PUIG DE SA GALERA pels pas d'en Marc i el coll des Moro

PUIG DE SA GALERA

pel pas d’en Marc i el coll des Moro

(908 m)

(03.01.2014) 

El puig de sa Galera és una miranda extraordinària dels voltants de Deia, a més, des del seu cim, podem copsar gran part de la Serra. Pujar-hi pel pas d’en Marc li dona un afegitó de dificultat, que fa més emocionant la consecució d’arribar al cim.

DURACIÓ TOTAL: 6 hores

RECORREGUT: 9,500 m.

DIFÍCIL  

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Les previsions del temps eren bones, pel que vàrem decidir-nos a pujar a aquest puig pel pas d’en Marc. Una pujada no aconsellable amb mal temps. Ha brillat el sol, però el vent ha estat el protagonista. N'Andreu no ens ha acompanyat.

Sortim de l’aparcament que hi ha a l’entrada de Deia, segons arribam des de Valldemossa.

Creuam el poble en direcció Sóller, avançant per la carretera, fins arribar al carrer de Son Canals, o de la Residència, i que seguim en pujada entre l’hotel i les cases, ...

...fins que poc abans d’arribar a una petita plaça, ens enfilam per una estreta escaleta de pedra, senyalitzada amb taques de pintura, que ens du altre cop al carrer que seguíem, poc després d’una barrera que tanca l’accés de vehicles no autoritzats.

Un grapat de corbes més amunt, i a 10 minuts més o manco de l’escaleta, deixam de banda aquest camí, per seguir per un caminoi empedrat i escalonat, que surt cap a l’est, a la nostra esquerra.

Hem entrat dins una zona de pinar, jove i esponerós, deixant la darrera casa, per poc després travessar un portell, pel qual accedim a una zona més cuidada d’olivar, amb el camí perfectament empedrat.

El camí ascendeix suaument, creua un segon portell, i torna entrar dins el bosc, 

...a on es converteix en un caminoi ben definit, fins arribar a la font de sa Senyora. 

Primer trobam un aljub, avui un poc esfondrat, situat just al costat del camí, i un poc més endavant  al costat d’un tram escalonat, s’hi troba una aixeta amb una petita pica. A la marjada del damunt, podem veure la mina de la font, tancada amb una porta de ferro.

Des de la font seguim el caminoi cap a l’esquerra, si fa no fa direcció nord, i en forta pujada per enmig del bosc, travessant un reixat, per poc després arribar a un altre portell, que dona entrada a un altre zona d’olivar, ses Rotes.

Just en front podem veure un porxo, des del qual es poden gaudir unes bones vistes de la cala de Deia.

I més amunt, cap al sud, en podem veure un altre (amb la Galera, al fons), cap al qual ens dirigim, i el deixam a la nostra esquerra per seguir avançant, ...

...ara en tendència nord-est, altre cop per un camí que puja entre marjades, empedrat i escalonat.

Altre cop es converteix en un caminoi de terra, que avança aferrat a un tancat de reixeta, a on suavitza un poc la pendent, ...

...i arribam a un altre portell, que dona accés a l’alzinar. Aquí, direcció nord, surt un camí cap a sa Bassa i el corral d’en Marc.

De front, direcció est, podem veure un rost comellar que s’enfila decididament cap els penya-segats de sa Galera. Just davant noltros hi ha una fita de pedres i, a una pedra punxeguda, la petita fletxa del nostre amic Pep Torrens, que indiquen la pujada i, que és el que noltros decidim seguir.

Al principi d’aquest comellar, no gaire visible, tapat per la fullaraca, arranca un tirany que fent ziga-zagues ens va endinsant per dins el frondós alzinar, som al mon del carboners. Al principi es va arrambant a les penyes vermellenques de l’esquerra, mentre guanyam alçada ràpidament i de forma casi violenta, ja que el desnivell és molt acusat. Tot el temps podem veure sitges, barraques... travessam un primer desviament cap a l’esquerra, que deixam de banda, just devora una balma tancada de paret seca, i un vell carro just al costat. Continuant la pujada, pel centre del comellar, podem veure com el tirany, a moments sembla un camí molt malmenat, fins arribar a una petita zona planera amb sitja, barraques i forn de pa, ...

...i just després arribam a un antic i conservat camí pel qual seguim cap a la dreta, direcció sud, en suau pujada, sortint del comellar.

Aquest camí, procedent de sa Bassa, després d’una corba, desemboca a un altre camí, i altre cop seguim cap a la dreta, sud, per al poc després, a la següent corba, hi ha una fita, abandonar el camí, ...

...i seguir tot dret, sud com fins ara, cap a un marge esbaldregat que es veu al fons.

A l’altre costat del marge, ben fitat, podem seguir el tirany, ben clar i evident, que va pujant per dins un alzinar amb una forta pendent, ...

...i que ens acostarà als peus dels penya-segats de sa Galera i al inici del pas d’en Marc. 

El pas d’en Marc supera amb una escala de ferro, un primer esperó rocós que ens situa a una espècie de circ penjat damunt el precipici.

A continuació seguim, ara ajudats per un cable perfectament ancorat a la roca,...

...en un lleuger descens i cap a l’esquerra fins arribar al centre del circ, ...

...des d’on ja podem veure la cornisa, just al front i cap a l’oest, ...

...que ens permetrà sortir d’aquest circ.

En aquest darrer tram, una corda ens permet pujar per aquesta cornisa,...

...molt vertical, amb males preses a la roca, ....

..i amb un "pati" esfereïdor als nostres peus.

Hi ha una petita alzina, més o manco a la meitat, per després arribar a la part pitjor, ...

...un curt tram de roca llisa, penjada damunt el precipici i amb un voladís a l’esquerra que ens dificulta la incorporació, ajudats per un vell ancoratge de ferro. Uns 15/20 minuts per fer el pas (2 components).

Superat el pas ens hem situat damunt una miranda de tot el municipi de Deia.

Se’ns ha afegit un desagradable company al grup, el vent. Ens ha acompanyat gairebé des del principi, des de Deia, a primera hora era més bé oratge, però a mesura que ha anat avançant el mati s’ha enfortit força.

Des d’aquesta miranda damunt Deia, avançam direcció est, per anar girant a poc a poc cap a nord, vorejant el penyalar del cim.

Es tracta d’avançar per un territori molt costerut, orientat a sud, molt pedregós i ple de carritxeres.

Ens dirigim cap a un petit grup d’alzines que vorejam per l’esquerra, i a continuació cap a un primer llom rocallós.

El caminar no és una tasca fàcil, es tracta d’un territori farcit de pedreny petit i llenegadís, que afegit al desnivell dificulten molt la passa. El vent ha augmentat, i la siuladissa també.

Des d’aquest llom podem veure un petit i empinat comellar, dirigit a nord, que ens sembla accessible i cap al qual ens dirigim. És un tram difícil, molt empinat, ple de carritxeres i argelagues entre el pedreny. Al final del mateix hem de posar les mans ...

...per poder accedir a la "plana" del cim del puig de sa Galera.

Ja podem veure el punt geodèsic que marca el punt més alt (908 m). Han estat uns 30 minuts de pujada dura des del fi del pas.

Des d’aquí dalt les panoràmiques de Deia i gran part de la Serra son espectaculars.

Puig des Moro, en primer lloc, i el Port de Sóller, al fons.

Port de Sóller

Deia i sa Foradada

Sa Foradada

Tota aquesta "plana" esta farcida de carritxeres que el vent tomba i fa moure de valent, ara amb una siuladissa molt important. Hem de cercar un poc de redós per descansar una estona i fer el cafetet. El vent és insuportable, ja que tenim dificultat per mantenir la verticalitat, amb una sensació alta de fred.

Decidim canviar la segona part del recorregut previst per avui i baixar pel coll del puig des Moro, cap a on ens dirigim, direcció nord, amb el Port de Sóller al fons.

És una baixada fitada, sense arbres al principi, per a mida que ens anam acostant al coll, entrar a territori dominat per l’alzinar, i poc després arribar a la paret seca amb un portell molt esbaldregat. 

A l’altre costat i cap a la dreta, seguim nord, segueix un tirany, no massa definit i que seguim.

El tirany es converteix en un camí de bístia, el Caragolet, que va baixant aprofitant els relleus del terreny de forma molt enginyosa, i canviant de direcció .

A una zona en que es troba molt deteriorat, poc més avall, hi trobam una paret molt esbaldregada, ...

...i a continuació un petit forat a la roca i una petita pica, ...

...amb aigua.

A continuació al camí torna girar i va una estona penjat damunt un alt marge de sosteniment ...

...i poc després desemboca a una zona més planera, més fitada, i prenem direcció oest, per un camí de carro que ens du al Corral d’en Marc, per enmig d’un alzinar amb les roques plenes de molsa, ...

...paret que travessam per un botador. Uns 20 minuts des del coll des Moro.

Des del corral d’en Marc, seguim la pista en direcció sud-oest, ben fresada, deixant la Serra a la nostra dreta, i també deixant de banda un primer camí cap a l’esquerra, sempre en lleugera pujada fins arribar a sa Bassa, avui la construcció esta molt malmenada. És una zona que altre temps hi devia haver una gran activitat.

Hi podem veure sitges, barraques, un forn de calç en perfecte estat de conservació. 

Des de sa Bassa no ens queda més que seguir en la mateixa direcció, sud-oest, sempre per camí, i al cap de poc temps arribar al empinat comellar pel qual hem pujat fa unes hores.

La tornada, en pendent per avall, direcció oest, serà molt més ràpida, entre les sitges i restes del caminoi, ben aviat arribam al portell de sortida de l’alzinar, seguint per dins el bosc de pins i arribar a la zona de marjades d’olivar, tornar a travessar la zona boscosa ...

...i arribar a la font de sa Senyora. 

A partir de la font seguim el camí, a trams empedrat, ben evident i fàcil de seguir, fins arribar a les primeres cases de Deia.

Ha estat una bona sortida, no massa llarga, però intensa i exigent, llàstima del dia ventós, que no ens ha acompanyat. L’absència de n’Andreu tampoc ens ha ajudat.

Selva/Sóller, setembre 2020