TANQUES DE LOFRA pels passos de s'Encletxa, de sa Cabra i de ses Tanques de Lofra

TANQUES DE LOFRA

pels passos de s’Encletxa, de sa Cabra

i de ses Tanques de Lofra

(04.06.2021)

Segons el diccionari, una tanca és una parcel·la, normalment voltada de paret seca, i un cingle és un espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya. En aquest cas, s’ajunten el replà entre dos penya-segats i el tancament amb paret seca, penjat damunt les timbes del xaragall des Verger, un tram espectacular i salvatge.

TEMPS TOTAL: 6 hores

RECORREGUT: 11,600 km

DIFÍCIL

Plànol amb el Track

Pensam per noltros, que som dels pocs que no hem anat a les Tanques de Lofra. Una volta que ha esdevingut molt popular entre els caminadors, aquesta temporada.

Poc abans de les 8,00 h. deixam el cotxe aparcat vora la boca est del túnel de Monnàber. La volta no presenta cap complicació, en el seu primer tram.

És a dir, hem de caminar al llarg de la coma de Son Torrella, seguint el camí de carro, que ens mena per diferents tancats de paret seca.

Vorejam una tanca de reixa de filferro, sempre seguint el camí. La caminada es fa agradable, el territori és, casi bé, planer i el dia està en calma, tot i que, altre cop, tenim avis de pluges.

El cel cobert de núvols ens dona una mica de “mal rollo” però confiam que no passarà d’aquí. Aquesta clotada allargada, és com un mon a part. Silenci i calma per tot arreu. Els cims que ens envolten es veuen ben definits, per la llum especial que filtren les boires.

A les 8,40 h. arribam a la paret que tanca el coll de ses Solanes.

Primer anam cap el portell de sa Costa, al costat nord, a fer-hi un cop d’ull.

Sempre resulta impactant la vista de Fornalutx des d’aquesta altura.

Tot seguit ens toca anar cap a la primera fita del dia, seguint les informacions que tenim, per tal d’arribar a les tanques de Lofra.

Mentre anam cap el costat sud, veiem pujar una espessa boirada. Puja des del barranc de Biniaraix.

En pocs minuts quedam engolits dins la boira. No veiem res. No sabem si seguir o abandonar.

Tal com han arribat han desaparegut les boires. Ara tot és clar.

Fins i tot la primera fita, el pas de s’Encletxa. Ens decidim a seguir endavant, sense perdre de vista el clot del barranc de Biniaraix, per si compareixen més boirades.

Botam la paret seca del coll de ses Solanes i anam a trobar el començament del xaragall des Verger. En el seu costat sud hi trobarem el pas. Certament per arribar a les tanques no resulta necessari passar-hi, però la ruta és més aventurada.

Localitzar el pas és molt senzill. No cal més que caminar pels peus de les penyes i, ben aviat, es fa visible l’encletxa del pas, marcada amb un penyal dret, a manera de fita.

Mentre ens hi atracam, al fons hi podem veure l’objectiu del dia, unes petites tenasses amb un petit bosquet de pins i encatifat de carritxeres. Tot al cap d’amunt d’uns penya-segats que escarrufen.

Per arribar al pas, el sender està prou trepitjat i la pujada te poca complicació. Tal vegada, just devora l’encletxa és on està una mica més exposat.  

Son les 9,10 h. i hem superat el pas. Som molt a prop de la paret de partió, que davalla de la cota 995 de la serra de Cúber.

Ens hi adreçam guiats pel puig de Lofra, com si fos una fita.

Serà la pròpia paret que ens marca el punt on hem de començar a davallar pel roquissar, cercant els peus de les penyes del costat est.

És una davallada ben clara i intuïtiva. Ben aviat es fa visible el tall a les penyes, per on hem de davallar, el pas de sa Cabra (o de s’Heura).

Son les 9,25 h. en arribar al tall.

Davallar-hi no resulta més complicat que molts de passos del torrent de Pareis.

No hi ha gaire risc i és molt curt.

En el bot final hi han posat una cadena i un boci de corda.

Noltros fermam la nostra corda a la cadena. No ens fiam del estat de la corda, que, a més, és molt curta.

Al fons del tall veim les nuvolades que pugen del barranc, però no ens arriben.

Son les 9,30 h. hem superat el pas i ara no hi ha cap possibilitat de pèrdua.

El territori, molt inclinat, ens marca clarament la ruta a seguir.

A més, es veu molt trepitjat.

No hi ha dubtes.

Les carritxeres ens donen seguretat en el caminar, ...

...que no resulta gens arriscat, però sí molt espectacular.

A poc a poc ens atracam al primer esperó, que hem de superar sense cap entrebanc.

L’espectacularitat del territori no fa més que créixer.

Poc més endavant, un cop superat l’esperó, el territori s’obri i es fa més planer.

Som al bosquet de pins. Bon lloc de cria per a les perdius.

Allà baix, el xaragall des Verger.

El sol guaita, a estones, entre el niguls.

Els Cornadors, Sóller i el massís del Teix, al fons.

Les vistes no poden ser més imponents.

És un bon lloc per berenar i fer un cafetet. El sol ha desfet les boires i veiem tota la vall de Sóller. Son les 10,10 h.

A les 10,55 h. seguim el nostre camí.

Ens toca pujar de valent. Hem d’arribar al coll de Lofra.

Altre cop, sense cap possibilitat de pèrdua, ...

...és el propi territori el que ens fa arribar a la empinada coma per on hem de pujar.

Més avall, la coma cau a plom dins el Barranc.

No ens agrada gaire pujar després de berenar, però avui no hi ha alternativa.

A mitjans coma hi ha una paret seca, a manera de tanca o de retenció del pedreny que s’amolla. Just passada aquesta paret, la coma te tendència cap a nord, però al costat est hi ha una canal de roques, per on sortim directament al coll de Lofra. Creiem que el bestiar que pasturava a les tanques davallava per la coma, que te el seu començament a la cota 906.

La pujada no és gaire complicada.

Quatre grimpades fins que arribam a un estret torrentó, on hi ha una corda que facilita la pujada.

És el pas de ses Tanques de Lofra.

Les roques escalonades...

...facilitin molt la pujada.

A dalt del pas.

Sortim a una ampla coma, que acaba per estimbar-se pels penya-segats que cauen a plom dins el barranc de Biniaraix.

Passam vora un camp d’estepes bleneres florides i, ...

...altre cop, les boires ens fan la torniola. 

Son les 11,35 h. en arribar al coll de Lofra.

Aprofitant que és prest, hem decidit anar a visitar un grapat de coves situades a la serra de Cúber.

Per això és que seguim el camins Nous, que ens ha de menar de tornada a la coma de Son Torrella.

Aquest camí aprofita les encletxes a les roques. A redols encara és visible l’empedrat del trespol. A altres punts, quan  ens fa passar per damunt el roquissar, hi ha restes de petits margets de sosteniment.

A estones la boira ens tapa del tot el sol. A altres moments, el sol obri forats i lluu amb força.

A les 12,10 h. som dins la coma de Son Torrella.

Seguim el sender i vorejam, pel costat sud, la tanca de reixeta que hi ha dins la coma, caminant pel costat est de la mateixa.

Passam vora l’avenc de la “Coma de Son Torrella”.

A les 12,50 h. arribam a la cova de Son Torrella. Hi trobam un grup de caminadors, que també hi han vingut a veure-la.

Com que pensam que tenim temps, ens decidim a anar a veure el coval Simó. No el coneixem hi l’haurem de cercar segons el mapa.

Ens decidim a seguir la cresta de la serra de Cúber Son les 13,00 h. en arribar a la paret seca de partió, que hi ha a la cresta. Mirant enrere tenim vista de casi tot el territori que hem trepitjat. Llàstima que el temps no acaba d’aclarir-se.

Mentre seguim la cresta, avançam cap al nord-est. Ens atracam a l’indret de l’embassament de Cúber.

Les vistes han mudat i el petit llac...

...ens ofereix noves perspectives.

A les 13,40 arribam al coval Simó. En el redol hi ha un parell més de balmes, més petites i amagades.

Es coval està situat just a la vora d’un planiol cobert d’alzines.

Per acabar arrodonir el matí, cercam i trobam la cova del Penó.

Està situada a uns cent metres del coval, amb orientació sud-est. Just al davant hi ha un rotllo de sitja.

Hem assaciat la nostra curiositat i complert els objectius d’avui. No ens resta més que davallar cap a la carretera i anar a la boca del túnel. No ens complicam gens i decidim davallar directament pel costat nord de la serra. Està cobert d’un espès alzinar. Les primeres passes sí que hem de trobar algun punt que ens permeti davallar de les roques del cap d’amunt. Sense gaire risc, ens trobam ja dins un territori molt empinat i cobert de fullaraca d’alzines. La davallada resulta ràpida i gens arriscada. Poc més de deu minuts i arribam a la carretera.

No ens resta més que caminar cap el túnel, uns tres-cents metres, i arribar al cotxe.

Una bona volta.

PD. Arribats a casa hem rebut la mala nova de la mort en accident, a les muntanyes de Pollença, del conegut caminador Antoni Sureda “Socay”. Vaja a la seva memòria, i com a humil homenatge, la nostre caminada d’avui.

Selva/Sóller, juliol 2021