MOLA DE PLANÍCIA pel camí des Carro i el Mal Pas o pas de Son Sanutges
(05.04.2024)
Sa Mola de Planícia és una massa de roca i alzinar que es desplaça de sud-oest a nord-est, paral·lela a la mar i és culminada per tre cims: es Puntals (893 m), el puig de sa Mola (941 m) i es Moletó de sa Granja (675 m), la carena de la qual serveix de frontera entre els termes municipals de Banyalbufar, Puigpunyent i Esporles. Té una longitud de 4.250 m i una amplitud màxima d’un kilòmetre i mig, el que tot plegat li atorga l’apel·latiu de mola. Es troba solcada per tres torrents: el de Can Cerdà, de Can Fura i el d’en Roig (Sa Mola de Planícia - Tomàs Vibot, 1999. El Gall Editor / Grup Excursionista de Mallorca).
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT: 13,100 km
DIFICULTAT MITJANA
Han passat més de deu anys des de que férem una volta semblant a la d’avui. Son les 8,00 h. en deixar el cotxe aparcat vora les runes de l’antiga cimentera de Son Sanutges. Hem de seguir el camí, ben mantingut, per on hi han de passar no pocs cotxes, a comptar per les marques que hi veiem. Caminam cap a l’oest i, ben aviat, passam vora les cases, molt malmeses, de Son Sanutges (crèiem recordar que fa deu anys ja hi tenien el cartell de “Se Vende”). El camí ens mena a passar pels peus del puig de Son Sanutges, fins que fa una mitja volta i ens orienta a sud, per tal de sortir de la clotada per on hi corre el torrent d’en Roig. Tot seguit enllaçam amb el GR-221.3, una variant del GR-221 que estalvia passar per Banyalbufar. Altre cop caminam cap a l’oest. El camí segueix ben clar i mantingut al dia. No hi ha risc de pèrdua, totes les bardisses es veuen ben tancades amb reixeta reforçada. A les 8,20 h. passam vora les cases de s’Arboçar. Tot d’una trobam a faltar aquell carro vell, fet mal bé pel pas del temps i de l’abandó. Avui, també, aquestes cases estan ben tancades i guardades per cans. Uns cent-cinquanta metres més endavant abandonam el GR-221.3, just abans de passar per un portell amb el rètol “MARACANDA”, i seguim pel braç del costat sud, que es manté casi paral·lel i es van separant a mesura que avançam. Només cinc minuts després arribam al punt on hi comença el Camí des Carro de la Mola de Planícia. Tal com ja hem comentat, aquí també hi ha tanques de reixeta, posada a consciència i el Camí des Carro tancat amb una tanca de ferro. No som els primers que hi passam, perquè la reixeta està esbutzada just devora la barrera. Aquest camí, orientat a sud, ens mena pel bosc d’alzines mentre guanyam altura. Ben aviat, uns tres-cents metres endavant, arribam a un nou camí de carro, orientat de l’est a l’oest, l’hem de seguir unes poques passes, cap a l’oest, fins a trobar un nou camí que surt cap a sud, sempre pujant. Hi ha algunes marques de pintura vermella a les roques. Hem superat el primer tram de la caminada, pot ser el més complicat pels creuers de camins. Son les 8,50 h. Tot d’una mudam d’orientació i ens mena cap a l’oest. Seguir aquest camí de carro, molt malmès pel pas del temps i la manca de manteniment, no és gens complicat. És una mica feixuc perquè no atura de pujar, sempre entre les alzines. Les restes d’edificacions corresponents a l’explotació del bosc son casi constants. Passam vora un seguit de barraques i sitges. També vora forns de calç, prou ben conservats. No serà fins a les 9,20 h. que arribarem a un punt on podem gaudir de les primeres vistes del dia. Vistes espectaculars a la costa de Tramuntana. El dia és prou clar i ens permet veure sa Foradada i, fins i tot, sa Punta de Sóller, cap a nord. Seguim pujant per aquest camí, que s’ajusta a les penyes de la Mola de Planícia i va mudant d’orientació. Fent un seguit d’amples ziga-zagues, acabam caminant a sud i, uns quinze minuts més tard, arribam a un nou forn de calç. Aquest ens sembla casi a punt de fer servir. Fins i tot té l’arc del portellet casi intacte. Casi sense interrupció anam passant vora les restes de barraques de carboners i les respectives sitges. Sempre pujant, el nostre proper objectiu es arribar als Aljubets. Seguint els límits de les penyes, aquest Camí des Carro, que no deixa de pujar més que en pocs moments, ens va orientant al sud-est. A una de les poques zones planeres que travessam és on hi arranca el tirany que mena cap el pas de la Mola. Una pujada/baixada des de les cases de Planícia. Son les 9,50 h en passar-hi. Tot seguit arribam al fons d’un comellar, on hi ha l’aljub des Porxo, amb part de la coberta esbucada. Devora hi ha un forn de pa, també mig esbucat, i les parets d’un porxo quadrat i prou gran. Seguim el camí, que ens treu d’aquest comellar i ens mena al següent, on hi trobarem els Aljubets. A grans trets, l’orientació acabarà per ser cap a l’est, després d’un seguit de ziga-zagues. Son les 10,10 h en arribar als Aljubets. És un punt important on hi ha un conjunt d’edificacions destinades a emmagatzemar l’aigua que ferien servir el carboners al llarg de l’estiu. Estan en molt bones condicions i mantenen aigua a dins. Poc abans d’aquest punt és possible pujar directament al cim de la Mola de Planícia, seguint el comellar, però noltros hem decidit seguir tot el temps pel Camí des Carro. Sortir d’aquest comellar no resulta gens senzill. Després de creuar el Pla des Aljubets, farcit de sitges i barraques, el camí s’orienta cap a sud per tal de superar la cota 781. Per aconseguir-ho es van construir un seguit de corbes, superposades una a sobre l’anterior, ......de tal manera que resulta casi increïble que hi pogués pujar un carro. Superada aquesta cota, arribam a una nova zona planera, totalment coberta per l’alzinar. Caminar per aquí és un regal. Els jocs de llums i ombres és realment agradable. Tal com ha anat fent fins aquí, el camí no para de mudar d’orientació. Hem passat el creuer en que el camí es bifurca cap a la serra des Puntals, i cap al cim de la Mola, que és el que noltros seguim, de manera que ara ja caminam a nord-est. Hem entrat a un nou comellar que ens menarà molt a prop del cim. Abans passarem vora una nova bassa coberta ......i ben conservada, l’aljub des Puig. El darrer bocí de la pujada és fa llarg i sembla que no hem d’arribar mai al cap d’amunt. Mentre continuam deixant, a banda i banda, les senyals de les estades dels carboners, barraques, forns de pa, sitges, carregadors, etc. A les 11,00 h. hem arribat al punt geodèsic que marca el cim de la Mola de Planícia (941 m). Aquí dalt hi corre un oratge gelat i molest, però el dia es manté ben clar. Les vistes son una bona recompensa. Davallam del cim a anam a nord a descansar ......just al cap d’amunt dels penya-segats que pengen cap a s’Arboçar. Hem de cercar una mica de recer per mor d’aquest oratge fresc que ens arriba. Ens hi estam una bona estona gaudint del entorn i de les vistes. Sabem que, a partir d’aquí, tot serà davallada. A les 12,25 h. seguim la nostra caminada. Anam vorejant els límits del penya-segats, cap a l’est. Tan aviat com ens hem decantant de les timbes trobam les primeres senyals de caminets de carboners, fets aprofitant les encletxes entre les roques. Seguim aquest senderó, prou ben delimitat per la seva teringa de pedres, ......que ens mena al punt on hi arriben els tres termes municipals que fan partió a la cota 895, Puigpunyent, Banyalbufar i Esporles. Decidim seguir la paret de partió de terme entre Banyalbufar i Esporles, que ens mena cap a nord-est, mentre anam davallant per allà on ens sembla millor. A les 13,10 h. arribam al punt on hi ha el sender que mena al pas de Son Sanutges, també conegut com a Mal Pas. És un esbaldrec a la paret, ben evident i gran. Si seguíssim uns cent metres vora la paret, arribaríem a un portell i tirany, que mena al mateix pas i que ve del Porxo d’en Camotes. Noltros caminam cap a nord, seguint un tirany ben trepitjat i amb fites i punts de pintura. No estem més que deu minuts per arribar al pas. És tracta d’un mur de pedra en sec, que més sembla per barrar el pas al bestiar que no altre cosa. Té una alçada de casi dos metres. Just als seus peus hi ha un altre mur, o marget, prou esbaldregat, que encara permet el pas a les persones. A partir d’aquí es tractarà d’anar davallant per un territori amb molta pendent. Insegur i desagradable, anam cercant els millors llocs per davallar. Aprofitam les roques i esperons que anam trobant i que ens donen més seguretat. Hem de superar un bon grapat de petites rossegueres on avançar, o creuar-les, resulta un tant complicat. El conhort ens ve perquè sabem que, ben aviat, el territori anirà perdent aquesta pendent tant violenta. Son les 13,40 h. quan trobam noves senyals de carboners i restes de tirany. El territori es va replanant i arribam a una primera paret de pedra en sec. Tot d’una trobam un camí de carro que ens mena, ara de manera molt més relaxada i agradable, ......a fer un parell de revolts pel bosc d’alzines, ......fins que ens deixa al GR-221, al camí des Correu. Son les 14,00 h. Ja no ens queda més que seguir pel GR-221 uns pocs minuts, davallant, fins que arribam a les runes de la cimentera de Son Sanutges, on hi trobam el cotxe. Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, maig 2024
Hem passat el creuer en que el camí es bifurca cap a la serra des Puntals, i cap al cim de la Mola, que és el que noltros seguim, de manera que ara ja caminam a nord-est. Hem entrat a un nou comellar que ens menarà molt a prop del cim. 
Abans passarem vora una nova bassa coberta ...
...i ben conservada, l’aljub des Puig. 
El darrer bocí de la pujada és fa llarg i sembla que no hem d’arribar mai al cap d’amunt. Mentre continuam deixant, a banda i banda, les senyals de les estades dels carboners, barraques, forns de pa, sitges, carregadors, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada