SES FONTANELLES Canal d'en Gordo i pas d'en Miquel

SES FONTANELLES

Canal d'en Gordo i pas d'en Miquel

(874 m)

(24.02.2023)

Aquesta moleta de ses Fontanelles es troba inclosa dins el que es coneix com a “Territori Arxiduc”, denominació amb la qual es coneix l’àmbit territorial de les antigues possessions adquirides per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria entre el 1872 i el 1901 als termes de Valldemossa i Deià, les quals ocupaven una extensió de 1.756 Ha, (aprox.) entre les quals s’hi troben Son Moragues, Miramar, s’Estaca, Son Marroig, Sa Pedrissa, entre moltes altres.

TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts 

RECORREGUT: 9,300 km

DIFICULTAT MITJANA

Altre cop tenim unes previsions pèssimes pel temps, fins al punt que ens hem plantejat suspendre la volta.

Així i tot ens hem decidit a provar sort i a les  7,50 h. deixam el cotxe a la urbanització de s’Arxiduc (Valldemossa) a prop de les cases de Son Gual i  començam la caminada. Ens adreçam cap el començament de la pista de la coma dels Cairats, el GR 221.

Abans, però, passam davant  l’imponent edificació de Son Gual, amb la seva torre de defensa al costat dret.

Només deu minuts més tard arribam al començament de la pista. Hi caminam una estona, gaudim de les primeres vistes del dia. El temps sembla estable però fa una fretada.

Uns tres-cents cinquanta metres més endavant, després de passar la barrera d’accés a la coma i just a la corba on hi ha una torre elèctrica, l’abandonam pel costat nord.

Hi ha una “trampa” a la reixeta. Aquí hi arriba la canal d’en Gordo.

Son les 8,15 h. en començar a pujar aquesta canal. El començament és molt empinat. El territori està molt desbaratat i les roques son molt grans, però no hi ha major dificultat de la pròpia de la pujada.

El territori no és perillós i les alternatives per anar pujant son diverses, però sempre encaixonats entre les penyes dels costats de la canal.

Uns deu minuts més tard arribam a una paret que tanca aquesta canal. Suposam que la seva finalitat seria la de prevenir revingudes d’aigües i la de barrar el pas al bestiar.

Podem superar aquest marge pel costat dret (orogràfic) de la coma.

Unes soques i encletxes faciliten la passa.

Superat aquest marge, ben aviat es fa pales que hem entrat en un territori diferent.

Trobam la primera sitja i, poc més amunt, el territori es replana i la coma s’eixampla. Passam vora un seguit de sitges mentre ens atracam al que, segurament, era el ranxo dels carboners.

Restes de barraques i un forn de pa casi intacte ens ho indiquen. 

Son les 8,45 h. El bosc d’alzines és esponerós i es veu net de garriga. En aquest redol hi arriben quatre comes i, suposadament, la canal d’en Gordo és la més llarga i fonda de les quatre. És la segona començant a comptar per l’est. Per la que hauríem de pujar, segons les informacions que tenim de Viaranys, però creiem recordar que ja hi hem passat, així  que  ens decidim a pujar per la que queda més orientada a l’est.

És un territori bo de pujar, no massa empinat, per on hi trobam algunes restes de camí dels carboners, així com més sitges i barraques. 

Son les 9,00 h. en arribam al camí que arranca just abans del control d’accés, que han posat no fa tants de mesos, cap el pla des Pouet. Aquest camí, procedent de ses Basses, pujant, ens menarà a passar molt a prop del cim de ses Fontanelles.

Ens decidim a seguir-lo perquè no hi hem passat mai. És una estona ben agradable de caminar.

Anam pujant de manera sostinguda, mentre es van obrint millors vistes del redol de Valldemossa.

De la mateixa manera, al cel també s’obren algunes clarianes que ens reforcen l’esperança del bon temps.

Son les 9,50 h. en arribar al cap d’amunt.

Ara el territori és planer i, si seguim el caminet arribaríem al Pla dets Aritges.

Però noltros tenim bo de fer el mudar la ruta i, aprofitant el bon moment que tenim, que lluu el sol i el cel és clar, anam cap el cim de ses Fontanelles. Arribar-hi no és gens complicat.

Caminam una estoneta per aquest territori pedregós i superam unes petites rampes per arribar al cim. 

Son les 10,00 h. en arribar al punt que hem triat per descansar una estoneta i gaudir de l’espectacle d’un paisatge canviant. Aquí hi fa bon estar, no corre l’oratge i casi no fa fred. El sol ens arriba i dona conhort.

Per si fora poc, veiem la desfilada de les boires que, més baixes que noltros, veiem passar per damunt la clotada de Valldemossa.

Allà enfora, a manera d’illeta envoltada de núvols, hi veiem el cim del Galatzó.

En canvi, tot el territori al nostre abast, del massís del Teix,...

...puig Gros i es Caragolí, estan lliures d’aquest assetjament i els podem veure clarament.

Un bon lloc per fer un cafetet

Son les 10,40 h. en seguir la nostra caminada. Hem valorat diferents alternatives però, finalment, ens hem decidit per la més curta.

Així que davallam del cim per anar a trobar el camí però, per estalviar-nos una petita voltera, tot d’una l’abandonam i caminam pel bosc planer, orientats a nord,...

...per anar a trobar el camí de ses Fontanelles, que ens ha de menar cap el mirador de ses Basses.

Arribam al camí casi bé on hi ha l’aljub cobert de ses Fontanelles, al costat nord d’aquest. Hi anam per contemplar aquesta bona feina que, encara ara, es troba en bon estat i recollint l’aigua de la pluja.

Anam davallant, seguint el caminet que l’Arxiduc va millorar, mentre ens atracam al mirador de ses Basses.

Son les 11,10 h. en arribar-hi.

Aquest mirador només és una plataforma de pedra encaixada. No es va arribar a acabar mai. Les vistes son espectaculars i el lloc és impressionant.

Seguint el camí, i només a uns tres o quatre minuts, hi trobam el mirador de Son Gual. Ben igual que l’anterior, no és més que una plataforma, sense cap tipus de defensa.

Encara és més impressionant que l’anterior.

A més, està al cap d’amunt d’un penya-segat imponent. 

En comptes de davallar directament cap el pla des Pouet, pel pas d’en Miquel, hem decidit allargar una mica la volta, passant pel pas primitiu d’en Miquel i arribar al fons del Corral des Bous. Coneixem ambdós indrets i no ens resulta gens complicat arribar-hi. Caminam per aquest territori planer i obert, sense perdre altura i deixant el camí que mena el Pla des Pouet.

Poc més endavant arribam un forn de calç en molt bon estat, tot seguit el caminet ens mena a passar pel cap d’amunt dels penya-segats.

Som al pas d’en Miquel, el primitiu.

Així mateix hi caminam una estoneta per aquest sender, no gaire ample, que ens mena a superar aquestes timbes,...

...fins arribar al fons de la coma coneguda com a Corral des Bous.

Finalment, després de fer un gir a sud-oest, arribam al territori més ample, on hi trobam una barraca i un forn de calç, sitges i forn de pa al costat del camí que ens mena, davallant, cap el Pla des Pouet.

El camí original ha estat desviat perquè la propietat privada del territori ho ha tancat tot amb reixeta, però l’alternativa resulta ben igual d’agradable.

Son les 11,50 h. en arribar al Pla des Pouet. Es veu clarament els treballs de millora que hi han fet en aquest redol. No sabem si son l’excusa per poder limitar l’accés dels caminadors. Seguim davallant pel camí que ens ha de menar a Valldemossa. És un camí de carro, molt malmenat pel pas del temps i dels aiguats. Avui resulta casi impossible el transit de cap vehicle.

A les 12,15 h. passam vora l’ull de la font de s’Abeurada i cinc minuts després, sortim de la propietat pel punt de control.

Ara ens resta una davallada encara més incòmode. És que el camí està molt pitjor i sembla més un torrent que altre cosa. Anam davallant mentre gaudim del bon temps que ens ha acompanyat casi tot el matí. Menys mal que les previsions no s’han complert.

Son les 12,35 h. en arribar allà on hi tenim el cotxe aparcat. Segueix lluent el sol.

Selva/Sóller, juliol 2023