Passos d’en Radó i des Llisar
Comellar de s’Aljub
(20.11.2020)
Com moltes altres vegades hem caminat per un territori de carboners, una activitat molt feixuga, una feina de sol a sol, de soledat a l’alzinar, dormint dins barraques a on les parets eren de pedra seca, el curucull de branques i càrritx, la llitera de barrerons i a damunt branques i aritja cobertes per un drap. La producció de carbó vegetal, com a font d’energia bàsica a Mallorca, és antiquíssima i, arriba fins a la dècada dels anys 60 del segle XX.
Tota la ruta és per finques privades. Cal respectar la propietat privada i demanar permís en cas de trobar-nos amb el propietari o responsable.
TEMPS TOTAL: 5 hores 45 minuts
RECORREGUT: 10,800 km
A començaments d’enguany vàrem fer una volta pels mateixos indrets que ho farem avui. Si hi tornam és perquè ens varen quedar pendent de visitar alguns llocs concrets. Son les 8,05 h. en deixar el cotxe aparcat a la carretera d’Esporles a Puigpunyent, a la vall de Superna, aproximadament al km 8,600. Caminarem uns dos-cents metres, en direcció a Esporles, per arribar al portell que hi ha, tot just passant el pont, al costat nord.
Seguim aquesta pista, que ens mena a vorejar uns camps de conreu, ......fins que arribam a un gran magatzem agrícola. Aquí hi arranca un antic camí de carro.Son les 8,20 h. Trobar aquest camí té una mica de dificultat. Està casi esborrat. Ens separam fins que un de noltros veu les primeres senyals. Son les pedres grans que servien d’escopidors pels carros. Seguim aquest camí, que puja just aferrat al llit del torrent dels fons d’aquesta coma, amb marjades al seu costat. És bo de pujar, encara que està casi esborrat per la garriga, es pot seguir sense major dificultat. Nomes deu minuts després de començar a pujar, arribam a un portell. Abans, però, haurem passat vora un seguit de grans roques, quers, que adornen aquest indret tan salvatge i abandonat. Fins i tot sota un d’aquests quers ho van arreglar a manera de refugi. Després del portell hi trobam un forn de calç. El camí gira a nord. Només és un camí de bístia, més empinat i malmenat. Marca algunes ziga-zagues......per enfilar-se per un roquissar. Passam vora una barraca quadrada i el camí casi s’esborra del tot. Tornam a separar-nos per envestir la pujada. És un territori obert i permet diferents alternatives. Una mica més amunt trobam una sitja i barraca. Tot seguit hi ha la bassa de Son Vic. N’hi ha dues, noltros arribam a la que està a ponent. Aquí hi arribàrem l’anterior vegada. Sabem que molt a prop hi ha el pas d’en Redó. Passar-hi és un dels motius de la caminada d’avui. El dia no és el millor per pujar per un pas. Hem rebut les primeres brusques i tot el territori està banyat. Tenim clar que no ens arriscarem per pujar sobre unes roques banyades. Des de la bassa, envestim la pujada a aquest morro de roca. Orientats a nord, anam pujant amb molt d’esment. Així mateix el bosc ens dona una mica d’aixopluc a l’albaïna que segueix caiguent. Ben aviat ens trobarem amb alguna fita, que ens ajuda a arribar als peus de les penyes. Tanmateix és el mateix territori el que ens marcarà el començament del pas. Son les 9,20 h. i ens trobam davant una encletxa a les roques, que s’enfila casi de manera vertical. No sembla massa arriscat pujar-hi, però les roques estan ben banyades. Dubtam un moment encara que acabam per decidir-nos. No és el millor dia per fer-ho. La pujada no resulta gens complicada, però no es pot tenir vertigen. Hi ha bones preses a les roques i a l’encletxa hi ha alguns escalons rudimentaris que ajuden a la pujada. També es nota que la roca ha estat picada en diferents indrets, a manera d’escalons. Tot plegat no resulta complicat pujar-hi. Noltros ho feim amb moltíssim de seny i sense presses (El pas d'en Redó, vist des de dalt). Superat el pas, sense major entrebanc, tenim per endavant una esquena de roquissar, no massa empinat. També tenim la boira a tocar i cada cop més espessa. De vistes, cap ni una. Estam una mica desencoratjats. Pensàvem arribar al cim de la Mola de Planícia, però descartam l’idea. Caminar pel roquissar també resulta arriscat. Les llenegades son freqüents. Ens decidim per anar a visitar els dos aljubs que hi ha al començament de les comes que tenim a l’oest. Orientats a nord-oest anam pujant entre les alzines. Ben aviat ens trobam amb el sender, ben marcat, que mena cap al primer dels aljubs. Està al cap d’amunt de la primera coma que trobam a l’oest. Segueix plovent, poc però de manera insistent. Els arbres també ens amollen alguna arruixada quant hi passam per davall. A les 10,10 h. arribam a l’aljub. Està molt ben conservat. Té dues boques, una a cada costat i, a devora, hi ha una bassa pel bestiar. No ens hi estam gaire. Fa fred i plou. Volem arribar al següent aljub, el que està al cap d’amunt de la coma de s’Aljub. Per arribar-hi hem de seguir el sender, relativament clar, que comença aquí mateix i, orientats a l’oest, anam a trobar la cresta que ens separa de la següent coma. Caminam entre les alzines, i alguns rotllos de sitja. Segueix fent fred i brusca. A les 10,45 h. creuam la coma i seguim caminant cap a l’oest, creuant la paret de terme, entre Esporles i Puigpunyent. A redols el sender està ben definit. En altres no resulta tan senzill seguir-lo. L’idea és no perdre alçada. Amb aquestes condicions l’orientació és bàsica. A les 11,00 h. arribam a un espectacular avenc. No en sabem el seu nom. Ara el caminet, en suau davallada, ens mena al fons de la coma de s’Aljub. Hi arribam a les 11,05 h. Ja abans d’arribar-hi, podem veure l’espectacular aljub que dona nom a la coma. Una edificació de planta rectangular, molt ben conservada, que té dues obertures laterals, als costats més estrets. També té un rudimentari coll de cisterna, al sostre. Suposam que es per on treien l’aigua. Adossada al costat llarg hi ha una bassa pel bestiar. A grans trets segueix el mateix esquema de l’anterior aljub que hem vist, ......encara que aquest és molt més gran i millor conservat perquè encara hi guarda aigua. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,40 h. seguim el nostre camí. Hem berenat ben abrigats. Aquí hi fa una fretada. Ens tornarem pel mateix caminet que hem vingut, fins arribar a l’avenc. A partir d’aquí, cercam algunes fites que ens indiquin, suposadament, per on anava l’antic camí dels carboners. Ben aviat trobam les primeres. Seguim diferents senderons que ens menen per encletxes de les roques. Caminam dins el bosc d’alzines. Mentre anam davallant sembla que el sender es va aclarint, sobre tot en aquells redols de roquissar, on la garriga no hi creix ni hi ha tantes alzines. Però tan aviat com sortim de les roques hem de parar esment per no perdre’l. A les 12,00 h. arribam a la zona de més roques. Aquí el camí és clar. Està delimitat per pedres més grans, a banda i banda del camí. Torna a fer brusca i les roques lleneguen. Hem arribat al pas des Llisar. El redol és realment encisador. El camí, a redols empedrats, ens fa davallar ordenadament pel costat esquerra (orogràfic) de la coma de s’Aljub. A les 12,20 h. arribam al torrent. Suposam que davallar directament pel torrent no és possible, el que justificaria la voltera que ens ha fet fer seguint aquest caminet. Aquesta suposició no la creiem massa encertada.
El camí ens ha abocat just davall un bot del torrent, a quin costat hi veiem un marge de sosteniment que ens sembla bastit per permetre superar aquest bot. Només estam a tres-cents seixanta metres de distància de l’aljub i uns cent vint-i-cinc metres més avall. Seguim un estoneta pel llit del torrent i trobam un portell, mig esbucat. A partir d’aquí sí que el torrent es precipita violentament en successius salts. Ara el camí, molt més clar i bastit amb marges de sosteniment, ens fa davallar pel costat dret (orogràfic) de la coma. Vall de Superna i la Fita del Ram, al fons. Les timbes que ens envolten semblen que no ens donaran sortida, però a força de ziga-zagues i successives davallades un tant violentes anam perdent alçada. El camí es veu molt malmenat. A redols esborrat del tot per les esllavissades de pedreny, ......però encara resulta ben evident i bo de seguir. Per sorpresa nostre, arribam a un redol més planer on hi trobam unes bones solades d’arboces. No deixam passar aquesta nova ocasió per fruir dels fruits. Son les 13,10 h. Arribam a un portell. Casi bé hem estat una hora davallant, des de que hem creuat el torrent després del pas des Llisar. Ara entram a un territori planer. Les marjades tenen poca alçada però l’olivar està absolutament abandonat. El camí és per a carros. Mudam d’orientació i giram cap a l’est. Ben aviat acabam dins una pista moderna i neta, que ens mena a les cases de Son Vic. Tenim els nostres dubtes de si tindrem problemes per passar, però ben aviat son esvaïts. Trobam dos homes feinejant i no ens posen cap pega per seguir pel camí, cap a la sortida de la finca. A les 13,35 h. sortim pel portell de Son Vic. No ens manca més que caminar fins el cotxe, que està a uns deu minuts.
Ha resultat una volta extraordinària. La mica de pluja només ha aconseguit que caminéssim amb molt més esment del que ens és habitual. Ara no plou.
Selva/Sóller, desembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada