son molts els que pugen pels límits de les
penyes. El cert és que, després d'una petita des-grimpada, uns metres més enllà
hi ha el camí que ens puja a la plana superior. Un camí amb escalons amples i
ben marcats, prou dissimulats per la fullaca de l'alzinar.
Superat aquest punt ens orientam clarament a
l'est i, ben aviat, ens retrobam amb el camí de carro que hem deixat al
començament. Son les 8,45 h. No hem de fer més que seguir-lo, mentre ens mena
entre les alzines, totes marcades per la destral dels carboners. Ara és una
passejada relaxant i gens feixuga, encara que haurem de superar algunes costes
que ens treuen del fons de la coma.
És per aquest redol que feim la bona acció
del dia. Passam vora un forn de calç i, ....
..a dins, hi veiem una ovella que no en
pot sortir. No ho pensam gaire i, dos,
ens tiram dins el forn per ajudar-la a fugir. Va plena.
La tardor és evident, temps d'arboces i bolets.
Les arboceres han amollat el seu esplet de fruit, deixant una catifa
vermellosa, que destaca damunt el marró de la fullaca d'alzina, ...
...d'altres
llueixen el seu esplet.
En menjam a voler i en replegam per dur a casa.
També
ens trobam amb diversos bolets, com "estrelletes o estrella de terra", tots incomestibles o menyspreats.
Alguns d'una
grandària espectacular, com el "Lepiota procera", apagallum, capell de senyor o paraigües.
A les 9,10 h. arribam a l'ermita de Maristel·la.
Hi estam poc temps.
El just per deixar-nos impressionar per aquest entorn de
tranquil·litat.
Seguim el nostre camí, orientats a sud. Altre cop ens trobam
amb repetides cruïlles de camins.
El territori permet caminar per onsevulla.
Les pendents son suaus i el caminar no és feixuc.
Passam vora l’ermita Vella ...
...i
l’avenc Podrit.
Poc després seguim un camí, que ens mena a
voltar pel costat oest de la muntanya, ...
...passant vora l'espectacular aljub de Son
Vic, en molt bon estat.
Seguim el camí, fins arribar a la paret de partió de
terme. Son les 10,00 h. Aquí hi arranca un sender, que s'enfila al costat de la
paret, per anar a trobar el cim. Hi ha alguna fita i marques blaves.
El camí es
veu prou trepitjat. La pujada és una mica feixuga però ben aviat ens atracam al
cim. Ho sabem per que arribam a un “ranxo” de carboners. Pujant hem trobat
moltes sitges, també algun forn de calç, barraques i forns de pa. De fet seguim
els camins dels carboners.
Arribam al cim a les 10,30 h. després d'una
petita grimpada per una encletxa entre les roques.
Ja sabem que aquest cim no
regala vistes espectaculars.
El Galatzó, amb un poc de zoom.
Així i tot podem veure part de la Serra.
Tampoc és que hi faci bon estar aquí dalt. Fa fred
i corre un vent molt molest. Ens abrigam amb tot el que tenim. Estam a NOU
graus. Un "bon" lloc per fer el cafetet.
A les 11,00 h. seguim el camí. Passam per la
cova dels Ermassets.
Davallam per la cara sud de la Fita del Ram. Aquesta
davallada sí que ens regala espectaculars vistes, aprofitant algun esperó que
supera les copes de les alzines.
Galatzó i serra des Puntals.
Badia de Palma.
Davallam per allà on ens sembla millor. El
territori és obert i la pendent relativament suau. Sabem, pel mapa, que més
avall trobarem un antic camí de carro.
El que no sabíem és que també hi ha un
aljub, semblant al que hem vist abans. Aquest també està vora el camí. Està
prou ben conservat, encara que no tant com l’altre. Casi no es veu perquè el
sostre esta cobert de pedreny i no hi creix ni un bri d'herba.
Son les 11,30 h. Creuam aquest camí de carro i
seguim cap a sud, a trobar els límits dels penya-segats.
El territori s’ha
tornat casi bé planer i caminar entre les alzines no és problema. Sabem que
trobarem el pas només seguint els límits de les timbes.
Mentre, gaudim de molt
bones vistes de part de la vall de Superna i del Galatzó.
Arribam al pas des Mestre a les 12,40 h. És
clar el camí del pas.
Ben marcat i definit. Davalla aferrat a les penyes.
Un
camí empedrat, estret, espectacular, relativament en bon estat. Només deu
minuts i arribam a la paret que separa el bosc. Suposam que és el de Son
Noguera.
Ben aviat ens trobam amb restes de camins.
Ens
orientam a nord, sense perdre gaire altura, fins que ens trobam amb una tanca,
moderna, de fil ferro. La botam per una cacera de filats i entram dins el bosc de
Son Noguera.
Seguim pel camí de carro, que ens mena de sitja en sitja. Ben
aviat el camí comença a enfilar-se, encarat a les penyes.
És una costa pensada
per passar-hi amb carro. Ziga-zagues llargues i corbes tancades. Molt de
pedreny a lloure.
Ben aviat hem recobrat l'altura perduda i, ...
...després d'un
seguit de curtes corbes,
cada una damunt l'anterior, ...
...arribam al pas de Son Noguera, ...
...o de sa Nineta.
Son les 13,00 h. en arribar, altre cop, als
plans de la part superior.
Vall de Superna, amb el Galatzó i la serra des Puntals, al fons.
Galatazó.
Son Noguera de Superna.
Seguirem aquest camí de carro. Tornarem a passar pel
portell a la paret de partió de terme i, també, per vora l'aljub de Son Vic, el
primer que hem trobat. Aquesta és la senyal per abandonar el camí, trepitjat
dos cops avui mati.
Son les 13,05 h. ens orientam a nord i, seguint
el caminet, ...
...arribam al pas de na Boscana, ...
...al bosc de Son Vic.
També és un camí de
ferradura, estret, aferrat a les penyes, que davalla violentament, entre
alzines i roquissar. No hi ha pèrdua.
El territori te molta pendent. Seguir el
camí és senzill. Ben aviat, però, entram a una zona més replanada.
Trobam les
primeres sitges i el caminar es relaxa. Anam pel bosc de Son Vic i, en una
cruïlla de camins ens trobam amb un forn de calç, com els altres que hem vist,
però, ben devora n'hi ha un de molt petit. Molt ben conservat. Ens sorprenen
les seves mesures tan reduïdes. Pensam que probablement no sigui un forn de
calç.
Seguim per un camí de carro, poc trepitjat, que
ens mena a voltar per dins el bosc mentre anam perdent altura. A les 13,50 h.
arribam a la pista que hem fet servir per pujar, de bon matí.
No ens queda més que davallar per aquest camí
modern i malmenat pes aiguats, fins arribar al botador que hi ha vora la
carretera.
Sortim de la finca a les 14,00 h.
Arribam al cotxe. El dia s’ha estirat però el
vent no ha afluixat i el sol no encalenteix gaire.
Selva/Sóller, novembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada