TORRE PICADA I SES PUNTES Sóller
(01.10.2021)
Ses Puntes son el lloc a on desembarcaren el pirates l’onze de maig de 1561 i, que foren rebutjats pels sollerics. Fins avui han arribat les celebracions d’aquest fet històric, conegut com “es Firó”. Aquest atac pirata va impulsar el projecte de construir la torre Picada, encara que fins el 1614 no varen començar les obres, que finalitzaren el 1622.
TEMPS TOTAL: 1 hora i 40 minuts (moviment 1 h 7 m)
RECORREGUT: 3,330 km
FÀCIL
Primer dia d’octubre. És hora de començar les nostres caminades de cada setmana. Els tres en tenim ganes i ho tenim tot aparellat i a punt per estrenar la nova temporada.
Per qüestions personals, al llarg de les properes setmanes haurem de començar les caminades a partir de les nou del matí. Avui, per ser la primera, tenim prevista una volta no gaire exigent però en part desconeguda per a noltros.
El temps ens ha fallat. Mentre anam amb el cotxe al punt on tenim pensat començar la caminada, es posa a ploure. Les previsions no poden esser pitjors. Decidim fer una caminada més curteta, una passejada. Hem deixat el cotxe i pujam per la carretera que ens menarà fins el coll de s’Illa. Hi arribam a les 9,20 h. Hi ha un botador que ens permet passar a l’altre banda de la reixa. S’ha aturat de ploure. Ens animam i decidim arribar fins a la torre Picada. Hi podem arribar seguint un ample camí. El que queda d’un projecte d’urbanització que no va arribar a bon port. És una passejada agradable i gens exigent. Una volteta de “jubilat”, vaja. Hi arribam després de deu minuts. No podem entrar a la torre. Està ben conservada però totalment tancada. La seva construcció ha resistit molt bé el pas dels anys. Feta amb pedra picada i juntes reblides d’esquerdes de roca. Algun llenç de la torre presenta restes d’atarracat, suposam d’èpoques posteriors. Sí que podem guaitar als penya-segats. Per cert, aquest punt ha estat triat per algun suïcidi. Torna a brusquejar. Les roques banyades ens recomanen no fer filigranes i decidim tornar a davallar cap el coll. Però no ens hem escalivat i decidim seguir davallant per arribar a vorera de mar. Al lloc anomenat ses Puntes. No hem de partir pel camí de carro que hi ha al nord, si no per un tirany, ben marcat, que davalla pel fons del comellar des Pou, pel costat esquerra (orogràfic) del torrentó. Hem de caminar amb molt de compte. Així mateix està tot ben banyat. També hi ha tot un seguit de pins caiguts sobre el caminet. Passam vora un forn de calç prou ben conservat. Son les 10,00 h. Sortim del pinar però seguim caminant pel fons d’aquest petit comellar des Pou, ......que acabarà per abocar-nos a la mar. Cap a l’est hi veiem el marget de sosteniment d’un camí. Abandonam el torrentó i ens enfilam al roquissar que conforma la punta Curta. No arribam al cap de la punta perquè haurem de superar un tall un tant arriscat. Punta Curta Tornam enrere, pel capdamunt del petit penya-segat. Anam a la punta Llarga. De camí passam pel curiós punt on sembla que es van modificar les roques per tal de poder-hi treure i amollar una barca. A la part alta d’aquest rampa hi ha les restes d’una barraca petita. A les parets de roca d’aquest tall son ben visibles uns forats on, suposam, hi posaven els troncs per on hi feien pujar i baixar la barca, o tal vegada el contraban?. Aquest cop si que arribam fins a la punta. El roquissar no és tan aspre com a la punta Curta. Així mateix veim passar unes barques que, com noltros, desafien el mal temps. Des d’aquí tenim una bona vista de la torre Picada, que acabam de visitar. També del far del cap Gros, del Port de Sóller. Més a ponent, la nuvolada sembla un domàs. La pluja no es torbarà gaire en arribar. Decidim partir per amunt. Però ho farem seguint el camí que hem vist de bon començament. Sabem, pel mapa que tenim, que no és gaire lluny. Caminam per damunt les roques. Ho feim per l’aresta dels penya-segats de la cara est de la punta Llarga. Ens dona l’oportunitat de gaudir de noves vistes del recó de ses Cambres i tot un seguit de coves a nivell de la mar. Racó de ses Cambres
Ses Cambres i el Penyal Bernat de s'Illeta Punta Llarga i s'Illeta, al fons.
S'Illeta Son les 10,35 h. La pluja ha arribat. De moment no és més que una albaïna lleugera. Passam vora les restes d’un altre barraca quadrada, prou gran, ......i tot seguit arribam al camí. És un camí de carro que, suposam, devia acabar a prop del forn de calç que hem vist quan davallàvem. El seguim, pujant. S'Illeta i es Codolar, des del camí.
La brusca es fa més espessa i el nostre pas és més decidit. Anam coberts amb els impermeables i els pins i alzines ens donen una mica d’aixopluc. A les 11,00 h. arribam al coll de s’Illa. La volta ha resultat una mica esguerrada. No hem tingut temps ni de fer el cafetet pel lloc per on he caminat, sinó a l’aixopluc d’un porxo. Però no perdem l’esperança de trobar dies millors. Selva/Sóller, octubre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada