PENYA DE ROCAFORT pels passos des Pi i del Racó d'en Barona

PENYA DE ROCAFORT

pels passos des Pi i del Racó d’en Barona

(15.10.2021)

La vall de Sóller, capficada entre el puig des Teix a ponent, les serres d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el massís del puig Major, i la Muntanya de Moncaira a llevant, compta amb una de les xarxes de camins més extenses, riques i ben conservades de l’illa de Mallorca, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud (Els camins de ferradura de la vall de Sóller d’Antoni Reynés).

TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts 

RECORREGUT: 12,800 km

DIFICULTAT MITJANA

BAIXA EL TRACK DE WIKILOC

Una altre caminada pels voltants de Sóller. Avui en Carles no ens acompanya. En coneixem tota la ruta excepte la punta de la Penya de Rocafort, i que el pas des Pi només l’hem davallat i avui el pujarem. En tenim informacions d’en Josep Ferrer de Viaranys.

Son les 9,15 h. d’un matí esplendorós, fora niguls ni oratge. Començam la caminada ben enfront de la benzinera de Sóller. Partim pel camí des Rost, ...

...però només serà una tirada curta, perquè tot just voltar el primer cantó ens trobam el començament del camí de Rocafort. Hem decidit pujar-hi. És un camí que està formigonat en el seu primer boci i la costa que hem de pujar és molt empinada. Vorejam horts ben cuidats mesclats amb altres abandonats i entre tots ells un bon grapat de vivendes que mantenen el seu redol molt polit.

La Penya de Rocafort domina tot el redol. Cada cop que alçam els ulls la tenim a la vista, ben il·luminada pel sol.

Al cap d’amunt d’aquesta primera costa, hem de creuar la via del tren de Sóller.

A l’altre banda, aviat passa a ser un camí empedrat mig envaït per la garriga.

A les 9,40 h. ens trobam, novament amb la via del tren. És que torna de fer la corba d’en Giret i de passar pels Cinc Ponts. El camí creua per damunt la via pel pont d’obra original, és a dir que te més de cent anys.

El camí segueix essent ben costerut. Hom s’ho pot imaginar només veient la diferencia d’alçada del territori a l’altre banda de la via. 

A força de superar costes i petits revolts d’aquest camí empedrat i molt ben conservat, arribam al camí de Castelló que ens permetrà arribar fins al Pujol d’en Banya. Son les 9,50 h. i ens orientam cap a sud-est. Ara el camí és molt més planer, detall que agraïm. Tots dos duim una bona suada. El camí es va eixamplant així com ens atracam al pujol. És que el fan servir per arribar amb el cotxe als diferents olivars pels que passam. Tots ells ben mantinguts.

A les 10,05 h. hem arribat al Pujol d’en Banya. Ara toca tornar a superar costes. Hem de seguir pujant pel camí formigonat que trobam al costat sud.

És un camí compartit per un bon grapat d’olivars, així que no tenim cap entrebanc per anar pujant.

Son les 10,20 h. en arribar a un portell amb barrera. El camí pel que hem arribat, segueix just per devora aquest portell. Noltros hem d’entrar a aquesta finca, anomenada “Sa Sunyera”. Hem de seguir pujant pel camí formigonat, que segueix, tal com ha fet fins ara, marcant molt de revolts per anar superant les marjades.

Hi ha redols que fan goig de veure una mena de catifa lila que son les flors del safrà bord.

A les 10,30 h. ens trobam amb un portell tancat a consciència. D’aquells que diuen a les clares que no volen que hi passin. No tenim altre remei que enfilar-nos a una marjadeta i pujar per dins l’alzinar. Tot d’una tornam a recobrar el camí, poques passes més amunt que el porxo. Seguim pujant pel camí de carro, ara ja no està formigonat, que segueix marcant revolts per dins l’alzinar. En arribar a una cruïlla del camí, ens decidim pel costat sud. Seguim pujant per aquest ample camí, que conserva intactes els marges de sosteniment, però que està casi del tot envaït per la garriga. Suposam que seria un camí important perquè te uns bons escopidors pels carros i, casi bé al cap d’amunt hi trobam un forn de calç enorme. Tanmateix aquest camí acaba voltant cap a nord i ens fa arribar, davallant, al punt on hi comença el tirany que mena al pas des Pi. Si seguíssim davallant arribaríem a la cruïlla d’abans.

Son les 10,40 h. El començament del tirany està marcat amb una fita. Seguir-lo no és cosa senzilla. Hi ha poques fites però es veu prou trepitjat. La costa torna a esser molt empinada. Aquest alzinar te moltes encletxes a les roques que semblen petits avencs o balmes.

A les 10,50 h. passam una paret seca, per un portell, ...

...i arribam al lloc on, a una d’aquestes encletxes entre les roques la varen aprofitar per fer-hi una mena de barraca.

Molt poc més endavant passam vora un coll de caça de torts i una altre paret seca amb portell. Mantenim l’orientació a sud i no deixam de pujar ni un sol moment. Estam rebentats tots dos.

Uns pocs minuts més tard hem de botar un altre paret seca, aquesta amb el portell tancat amb pedres. Just a devora hi veiem les restes d’un antic forn de calç. Ens sembla mentida per l’alçada a que ens trobam i el territori tan empinat que ens envolta.

L'encletxa del pas des Pi, al fons.

Hem de seguir pujant, seguint el tirany i alguna fita. Creuam un ample xaragall i podem gaudir de molt bones vistes de Sóller i el seu entorn.

És que hem aconseguit molta alçada i hem sortit del bosc. Però la ruta no dona treva. Hem de seguir pujant.

A redols hi ha escalons en comptes de camí.

Hem de superar un parell d’esperons de les penyes rogenques que ens acompanyen.

Cada un d’ells ens sembla que ja som a dalt.

I tots penjats al buit. És més les ganes que en tenim que no la realitat.

No serà fins a les 11,25 h. que sortirem dels penya-segats de la Penya de Rocafort. Hem superat el pas des Pi. Dues hores llargues de dura pujada.

En comptes de seguir les indicacions del mapa, que ens faran perdre altura per anar a trobar el camí des Metro, ens decidim a seguir pujant pel llom de l’esquena d’aquesta penya. És un territori prou obert i no gaire costerut. Així mateix trobam algunes restes, molt esborrades, de vells camins. També haurem de superar algun redol de roquissar no gaire còmode de caminar. Però els entrebancs no son res de l’altre mon.

Seguint, casi bé, els límits dels penya-segats, passam vora la cota 635. Serà la màxima altura d’avui.

Haurem de davallar una miqueta per arribar a la punta de la Penya de Rocafort.

Passam per diferents mirandes espectaculars.

Arribam a la definitiva a les 12,00 h.

El lloc no pot resultar més espectacular, tenim a la vista casi tota la vall de Sóller.

A més, el dia es manté en calma, lluu un bon soll i no corre casi gens d’oratge.

Sóller

Port de Sóller

Serà una estona d’allò més agradable, mentre descansam de la llarga i feixuga pujada... i un bon lloc per fer un cafetet.

Son les 12,35 h. en reprendre la caminada. Aquest descans ens ha anat molt be, però ben aviat els efectes s’espassen.

Davallam molt poc, fins que trobam el camí de carro, que sabem davalla a la coma que hi ha just a devora. El seguim, pujant, per anar a trobar el camí des Metro.

No és una caminada senzilla. Hi ha molts de pins caiguts damunt el camí i superar-los arriba a resultar complicat. Però seguir aquest camí, ben delimitat per les roques, es senzill.

Arribam al camí des Metro a les 12,55 h. L’hem de seguir, orientats a l’oest.

Només es tracta de caminar aquest camí, un tant relaxant, perquè no presenta grans pendents. Quan el territori ho demana, es marca uns revolts i segueix avançant.

A la vorera del camí hi veiem les restes d’alguna barraca de carboner i també passam vora un forn de calç prou ben conservat.

A les 13,10 h. arribam una nova miranda, casi tan espectacular com la de la Penya de Rocafort. Aquesta està més orientada al Port de Sóller.

El camí davalla una mica més decidit.

Deixam de banda un braç de camí que surt cap a l’est i, poc més endavant, el camí que, orientat a sud-oest, va a voltar per les faldes de la cara est del puig des Moro. Tot seguit deixam un altre camí, que també surt cap a sud-oest.

Hem de davallar una estoneta més per arribar al tirany que ens ha de menar al pas del Racó d’en Barona.

Després de superar un altre pi caigut damunt el camí, arribam al tirany que cercam. Algú ha posat una fita unes quantes passes abans del punt on arranca el tirany original. Aquesta fita mena per damunt un roquissar per acabar enllaçant el tirany vertader.

És un caminet bastit...

...sobre marges de sosteniment...

...i amb escalons allà on fa falta. Altre cop ens enfrentam a un camí amb molta pendent.

A les 13,40 arribam a la paret de partió. Menys de cinc minuts després d’haver deixat el camí des Metro. Aquí hi van posar una tanca de reixa i barres de ferro, però avui està feta malbé i es pot passar sense grans dificultats.

A l’altre costat, el senderó no està massa definit. Costa una mica seguir-lo correctament. Bàsicament s’ha de seguir pels peus de les penyes dels cingles de Son Canals, que acabam de davallar. Caminam orientats a l’est.

Només cinc minuts després de passar la paret arribam a una mena de portell o restes de cacera. És on hi arriba un camí de carro. L’haurem de seguir, sempre davallant. De bon començament el camí és amable i bo de caminar, amb esplèndides vistes de la vall de Sóller.

A les 13,50 h. passam un portell tancat amb barrera. Te un botador a un costat.

Vistes des del camí.

Ara el camí, de construcció moderna, supera un desnivell molt important...

...gràcies a unes rampes formigonades i a un marges imponents. Tenim a la vista “sa Volada des Teix” un tall a la muntanya ben definit, per on hi ha el pas de Can Jeroni Gros.

A les 14,00 h. passam enfront del curiós porxet de Can Xispa, fet aprofitant una balma davall una gran roca. El camí segueix formigonat, amb prou pendent i ens mena, a força de revolts, entre els olivars.

Només deu minuts després arribam al camí de Castelló. L’hem de seguir, orientats a l’est.

Només quinze minuts després arribam a la cruïlla on hi trobam el camí de Rocafort, per on hem pujat de bon matí. Ara ens toca davallar-hi.

Les pendents d’aquest camí encara ens semblen més exagerades que de pujada. El cansament acumulat a les cames és considerable i les nostres energies ja son molt magres. 

A les 14,30 h. passam el punt sobre les vies del tren i pocs minuts després arribam on el camí comença a estar formigonat.

Tornam a creuar les vives del tren i seguim davallant. Tenim ganes  d’arribar.

Son les 14,40 h. en arribar al punt on arranca el camí des Rost, just enfront de la benzinera. Això s’ha acabat. Estam rebentats.

Selva/Sóller. novembre 2021