VOLTA PELS CAMINS DE SÓLLER Camins de Muleta, de Castelló, de Rocafort i des Rost

VOLTA PELS CAMINS DE SÓLLER

Camins de Muleta, de Castelló, de Rocafort i des Rost

Cinc Ponts

(27.11.2020) El nom de la vall de Sóller prové del terme àrab “Sûlyâr” (Vall d’Or), actualment s’empra per referir-se a tot el municipi de Sóller, format pels nuclis de població: Sóller, l’Horta, Biniaraix i Port de Sóller. Després de la conquesta per Jaume I, dues terceres parts de tota la vall foren adjudicades al comte d’Ampuries i l’altre a Gastó de Bearn.

TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts 

RECORREGUT: 11,200 km

FÀCIL 

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Les previsions per avui no son gaire encoratjadores, hi ha risc de fortes pluges, i no volem banyar-nos més del necessari. Així que hem decidit fer una volta per la vessant esquerra (orogràfica) de la vall de Sóller, no estarem gaire enfora de remeis. No farem una  volta circular, però fàcilment es pot fer (pels camins de Son Sales i Binidorm). Al plànol així ho feim. Val a dir que tot aquest recorregut està degudament senyalitzat.

Començam la caminada, idò, quan son les 8,25 h. Ho feim partint del punt on les vies del tramvia hi tenen l’encreuament de la Roca Roja. Caminam cap el Port de Sóller i, just al punt on acaba aquest encreuament, passam a l’altre costat del torrent Gros.

Seguim per un camí ben ample i net. Caminam aferrats al torrent, pel seu costat esquerra.

Ben aviat, però, trobarem un portell on hi arranca un camí empedrat (estaca inicadora) que, de manera suau, ens mena entre els olivars i horts de la part més baixa de ses Planes, que es aquesta moleta que anam voltant.

Tanmateix ben aviat aquest camí es tornarà costerut i pesat de pujar. Les costes son empinades mentre entram dins un antic olivar, avui envaït per un espès pinar.

Casi bé mitja hora després de començar la caminada, sortim del pinar ...

...i entram dins l’olivar que aquí sí que està ben arreglat, però el camí es veu molt malmenat. Les costes no son tant feixugues per aquest redol. 

Mentre anam avançant, el camí també evoluciona. Ara hem sortit de les planes dels olivars i tornam a pujar pel camí ben empedrat.

Hem guanyat alçada i els arbres no ens tapen les primeres vistes del Port de Sóller, ...

...des d’una perspectiva poc coneguda.

El camí ens fa mudar d’orientació constantment, ajustant-se als estreps de ses Planes.

A les 9,05 h. passam vora les cases de Muleta de Ca s’Hereu. Fa anys que es va reconvertir en establiment hostaler. Avui roman tancat per mor de la maleïda pandèmia.

A redols el camí perd el seu empedrat. Ara caminam entre oliveres i el territori és més planer, tret de curtes costetes bones de superar.

D’aquesta manera, un tant relaxada, arribam vora les imponents cases de Muleta Gran.

El camí voreja les cases per la dreta, tot i que el camí vell arribava directament a les cases. Es veu que hi han fet intents de restauració.

Aquí ens trobam amb un camí de carro, sense asfaltar, que ens mena a vorejar els camps de conreu i d’olivar del clot de Cal’s Avinyons. A l’altre costat d’aquesta petita clotada hi veiem l’esquena nord de ses Planes, on hi ha les restes de l’ermita del Pare Catany.

Aquest camí que hem seguit, i ens ha tret del clot de Cal’s Avinyons, ens aboca al vial d’accés a la urbanització dels Bens d’Avall. Anam en direcció al coll de Can Bleda, on hi arribam uns deu minuts després.

Al mateix coll hi arranca el camí que mena cap a les cases de Can Prohom i Son Mico. Passam vora la font, avui canalitzada, amb un reco certament agradable.

Encara hi podem veure diferents restes de rentadores i algun safareig.

Tot molt abandonat o descuidat.

Seguint el camí, pujant, passam vora l'ermita de Castelló. Aquesta capelleta l’hem vist en tots els estats possibles. Fora portes i mig sostre esfondrat. També va romandre un bon grapat d’anys amb una mena de “corsé”  de bigues de ferro, per tal d’evitar el seu esfondrament definitiu. Avui, en canvi, presenta un aspecte casi radiant. Totalment restaurada fa molt bona planta.

A tot això, son passades les deu d’un mati gris i fresquet. Pensam que és un bon moment per descansar. Anam a fer-ho a l’imponent carrera de les cases de Can Prohom. Una carrera ample i llarga.

Com a curiositat, esmentar que, al costat dret del portal forà de les cases de Can Prohom, hi roman un colcador, és a dir, uns escalons que es feien servir per cavalcar, o descavalcar, del cavall.

Les de Son Mico, a continuació.

Tenim bones vistes i una estona ben agradable.

Un bon lloc per fer un cafetet

Ara la nostra propera fita serà resseguir el camí que ens menarà a vorejar la vessant sud de la vall de Sóller, que transita a prop de les penyes que fan casi inaccessible el massís del Teix per aquest costat. També l’anomenen sa Volada des Teix.

Aquest camí, ample i ben senyalitzat, casi bé planer o amb lleugeres costes, ...

...ens fa passar a prop de les cases de s’Heretat, on hi arranca el camí des Rost.

Noltros deixam de banda aquest camí i seguim caminant, ...

...vorejant els horts i arribam ben aviat, a Cas Xorc. Un altre conjunt de cases de muntanya reconvertides en establiment hostaler, també tancat aquesta temporada. Son les 11,05 h.

Seguim pel mateix camí, casi una passejada ...

...i a les 11,20 h. arribam a un altre grup de cases, de les que hi destaca la de Can Jeroni Gros.

També es veu en obres de restauració i tancades.

Aquí hi arranca el camí dels Mont-reials, també el deixam de banda i seguim, ara orientats clarament a sud.

A redols el camí s’estreny i a d’altres és ample com per passar-hi cotxes, però, en termes generals, es veu per tot prou ben cuidat. A les 11,40 h. creuam la part alta del torrent dels Cinc Ponts i el camí gira cap al est. Aquí hi ha un camí que davalla del Racó d’en Barona i, passant sota els Cinc Ponts arriba al camí des Rost, però noltros també el deixam de banda.

Seguim pel mateix camí fins que arribam al camí, empedrat, anomenat de Rocafort. Si seguíssim pel mateix camí que hem vingut, acabaríem al Pujol d’en Banya.

Son les 11,50 h. en començar a davallar pel camí de Rocafort, en prou bon estat, ...

...que davalla un tant precipitat, marcant algunes ziga-zagues.

És per aquest redol on recobram noves vistes de Sóller, ...

...i dels cims que l’envolten (Lofra i Cornadors). Tots tapats de niguls que no ens deixen cap esperança. Veiem davallar, de les muntanyes, les primeres arruixades, que en un no res ens arriben.

Ben aviat ens hem de posar a cobri. Ara el camí resulta més perillós. Les pedres estan banyades i lleneguen. Menys mal que dura poc, tant la pluja com el camí.

Creuam el pont damunt les vies del tren de Sóller. Hem decidit fer una mica d’aventura. En Carles troba que avui és una caminada de “jubilats”.

Aprofitant que el tren no marxa (hi fan obres, no fer-ho si no s'està segur de que el tren no marca, és perillós), hem decidit passar per un túnel i arribar al Cinc Ponts.  

Accedim a les vies i anam cap a la boca del túnel.

És curtet i casi no fa falta emprar  les llanternes.

En poc més de deu  minuts sortim.

Estam vora els Cinc Ponts.

Ens passam el gust de caminar-hi per damunt, mentre gaudim de les vistes. A l’altre costat, ...

...just devora les vies, hi arranca un caminet que ens davalla al camí que ve del Racó d’en Barona.

El seguim, davallant, i ens fa passar sota els Cinc Ponts.

Ara sí que es pot apreciar el volum d’aquesta infraestructura.

Feta fa més de cent anys, utilitzant les pedres del redol. Una obra que, sens dubtes, avui no es deixaria fer per mor de l’atemptat paisatgístic que representa. Son les 12,20 h.

Assolides totes les fites del dia, no ens queda altre que seguir aquest camí, prou agradable, davallant entre els olivars.

A les 12,40 h. creuam el portell que ens dona accés al camí des Rost. Seguim per aquest camí, ara ja asfaltat, que ens fa passar per allà on mor el camí de Rocafort, que hem abandonat fa una estona.

Som ben a prop de la benzinera, i d’allà on tenim el cotxe aparcat.

No ha tornat a ploure però la cosa no està gens clara.

Selva/Sóller, desembre 2020