PUIG DE SES COVASSES - PUIG FERRER MOLETA DE BINIFALDÓ
pel pas Enrunat
Fonts des Cossi, de sa Magnèsia, de Menut i de s’Ermita (o de s’Obi)
(21.05.2021)
Pràcticament tot el recorregut d’avui és per dins les finques de Menut i Binifaldó, dins el terme d’Escorca, les dues primeres finques públiques de les Illes Balears. Foren adquirides per l’Estat i posteriorment transferides a la Comunitat Autònoma. Sense oblidar que un curt tram per accedir a ses Covasses hem caminat per la finca publica de ses Figueroles, terme de Selva, adquirida el 1997.
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT: 11,300 km
DIFICULTAT MITJANA
Hem tingut noticies per en Joan Riera, d’aquest “pas Enrunat” i ens ha servit d’excusa per anar a fer una volta per la clotada de Lluc. També hem sabut que fa poc va morir un bon caminador, Pep Torrens, quines fletxes vermelles hem seguit tantes vegades a les nostres rutes. Aquesta sortida servirà com a discret homenatge a la seva memòria.
Hem deixat el cotxe aparcat a la fallida urbanització des Guix. Son les 8,00 h. del matí. Un matí perfecte. Cel blau, lluu el sol i tenim calma. Començam la caminada anant cap el coll de sa Batalla. Aquí, just a la vora de la benzinera hi ha una pista forestal. Avui te tancades les barreres. Entram a peu pla per la vorera de la tanca esbotzada. Haurem de seguir aquesta pista, orientada a l’est, que ens atracarà al pas d’en Bartomeu. La pista va pujant, primer de manera suau, entre les estepes florides, i ens atraca als peus de les penyes, on hi trobam el pas. Hi arribam a les 8,25 h. De fet, el portell d’aquest pas està obert a la paret de terme entre Escorca i Selva. Abandonam el camí i ens enfilam pel roquissar, cercant els llocs més accessibles, o manco complicats. El roquissar és irregular, farcit d’esquerdes, i desagradable de pujar. Ben aviat trobam alguna fita. El que volem és caminar, atracats a la cresta, i arribar al cim del puig de ses Covasses. El coster no resulta especialment complicat, però si que ho és superar els pins caiguts, de passades ventades. Poc abans de les nou arribam al cim. Botam la paret de terme i entram, altre cop, a dins Escorca. Cim del puig de ses Covasses (753 m). Anam a gaudir de molt bones vistes de tota la contrada......de Lluc. Hem mudat d’orientació. Davallam del puig per la cresta contrària a la que hi hem pujat. Anam a nord. Herba del Diable (Pastinaca Lucida L.), planta endèmica de Mallorca i Menorca. Son les 9,15 h. en arribar al portell des Colls o de s’Ermita, coll que ens separa del puig Ferrer. Hi ha un portell i un camí, que es veu netejat de fa poc temps. Sabem que el puig Ferrer no ens oferirà gaires vistes. A més, està tot cobert de pinar, que és una dificultat afegida. Així i tot ens decidim per aquesta ruta per arribar al coll Pelat, que és a l’altre costat del puig, cap a nord. A les 9,30 h. passam pel cim, ......sense vistes destacables (moleta de Binifaldó), i a les 9,50 h. arribam al coll Pelat. Tot el temps hem caminat entre pins i garriga baixa.
Aquí hi trobam el GR 221. Som al Bosc Gran. Hi caminam uns cent vint metres i l’abandonam. El GR te tendència a nord-est i noltros començam a pujar la cresta que ens ha de menar al cim de la Moleta de Binifaldó, orientats a nord. Ara el sender està ben marcat. Molt trepitjat i amb fites abastament. Es tracta de anar pujant, seguint aquesta cresta. La pujada es fa una mica llarga i feixuga, però no és res extraordinari. A les 10,30 h. arribam al cim. Hi ha unes antenes de telefonia, no gaire ben mantingudes. Ens decidim a anar a descansar a una roca, una mica més enllà del cim. El moment resulta relaxant (Puig Roig, al fons). Les vistes, clares i amples, ens permeten gaudir d’uns moments de descans realment únics (Puig Caragoler de Femenia). Casi bé tots els cims més alts de Mallorca estan al nostre abast, tret dels de l’extrem sud-oest de la serra de Tramuntana (Massanella i Galileu, amb un poc de zoom). L’oratge que corre resulta una mica molest i fred però és suportable. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,20 h. seguim la ruta. Ara ens toca el bocí que no coneixem. Es tractarà de davallar de la Moleta per la cresta nord. Estepa Joana (Hypericum Balearicum L.), un dels endemismes més emblemàtic de les illes, molt abundant al cim de la moleta.El començament és relativament pla. Però en arribar al punt on es precipita violentament, sembla que no hi ha sortida. Cases de Binifaldó, a vista d'ocell. No ens costa gaire de trobar el pas. Està una mica amagat perquè hi ha un gran pi caigut a sobre i el tapa un poc. Pas Enrunat.
L’arbre i les branques ja son seques i es veu clarament que hi han passat altres persones. És el propi roquissar que, a manera de rústica escala, ens marca al camí, entre les branques del pi caigut. És un pas sense gens de dificultat ni risc. Superat el pas es tracta de seguir davallant, mantenint l’orientació a nord. És que volem arribar a la font des Cossi. El coster per on davallam està cobert per un bosc d’alzines espès. El territori és empinat però resulta bo de davallar. En algun tram sembla haver-hi restes de caminoi. A la part baixa d’aquesta cara hi ha un petit esperó que ens desvia una mica de la ruta......però acabam per arribar a l’ull de la font des Cossi. Son les 12,05 h. Ens decidim a seguir pel camí, en comptes de caminar pel bosc, atès que la segona opció no ens aporta cap avantatge. Hi caminam uns deu minuts. És el moment de pujar pel bosc, per anar a trobar la canonada de la font, que mena l’aigua fins a les cases de Menut. En trobar la canonada, la seguim pujant, i arribam a l’ull de la font de sa Magnèsia. Son les 12,20 h. Ara si que ens decidim a escurçar camí. Davallar fins el camí ens representa una volta llarga i perdre altura per haver-la de recuperar més endavant. Per tant, i mirant el mapa, aclarim que ens convé mantenir l’altura que tenim i caminar cap a sud. Volem arribar a la font de Menut. Caminar pel bosc d’alzines resulta prou relaxant. A aquestes hores del dia fa calor i les ombres som ben agraïdes. Per altre banda, el territori es molt obert i te amples zones planeres. Arribam a la font de Menut a les 12,40 h. Mantenim l’orientació a sud i, ben aviat, arribam al camí que va de les cases de Menut......fins al Bosc Gran i el coll Pelat. Hi arribam a les 12,50 h. I deu minuts després arribam al coll Pelat. Ara si que seguirem, una estoneta, el GR 221, cap a Lluc. Tot serà davallada. Així mateix estam ben cansats i acalorats. La pujada fins el coll Pelat ha estat feixuga. Anam davallant per aquesta pista, molt transitada per altres caminadors, sempre entre les alzines de la cara oest del puig de les Covasses. Les restes d’activitat dels carboners son abundants, algunes semblen ben conservades. A les 13,10 h. passam per la font de s’Ermita. Molt poc després deixam el GR per un braç que surt pel costat sud. El GR davalla decididament cap a Son Amer i noltros volem arribar al cotxe, que està més amunt. Seguim aquest camí que ens mena per les faldes del puig de ses Covasses, però l’abandonam quan entra dins un tancat de reixeta. Noltros seguim voltant el puig, ara fora camí i en suau pujada, seguint el tancat de reixeta que ens separa de la carretera. Tanmateix, al finat, aquesta reixeta acaba i podem sortir a la carretera sense cap dificultat. Poques passes més endavant arribam al cotxe. Son les 13,30 h. Una volta i un dia espectacular.
Selva/Sóller, juny 2021
En trobar la canonada, la seguim pujant, i arribam a l’ull de la font de sa Magnèsia. Son les 12,20 h. Ara si que ens decidim a escurçar camí. Davallar fins el camí ens representa una volta llarga i perdre altura per haver-la de recuperar més endavant. Per tant, i mirant el mapa, aclarim que ens convé mantenir l’altura que tenim i caminar cap a sud. Volem arribar a la font de Menut. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada