Arc i Clot de la coma des Cero
Coves -balmes- des Romaní i de ses Porrasses
(17.12.2021)
La Serra de na Burguesa és un dels paratges naturals més propers i emblemàtics dels municipis de Palma i Calvià, als límits dels quals està situada. Coneguda també com de Bendinat o de Portopí, tal com apareix al llibre des Fets, deu el seu nom actual i més popular a la família Burgues, propietària de la possessió de Bendinat en el segle XVI.
TEMPS TOTAL: 4 hores 50 minuts
RECORREGUT: 11,800 km
DIFICULTAT MITJANA
Després de l’experiència de la setmana passada, per avui hem triat una volta, desconeguda del tot per a nosaltres, una mica manco exigent. Hem tingut tres dies de sol lluent i esperam que avui també ens acompanyi.
Son les 8,20 h. Tenim informacions de Pep Torrens (EPD) que ens resulten molt útils a l’hora d’arribar al punt de partida, casi un “cul de sac” de la urbanització de la Costa d’en Blanes. Concretament a la cruïlla dels carrers de Sant Tomás i Sant Pere, al costat nord hi ha un portell que dona pas a la garriga. Hi comença un antic camí de carro. Molt poc més endavant hi ha unes barreres de ferro, obertes. El camí és casi planer i hi ha marques del pas de bicicletes de muntanya. La garriga és espessa i el cel està ben tapat. Fa una fretada. Seguim aquest camí un quinze minuts. En arribar a una corba tancada, cap a sud, l’abandonam i seguim pel fons de la coma. Mantenim l’orientació a nord. El camí no és tan evident, però es veu clar que hi passa gent caminant. La garriga casi tapa el camí, a redols. Les costes es van fent una mica més empinades i, tan aviat com ens enfilam pel coster dret del comellar, la garriga es més clara i queda a la vista el marge de sosteniment del vell camí de carro que seguim. Mentre, a l’altre costat hi destriam la cova des Romaní, quina boca ha estat modificada per la ma del home. Te un marget ben davant i un bocí de paret seca dona recer a la cavitat. Son les 9,00 h. A n’aquesta coma que hi ha un arc de roca, és el que anam a trobar. Arribam al punt en que es veu clarament. El camí ha marcat uns revolts i ens fa pujar de valent, sempre pel costat dret del comellar. És aquí que hi ha l’Arc de s’Hostalet o de la coma des Cero, uns dos-cents metres després del darrer revolt tancat. El forat resulta espectacular, i vist des del camí, encara més. S’hi pot arribar i passar per ell. Hi ha uns tiranys molt marcats, perquè hi practiquen escalada a aquestes penyes. Noltros ens hi enfilam i passam pel forat. També ens hi enfilam damunt l’arc. Seguim pujant pel camí, que presenta alguns punts envaïts pel rocam caigut. La coma és fa llarga. Fa una bona estona que ens pensam que hem arribat a dalt i cada cop ens sorprèn un nou redol de territori una mica més planer per després seguir pujant. El camí manté l’orientació a nord. Ara ja no caminam dins el comellar, el territori és més planer i obert. El camí marca una corba a l’oest i ens mena cap a la nostre segona fita. Son les 9,40 h. en arribar al Clot des Cero. És una mena d’esfondrament del territori, que va deixar al descobert una cova. El clot és prou fondo (-16,5 m) i en el fons hi ha abundosa vegetació. Hi destaca la falguera “Asplenium scolopendrium” vulgarment coneguda a Mallorca com “llengo de cero”. A les 9,50 h. arribam a una pista molt més transitada i ampla. Hi passen els cotxes per aquí. Hem de seguir aquesta pista una bona estona. Ens mena orientats a nord-est. No gaudim de bones vistes ni el dia ens acompanya. Voltam la cota 363, deixant de banda el camí que transita per la serra de s’Hostalet i, ......passam per la 375, que és a la mateixa pista. A les 10,25 h. arribam a una cruïlla. Partim pel braç cap a sud. És el camí que ens menarà a passar a prop del puig Gros de Bendinat. Només dos minuts després passam per un portell de fustes i, tot seguit, trobam el sender, molt trepitjat, que mena cap el cim del puig. El seguim, orientats a sud-oest, entre la garriga baixa. És una pujada molt senzilla, tot i que les pedres estan humides i lleneguen, ......i en poc més de cinc minuts arribam al punt geodèsic que marca el cim. Son les 10,35 h. Aquí hi fa una fretada. Corre un oratgí gelat i ens hem d’abrigar amb tota la roba que tenim. Altre cop tenim un berenar no tan agradable com ens és costum. Per més befa, el dia és lleig i tot gris. Tenim vistes amples de la ciutat de Palma ......i bona part de la costa, ......fins a Palma Nova i Magaluf. Les muntanyes de Cura i la Serra de Tramuntana, tota tapada de boires. Fins i tot creiem veure els cims del Parc de Llevant. Una llàstima que la llum no ens acompanyi per gaudir del tot d’aquesta estona. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,10 h. seguim la nostra caminada, davallant per anar a trobar la pista que hem abandonat abans. No hem de fer mes que seguir-la. Aquest camí és conegut com a de Bendinat i, ......també com de la serra de ses Pasteretes. És un camí ample. Pensam que originàriament seria de carro però el van eixamplar perquè hi passessin vehicles o per una futura urbanització. El terra es veu molt malmenat i casi intransitable, si no és caminant. La part positiva d’aquesta davallada és que podem gaudir de noves vistes de la zona i observar el fort contrast entre la zona modernament urbanitzada i la magror del territori salvatge, on no hi creixen ni els arbres. Ho hem comentat al llarg del matí. El bosc es veu jove. Hi ha molt pocs arbres grans i no hem vist cap resta d’edificació típica de la gent que feinejava per la zona, això és carboners o calciners. Així mateix hem vist un camí que travessa la coma que ara davallam. El marge es veu ben conservat. És que casi no hi ha ni garriga. Son les 11,45 h. i tenim a la vista una torre d’estesa elèctrica. És la senyal per abandonar aquesta pista. Hi ha un tirany que surt pel costat oest. També es veu molt trepitjat. El seguim i tot just canviar de vessant, anam a parar a un camí de carro. Aquest camí es veu molt mal menat pel pas del temps i els aiguats. El seguim, davallant, orientats a nord-oest. Anam pel costat esquerra d’una nova coma a la que hem entrat. El camí davalla d’una manera un tant precipitada. Arribam a dubtar si una bístia podria pujar estirant del carro. A les 12,00 h. pasam vora les restes d’una barraca de dos aiguavessos. Son els primers restes d’edificació que trobam avui. El camí, en algun punt, te marge de sosteniment prou alt. En altres s’ha esbaldregat. Uns cinc minuts més tard, passam vora una altre balma, dita de ses Porrasses, amb paret seca a la seva entrada. Sembla que per aquesta contrada, amb tantes balmes, no calia construir barraques. Son les 12,15 h. Arribam a una nova pista. Aquesta es veu més actualitzada i ben mantinguda. Sembla que hi passi algun cotxe. Així mateix hem davallat molt. No estan gaire enfora d’arribar al fons de la coma. Aquest nou camí, amb dos revolts, ens fa caminar ben al fons de la coma, vora el torrent. La garriga és molt més espessa i verda en aquest redol. A l’altre costat del torrentó veiem una nova balma tancada amb paret seca. No gaire enfora, al costat nord del camí hi veiem un marge sospitosament gros. Hi pujam i, a darrera, hi ha un gran forn de calç. Seguim davallant pel camí i, uns deu minuts més tard, arribam a un altre forn de calç. Aquest està al costat sud del camí. Però ben a la seva vora. És ben visible. La primera meitat de la caminada ens trobàvem una mica decebuts. Esperàvem gaudir d’un bon dia, tal com els darrers. També pensàvem trobar una zona amb moltes més senyals de l’activitat del bosc i no ha passat ni una cosa ni l’altre. Però ha mudat ferm a la davallada. El territori ha estat molt més obert, amb més vistes. I aquesta darrera part de la caminada ha resultat del tot gratificant. Una zona que, creiem, no és massa visitada.
Son les 12,45 h. Aquesta pista fa un gir i una pujada que es veu poc natural. La pista original segueix pel fons de la coma, però està tallada pel pas de l’autopista. Així que no hi ha alternativa. Superam aquesta curta pujadeta i arribam a un vial asfaltat de la urbanització de Costa d’en Blanes. És el carrer de Santa Lavinia. Ara ens tocarà pujar una bona estona per aquest carrer, fins que arribarem a la cruïlla amb el carrer de Sant Tomás. Per cert, que si hi arribam a pensar, més ens hauria valgut deixar el cotxe una mica més avall i fer la remuntada de bon matí, que un està més fresquet. Així mateix la volta ha valgut la pena i ens hem quedat ben satisfets.
Selva/Sóller, març 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada