Comes de sa Cuina, Gran i d’en Buscante
pels passos d’en Content, de s’Arboç i de sa Coma d’en Buscante
(20-01-2023)
La Comuna propietat de l’ajuntament de Bunyola ocupa 716 ha, quina superfície constitueix el 8,5% del total del terme. Jurídicament és un “bé de propis”, el que significa que la propietat i utilitat son exercides per la corporació municipal, que empra els beneficis per cobrir les despeses dels serveis municipals.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts
RECORREGUT: 14,400 km
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,00 h. del matí quan ens trobam a l’aparcament del cementeri de Bunyola. Plou. Hi deixam un cotxe i, amb l’altre, anam al camí rural des Cocons, situat al km 7,900 de la carretera a Bunyola, Ma-2020. Esperam una estona dins el cotxe, amb l’esperança que no duri gaire més aquesta brusqueta. Només seran deu minuts.
Ens decidim a provar sort. Sembla que es va aclarint la nuvolada. Partim pel carrer d’entrada a la urbanització, orientats a nord. El camí està asfaltat mentre ens mena per les voreres de diferents bocins amb vivendes. Més amunt passa a ser el camí de carro original, que després de fer una ziga-zaga manté l’orientació a nord. És un camí molt clar i casi envaït per la garriga ......que mor just devora un gran forn de calç, després d’uns vint minuts de caminar. Ara seguim un tirany ben marcat però un tant incòmode. La garriga casi tapa del tot el tirany i està tot ben remull. Ben aviat duim les cames dels calçons que regalimen. Aquest tirany ens mena pel fons del comellar, que es va estrenyent així com pujam. Sempre caminam molt a prop del torrentó, que està sec. Son les 9,00 h. en arribar al cap de una pista que arriba al fons del comellar i que te el seu inici a una corba de sa carretera que puja a Cas Garriguer. Noltros estam decidits a seguir pujant pel comellar. Molt a prop d’aquí hi ha la balma anomenada “sa Cuina”. Seguim endavant. Ara el banyer és més generós, la garriga més espessa i el tirany manco evident. Tant és així que casi passam de llarg sense veure la balma. No hem emprat ni deu minuts per arribar-hi, encara que el darrer bocí és realment complicat. No hem vist cap tirany evident i la garriga és molt més espessa. Sa Cuina és una balma realment molt gran i molt alta però poc fonda. Hom ha d’alçar els ulls per comprovar que realment estam sota la balma i no a cel obert. Seguim el nostre caminar. No localitzam cap senya ni tirany. Petits passets oberts pel bestiar entre una garriga espessa i baixa. D’arbres no n’hi ha. La caminada és fa desagradable, casi fastigosa. És una lluita constant contra el territori, permanentment costerut, i contra la garriga espessa, que ens trava les cames, amaga les pedres i ens deixa el calçons ben remulls. Ni tan sols gaudim de bones vistes. Sabem que no anam gaire desencaminats, perquè hem trobat alguns bocins de camí. amb la seva teringa de pedres que el delimiten. Casi a dalt del tot del comellar ens trobam amb un rotllo de sitja, amb les restes d’una barraca i una petita bassa a devora. Hem entrat dins l’alzinar. La garriga encara es fa més espessa. Les mates son més grans i les branques més fortes. Son les 10,00 h. en arribar al cap d’amunt del comellar, ......just a la vora del maó 5 del camí de sa Comuna, després de passar per damunt un gran rotlo de sitja. El cel segueix ben tapat i aquí dalt hi corre un oratge gelat, més fred encara per mor del banyer de la roba. En comptes de seguir pel camí cap a Cas Garriguer, ......ens decidim a davallar pel pas d’en Content. Ho fem pel més senzill, que queda unes passes més al nord del pas equipat amb unes baules de ferro per una paret de roca. La nostra davallada es fa per damunt un petit escaló de roca, sense cap perill, ......botant una paret seca, per acabar davallant per entre les alzines, en un territori molt empinat. Abans, però, si que anam a veure el pas des Fraguel, equipat amb ferros, per la banda de baix. Poc més de deu minuts de davallar per dins l’alzinar i arribam al fons de la coma Gran. Son les 10,35 h. Creuam el torrent i arribam al camí que hi ha a la vora del torrent. Aquest camí recorre tota la coma Gran. L’entorn resulta agradable a la vista, el fred i la humitat fa que la molsa tingui un verd casi brillant. Decidim arribar a Cas Garriguer on descansarem una estona. La pujada pel camí és un tant pesada per a noltros. Passam vora un imponent forn de calç, vora unes barraques de carboners i forns de pa. També hi ha una bassa un tant restaurada. L’alzinar resulta imponent, la llàstima és el dia, que es manté cobert i fred. Hem passat per aquest camí en un dia de sol i sabem que l’espectacle de llum i color està garantit. Son les 11,00 h. en arribar al redol d’esbarjo de Cas Garriguer. Tot d’una es nota que avui és festa a Palma (Sant Sebastià). Hi han uns cotxes i un parell de famílies que es preparen per passar-hi una estona. També hi ha cans a lloure. Lladrucs i xivarri de nins jugant ocupa la calma habitual que hi trobàrem altres divendres. El fum del focs que encenen per fer una torrada acaba per escampar-se entre les soques de l’alzinar. La part bona és que ha sortit un sol blanquinós que casi no encalenteix. És un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,40 h. seguim la nostra caminada. Davallam pel mateix camí que hem pujat, fins arribar a la bassa. És el punt on deixam el camí i ens enfilam pel coster de la banda est. Anam pujant entre les alzines, primer orientats a sud i, cercant els peus de les penyes, acabam girant cap a nord. Caminam pel peus de les penyes, ......on hi trobam un seguit de coves i balmes ......en un redol vermellós. D’aquesta manera arribam a l’encletxa que ens permet superar aquesta murada de roca, casi, insalvable. Son les 12,10 h. Hem arribat al pas de s’Arbóç. És una encletxa a les roques. D’entrada pot semblar un pèl arriscat pujar per aquí, més avui que està tot banyat. Però la realitat és que amb una senzilla grimpada, amb bones presses per mans i peus, la superam sense cap dificultat. Ara ens toca creuar un redol de bosc espès, però és tasca senzilla. Hi ha un tirany ben marcat i el territori que creuam és planer. Som al redol anomenat “es Planiatjar”. Poc més de deu minuts son abastament per arribar al camí carreter que hi ha a la vora de la cisterna. És una cruïlla de camins ben senyalitzada. Noltros caminam cap a l’est per anar a trobar el començament de la coma d’en Buscante. Son les 12,30 h. en deixar aquest camí ample i planer, vorejat per alguns pins realment alts, ......i començar a davallar per la coma d’en Buscante. El camí ens mena pel fons d’aquesta coma. Estreta en la seva part alta. Molt manco visitada pels caminadors, el tirany està casi tapat per la garriga. Així com davallam aquesta coma es va obrint. Quinze minuts després sortim de la comuna de Bunyola, per un curiós portell amb barrera de ferro i volta de canó. Des del mateix portell, abandonam el camí i ens orientam a l’oest, per arribar als peus de les penyes dels estreps sud del puig Gros. Anam pujant per les marjades d’un antic i abandonat olivar. Cal recordar que ara caminam per una propietat privada. Ben aviat son a la vista les penyes vermelloses de la cara sud d’aquest puig. En arribar als peus de les penyes ens trobam un altre redol de covals i balmes. No hi ha camí a seguir, ni fites. Ens guiam per la intuïció, fins arribar a un tram de camí de ferradura (pas de la Coma d’en Buscante), que ràpidament es perd, engolit per l’espessa vegetació, un poc més amunt veiem que som a prop d’arribar al llom del puig Gros......on hi trobarem un camí de carro i tornarem a entrar dins la Comuna. Així mateix haurem de travessar una nova zona de bosc. Encara que hem trobat un camí de carro, totalment envaït pel bosc i la garriga, avançar per ell resulta realment complicat. Son les 13,30 h. Hem arribat al camí que volíem. Un camí clar, ample i ben net. El seguim una estona mentre ens orienta cap a sud-oest i es manté relativament planer. De manera progressiva, el camí es va deteriorant mentre començam a davallar. Tenim al nostre davant molt bones vistes del redol de Palma,......un tant limitades pel dia enterbolit que tenim ara. El camí ha perdut la seva capa superior i està reduït casi a un pur torrentó. Així mateix son ben visibles les marques que deixaren les rodes dels carro a les roques. És una davallada prou agradable i entretinguda. No es fa llarga i ens dona la possibilitat d’anar comentant els fets del dia. A les 14,00 h. arribam al camí que mena cap a la coma d’en Buscante, just a la vora de les barreres de Cas Bergantet. Noltros seguim davallant i, vint minuts després, arribam a la cruïlla amb el camí que puja cap a la coma Gran, a la casa anomenada Ca na Moragues. La resta de la caminada és per carretera asfaltada, vorejant un torrentó i propietats ben tancades de reixeta. A les 14,30 h. arribam al cotxe. La roba s’ha eixugat caminant i el dia es més clar i manco fred.
Selva/Sóller, febrer 2023
Molt a prop d’aquí hi ha la balma anomenada “sa Cuina”. Seguim endavant. Ara el banyer és més generós, la garriga més espessa i el tirany manco evident. Tant és així que casi passam de llarg sense veure la balma. No hem emprat ni deu minuts per arribar-hi, encara que el darrer bocí és realment complicat. 
No hem vist cap tirany evident i la garriga és molt més espessa. Sa Cuina és una balma realment molt gran i molt alta però poc fonda. 
Hom ha d’alçar els ulls per comprovar que realment estam sota la balma i no a cel obert. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada