VALL DE LOFRA
des de Cúber
(30-12-2022)
El pla de Cúber és un lloc que ha estat habitat des de molt antic, així heu demostren els jaciments prehistòrics de la cova del torrent de Cúber i del poblat talaiòtic d’Almallutx. De fet, el topònim Cúber, que antigament apareixia amb la grafia Qulber, és anterior al temps dels àrabs. Després de la conquesta pel rei Jaume I, una part fou atorgada a Berenguer Ferrer de Barcelona i l’altre a Marino Ferrandi, militar de l’Infant de Portugal.
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT: 13,700 km
FÁCIL
...aquesta publicació no és una guia...
...simplement ha estat el nostre recorregut...
Amb una diferència d’un dia, avui es compleixen setze anys de caminades plegats, noltros dos, Andreu i Llorenç. Fa unes setmanes varem assolir les quatre-centes excursions. Així que, per aquests motius hem decidit tornar anar a berenar al mateix mirador que ho férem el darrer divendres de l’any 2006.
Ens trobam a les barreres del embassament de Cúber, a les 8,00 h. d’un mati clar, encara que no tant com els darrers dies, i fred. Fa molt de fred. Començam la caminada seguint el camí que voreja l’embassament pel seu costat sud. En un camí que coneixem i no podem fer altre cosa que gaudir de la tranquil·litat i de les vistes dels cims, més alts de Mallorca, que ens volten. Algunes boires s’han aferrat al cim del puig Major que, amb la combinació del sol ixent, presenta unes tonalitats rogenques espectaculars. La caminada ens mena a passar per sobre la represa, que la creuam uns tretze minuts després de començar a caminar. Poc més endavant el camí no està asfaltat i ens mena pel fons de la coma, ......per on hi corre el torrent de Binimorat. Al costat nord, les crestes de la serra de Cúber i al costat sud els Tres Mils ens acompanyen la caminada. Son les 8,55 h. Deixam la pista per seguir pel camí Vell, empedrat i escalonat, que ens mena a pujar entre un bosc, no massa espès, de pins alts. Alguns redols, tenen l’empedrat molt malmenat i, fins i tot, en alguns trams ha desaparegut del tot. Ens sembla que, tal com hem vist que passa en altres indrets, les correnties de les pluges han convertit el vell camí en un torrentó. A les 9,20 h. arribam al coll de Lofra. Fins el moment no hem trobat a ningú. És prest per trobar altres persones, encara que sabem que és un camí molt emprat per fer-hi passejades poc exigents. Seguint el camí, i les indicacions del GR-221, anam davallant, caminant entre les alzines. El camí torna a mostrar alguns redols empedrats i, en general, està en millors condicions. Son les 9,50 h. en arribar a una cruïlla de camins. Sabem bé per quin hem de seguir però la curiositat ens pot. Tot d’una ens ubicam i deduïm que aquest camí mena cap el coll d’en Poma. Com que tenim temps i no hem d’assolir cap fita, ens decidim a seguir-lo, amb una suau costa amunt ens orienta cap a l’est. Es veu molt poc trepitjat. Moltes branques seques i alguns pins morts, caiguts damunt el camí. Fins i tot ens trobam amb una descomunal esllavissada que ha esborrat un bocí del camí original. Seguim endavant fins que arribam a les faldes del puig de na Maria. No hem de menester ni un segon per decidir pujar al seu cim. No hi hem estat mai. Son les 10,00h. Així mateix seguim el camí fins que deixam enrere una cruïlla. Un, el del est, ens menaria al coll den Poma i l’altre, el del sud, ens menaria a superar la serra d’Alfàbia i arribaríem al pas de na Maria. Pensam que és el moment de deixar el camí i començar la pujada al puig. El roquissar és amable i bo de pujar. Així mateix el voltam, cap nord, ......i ben aviat ens trobam amb un ample canal, molt obert, cobert de pedreny i no massa empinat. La pujada no és gaire feixuga i gens arriscada. Si ens giram darrera tenim una vista poc coneguda del puig de Lofra que, amb aquest dia clar, encara resulta més sorprenent per la seva forma singular. Només quinze minuts basten per arribar a un planiol des d'on gaudim de les primeres vistes d’aquest indret. Part del coll de Lofra i, pel tall del Barranc veiem Sóller i el seu Port. Si pujar fins aquí no ha estat gaire complicat, arribar al cim es una autèntica passejada. Caminam per la cresta de roca pelada i amable. Hem de fer poques grimpades, i molt petites, i ja hi som. Son les 10,20 h. en arribar al cim. Aquest puig no és més alt que el coll de Lofra ni que cap dels cims de la serra d’Alfàbia que envolten el clot de Lofra. El que el fa especial és que esta separat de tots ells. Des del cim veiem les parets de la Serra que pengen, casi verticals, damunt Lofra. També el recó on hi ha el puig del Coll des Jou, el del Sementer Gran, ambdós de més de mil metres, i el Cornador Gran. Assaciada la nostra curiositat i ben satisfets d’haver pujat aquest cim, desconegut per a noltros, ......tornam a davallar, més o manco, pel mateix camí. A la part final mantenim l’orientació i acabam arribant al camí, uns metres més avall. Son les 10,40 h. Davallam pel mateix caminet i, tot seguit, pel GR-221 per tal d’arribar al nostre destí. Ara ja sentim una forta remor de rallar. És que ens trobam amb un estol de joves que volen arribar al Cornador Gran. A les 11,00 h. arribam al mirador on hi berenàrem a la nostra primera sortida plegats. Repetim la foto i ens esplaiam comentant i recordant detalls d’aquella primera caminada, ......feta de manera espontània i sense cap pretensió. És un bon lloc per fer un cafetet. Son les 11,45 h. i hem assolit la fita principal del dia i, de passada, hem pujat un cim desconegut per a noltros. Cases de Lofra No ens queda més que desfer el camí fet fins aquí. Per l’hora que s’ha fet, el tragí de personal és, casi bé, constant. Pujam a bon pas, sense pressa però sense badar gaire i arribam al coll de Lofra a les 12,30 h. La davallada és més entretinguda. Ara tenim les vistes del embassament i del puig Major, que conserva la seva boira aferrada. El sol va perdent lluentor i l’oratge, que ha bufat tot el matí, es manté fred. A les 13,00 h. arribam a una paret seca, .......on hi ha la desviació que ens permet caminar ......pel costat nord del embassament. És un camí ample i planer que ens mena a creuar el torrent de Binimorat, que mena una mica d’aigua. L’embassament de Cúber no està en el seu millor moment. Es veu una franja pelada que envolta l’aigua. Es el que li manca per arribar al seu nivell màxim. Caminam per damunt el mur de contenció, des d’on podem veure les restes de construccions agrícoles o ramaderes, avui dins zones negades per les aigües. Acabam de voltar aquest embassament i arribam al cotxe. Casi no fa sol i l’oratge es ben fred. Aquí sembla “es Born” els aparcament estan a rebentar de cotxes i les persones que passegen pels redols son nombroses. Tot plegat ha resultat una celebració del tot satisfactòria.
Salut i Bon Any 2023.
Selva/Sóller, gener 2023
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada