VALLDEMOSSA - DEIÀ - SÓLLER (04.12.2020)
La Serra de Tramuntana ofereix quasi tots els al·licients que pot desitjar un muntanyenc, sigui quina sigui la seva activitat. Aquest tram de Valldemossa a Sóller, encara que no sigui pujar als cims més alts, la panoràmica casi sempre limitada per la mar, té un especial encant. Aquesta setmana pel nostre company Carles, i avui per noltros, és un recorregut molt diferent als de les altres setmanes.
TEMPS TOTAL: 7 hores 30 minuts
RECORREGUT: 20,200 km
DIFICULTAT MITJANA
El nostre company de caminades, Carles, aquesta setmana fa la travessa de la Serra de Tramuntana, des de Sant Elm al far de Formentor, del 1 al 8 de desembre, com a treball final del “Master de Técnicas de Supervivencia en la Naturaleza de la Universidad de Granada”. Sense queviures ni aigua. Per això és que avui hem decidit acompanyar-lo en aquesta etapa. Ell no ho sap.
Així, idò, per tal de trobar-lo, hem fet una bona matinada i a les 7,35 h. som al punt on comença el camí de pujada al Pla des Pouet, al carrer de ses Oliveres, a Valldemossa. Tot just comença a clarejar el dia. El camí que hem de seguir, en el seu començament sembla més un torrent. Ha desaparegut tot rastre de la reblada. Només hi resten les roques, ben marcades pel pas dels caminadors com noltros dos. Així mateix, més amunt el camí casi recupera la seva fesomia. No hem de fer altre cosa que anar pujant. Duim un bon pas per poder trobar en Carles a la cova de s’Ermità Guillem, que és on hi havia de dormir. A les 8,15 h. Traspassam el portell de la tanca del Pla des Pouet, un poc més endavant un botador, i seguim pujant, .....seguint les indicacions del Corral des Bous, que ens mena a una estreta coma. Tot just entrant a la coma, ens enfilam pel seu costat dret (orogràfic), on hi ha les restes d’un antic caminet. De bon començament pujam per allà on ens sembla millor. No serà fins més amunt que trobarem les primeres senyes del caminet, petites traces de pedres compostes. És que ara passam per una zona pelada, de roquissar i pedreny a lloure. Pujam orientats a nord. Ben aviat veiem les primeres alzines i parets seques que tanquen el recinte de la cova. Son les 8,50 h. en arribar a la cova de s’Ermità Guillem. No esperam trobar-lo però, així hi tot, el cridam. Encara hi és. Just a punt de partir. La seva sorpresa és gran i ens agraeix que l’acompanyem. Interior de la cova del ermità Guillem Seguim, idò, la nostra caminada, ara tot tres. El caminet, ben clar, ens mena a seguir el camí de s’Arxiduc. El dia no presenta bona cara i les previsions son de pluja. De moment fa una fretada i corre un vent gelat amb bufades violentes. Seguir el camí de s’Arxiduc és una delícia, fins i tot en un dia com avui. Llàstima que el pas del temps, i del personal, van fent mal bé aquest camí i sembla que ningú es preocupi del seu manteniment. Ben aviat arribam al cap d’amunt dels cingles de Son Rul·lan. Aquí, les vistes resulten del tot espectaculars. Les forces de la natura semblen desfermades. Les ventades violentes ens volen estimbar baix de les penyes. La mar sembla decidida a enrunar la punta de sa Foradada ...
...i la manté assetjada per un exercit d’ones que s’estampen a les voreres, marcant una ample zona d’escuma blanca.
I, casi a tocar dels nostres caps, una espessa nuvolada, enorme i negre, que sembla que en qualsevol moment es pot obrir i deixar anar els aiguats amb que ens amenaça.
Seguim el caminet, gaudint cada moment que ens resulta possible, de les vistes que ens acompanyen. Anam ben abrigats. La fretada i el vent son importants. Son les 9,40 h. en arribar al punt on s’indica el pas del camí de Son Rul·lan, per davallar a Deià. Per arribar fins aquí no hem fet altre cosa que seguir el fantàstic camí de s’Arxiduc. Ara l’abandonam, molt poc abans de passar pel cim del puig Caragolí, i començarem a davallar orientats a nord. Ben aviat ens apareix la vista de Deià...Deià ...i bona part de la costa de Sóller.
El camí, amb un primer tram empedrat, i ben marcat, ...
...ens mena a davallar d’aquestes penyes, a força de ziga-zagues que es recolzen a petites barbacanes del cingle.
A moments, la davallada és prou violenta però mai resulta arriscada.
Un cop més, el traçat d’aquest caminet ens sorprèn per l’enginy dels seus constructors. Així mateix estam casi una hora per arribar al bosc.
A les 10,40 h. ens trobam les primeres senyals dels carboners, sitja i barraca. Ara el caminet és més planer i, ben aviat, passa a ser un camí de carro. A les 11,00 h. hem sortit del bosc i el camí ens mena entre olivars abandonats. El caminet torna a ser de bístia, a redols està empedrat. Passam vora una impressionant pica per arreplegar l’aigua de pluja, ......més avall per la font de ses Rotes, casi eixuta del tot, ......i a continuació, vora la caseta de ses Rotes, ......amb una altre pica feta a la roca. A les 11,30 h. passam baix del Castell des Moro i per un portell. A l’altre costat del torrentó hi veiem les cases de Can Borrás. Uns minuts després arribam al camí que mena a les cases esmentades. Davallant passam vora l’hotel es Molí i, ......arribant a la carretera, seguim cap a Deià. Cauen les primeres brusques. La carretera ens fa voltar Deià i anam a trobar el camí vell cap a Sóller. Ens ocuparà casi una hora de caminar per la carretera i poder arribar al començament, tot just passat el camí de Ca l’Abat. Son les 12,30 h. en arrancar a pujar les primeres costes ben empinades. El començament del Camí Vell de Sóller està ocupat per un vial d’accés a diferents cases, per on hi poden passar els cotxes. Pujar aquestes costes es fa feixuc. Enganxam amb el camí, que està empedrat a redols i ara, banyades per les brusques, les pedres resulten molt llenegadisses. Hem d’anar amb compte. A les 13,00 h. arribam a les cases de Son Coll. Anam pujant decidits, el mal temps ens encalça. Torna a ploure i fa una fretada. No hem berenat i cercam una mica de redós. Trobam un petit pati, compartit per tres cases, que semblen abandonades. La barrera és oberta. Una de les cases té una mica de porxada que ens dona cobri per aquesta estoneta. No és un dels millors berenars que hem fet. Així i tot, és un bon lloc per fer un cafetet. A les 13,30 h. seguim el camí. Segueix brusquejant. Caminam decidits, una mica reconfortats amb el berenar. De tota manera no ens ret tant com de costum. Seguim el camí i a les 14,00 h. arribam a l’era de Can Prohom. A partir d’aquí tot serà davallada. Passam per davant les cases de Son Mico ......i de Can Prohom. Tot seguit vora l’ermita de Castelló. Seguim el camí cap a s’Heretat. Les brusques intermitents resulten prou empipadores, però millor això que un mal banyer. Just passat s’Heretat hi ha el creuer del camí des Rost, que avui sí que el seguim. Son les 14,20 h. És la ruta directa per davallar a Sóller. És un camí molt ample, bona part d’ell està arreglat perquè hi passin cotxes. A redols la davallada és amable. Allà on té més pendent, el camí està empedrat i escalonat, però manté una amplària considerable. Ja no gaudim de les vistes. Estam massa cansats i el dia no ens acompanya gens. Veiem els cims que envolten Sóller, coberts per successives cortines de pluja i patim que en qualsevol moment ens arribin. Per altre banda, no podem badar, l’empedrat està banyat i hem d’anar amb molt de compte per no patir una llenegada. El camí ens fa passar sobre la boca d’un dels túnels del tren de Sóller i molt pocs minuts desprès s’acaba el camí empedrat i seguim pel camí de carro. Tot d’una arribam al portell del camí dels Mont-reials, que ja coneixem. No ens queda més que seguir aquest camí, que ben aviat el trobarem asfaltat i ens mena entre horts i cases de fora vila. El dia s’ha obert i el mal temps sembla que s’ha escampat. Arribam al cotxe a les 15,05 h. En Carles ha de seguir caminant fins ben amunt del Barranc de Biniaraix. Ens acomiadam, desitjant-li sort.
Selva/Sóller, desembre 2020
A moments, la davallada és prou violenta però mai resulta arriscada.
No ens queda més que seguir aquest camí, que ben aviat el trobarem asfaltat i ens mena entre horts i cases de fora vila. El dia s’ha obert i el mal temps sembla que s’ha escampat.
