divendres, 23 d’octubre del 2020

PUIG TOMIR pels passos des Bosc Gran i de sa Regata

 PUIG TOMIR
PAS DES BOSC GRAN - PAS DE SA REGATA

(09.10.2020) El puig Tomir, amb el seus 1.104 m, és una de les muntanyes més altes de Mallorca, particularment nua, des de la qual es gaudeix de grans panoràmiques. Rossegueres i penya-segats als seus costers nord i oest fan difícil qualsevol via d’accés, mentre que al sud i est davallen de forma més regular, encara que abrupte.
TEMPS TOTAL: 5 hores 50 minuts 
RECORREGUT: 10,309 km
DIFÍCIL

Falten un parell de minuts per les vuit en deixar el cotxe just devora les barreres d’entrada a la coma de Binifaldó. Aquí hi ha un redol una mica arreglat per poder-hi deixar un grapat de cotxes.
La nostra fita d’avui és el cim del puig Tomir. Hi volem pujar per la canal de ponent, pel pas des Bosc Gran. Tenim informacions d’en Joan Riera que ho valoren com accessible i gens arriscada. El dia és molt clar i una temperatura ideal per a les caminades.
Passam les barreres d’entrada, que estan tancades, per un botador, i seguim la pista que mena a la coma de Binifaldó.
Després de passar vora una menuda caseta i una petita zona d’esbarjo i la font, seguim la pista, ara amb unes costes una mica empinades, que ens mena cap a les cases de Binifaldó. És una passejada agradable, que ens serveix per trempar els braons de les cames.
A les 8,30 h. passam vora les cases.
Seguim cap el coll des Predegueret.
Hi arribam vint minuts després però no partim pel camí del costat del portell, que mena a l’antiga embotelladora i que és la pujada clàssica al puig Tomir, ...
...sinó que passam a l’altre costat de la paret de partió pel portell obert.
A partir d’aquí, “barra lliure” com deim entre noltros. Es tracta d’anar pujant per aquest territori accessible per onsevulla i prou empinat.
Creiem veure alguna senyal del pas d’altres caminadors com noltros.
La fita que ens ha de servir de guia ben aviat és a la vista. Una gran rosseguera, o xaragall. Hi arribam al cap d’uns deu minuts de pujar entre una garriga magre. Al capdamunt d’aquest xaragall es veu, clarament, el tall als penya-segats per on accedirem a l’altiplà d’aquest puig.
Anam pujant pel costat dret de la coma i ens estam d’entrar dins la rosseguera tant com podem.
Ens estimam més seguir pujant pel roquissar que sempre és més estable.
Tanmateix el propi territori acaba per abocar-nos-hi a dins aquest torrent de pedreny, ...
...no gaire gran i prou inestable com per cercar per on sortir-ne.
La pujada es fa llarga i feixuga. La manca d’exercici dels darrers mesos encara és ben palesa.
Arribam a aquella encletxa a les 09,40 h.
Pas des Bosc Gran.
Vista d’allà baix ens semblava que un cop superada  el territori seria més amable, idò no.
Les costes segueixen ben igual d’empinades. L’avantatge és que aquí el roquissar és estable i hi ha un senderó marcat, per on resulta més senzill pujar.
Cada cop que ens giram darrera la vista es va eixamplant, encara que el redol sempre és el mateix, Moleta de Binifaldó, i casi en línia recte, el puig d’en Galileu, el Frontó i el puig de Massanella.
Al voltant de les 09,50 h. arribam al territori il·luminat pel sol. La pujada més feixuga ha quedat enrere i noltros ben rebentats.
No és que ara resulti un xalar caminar per aquí.
Hem de seguir pujant per un territori més suau i obert. La vista dels cims secundaris ens vol fer creure que falta poc.
El puig Tomir és conegut com en “ja arribam”. La darrera part de la pujada, per un territori amb suaus ondulacions i sempre pujant, que amaga, casi fins el darrer moment, la vista del vertader cim, fa que sembli que no hi arribarem mai.

Anam a seguir la cresta, que ens mena a passar per la cota 1.062. Hem entrat dins la ruta habitual de pujada.
El territori obert i elevat ens regala noves vistes, molt més amples.
Llàstima que al costat de llevant puja boira i ens amaga les vistes cap a Alcúdia i Pollença.
Arribam al cim (1.104 m) a les 10,40 h. Hi coincidim amb una dona estrangera i un home mallorquí. El dia és molt clar i agradable.
No corre oratge ni fa fred, però la boira va guanyant en volum i altura. Tenim el temps justet per berenar i reposar una estoneta.
Un bon lloc per fer un cafetet
A les 11,20 h. començam la caminada per davallar.
Deixam enrere el cim i hem d’anar a trobar el pas de sa Regata.
Heu feim avançant per la cresta.
Retrospectiva del cim.
Per una clariana e la boira podem veure Muntanya.
Muntanya.
El trobarem en el planiol que hi ha abans d’arribar a la cota 1.083.
Hi ha alguna fita, però cal no confondre la ruta amb la del pas de sa Paret.
El pas que anam a trobar està situat al nord de la cota abans esmentada.
La boira ens agafa casi al mateix temps que arribam al punt on el pas comença. Cal una mica de fe per localitzar un pas al cap d’amunt d’una penya-segats imponents.
Per ajudar a localitzar-ho, hi ha un rotaboc just a la vora, quines branques més altes es veuen al cap d’amunt de les timbes.
Cercam la millor manera per davallar vora l’arbre i arribar a l’encletxa del pas de sa Regata.

Son les 11,40 h. en passar per aquesta mena de portell natural que ens aboca a un territori casi impracticable.
És un territori amb una forta inclinació, encara que prou obert com per poder anar trobant els millors punts per davallar.
El risc d’un batut es constant però no gaire perillós.
Territoris estables de roquissar es mesclen...
...amb redols de pedreny a lloure, ...
...on les mates de càrritx resulten de gran ajuda.
El territori que tenim per endavant resulta impressionant, tan bon punt com hem sortit de la boira.
El xaragall o rosseguera que tenim davant sembla que ens ha d’abocar a un bot insalvable. Caminarem una bona estona pel costat dret de la rosseguera.
La baixada, a poc a poc, es va suavitzant...
...i acabam caminant dins uns mar de carritxeres, sempre davallant. Ara el perill es travelar amb una pedra amagada pel càrritx.
A les 12,50 h. arribam al llit del torrent d’aquesta coma.
Haurem de trobar el millor punt per davallar a un nivell inferior, perquè el torrentó té un bot, no gaire alt però prou com per fer-nos mal al caure. Acabam davallant una mica “a la mala”.
Hem entrat dins l’alzinar on, ben aviat, hi trobam un antic camí de carboners que ens mena directament cap el camí vell de Pollença, ...
...on hi arribam a les 13,00 h.
Tenim per endavant una relaxant caminada per aquest camí, que ens serveix per alleugerir una mica l’engarrotament a les cames per la llarga i violenta davallada. També comentam com ha anat la jornada. El dia es va tapant.
A les 13,20 h. arribam al camí que mena cap a la coma de Binifaldo, per on hem vingut de bon mati. Passam a prop l’alzina d’en Pere, arbre catalogat, i seguim la pista, davallant, per anar a passar vora la caseta i la zona d’esbarjo.
Haurem de superar una rampes, que ens semblen molt feixugues ara, per arribar a les barreres i al cotxe.
Arribam al cotxe a les 13,50 h . Tornant a casa cauen unes gotes.

Selva/Sóller, octubre 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada