CLOTS CARBONS
pel pas des Tudó i les cases velles des Colls

(02.10.2020) 
Les dolines com les dels Clots Carbons son fenòmens freqüents a alguns sectors de la Serra de Tramuntana. Son depressions càrstiques de fons pla, poc profundes, però amb nombrosos engolidors a les zones més deprimides. Tenen típica forma de ribell, amb voreres rocoses inclinades, el fons de les quals està ocupat per un sol llimós on s’estableix una interessant comunitat vegetal dominada pel bruc.

TEMPS TOTAL: 5 hores (3 h 20’ caminant)

RECORREGUT: 6,200 km

DIFÍCIL

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

La temporada passada es va acabar de manera sobtada. Declaració d’Estat d’Alarma nacional i pandèmia mundial anomenada del COVID 19. La primera va durar NOU setmanes, la segona encara és vigent i el nombre de morts, a nivell mundial, supera el milió. Hem passat l’estiu amb més pena que glòria. Poca activitat i poquíssims turistes. L’economia es va desinflant i no sabem quina casta de tardor, o hivern, ens espera.

Amb aquest teló de fons començam una nova temporada de caminades. Noltros dos hem fet el que hem pogut per mantenir la forma física, però els anys van passant, inexorables. Per avui tenim preparada una volta no gaire exigent, però amb la seva corresponent dosi d’aventura. El pas des Tudó (o Tudons) no el coneixem però en tenim informacions d’en Joan Riera. Abans de les 08,00 h. som vora la plataforma del Funicular. El dia no és clar, el vent arregussa els núvols i no sembla que tinguem risc de pluja. Fa una mica de fresqueta en començar la caminada. El primer objectiu serà arribar al Porxo Esbucat, on hi trobarem el camí clar que mena als Binis.

La pujada pel coster est d’aquesta cresta no és feixuga ni llarga. No hi ha camí clarament marcat. El sender que seguim és el jaç que han marcat les successives correnties d’aigua de les pluges. Aquesta pujadeta ens serveix per comprovar com de rovellats estam.

Arribam a la cresta i al Porxo Esbucat a les 08,20 h.

Guaitam al costat oest de la cresta. La nuvolada sembla més espessa i les bufades de vent més fredes i fortes.

La mar està molt picada.

El camí que hem de seguir ara és molt clar. És ample i ben marcat. Bo de caminar i, tret d’algun boci més malmenat per la natura, es troba ben conservat. Ens mena a caminar pels peus de l’impressionant serra de l’Almangra i amb la vista del Morro d’en Pelut.

A les 08,30 h. arribam a la paret de partió i al portell d’entrada a Bini Gran.

Haurem de seguir una micona més per aquest camí, fins arribar a l’indret de l’antic camí que menava a les cases i sementer des Colls. Hi ha el redol conegut com s'Alzina Fumadora.

Son les 08,40 h. en deixar el camí i desviar-nos cap a nord-oest. No volem anar a les cases des Colls. Tenim casi a la vista el següent objectiu del dia, el pas des Tudons. No el coneixem cap dels dos però, per les informacions que tenim, intuïm on el trobarem. Ens adreçam a vorejar el fondal del tall del torrent del Gorg des Diners, que davalla de la coma Fosca (o des Ribell). L’únic dubte que tenim és l’alçada on es troba el pas, però ben aviat el territori ens ho aclarirà.

Abandonat la traça del camí de les antiquíssimes cases des Colls, hem entrat a un territori de tot punt desagradable.

Un roquissar molt incòmode de caminar, farcit de carritxeres, grans i espesses, i de roques crivellades i pedreny a lloure.

Tanmateix anam avançant i atracant-nos a les timbes del tall del torrent.

Com més avançam els nostres dubtes es fan grans i més s’estreny el territori accessible.

Ni més amunt ni més avall hi ha possibilitat de pas.

Seguim endavant i, precisament al punt on sembla que l’aventura s’acaba ...

...és on veim unes velles estaques de tancament i restes de fil de ferro.

És el pas des Tudó (o des Tudons). Hi hem arribat. Son les 09,30 h.

Mentre, gaudim de vistes esfereïdores per la fondària del tall del torrent, que tenim just suquí. Segueix fent fred però estam una mica a recer del vent.

Superar aquest pas no vol dir acabar l’aventura.

A l’altre costat el territori és, si fa no fa, encara més complicat i desagradable que el que ja hem superat.

Seguim vorejant timbes imponents però ens tranquil·litza veure que, com més avançam més s’obri el territori.

A les 09,20 h. hem acabat el pas.

Hem sortit a la part alta de l’ample coma de Bini, que davalla fins el jaç del torrent.

Noltros no davallarem més que l’imprescindible.

Mantenim l’orientació a nord per arribar al coll que ens donarà entrada al Clots Carbons, el darrer objectiu del dia.

Haurem de caminar per aquest territori farcit de carritxeres i dur de caminar. Seguim, sempre que ens convé, els tiranys marcats pel bestiar salvatge, que ens faciliten una mica la passa.

Tanmateix no arribarem al coll abans de les 10,00 h.

Tenim a la vista el primer dels Clots Carbons, el central. Davallam entre les penyes, sense seguir cap camí.

Cercam els llocs més senzill per davallar. Poc més de deu minutets i ja hi som.

El redol resulta del tot encisador però quan hom pensa que a aquestes runes de barraca de roter algú hi estava, ...

...i s’hi havia de guanyar la vida en aquest territori, llavors ja no resulta tan agradable.

Passam l’estona visitant els successius clots, avui farcits de bruc, carritxeres, llentrisca, bruc d’hivern florit, estepa joana, aritja i moltes d’altres. També aprofitam per descansar, que bona falta ens fa.

Ses Estepes, sa Calobra, Morro de sa Vaca i es Turmàs.

Mola de Can Palou

...i la torre.

Clot Carbó, oest.

Clots Carbons, est i central.

Un bon lloc per fer un cafetet.

Així mateix ens hi hem estat casi dues hores, per aquesta contrada.

Son les 11,50 h. en anar a trobar el camí.

Un camí empedrat, que en molts de bocins encara és ben visible, que ens ha de menar fins a les velles cases des Colls.

Creiem que era la seva destinació natural, procedent del camí de sa Barra o com a la seva continuació.

Aquest camí està ben marcat. Hi ha multitud de punts blaus. És que el caminet ha de fer un sens fi de ziga-zagues per anar a trobar les successives encletxes, entre les enormes roques del territori, per on anar guanyant altura i poder sortir dels Clots.

La garriga, carritxeres i llentiscla, han colonitzat casi tot el camí, fins el punt de fer-lo impracticable en molts de bocins. Segurament que si aquest camí fora netejat ens sorprendria encara més el seu traçat.

Tanmateix, com més amunt ens feim més evident resulta el camí.

Les costes es fan més suaus i els marges de sosteniment son més llargs i alts per lo que el propi camí ha resultat preservat de la invasió de la garriga.

Amb tot això en cap moment hem volgut donar a entendre que la caminada resulti còmode.

La pujada es fa llarga i feixuga, sobre tot al començament.

D’aquesta manera, a les 12,55 h. arribam al rotllo d’era de ses cases des Colls. Aquí hi fa una ventada. Seria bon dia per ventar el gra.

D’aquí no tornam enrere cap el punt on, de bon mati, hem deixat el camí dels Binis o des Cingles, sinó que, seguint la paret de partió, anam pujant, sense major dificultat, fins arribar al portell de partió de Bini Gran.

Son les 13,00 h. ara seguirem el camí per arribar, pujant, al Porxo Esbucat, on canviarem de vessant. Hi passam a les 13,15 h. Altre cop, seguint el jaç del menut torrentó, i algunes fites, anam davallant cap allà on tenim el cotxe. Arribam a la plataforma del Funicular a les 13,30 h.

El dia es manté molt ventós i les nuvolades s’han espessit. Ara semblen molt més amenaçadores. Tornant cap a casa la brusca ens ha acompanyat.

Selva/Sóller, octubre 2020