(CASETA DE SA BALAU I ERA D’EN COLL)
COMELLAR DES LLADRE I SA COMETA
(23.04.2021)
La finca pública Galatzó se situa al nord del municipi de Calvià (Mallorca) en les proximitats del nucli de població des Capdellà. Limita amb els municipis de Puigpunyent, Estellencs i Andratx. Amb els seus 14.013.500 m2 (1.972,9 quarterades) és una de les finques de major extensió de les illes Balears i correspon aproximadament al 10% del total del municipi de Calvià. Fou adquirida per l’Ajuntament el 2006.
TEMPS TOTAL: 7 hores (Moviment 5 h 30 m)
RECORREGUT: 14,250 km
DIFICULTAT ALTA
Per avui tenim previst fer una excursió llarga i enfora. Ens hem aixecat ben dematí per arribar prest a la finca pública de Galatzó. A les 8,00 h. hem deixat el cotxe a l’aparcament i començam la caminada, passant per davant les cases de Ca l'Amo en Biel. Tenim informacions, que ens adverteixen que es tracta d’una volta dura. Al manco el dia es presenta perfecte. Clar i sense gaire oratge. Seguim el camí que ens fa passar per davant el Graner des Delme. Així mateix haurem de caminar casi vint minuts per arribar a les imponents cases de Galatzó. Hi ha personal fent feines i podem entrar......a fer un cop d’ull a la clastra. El camí a seguir és clar i ben indicat. Anam cap al comellar de ses Sínies. No hem de fer altre cosa que seguir el camí de carro, que ens mena pel fons d’aquesta vall, i ens fa creuar el torrent. A les 8,30 h. arribam a un creuer. Hem de partir pel braç de l’est. L’altre ens mena a la font de sa Cometa, per on davallarem. Al fon el comellar de sa Cometa 8amb un poc de zoom). Seguim caminant pel fons de la vall, molt a prop del torrent. La pujada és molt suau i el caminar és un xalar. Ben aviat passam vora un forn de calç, restaurat tal com el feien servir en el seu temps. Per onsevulla podem veure senyals de la feina d’aprofitament del bosc. En aquest redol hi ha un bon grapat de forns de calç. El camí ara va pel fons del comellar de ses Sínies. Als costats les penyes son cada cop més altes però el camí manté una costa suau i constant. Després de passar per un redol de pins prou grans, arribam a un altre creuer. Aquí hi veiem el pou de ses Sínies. Està ben cuidat i te aigua. Ens atracam al punt on abandonarem aquest camí, que és una variant de la GR 221. Passam a prop de les restes arqueològiques de sa Naveta de ses Sínies. Les pedres compostes en veuen des del camí. Noltros no hi anam. A uns dos-cents cinquanta metres del creuer trobam un senderó que ens mena cap a nord-est. És el caminet pel que entram dins el comellar des Lladre. Son les 9,20 h. El tirany és bo de seguir, tot i que està molt tapat per la garriga. Aquesta nit passada ha caigut una bona rosada i ben aviat tenim les cames dels calçons xopes. Podem esmentar que el tirany ens mena, bàsicament, pel llit del torrentó. Hi ha algunes fites. També hi ha redols de garriga molt espessa i argelagues que barren el pas, senyal que per allà no hi ha el caminet. Ara si que notam que agafam una certa altura, tot i que no resulta feixuc aquest camí. Uns quinze minuts de anar per aquest caminet, arribam a un estret del comellar. A l’altre costat hi veiem lluir el sol. El territori és més obert i avançar és molt més senzill. Tenim a la vista un conjunt de coves. Sembla que foren emprades pels pastors de la contrada. Hi arribam a les 9,45 h. Aquest és el punt on abandonam definitivament, per ara, tot rastre de camí. Cap a nord s’hi obre una comellar prou empinat. És la ruta que hem de seguir per anar a trobar el camí que puja des del pas dels Cossi. Hem sortit de les ombres de les penyes del comellar des Lladre. Ara el sol ens dona de ple i el territori, molt empinat, ens fa entrar en calor ben aviat. Hi ha molt de pedreny a lloure i anam pujant per allà on ens sembla millor. Anam pel costat dret (orogràfic) del comellar, ens sembla més accessible. A les 10,20 h. hem arribat al peus dels espadats. Cercam el millor pas per sortir de la coma. Pot ser ens hem desviat massa a l’oest. Tanmateix trobam una bona via i sortim a un territori més obert i planer. Per tal de passar a prop de les restes de “Es Pinotells”, creuam aquesta esquena, coberta de carritxeres, orientats a l’oest. Arribam a la cresta a les 10,45h. Trobam que la pujada ha resultat prou dura. A l’altre costat de la cresta hi ha una ample coma, ......també coberta de carritxeres, que hem de travessar. A l’altre costat i, pràcticament, a la mateixa altura que estam ara, hi ha el camí al que volem arribar. Sense major problema, trobam el lloc per on davallar de les penyes de la cresta i arribam al coster de la coma. És un territori prou empinat però bo de caminar. Està tot solcat de senderons marcats pel bestiar salvatge. Ben aviat creuam el torrentó del fons de la coma (foto retrospectiva). A l’altre costat toca pujar. El territori és més incòmode. Grans roques mig amagades pel càrritx que son un perill sempre present. Hem de anar amb seny i pujar de valent. A redols la garriga es més espessa i les argelagues esponeroses, tant que ens fan rectificar l’orientació. Ha resultat una mica complicat i feixuc arribar al camí. Son les 11,10 h. Seguir el camí resultaria molt agradable si no fos perquè en aquest redol és molt costerut. En quinze minuts pujam cent metres d’altitud. A les 11,30 h. arribam al creuer on hi arranca el camí que mena a la coma d’en Vidal. Noltros no hi anam. Hem de seguir pujant fins arribar a l’era. Hi arribam quinze minuts més tard. Era i Castellet (778 m) al fons. Aquí hi corre l’oratge ben fred. Era i s'Esclop, al fons. Veiem atracar-se un grapat de caminants. Tot plegat ens convenç per anar a berenar a les runes de la caseta de s’Esclop o de sa Balau, molt a prop de s’era. Hi trobam un bon recer de l’oratge, mentre gaudim d’un sol ben agraït. Aquí dalt hi fa fresqueta. L’estona hauria resultat d’allò més agradable. Tenim la mala sort que hi ha un helicòpter de l’exèrcit fent vols de proves. La remor és molt molesta i prou potent. Veiem passar pel camí altres grups de caminadors. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 12,20 h., una mica recobrats de l’esforç d’arribar aquí dalt, seguim el camí. Ara ens tocarà davallar, però abans hem de creuar aquesta planura que s’obre davant les cases, cap a sud. És un territori que ens mostra la feinada feta per treure les pedres d’aquestes rotes i aconseguir conrear el gra. Suposam que seria abundant donat l’existència de l’era tan a prop. Mantenim l’orientació a sud. Passam entre la cota 739 i els penya-segats del torrent de ses Males Roques, amb el Galatzó al fons. Així mateix és el propi territori que ens mostra a on hem d’anar per trobar el començament de sa Cometa. Cap a les 12,50 h. Deixam al costat est s’Esquena des Ases i el territori ens mostra clarament que anam pel bon camí. Encara que de camí no en veiem ni rastre. De bon començament és complicat de caminar. Altre cop les grans roques i les carritxeres son bones traves. Ben aviat trobam que resulta més senzill seguir el llit del torrentó. A les 13,10 h. arribam al primer entrebanc. Un bot que haurem de superar pels costats de la coma. Uns van per l’esquerra ......i l’altre per la dreta. No sabríem dir per on resulta més senzill. Al costat dret hi ha un gran marge, quina utilitat no podem imaginar. Si que ens queda clar que hi havia d’haver un camí per arribar-hi. No el veiem ni el cercam a aquest camí. Superat el primer entrebanc considerable, la resta resulta prou senzill. Es tracta d’anar davallant, sempre pel llit del torrent, que ara davalla de manera més precipitada ......i els petits bots es van succeint. No hi ha pèrdua......ni alternativa. Mentre anam davallant, ......els costats del torrent es tornen més inaccessibles. A les 13,40 h. i ja ben avall d’aquesta cometa hi trobam un altre mur de pedra en sec. Tal vegada restes d’una barraca de carboner. Sabem que acabarem a un bot del torrent, que haurem de superar-lo per la dreta. Hi arribam a les 13,50 h. Al darrer bot que passam hi veiem uns rudimentaris escalons picats a les roques del costat del torrent, que ajuden al pas. Tot d’una al costat dret hi veiem les restes clares del caminet que ens treu del llit del torrent. El seguit de pedres grans, col·locades damunt les roques, encara mostren clarament l’existència d’un camí. Però ben aviat ha estat esborrat per les esllavissades del pedreny. Acabam dins un xaragall prou empinat. L’haurem de davallar de la millor manera que puguem. Son les 14,00 h. Hem entrat dins un redol de grans pins. Son unes antigues marjades de conreu. Els marges no son gaire alts però estan ben conservats. Alguna traça de camí ens ajuda a pesar del espès mantell de carritxeres que tot ho tapen. Caminam, gaire bé, seguint el llit del torrentó o seguint algun tirany. Uns quinze minuts després arribam a la font de sa Cometa. El redol ha estat netejat no fa gaire. Les marjades, amples, es veuen netes de pins i garriga. Per onsevulla hi ha estellicons de la llenya capolada. La font està senyalitzada i hi ha unes taules amb bancs. Son les 14,15 h. Seguint el camí, que ens mena a voltar el puig des Senyor, pel seu costat est i ens fa arribar al camí de pujada pel comellar de ses Sínies. Son les 14,30 h. Seguint el mateix camí que hem fet de bon matí, ara davallant, arribam a les cases de Galatzó deu minuts després. Haurem de caminar una estona més per arribar al cotxe. Son les l5,00 h. en acabar la volta. Estam rebentats tots tres.
Selva/Sóller, maig 2021
A les 8,00 h. hem deixat el cotxe a l’aparcament i començam la caminada, passant per davant les cases de Ca l'Amo en Biel. Tenim informacions, que ens adverteixen que es tracta d’una volta dura. Al manco el dia es presenta perfecte. Clar i sense gaire oratge. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada