FITA DEL RAM pels passos de na Lluïsa i des Mestre

FITA DEL RAM

pels passos de na Lluïsa i des Mestre

(27.10.2023)

Per damunt dels 800 metres, a cavall entre Esporles i Puigpunyent, s’aixeca una gran mola coberta d’un espès alzinar. Na Ferrana li deien abans, seguint l’antiga costum de feminitzar els noms de les muntanyes, a partir del llinatge de la família propietària. Aquí foren els senyors de Son Ferrà els qui donaren nom a la mola. Ara na Ferrana ha decaigut, reculant davant la puixança i popularitat d’un altre dels noms de la muntanya: sa Fita del Ram.

TEMPS TOTAL: 5 hores

RECORREGUT: 8,400 km

DIFÍCIL 

Plànol amb el track

Ens trobam en plena tardor i és temps d’arboces. És un bon motiu per anar a fer una volta per aquesta muntanya, a veure si en trobam un bon esplet. Per altre banda, refrescarem la memòria dels passos per on tenim pensat passar.

Son les 8,30 h. La caminada comença a la carretera Ma-1101 de Puigpunyent a Esporles, al voltants del km 4,900 hi ha les barreres d’accés a cas Metge.

És una propietat privada i cal tenir permís.

El camí, sense asfalt, ens mena a passar vora les cases, de considerables mesures, que es veuen una mica abandonades. És evident que l’activitat agrícola i ramadera no aporta abastament ni pel manteniment de les pròpies instal·lacions.

Seguim el camí, que no passa pel pati sinó que voreja el conjunt edificat, i caminam, orientats a l’est, per unes marjades amples d’olivar.

També passam vora un pou amb “capelleta”, una mica malmès. Aquest camí ens mena a pujar per successives marjades i a passar vora dos enormes aljubs, relativament moderns.

Acabam per abandonar el camí que seguíem i ara pujam per un senderó, ben marcat, que ens fa pujar més marjades d’olivar, una mica envaïdes de garriga. La nostre primera fita es comença a veure entre les branques de les oliveres.

Després d’un curt bocí de camí, a redols empedrat i una mica més empinat, arribam al coll Paredat.

Son les 9,00 h. Aquí hi ha una paret seca, mitgera entre les finques.

Passam a l’altre costat de la paret i seguim avançant, ara per un camí de carro, mig esborrat pels arbres caiguts a les darreres ventades.

La destrossa és gran en aquest redol. Es veu que hi han fet una mica de feina per ajudar a passar per aquest camí. Seguim avançant, orientats a l’est, mentre guanyam altura de manera constant i suau.

El major obstacle son els arbres que ens barren el pas. Fins i tot hem de caminar una estona per una marjada superior, perquè seguir pel camí resulta impossible.

A les 9,15 h. arribam al portell que ens dona pas a l’Hort des Pouet, però no hi entram, sinó que, giram en rodó i seguim un camí orientat a nord-oest. Ben aviat ens mena a passar vora el Pou Gran, que te una pica per abeurar el bestiar.

El camí ens mena a pujar per successives marjades abandonades d’olivar i, ...

...uns deu minuts després, arribam a les runes d’una casa gran, ...

...a jutjar pels llençols de façana que resten drets i pel portal, de pedra picada i ajustada. Sembla que no és clar el seu origen, encara que la teoria més acceptada es que son les cases des Rafalot. Escampats hi ha blocs de pedra picada, com si mai foren posats al seu lloc.

Tot just deixant enrere les runes, arribam a un rotllo de sitja. Seguim el senderó que ens fa pujar per dins l’alzinar fins que tornam arribar a la paret de partió que hem creuat al coll Paredat.

Aquesta paret arriba fins a les penyes, que ens barren el pas. Hi ha una reixeta de fil de ferro coronada amb fil de pues. No tenim altre remei que botar aquesta tanca. No és tasca senzilla.

Poques passes més endavant, seguint pels peus de les penyes, arribam a la fesa on hi ha el pas de na Lluïsa.

ACTUALMENT (2023) ESTÀ TANCAT AMB UNA REIXA I FILFERRO DE PUES

Son les 9,50 h. Aquesta fesa, que no és massa ample, està tancada a consciència. Una barrera de ferros i fils de pues. És molt complicat poder sortir per aquí, però no volem, tornar enrere i anar a pujar per un altre lloc, així que no ens queda altre remei que botar aquest obstacle.

Altre cop resulta un repte difícil i arriscat d’assolir.

La resta ens sembla senzill.

Hem de acabar de pujar per aquesta encletxa i, al capdamunt, superar un petit marge, sense major complicació. 

Son les 10,00 h. Hem arribat al Pla de Sobremunt.

L’alzinar no és massa espès i el territori, més planer, està farcit de pedreny i roques esquerdades.

Just devora on hem sortit hi ha una altre encletxa a les penyes, que ens sembla que també seria accessible, però està totalment tapada per les branques i soques de les alzines arrabassades per les ventades.

Ens atracam a les timbes i gaudim de les primeres vistes amples del dia. Guaitam a la vall de Superna. El dia no és clar i tenim avis de possible pluja i ventades. Fins ara hem estat a recer d’ambdues coses. Ens orientam a l’est per anar a trobar un antic camí de carro que ens menarà a voltar el cim de sa Mola. Tot aquest territori planer està farcit de restes de les obres dels carboners. Hi ha rotllos de sitja i barraques, que es repeteixen amb freqüència, més o manco a prop del camí. Tanmateix acabarem per abandonar-lo per passar pel cim de sa Mola.

Son les 10,35 h. en passar pel cim (719 m). Mentre veníem hem parlat d’arribar al cim de la Fita del Ram, seguint la paret de partió de terme, que el camí de carro ha vorejat una estona, així que, davallant del cim, ...

...anam a passar vora una bassa i a seguir la paret de terme que ens ha de menar, directament, cap el cim.

Aquesta paret és la partió entre Esporles i Puigpunyent. La pujada no és excessivament feixuga.

Anam superant diferents graons de roquissar, sense decantar-nos massa de la paret. Seguim trobant rotllos de sitja.

Una mica abans d’arribar al cim, el territori es replana i ens fa la caminada una mica més agradable.

Les darreres roques que hem de superar son les que donen forma al cim de la Fita del Ram (833 m). Son les 11,06 h. en arribar al cim. Sembla que el nom ve del fet que hi posaven un estaló coronat amb un ram de murta. Sembla hi ha un forat, un poc més enllà, a una roca per aquesta finalitat. La Fita Autentica, anomenada així perquè és el lloc on s'ubica la correcta Fita del Ram dins el municipi d’Esporles. Un lloc de menor altura, situat més al nord. A la confluència de les parets seques (ses Tres Parets). Possiblement seria un punt important de referència en temes de partions de finques.

No tenim vistes.

L’alzinar ens ho tapa tot. Corre un oratge fresquet però no arriba a molestar. Aquí hi reposam una estona.

Un bon lloc per fer un cafetet. 

A les 11,50 h. seguim la nostre caminada i heu feim orientats a sud-oest, seguint els límits de les petites timbes que envolten el cim per la cara nord-oest. Passam vora una boca d’avenc que, suposadament, es comunica amb la cova dels Ermassets.

Atracats a les timbes gaudim de vistes de la zona del Galatzó i la serra des Puntals. Aquí hi trobam les encletxes que ens deixen davallar aquestes roques i arribar al pla on hi trobarem la cova dels Ermassets.

Son les 12,00 h. en arribar a la boca de la cova dels Ermassets. Segons la llegenda, recollida per Mossèn Alcover, un ermasset és un esser de mitjana estatura, de color verd, molt magre i de cames primes i àgils. Te els ulls molt grossos i les orelles tres vegades més grans que les d’una persona, els braços llargs i les mans primes i acabades amb unes ungles ben esmolades. L’ermasset és l’encarregat de custodiar un tresor que hi ha al fons de la cova i que ningú mai ha trobat, fins ara. Però qui sap si algun dia... Noltros tampoc l’hem trobat, ni l’hem cercat.

Seguim caminant davallant per dins l’alzinar, orientats a l’oest, per tal de trobar el camí de carro que hem abandonat per pujar fins el cim de la Fita del Ram.

El seguim uns dos-cents cinquanta metres, fins que arribam a una cruïlla. Seguim pel braç que va cap a sud, però molt poques passes més endavant l’abandonam definitivament...

...i ens orientam cap a l’oest per arribar al tall de les timbes d’aquesta cara. Tot aquest territori, que no te gaire pendent, està farcit de restes d’obres dels carboners. El sender que seguim, ara orientats a nord, ens mena de sitja en sitja. Passam vora barraques prou ben conservades, que només els hi manca el capell de branques.

També veiem alguns forns de pa que sembla que encara puguin esser usats. Sembla que com més ens atracam a les timbes, més clar resulta el camí.

Anam de sitja en sitja fins que ens veiem abocats a davallar un escalo de les roques.

Som al pas des Mestre.

No és gens complicat davallar per aquest camí, si no fos per un gran esbaldrec que ho complica una mica.

Son les 12,40 h. en tornar a entrar dins una propietat amb les mateixes prohibicions, com la que hem passat per pujar. El cartell ens torna a recordar que és una propietat privada.

La davallada per dins l’alzinar resulta una mica precipitada. El territori te molta pendent i la fullaca ens ajuda a patir moltes llenegades.

Seguim trobant destrosses importants als arbres del bosc.

Ben aviat arribaren a més sitges i barraques. Altre volta, el caminet es va aclarint i menant de sitja en sitja.

Son les 13,00 h. en sortir del bosc d’alzines i arribar a les primeres marjades d’olivar.

Sembla que tot l’olivar està abandonat.

Seguim el camí carro, que ens mena cap a les runes de les cases de cas Mestre. Poc més avall hi arriba una pista formigonada, que no es veu gaire emprada, que ens mena a passar no gaire lluny de les cases de can Noguereta.

Ben aviat s’acabaran les pendents d’aquest camí i travessam una gran plana, el Pla Gran, que arriba fins a la carretera.

Seguim el camí i arribam a la tanca i la carretera a les 13,20 h.

No hem de fer més que seguir la carretera, direcció Puigpunyent, per arribar al cotxe en poc més de dos minuts.

No ha plogut i les ventades que esperàvem tampoc ens han arribat amb gaire força. D’arboces tampoc n’hem trobades gaire, però ha resultat una bona volta.

Selva/Sóller, novembre 2023