TORRENT DE S’HORT DES MOLI TORRENT DE MORTITX
(23-12-2022)
El principal torrent dins la finca publica és el torrent Fondo de Mortitx, que suposa el límit nord oriental de la finca, tot i que la seva conca de recepció els sobrepassa. Els seus diversos braços tenen diferents noms, torrent des Molí, de Mortitx, de la Coma de ses Truges. També es coneixen tres fonts, dins la finca, la font Blanca, la font de ses Basses i la font de s’Hort des Molí o de s’Hort Vell, de cabal continu i canalitzada a traves de la Canaleta, cap a un safareig (CAIB).
TEMPS TOTAL: 6 hores 40 minuts
RECORREGUT: 13,300 km
MOLT DIFÍCIL
...aquesta publicació no és una guia per fer l'excursió...
...simplement ha estat el nostre recorregut...
Son les 8,00 h. d’un mati clar i gens fred, pel temps que estam. Tenim prevista una volta pel torrent de s’Hort des Molí, a Mortitx. Tenim unes minses informacions de la primera part del recorregut. Hem deixat el cotxe aparcat vora la carretera Ma-10, al km 10,900. Aquí hi ha l’entrada a la finca de Mortitx. és un camí ample que ens mena a passar vora les cases i les instal·lacions de la bodega del mateix nom. Les vinyes es veuen perfectament cuidades, encara que ja han perdut els pàmpols. Hem de caminar, seguint la pista, vorejant els tancats de les vinyes. Aquesta pista ens ha de menar a la finca pública de Mortitx. Mentre ens hi atracam, el sol comença a il·luminar els cims que tenim a l’oest, això és el puig Caragoler de Femenia i el de ses Moles. A les 8,15 h. arribam al portell d’entrada a la finca pública. Hi ha un pas pels caminadors. Seguim la mateixa pista i només cinc minuts més tard, passam per una cruïlla de camins. El que surt cap a l’est, un sender més discret, és el que mena al torrent de Mortitx. Noltros seguim cap a nord, caminant per la pista de ses Basses. Haurem de superar les primeres costes del dia, a força de corbes. Hem assolit una mica d’alçada i podem contemplar el “portal” d’entrada al torrent de Mortitx, ......ara il·luminat pel sol ixent. També veiem, ben davant nostre, la cresta del puig de ses Moles on hi ha “l’Ull de Deu”, una mena de túnel, que travessa un esperó d’aquesta cresta. No podem veure aquest forat però si que en veiem un altre, que està en el mateix redol. Així com anam avançant sentim que entram en un territori salvatge del tot. Les crestes que ens envolten es mostren d’allò més agressiu. Son les 8,30 h. en arribar a la bassa inferior del torrent de s’Hort des Molí. Aquesta bassa és plena a vessar i regalima un bon doll d’aigua. Tot just passats, al costat esquerra del torrent, a l’altre costat de la represa de la bassa, sortim de la pista i anam a cercar un lloc que ens deixi arribar al llit del torrent. No creiem que sigui el millor camí perquè està molt tapat per les argelagues i esbarzers. Pot ser davallar directament pel costat dret, sense passar la represa també sigui possible. Tot d’una hem localitzat un síquia, o canaleta, que menava l’aigua del torrent (o de la font de s’Hort) fins a s’Hort des Molí. Hi arribam sense major dificultat. La síquia mena aigua i el redol, molt ombrívol i humit, és molt llenegadís. També hi ha gorgs plens d’aigua. Ara ens tocarà seguir aquesta síquia, que davalla aferrada a les penyes rogenques del costat dret (orogràfic) del torrent. A part del risc de llenegades, la cosa sembla senzilla, però no dura gaire la tranquil·litat. Estam avisats però no esperàvem que la passa fos tan arriscada. La vorera del torrent es precipita violentament mentre que la síquia manté la seva altura. No queda altre remei que passar per damunt aquesta síquia menuda. Hi ha unes cordes que possibiliten el trànsit però, pel nostre gust, son una mica massa llargues. La primera part d’aquest trànsit és, relativament, senzilla. La part final es complica prou ja que la roca ens treu de la vertical de la síquia de manera que resulta casi impossible passar sense caure. Menys mal que el territori que ens voreja torna a estar a l’abast i podem davallar d’un bot. La síquia segueix sense perdre altura ......per tal de poder menar l’aigua a un safareig que hi ha a la part alta de l’hort. Si al començament la síquia menava aigua, a mesura que davallàvem, el cabal anava minvant, per les pèrdues i la fullaraca que no la deixa passar. A la part final tot és ben sec, tant la síquia com el safareig. Davallam per les marjades, fins a la part inferior, on hi ha un altre safareig, aquest cobert per una teulada, també sec. Hi ha senyals d’un intent de rehabilitació d’aquest sistema hídric que, avui en dia, roman abandonat. Son les 9,30 h. Deixam enrere l’hort, ......per allà on ens deixa la garriga, casi infranquejable, i després de botar una paret seca, arribam al llit del torrent, que seguim fins a trobar-nos amb un donant seu, que arriba per la dreta. Ara caminam pel llit del torrent. Hi trobam prou basses amb aigua, resultes del darrers aiguats. Hem de caminar amb molt de seny perquè les roques estan humides i podem llenegar. Son les 10,00 h. Ens pensàvem que seria un xalar però la bona vida s’ha acabat. També estàvem avisats. Hem arribat a un bot del torrent que no podem superar. No ens queda altre remei que sortir del torrent per l’únic costat possible, l’esquerra, cap a l’oest. Hi ha una paret seca, que seguirem una estona, pujant. Però acabarem per caminar entre les roques i carritxeres, orientats a nord, per tal de envoltar la cota 345. Així mateix aquesta pujada ens regala imatges certament espectaculars. El costat dret del torrent és impressionant, amb els penya-segats rogencs de més de cent metres d’alçada. I també veiem, al fons, a través del xap del torrent, la mar ......i el Musclo de ses Cordes, il·luminat pel sol. És una travessa un tant complicada per un territori inhòspit. Algunes vegades ens hem trobat encinglats ......i ens hem enfrontat a grimpades un tant arriscades. A l’altre costat de la cota 345 és el comellar, ......cobert de carritxeres, el que ens mena cap el llit del torrent. Son les 11,20 h. en arribar al torrent. No ens queda més que seguir-lo ......fins a l’entreforc amb el torrent de Mortitx. El goig només dura vint minuts. Altre cop ens trobam el pas barrat per un gran gorg que no podem superar. Altre cop ens toca enfilar-nos pel costat esquerra. La cosa és que el territori és molt empinat i cobert de carritxeres, a més, està solcat per petites crestes de roca que davallen cap el torrent, de manera que no ens permeten avançar paral·lels al llit. Aquestes crestes ens obliguen a anar agafant altura provocant-nos un esgotament certament considerable. És una lluita que no podem perdre. No hi ha altre camí per sortir d’aquí. Aquell territori que ens semblava salvatge, de bon començament de la caminada, ara ens mostra tota la seva hostilitat. Com a mostra basta assenyalar que hem emprat 35 minuts de dura caminada per cobrir uns 90 metres del curs del torrent (si aquests foren estat accessibles). Son les 12,20 h. Hem tornat a entrar al llit del torrent. No és que la caminada ara resulta massa més còmode. Les roques son grans i els bots que hem de fer son constants. És una estona intensa per l’esment que hi hem de posar. Ja hem comentat que les roques estan humides i llenegadisses. Així mateix haurem de caminar uns tres-cents metres, pel llit del torrent, per arribar a l’entreforc amb el torrent de Mortitx. Hi arribam a les 12,40 h. Som al Gorg Llarg. No hem aturat per berenar. Estam ben cansats i un tant desanimats. Veiem un cartell que informa “Mortitx 3 h” assenyalant el torrent de Mortitx. Hem quedat una mica espantats. No ens ho creiem i cercam un redol per berenar i reposar una estona, que bona falta ens fa. És un bon lloc per fer un cafetet. A les 13,05 h. reprenem la caminada. Les possibles alternatives que havíem estudiat han quedat esborrades. Només ens queda pujar cap dret pel torrent de Mortitx. Envestim la pujada amb ànims renovats i una mica recuperats del cansament. Pujam decidits, sense desaprofitar les ocasions de contemplar aquest entorn.
La pujada no resulta complicada però si que és esforçada. Els redols d’enormes roques alternen amb zones més planeres, cobertes de garriga baixa. El sender està ben marcat. És una ruta “clàssica”. Uns trenta minuts després passam vora una petita balma amb un marget. No podem imaginar la seva finalitat en un lloc tan inaccessible. A les 13,55 passam pel portell que tancava l’accés al torrent. El mal camí s’ha acabat. Ara ens toca creuar un pla cobert de carritxeres per anar a trobar la pista per la que hem passat de bon matí. Son les 14,10 h. en arribar a la pista. Caminam decidits cap a la sortida de les finques. Tornarem a passar pel portell de la finca pública on, no fa tant, hi havia una gran olivera, avui casi bé consumida per algun foc o descuit d’algú. Son les 14,30 h. en arribar al cotxe. Estam certament cansats. Ha resultat una de les voltes més complicades que recordam. Salut i bon any 2023.
Selva/Sóller, gener 2023
Hem deixat el cotxe aparcat vora la carretera Ma-10, al km 10,900. Aquí hi ha l’entrada a la finca de Mortitx. és un camí ample que ens mena a passar vora les cases i les instal·lacions de la bodega del mateix nom. 
Les vinyes es veuen perfectament cuidades, encara que ja han perdut els pàmpols. Hem de caminar, seguint la pista, vorejant els tancats de les vinyes. Aquesta pista ens ha de menar a la finca pública de Mortitx. Mentre ens hi atracam, el sol comença a il·luminar els cims que tenim a l’oest, això és el puig Caragoler de Femenia i el de ses Moles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada