MIRADOR DE N’ALZAMORA – COVA DE SES TRES BOQUES
(16.12.2022)
La caseta refugi, coneguda com a mirador de n’Alzamora fou inaugurada l’abril de 1931, en memòria d’Enric Alzamora Gomà, mort al 1914. L’obra va ser promoguda pel seu germà Fernando, aleshores president honorífic del Foment de Turisme, que aquell mateix any celebrava les bodes de plata de la seva fundació. La construcció es va dur a terme a un esperó rocós conegut com a Castellet de s’Àliga, dins terrenys de Benàtiga, cedits per Bartomeu Cañellas.
TEMPS TOTAL: 5 hores 45 minuts
RECORREGUT: 14,200 km
DIFICULTAT MITJANA
Les nostres publicacions no son una guia...
simplement mostren el recorregut fet...
Son les 8,40 h. en deixar el cotxe al final d’un vial sense sortida, que comença a la vora del cementeri de Gènova. Aquí en son ben a la vista el començament d’un seguit de camins, antics i moderns. Ens guiarà l’amic Toni Ordinas, bon caminador i gran coneixedor d’aquesta zona. Així que, avui, no tindrem gaires necessitats de discutir, noltros dos, per decidir per quin camí hem de partir. Començam la caminada seguim un camí de carro, orientat a nord-oest. Ens mena pel fons d’un petit comellar i, de mica en mica, es va enfilant i després d’un gir clar a l’oest i superar una bona costa, molt malmenada pel pas de bicicletes i motos hem arribat damunt una esquena. Ara el camí és, casi bé, planer i ens acosta al golf de Bendinat, que està al costat sud del camí que seguim. Arribam a una cruïlla ben marcada i agafam el braç orientat a l’oest. És una curta tirada que ens mena fins a la font de s’Ermita. Son les 9,10 h. Aquest redol es veu un tant degradat, encara que la font presenta un bon estat i hi te aigua a dins la galeria. El portalet és obert i hi podem davallar fins al nivell de l’aigua, que és tan transparent que pensàvem que no n’hi havia. La galeria està aparedada, és alta i te uns contraforts que l’hi donen un aspecte peculiar. Com si en realitat fossin dues galeries independents. No passam de l’escala per no embrutar l’aigua. Mentre, en Toni ens va donant tota mena d’explicacions d’un sens fi de detalls del nostre entorn. Tornam anar fins arribar a la cruïlla i partim per l’altre camí, que remunta, de manera quasi paral·lela amb el camí de la font, per menar-nos al fons de la coma de la Font de s’Ermita, després de passar per una zona d’antigues extraccions de terra argilosa. Aquest camí de carro va perdent la seva fesomia, fins el punt que hom pot pensar que no ho es. Només les marques de les rodes dels carros, que per aquí transitaven, ens convencen. Anam pujant pel fons de la coma i, a redols, podem veure els marges de sosteniment del camí. La garriga casi heu ha tapat del tot. A banda i banda de la coma, que es va estrenyent així com pujam, veiem moltes balmes i coves. Algunes amb evidents senyals d’haver estat emprades com a aixopluc. Son les 9,45 h. Hem arribat a la part alta de la coma. Passam vora un gran forn de calç. Ben aviat sortim definitivament a un territori més obert. Ens orientam a nord-oest. Tenim la mola del Puig Gros de Bendinat davant nostre. Anam a trobar el camí habitual que es fa servir per pujar-hi. Voltarem el puig per la cara est, però no pujarem al seu cim. El dia és clar i aquí dalt tenim bones vistes de part del port de Palma i de la zona de Sant Agustí. També passam vora el clot on hi ha la “Covota des Puig Gros de Bendinat”. Seguim pel camí de carro i poc després de ultrapassar una barrera de fusta que tanca aquest camí, arribam al coll des Pastor. Un punt important i cruïlla de cinc camins. Son les 10,20 h. noltros seguim el camí orientat a l’oest. El primer boci de camí està prou ben conservat, però així com ens atracam al Mirador de n’Alzamora, va perdent tota entitat. Bé, de fet només ens podem imaginar si, en algun moment, ha estat un camí de carro. Hem de caminar per damunt llisars de roca amb terra i macolins a lloure. El senderó està ben marcat i molt trepitjat. És clar que aquesta és una caminada habitual. A les 10,45 h. abandonam aquest camí, que ha recobrat la condició de camí carreter. Hi ha una gran fita a la cruïlla que ens marca el sender per arribar al Mirador. Només deu minuts després arribam a l’esperó del Castellet de s’Àliga, on es va construir el mirador. És una sensació un tant defraudadora. Tot el redol està enrunat. Només queda poc més que la meitat de l’alçada de les parets del que, en algun, fou una caseta. També està malmesa la paret exterior que tancava el recinte. El mirador, orientat a l’oest, ens permet gaudir de bones vistes de la vall d’Urgent i, fins i tot, veure el poble de Calvia i es Capdellá. És un bon lloc per fer un cafetet Son les 11,40 h. en reprendre el camí. En arribar a la cruïlla, seguim el camí de carro, orientats a l’est. Més endavant muda cap a nord i passam vora la boca de la Cova d’en Palerm. Aquest camí va voltant per les faldes del Puig d’en Bou. Caminam per una zona orientada a nord per lo que resulta més ombrívola. La garriga es molt més verda i les arboceres molt grans. A les 12,10 h. passam vora un altre forn de calç. Son les 12,15 h. en arribar a una nova cruïlla de camins. Partim pel braç orientat a sud. En realitat no és un camí de carro, es una drecera que ens estalvia una petita voltera. Només cinc minuts després arribam a un altre camí de carro. Hem passat vora l’avenc de l’Infern. Seguim aquest camí, que segueix voltant el puig d’en Bou. Ara caminam orientats a sud. Per aquest redol tornam a tenir amples vistes ......de tot Palma i el port.Acabam de voltar aquest puig i tornam arribar al coll des Pastor. Son les 12,45 h. Haurem de caminar una estoneta pel mateix camí que hem fet servir d’anada, fins que, un cop creuada la barrera de fusta, ......l’abandonam pel costat est. Altre cop passam vora la Covota del Puig de Bendinat i seguim el camí, a redols empedrat, que ens mena pel fons de la coma, que es va enfondint així com davallam. Davallam orientats a sud-est i tenim algunes vistes de la zona de Sant Agustí. De fet aquesta coma és el començament de la que, més avall, és anomenada la coma de la Font de s’Ermita. El camí acaba abandonant la estreta coma i ens mena a vorejar la cota 352, ......des d’on gaudim de bones vistes de la badia. Castell de Bellver i la Catedral Acabarà fent un gir de casi 180º per entrar dins la coma de s’Arc, casi bé paral·lela a l’anterior. Son les 13,30 h. Aquest camí de carro ens fa davallar fins el fons de la coma de s’Arc. Aquí el camí ha estat esborrat del tot. Això és un torrent. Si el camí es va apropiar del llit del torrent, és clar que aquest ha recobrat el que és seu. De tota manera encara podem veure alguns llocs on el torrent es mantenia separat del camí. Casi mitja hora després arribam a les ruïnes d’una casa, que ens sembla molt diferent de les que estam acostumats a veure. En Toni ens explica que aquí hi estaven els homes que treien pedra de les canteres del redol. Sembla que l’activitat era prou important com per construir una bona casa. Son les 13,55 h. en abandonar aquest camí, vora les ruïnes de la casa, i partim per un sender, ben marcat, que ens ha de menar fins a la cova de les Tres Boques. Aquest sender ens fa travessar uns xaragalls de macolins que ens reclamen tota la nostra concentració. Ès un sender un tant precari. Es veu que s’ha anat marcat a força de passar-hi. Estam deu minuts en arribar a la cova. és una cavitat gran que, efectivament, te tres boques. Una al paladar, ......una orientada a l’est i, ......la més gran, orientada a sud. També te una galeria, que no hi entram. El terra és una mena d’arena a lloure. Ben aviat tornam per allà on hem vingut. Es fa tard i estam cansats. Seguirem davallant pel camí de carro, que en el seu tros final ha millorat molt, atès que ha abandonat la llera del torrent i ens mena pel costat dret (orogràfic) de la coma. Com més avall ens fem més clar es el camí i més tiranys veim, marcats pel pas de les bicicletes i motos de muntanya. Arribam al cotxe a les 14,30 h. Ha resultat una volta un tant feixuga per la distància caminada i complicada per la quantitat de camins i cruïlles que hem trobat. El guiatge de l’amic Toni Ordinas ha resultat perfecte.
Selva/Sóller, gener 2023
Ens guiarà l’amic Toni Ordinas, bon caminador i gran coneixedor d’aquesta zona. Així que, avui, no tindrem gaires necessitats de discutir, noltros dos, per decidir per quin camí hem de partir.
El portalet és obert i hi podem davallar fins al nivell de l’aigua, que és tan transparent que pensàvem que no n’hi havia. La galeria està aparedada, és alta i te uns contraforts que l’hi donen un aspecte peculiar. Com si en realitat fossin dues galeries independents. No passam de l’escala per no embrutar l’aigua. Mentre, en Toni ens va donant tota mena d’explicacions d’un sens fi de detalls del nostre entorn. 
Tornam anar fins arribar a la cruïlla i partim per l’altre camí, que remunta, de manera quasi paral·lela amb el camí de la font, per menar-nos al fons de la coma de la Font de s’Ermita, després de passar per una zona d’antigues extraccions de terra argilosa. 
Aquest camí de carro va perdent la seva fesomia, fins el punt que hom pot pensar que no ho es. Només les marques de les rodes dels carros, que per aquí transitaven, ens convencen. Anam pujant pel fons de la coma i, a redols, podem veure els marges de sosteniment del camí. La garriga casi heu ha tapat del tot. 
A banda i banda de la coma, que es va estrenyent així com pujam, veiem moltes balmes i coves. Algunes amb evidents senyals d’haver estat emprades com a aixopluc.
El senderó està ben marcat i molt trepitjat. És clar que aquesta és una caminada habitual. 
A les 10,45 h. abandonam aquest camí, que ha recobrat la condició de camí carreter. Hi ha una gran fita a la cruïlla que ens marca el sender per arribar al Mirador. 
Només deu minuts després arribam a l’esperó del Castellet de s’Àliga, on es va construir el mirador. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada