(SERRA DE NA RIUS)
Pas des Bous
(16.04.2021)
La plataforma del Funicular, situada a la carretera de sa Calobra, formava part del projecte presentat pel enginyer de camins Antonio Parietti Coll, l’any 1934, per construir un funicular aeri que des d’aquest punt puges fins al cim del puig Major. Les obres començaren el 1936 però foren interrompudes per la Guerra Civil i mai es reprengueren.
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 6,450 km
DIFÍCIL
Avui sembla que serà un bon dia. El cel està clar i no hi ha previsions de pluja. Tampoc fa massa fred ni vent. Ens trobam a les 7,45 h. a la base del Funicular. Un altre projecte que es va estroncar abans de néixer, per mor de la Guerra Civil. Del recorregut que volem fer avui, en coneixem la primera part, d’una de les nostres primeres sortides. També en coneixem el pas des Bous, per on hi passàrem no fa gaires anys. Creuar la serra de s’Almangra serà la nostre “aventura” d’avui.
Hem de seguir una estona pel caminet, mol fet mal bé, que ens menaria fins al porxo Esbucat, on canviaríem de vessant. Així que ens orientam cap a l’oest i anam pujant per un territori magre on hi podem veure alguna antiga marjada. La primera fita d’avui es manté a la vista, a estones tapada d’una fina boirina que no acaba d’aferrar. Als deu minuts de caminar pujant de manera no gens exagerada, abandonam aquest caminet i ens re-orientam cap a sud. Orientació que no abandonarem en una bona estona. Seguim un antic caminet. A estones és ben visible per mor dels petits marges de sosteniment i roques que el limiten. A altres bocins està del tot esborrat per la garriga magre, majorment mates de càrritx. Serà el propi territori el que ens va menant pel bon camí, perquè a l’est es succeeixen les timbes mentre que a l’oest, el roquissar s’enfila cap al cim i noltros volem arribar al camí que puja de les cases de Turixant. A les 8,30 h, passam un botador i la paret de partió. Ara el caminet és una mica més clar i el territori més obert. Anam davallant suaument, mentre el caminet ens mena entre antigues marjades i entram a un alzinar amb arbres prou grans. El sender ha mudat a pista. A les 8,50 h. passam una paret de tanca, amb reixeta. El caminet ens ha menat a un portell, per on passam a l’altre costat. Hem abandonat la pista abans del portell. El caminet ens mena entre alzines, aprofitant les encletxes del roquissar. És una estona agradable. A les 9,00 h. arribam al camí. El seguim unes poques passes. Les vistes del recó del coll de s’Escudella resulten espectaculars. Un seguit de punxes i cims secundaris d’aquesta gran serralada, la més alta de Mallorca, son a la nostra vista. El Pa de Figa, Agulla des Frare, s’Espasa, etc. Però no és el destí d’avui. Casí tot d’una abandonam el camí i començam a pujar pel coster de la serralada, orientats a nord. Sembla un contrasentit el camí d’avui, però és que el territori resulta molt complicat per pujar-hi, sense anar a trobar aquest punt del camí. Ara ja no hi ha sender ni fites. Anam guanyant altura, caminant entre carritxeres, roques desfetes i pedreny a lloure. No coneixem el territori i ens orientam amb els mapes i gps. La caminada es complica mentre anam pujant. Hem de creuar un seguit de xaragalls, sempre pujant per allà on ens sembla més còmode. Si miram cap enrere ens trobam el puig de ses Vinyes com qui ens vetlli. A estones, les nuvolades s’arramben als cims fins a tapar-los. Corre un oratge ben fresc, tant que ni pujant ens treim els jerseis. Les informacions que tenim ens menen a passar a prop de l’avenc de sa Feinada i a voltar el cim nord de més de mil metres de la serra de s’Almangra. Però el nostre interès és passar per aquest cim, que te 1.057 metres i no hi hem estat mai. Així que guardam les informacions a la butxaca i envestim la pujada pel nostre compte. Son les 10,00 h. Hem anat pujant pel roquissar, sempre orientats a nord, fins que les timbes d’una estreta coma, que pràcticament davalla des del cim, ens barra el pas. Ens toca envestir la pujada bé de cara cap a la cresta de la serralada. Si fins aquí la pujada era feixuga, ara ha augmentat en duresa. L’avantatge és que hem guanyat en panoràmica. Mirant cap a nord la vista arriba més enllà del puig Roig, ......mentre que mirant a sud la vista està limitada per les serres de Turixant i des Teixos i el puig de ses Vinyes. A les 10,30 h. arribam a la cresta de la serra de s’Almangra. Hi fa una fretada i l’oratge que hi corre resulta molest. Les nuvolades es repeteixen i el sol ens arriba només a estones. Ara podem contemplar casi bé tota la cresta de la serralada, fins el puig Major. Cota 1.057 de la serra de s'Almangra o de na Rius. El penya-segats que pengen cap a nord no poden ser més impressionants. Resulta casi increïble que per aquest paratge hi hagi una ruta que permet arribar casi al cim del puig Major. Som al cim de la cota 1.057. Un altre punt superior als mil metres que hem assolit. Un bon lloc per fer un cafetet. La mar, morro de sa Vaca, Turmàs, mola de Can Palou, sa Calobra, ......morro d’en Pelut. El cel s’ha aclarit i les vistes son espectaculars. Fa fred però no ens molesta. Les boires ens ronden. És un magnífic lloc per reposar una estona. Poc passades les onze del matí, seguim la nostra ruta. Ara volem davallar per aquesta gran coma, que s’obre cap a l’oest. Sabem on trobarem el pas des Bous i que podem davallar per onsevulla d’aquesta coma, per arribar-hi. Així que cercam un bon lloc per començar a davallar. El territori és molt accessible però la davallada és una mica violenta. El territori és molt empinat i està tot ple de macolins a lloure. Les llenegades es repeteixen, sense conseqüències. A mesura que davallam torna més imponent el redol del puig Major i la coma Fosca i el morro d’en Pelut. No és una davallada massa llarga ni massa dura. Ben aviat seguim el llit d’un torrentó. Ens resulta molt més net i relaxat que caminar entre carritxeres. Son les 11,35 h. en arribar al pas des Bous. Sembla que el nom ve del fet que a aquesta gran coma hi menaven bous a pasturar. Com que tota ella està limitada per unes timbes, es construí un seguit de marges per donar pas a un camí per accedir-hi. Pel bestiar resulta casi impossible sortir d’aquesta coma enorme. Davallam, seguint el caminet. A la zona de les penyes és molt clar, però sabem que a mesura que entra dins la garriga, es torna casi impossible de seguir-lo. La darrera vegada que hi passàrem ens va costar molt arribar al camí des Cingles. Hem decidit abandonar aquest camí i travessar el torrentó, per anar davallant cap el camí per la galta dreta del torrentó. És una esquena coberta de carritxeres, sense grans entrebancs ni massa complicada de caminar. Mentre caminam ens arriba el sol de ple i estam a recer d’aquell oratge gelat del cim. Mirant enrere hi trobam el violent territori del morro d’en Pelut i la coma Fosca. Poc abans de les 12,30 h. arribam al camí des Cingles. Ara ens toca pujar. És un camí agradable ben clar, que ens va regalant noves panoràmiques a mesura que avançam. Cinc minuts després passam per la barrera que anuncia el nom de la propietat “Bini Gran”. El camí, però, segueix pujant mentre ens mena cap el porxo Esbucat, on hi arribam a les 12,55 h. A partir d’aquest punt, tot és davallada. Seguir el caminet no resulta tasca senzilla. És que la correntia de les aigües de pluja l’han convertit en un torrentó. O les persones que hi passam hem acabat confonent el camí amb el torrentó. No ho sabem. El cert és que, poques passes cap a sud si que hi trobam un petit torrentó, ben delimitat amb marges a cada costat i el llit empedrat, per mantenir enfora de les marjades les possibles revingudes. Sense major novetat, arribam allà on hi tenim el cotxe a les 13,10 h. Fa sol i molt bon estar. Ha resultat una bona volta. Selva/Sóller, maig 2021
Ens trobam a les 7,45 h. a la base del Funicular. Un altre projecte que es va estroncar abans de néixer, per mor de la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada