(586 m)
(27-12-2013)
Una volta circular per dins la Comuna de Caimari, per accedir al puig des Albellons, un cim secundari situat a primera fila de la Serra. Noltros hem pujat pel Coster i el Mirador, i baixat a traves de la Plana de Son Sastre i el Comellar de Can Pipa, un itinerari poc transitat i sense fites.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores i quaranta minuts.
RECORREGUT: 6,350 km
DIFICULTAT MITJANA
Hem passat les festes de Nadal i ens fa ganes recuperar les caminades dels divendres. Un sempre acaba menjant més del que convé, per aqueixes festes. Per avui tenim prevista una volta pels dominis d’en Llorenç. El Puig dels Albellons, just passat Caimari.
Començam la caminada després de deixar el cotxe a la barriada des Castellet, a Caimari. Des d’aquí veiem els penya-segats de la Penya d’en Pelluc, damunt la qual s’hi situa el Mirador de Caimari, la nostra primera fita. Son les 8,24 h. Tornam enrere pel carrer que hem arribat, vora la tanca de la Comuna de Selva. Hi trobam un botador que ens permet entrar dins aquest territori comunal. En aquest botador, que dona entrada al Coster, hi comença un tirany, que suposam fan servir els caçadors, ......que ens mena entre la garriga i baix dels pins, costa a traves, amb orientació nord. Hem d’anar a trobar el sender que arranca d’una corba de la carretera de Lluc, passant per davall ses Punxes. No estarem gaire a trobar-lo, just després de passar per baix d’un esperó rocós, anomenat ses Punxes. És un sender ben marcat, amb alguns margets de sosteniment, no massa alts. També te alguns escalons reforçats amb ciment. Mentre pujam gaudim de bones vistes de n’Escuder, il·luminat per un sol que promet dominar-ho tot. Pràcticament no hi ha niguls. No son les 9,00 h. en arribar al Mirador. No hi ha construcció però si uns margets que donen suport a una petita plana de pedreny. Les vistes de Caimari son magnífiques. Tenim el sol de cara i el Pla dels voltants d’Inca coberts de boira fina. Satisfeta la nostra curiositat, tornam enrere, seguint el caminoi que hem fet servir per arribar al cap d’amunt. Ara el seguim fins arribar a la carretera (quarta corba, km 8,100) de Lluc. La creuam i seguim caminant (tercera corba, km 7,900) pel Camí Vell de Lluc. Caminam a redós del sol, ......que il·lumina els penya-segats de n’Escuder, amb les seves coves i degotissos. Passam pel peus del Cavall Bernat i, ......una mica més amunt, per devora es Còdol d’en Seda, quines histories son prou conegudes. Quan el Camí Vell de Lluc creua la carretera, per començar la Costa Llarga, ......l’abandonam i entram dins el comellar dels Albellons, o sa Coma Freda. Son les 9,30 h. Altre cop entram dins territori comunal de Selva. Aquí hi arranca una pista forestal que ens mena a passar vora unes sitges i forns de calç. Després de passar vora una gran balma vermellosa i superar els darrers revolts,......aquesta pista acaba a una sitja. Herba Pudenta, del Diable (Pastinaca Lúcida L.)
Ara seguim un tirany, molt trepitjat, que puja pel costat nord del xaragall que hi ha al fons de la coma. És una pujada prou dura. La pista que hem seguit de bon començament ja ens ha deixat ben arreglats, i ara el tirany puja directament a trobar el coll. Tret de molt pocs revolts, tot el temps puja cap dret. Arribam al coll dels Albellons, també conegut com Corral d’en Catxo, a les 10,15 h. Ens havia passat pel cap pujar primer al cim del puig Nespler. Els penya-segats de la seva cara sud ens fan mudar de manera de pensar i desistim del projecte. Des del coll dels Albellons giram clarament a sud i, seguint la paret de partió de la Comuna, anam a trobar el primer dels cims d’aquest puig, de 579 m. Hi arribam a les 10,30 h. Aquest punt ens ofereix espectaculars vistes dels cims de la Serra de Tramuntana Central, en tot el seu conjunt. És clar que identificar els principal cims no és cap dificultat, però no ens passa el mateix amb els altres de menor entitat. És que el punt d’observació ens mostra cares desconegudes de casi tots ells. Seguim el nostre camí, travessant el pla del cap d’amunt de la Coma de ses Òlibes, que ens queda a l’est. En aquest petit pla ens sorprèn veure tot un seguit de troncs serrats i composts, com per endur-los-en, molts d’ells estan socarrats. És molt fàcil orientar-nos. Tenim el cim ben davant i ben clar. Just devora hi veiem unes formacions rocalloses que recorden algun tipus d’edificació ciclòpia, però el seu origen ens ha semblat del tot natural. Arribam al cim a les 10,50 h.
El lloc és espectacular. Ara tenim vistes de tota la plana de Mallorca. La boira fina ens enterboleix la vista, però arribam a albirar els cims dels voltants de Felanitx. La badia d’Alcùdia és ben a la vista, així com els gorgs de l’albufera. Els camps sembrats, componen un trencaclosques de figures diferents, alguns ben verds i llisos. Altres amb les seves fileres d’ametllers plomats. Altres amb la terra conreada de fa poc, amb un color marró. Així com par de la Serra. Ali, es Grau, es Frontó, Massanella, Galileu...
És un bon lloc per fer un cafetet.A les 11,30 h. seguim el nostre camí. Fins aquest punt sabem que hi ha camí o tirany per informacions arreplegades per en Llorenç. A partir d’aquí ho farem a la nostra manera, i en comptes de tornar per allà on hem vengut decidim davallar cap dret cap a Caimari. Per això és que mantenim orientació sud i caminam per dins la garriga i pel llom de la muntanya, mentre ens dirigim a la Plana de Son Sastre. És una davallada no gaire incòmode i gens perillosa. No hi ha camí ni sender, ni fites. Ni noltros en deixam cap. Tampoc hi ha cap problema d’orientació. La plana és ben a la vista, davant nostre. (També es pot davallar pel centre del comellar, un poc més a l'oest. Hi ha fites i un tirany que va baixant de sitja en sitja, fins a convertir-se en un caminoi, molt malmenat, ja arribant al estret de Can Pipa o d'en Baltasar, límits del espai comunal). Plana de Son Sastre
Just passada sa plana ens trobam amb la paret de partió de sa Comuna. Sortim de territori comunal i entram dins propietat privada. Seguim amb la mateixa orientació, vorejant la paret de Son Sastre, fins arribar a la cota 387, sa Penya de s’Alqueria. Son les 12,25 h. Mentre arribàvem a aquest punt, fora de la Comuna, hem passat vora uns antics colls de caçador de filats. Això ens permet deduir que hi ha d’haver algun tipus de tirany per poder arribar aquí dalt de manera ràpida. En arribar al darrer coll que hem trobat, el territori ens permet davallar d’aquesta esquena i tot d’una trobam traces d’un sender, poc trepitjat però fàcil de seguir. Retrospectiva de la Penya de s'Alqueria.
No en tenim cap dubte. La fila de pedres que el delimita no son cap casualitat ni hi estan col·locades de manera natural. Aquest camí té una clara orientació a oest i ens permet davallar cap el fons del comellar de manera suau i constant. És el Comellar de Can Pipa. Son les 12,40 h. Aquest sender acaba al camí ample de la Comuna, que davalla pel fons d’aquest comellar, des de s’Estret de Can Pipa o d’en Baltasar, i ens trobam una barrera tancada amb un cadenat. Ens sorprèn perquè estam dins el camí de la Comuna, figurant al Catàleg de Camins Públics de Selva amb el número 68*: 1) Saltam la reixeta metàl·lica i davallam pel camí, que ens mena a passar vora un altre forn de calç i tot seguit arribam a una casa de nova construcció. No hi ha ningú. Només un ca amb cara de pocs amics. Esta fermat i podem passar. Poques passes més avall ens trobam amb una impressionant barrera de ferro. No podrem sortir... haurem de saltar una nova reixeta metàl·lica i entrar al que sembla un passadís amb un botador rudimentari que dona accés al camí que arriba a la barrera. 2) Hem de seguir la reixeta cap a l’esquerra, sud, voltant el “jardí” d’aquesta propietat, i per un pas només apte per a gent a peu, tornar accedir al camí, just devora la gran barrera d’accés d’aquest casal, un cop salvat la reixeta per un precari i rudimentari botador. No tendrem més entrebancs. Seguim aquest camí, formigonat, que ens mena entre propietats ben cuidades mentre ens atracam a Caimarí. Fent una ullada enrere tenim a la vista les fites més importants del dia. El Mirador de Caimari, a l’oest, i el cim del Puig dels Albellons i el Penyal de s’Alqueria, ambdós cap a nord. A les 13,00 h. arribam al punt on tenim cotxe. Al carrer des Castellet, a Caimari. Aquest 2013 ha estat un any complicat que, afortunadament, sembla que acabarà bé. Al manco sa caminada d’avui ens
ha deixat ben satisfets.
Inici: zona urbana de Caimari, prop de Son Alberti.
Final: fins a una distancia de 1.225 metres, prop del cim del puig des Albellons.
Tipologia: de carro els primers 650 metres (formigó i terra i pedres) i la resta de ferradura.
Selva/Sóller, setembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada