PUIG TOMIR
PAS DES BOSC GRAN - PAS
DE SA REGATA
(09.10.2020) El puig Tomir, amb el seus 1.104
m, és una de les muntanyes més altes de Mallorca, particularment nua, des de la
qual es gaudeix de grans panoràmiques. Rossegueres i penya-segats als seus costers
nord i oest fan difícil qualsevol via d’accés, mentre que al sud i est davallen
de forma més regular, encara que abrupte.
TEMPS TOTAL: 5 hores 50 minuts
RECORREGUT: 10,309 km
DIFÍCIL
Falten un parell de minuts per les vuit en
deixar el cotxe just devora les barreres d’entrada a la coma de Binifaldó. Aquí
hi ha un redol una mica arreglat per poder-hi deixar un grapat de cotxes.
La nostra fita d’avui és el cim del puig Tomir.
Hi volem pujar per la canal de ponent, pel pas des Bosc Gran. Tenim
informacions d’en Joan Riera que ho valoren com accessible i gens arriscada. El
dia és molt clar i una temperatura ideal per a les caminades.
Passam les barreres d’entrada, que estan tancades,
per un botador, i seguim la pista que mena a la coma de Binifaldó. 
Després de
passar vora una menuda caseta i una petita zona d’esbarjo i la font, seguim la
pista, ara amb unes costes una mica empinades, que ens mena cap a les cases de
Binifaldó. És una passejada agradable, que ens serveix per trempar els braons
de les cames.
A les 8,30 h. passam vora les cases. 
Seguim cap
el coll des Predegueret. 
Hi arribam vint minuts després però no partim pel camí
del costat del portell, que mena a l’antiga embotelladora i que és la pujada clàssica
al puig Tomir, ...
...sinó que passam a l’altre costat de la paret de partió pel
portell obert. 
A partir d’aquí, “barra lliure” com deim entre noltros. Es
tracta d’anar pujant per aquest territori accessible per onsevulla i prou
empinat. 
Creiem veure alguna senyal del pas d’altres caminadors com noltros. 
La
fita que ens ha de servir de guia ben aviat és a la vista. Una gran rosseguera,
o xaragall. Hi arribam al cap d’uns deu minuts de pujar entre una garriga
magre. Al capdamunt d’aquest xaragall es veu, clarament, el tall als
penya-segats per on accedirem a l’altiplà d’aquest puig. 
Anam pujant pel costat
dret de la coma i ens estam d’entrar dins la rosseguera tant com podem. 
Ens
estimam més seguir pujant pel roquissar que sempre és més estable.
Tanmateix el propi territori acaba per
abocar-nos-hi a dins aquest torrent de pedreny, ...
...no gaire gran i prou inestable
com per cercar per on sortir-ne. 
La pujada es fa llarga i feixuga. La manca
d’exercici dels darrers mesos encara és ben palesa. 
Arribam a aquella encletxa
a les 09,40 h. 
Pas des Bosc Gran.
Vista d’allà baix ens semblava que un cop superada el territori seria més amable, idò no. 
Les
costes segueixen ben igual d’empinades. L’avantatge és que aquí el roquissar és
estable i hi ha un senderó marcat, per on resulta més senzill pujar. 
Cada cop
que ens giram darrera la vista es va eixamplant, encara que el redol sempre és
el mateix, Moleta de Binifaldó, i casi en línia recte, el puig d’en Galileu, el
Frontó i el puig de Massanella.
Al voltant de les 09,50 h. arribam al territori
il·luminat pel sol. La pujada més feixuga ha quedat enrere i noltros ben
rebentats. 
No és que ara resulti un xalar caminar per aquí. 
Hem de seguir
pujant per un territori més suau i obert. La vista dels cims secundaris ens vol
fer creure que falta poc. 
El puig Tomir és conegut com en “ja arribam”. La
darrera part de la pujada, per un territori amb suaus ondulacions i sempre
pujant, que amaga, casi fins el darrer moment, la vista del vertader cim, fa
que sembli que no hi arribarem mai.
Anam a seguir la cresta, que ens mena a passar
per la cota 1.062. Hem entrat dins la ruta habitual de pujada. 
El territori
obert i elevat ens regala noves vistes, molt més amples. 
Llàstima que al costat
de llevant puja boira i ens amaga les vistes cap a Alcúdia i Pollença. 
Arribam
al cim (1.104 m) a les 10,40 h. Hi coincidim amb una dona estrangera i un home mallorquí.
El dia és molt clar i agradable. 
No corre oratge ni fa fred, però la boira va
guanyant en volum i altura. Tenim el temps justet per berenar i reposar una
estoneta.
Un bon lloc per fer un cafetet
A les 11,20 h. començam la caminada per
davallar. 
Deixam enrere el cim i hem d’anar a trobar el pas de sa Regata. 
Heu feim avançant per la cresta.
Retrospectiva del cim.
Per una clariana e la boira podem veure Muntanya.
Muntanya.
El trobarem en el planiol
que hi ha abans d’arribar a la cota 1.083. 
Hi ha alguna fita, però cal no
confondre la ruta amb la del pas de sa Paret. 
El pas que anam a trobar està
situat al nord de la cota abans esmentada. 
La boira ens agafa casi al mateix
temps que arribam al punt on el pas comença. Cal una mica de fe per localitzar
un pas al cap d’amunt d’una penya-segats imponents. 
Per ajudar a localitzar-ho,
hi ha un rotaboc just a la vora, quines branques més altes es veuen al cap
d’amunt de les timbes. 
Cercam la millor manera per davallar vora l’arbre i
arribar a l’encletxa del pas de sa Regata.
Son les 11,40 h. en passar per aquesta mena de
portell natural que ens aboca a un territori casi impracticable. 
És un
territori amb una forta inclinació, encara que prou obert com per poder anar
trobant els millors punts per davallar. 
El risc d’un batut es constant però no
gaire perillós. 
Territoris estables de roquissar es mesclen...
...amb redols de
pedreny a lloure, ...
...on les mates de càrritx resulten de gran ajuda. 
El territori
que tenim per endavant resulta impressionant, tan bon punt com hem sortit de la
boira. 
El xaragall o rosseguera que tenim davant sembla que ens ha d’abocar a
un bot insalvable. Caminarem una bona estona pel costat dret de la rosseguera.
La baixada, a poc a poc, es va suavitzant...
...i acabam caminant dins uns mar de
carritxeres, sempre davallant. Ara el perill es travelar amb una pedra amagada
pel càrritx.
A les 12,50 h. arribam al llit del torrent
d’aquesta coma. 
Haurem de trobar el millor punt per davallar a un nivell
inferior, perquè el torrentó té un bot, no gaire alt però prou com per fer-nos
mal al caure. Acabam davallant una mica “a la mala”.
Hem entrat dins l’alzinar on, ben aviat, hi
trobam un antic camí de carboners que ens mena directament cap el camí vell de
Pollença, ...
...on hi arribam a les 13,00 h.
Tenim per endavant una relaxant caminada per
aquest camí, que ens serveix per alleugerir una mica l’engarrotament a les
cames per la llarga i violenta davallada. També comentam com ha anat la
jornada. El dia es va tapant.
A les 13,20 h. arribam al camí que mena cap a
la coma de Binifaldo, per on hem vingut de bon mati. Passam a prop l’alzina
d’en Pere, arbre catalogat, i seguim la pista, davallant, per anar a passar
vora la caseta i la zona d’esbarjo. 
Haurem de superar una rampes, que ens
semblen molt feixugues ara, per arribar a les barreres i al cotxe.
Arribam al cotxe a les 13,50 h . Tornant a casa
cauen unes gotes.
Selva/Sóller, octubre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada