QUATRE PASSOS A LA SERRA D'ALFÀBIA

QUATRE PASSOS A LA SERRA D’ALFÀBIA

PAS D'EN TOPA - PAS DES PORCS (I i II) - PAS MORISC

(22.03,2024)

La serra d’Alfàbia dona moltes opcions al senderistes per pujar-hi, i quasi bé totes tenen un component esportiu alt. La majoria de vies d’accés, tant des de les valls de Sóller com d’Orient, és a traves de passos, més o manco complicats, que no perillosos, i quina màxima dificultat és localitzar-los.

TEMPS TOTAL: 6 hores 20 minuts

RECORREGUT: 11,200 km

DIFÍCIL 

Plànol amb el track

Son les 8,00 h. en deixar els cotxe a dalt del coll de Sóller i començar a caminar per la carretera, ...

...per la banda de Palma. A uns dos-cents metres hi ha la primera corba, amb unes barreres per accedir a l’alzinar, però estan tancades. Hem de botar una reixeta per poder encaminar-nos al bosc, que és on hi trobarem l’antic camí que hem de seguir. 

Caminam una tirada curta orientats a sud i, en trobar l’antic camí, el seguim, pujant i orientats a nord.

Seguir aquest camí és molt complicat, per les moltes alzines caigudes. Realment les destrosses de les tempestes i nevades de l’hivern del 2022 foren molt grans.

Així com millor podem, seguim el camí fins que arribam a una paret seca de partió, també coronada amb una tanca de reixeta, feta mal bé pels arbres caiguts.

Seguim aquesta paret, pujant per un coster molt empinat, fins que arribam al peus de les penyes. Es fa visible un tirany, amb alguna fita i bastant amagat per les branques caigudes de les alzines, que ens mena, fent un seguit de ziga-zagues, altre cop als peus de les penyes, ...

...al punt on hi comença el pas d’en Topa. La nostra primera fita.

Son les 8,40 h, en arribar al començament del pas.

És bo d’identificar perquè no hi ha altre encletxa que ens deixi superar aquestes penyes.

La primera part del pas no és gaire complicada.

Anam pujant seguint l’encletxa, que ens deixa caminar. També hi ha algunes alzines que donen molta seguretat.

Així com pujam, la cosa es va complicant. Agafam molta altura damunt els penya-segats i cal anar amb molt d’esment.

La darrera part, la més complicada, està protegida per un gruixat cable d’acer que ens acompanya fins arribar al darrer escaló.

Hi ha un marget que, possiblement en algun temps passat hi tenia una mena d’escaleta, ens barra el pas i, a més, està una mica esbaldregat.

No és especialment complicat però l’altura imposa molt de respecte. Hi anam amb molta cura.

Son les 8,50 h. i hem superat el pas.

Som damunt la cresta que tanca el comellar des Diables pel seu costat dret. Aquí hi arranca un caminet de carboners, molt clar i ben conservat, que s’orienta a l’est. Noltros volem davallar per creuar aquest comellar i pujar per l’altre costat, on hi trobarem el pas des Porcs (1). De bon començament anam davallant pel roquissar, orientats a sud, per allà on ens sembla més còmode. El dia és tranquil, però no clar del tot, i podem gaudir de molt bones vistes, cap a Palma, del puig de s’Alqueria, de Son Nassi i de Son Poc.

Ben aviat ens trobam amb un caminet, molt primitiu, precari, poc elaborat però ben conservat.

El seguim cap a sud-oest fins que ens mena a una sitja...

...i restes d’una barraca, a un nivell inferior. Just a la cresta del penya-segats hi ha dues torres d’estesa elèctrica.

Aquí sí que tenim una vista espectacular de la carretera del coll de Sóller, del costat de Palma.

Son les 9,15 h. sembla que el caminet acaba aquí. Decidim davallar directament al fons del comellar. No hi hem davallat mai i no sabem si aconseguirem arribar al llit del torrent que hi ha al fons.

És una davallada un tant desbaratada pel pedreny a lloure que trobam.

No hi ha cap timba que ens barri el pas però sí que seguim trobant moltes alzines esqueixades.

No hem estat més que deu minuts per arribar al torrent.

Ens enfilam pel coster de la banda contraria, és a dir, el costat esquerra, i anam a trobar el caminet.

Hi arribam sense major dificultat, després d’un seguit de grimpades.

Ara seguim el caminet, pujant, i tot d’una arribam al pas des Porcs (1).

És l’anomenada que es dona al punt on aquest camí, gràcies a un marge d’altura considerable, aconsegueix salvar una timba.

Haurem de pujar de valent seguint aquest caminet, que es va esborrant a mesura que entram dins un territori més planer.

No estarem gaire en arribar a una sitja i acabarem caminant quasi paral·lels a una gran tanca de reixeta, esbutzada en molts de punts per les caigudes d’arbres. El territori és obert i permet anar pujant casi per onsevulla, que és el que fem, fins arribar a la carretera que mena a les antenes .

Son les 10,00 h. en arribar a la carretera.

La seguim cap a sud, per tal d’arribar al tall del pas Morisc. Aquest pas està documentat en les planificacions defensives que es feren en el segle XVI en front dels atacs pirates que patia Mallorca. Avui està “desnaturalitzat” pel pas de la carretera.

Gaudim de noves vistes, ara cap a Bunyola, Palma i el gran massís del Teix.

Tot seguit pujam per la cresta del pas, orientats a l’est, per anar a trobar un antic camí de carro. Altre cop es tracta d’anar pujant per allà on ens sembla millor, sense decantar-nos massa d’una paret de partió que veiem al costat sud.

No estarem gaire a trobar els primers camins i, ...

...també, la continuació de la tanca que hem vist més avall. Ben aviat arribam al camí i el seguim, sempre pujant. Tenim l’ocasió d’anar comentant el que ens espera de caminada. Una idea era arribar a les antenes per descansar, però ho descartam per por que no sigui una volta massa llarga. Ens decidim per anar a berenar a la cota 913, just abans de la darrera pujada a les antenes. Esperam gaudir-hi de bones vistes.

Així, idò, tan aviat com el camí de carro ens mena a voltar per la part baixa d’aquesta cresta, l’abandonam i ...

...anam pujant cap dret, ...

...primer a la cota 907, i seguint, ...

...creuam una zona de pins, on hi trobam un grapat de pins singulars i molt grans.

Anam a trobar la cresta i ...

...arribam al cap d’amunt d’aquesta cota. Son les 11,00 h.

És un bon lloc i tenim amples vistes. El sol ens arriba i ens ho fa encara més agradable.

És el moment de reposar una estona.

A les 11,50 h. seguim el nostre camí, orientats a l’est, ...

...davallam fins el collet, on hi trobam el mateix camí que hem seguit en pujar. Ara el seguirem davallant, primer orientats a l’est i, més endavant, gira cap a l’oest. Anam mirant a les voreres per tal de trobar les senyes que ens han de menar a la canal de baixada.

Poc passades les dotze veiem la primera senyal.

És el que resta d’un pal que aguantava l’estesa elèctrica original.

Abandonam el camí i seguim un tirany, un tant esborrat per les branques caigudes i la fullaca, que ens mena a una sitja i barraca.

En general mantenim l’orientació a l’oest, seguint els tacons dels pals que resten d’aquella estesa.

Tanmateix casi no hi ha possibilitat de pèrdua.

Acabam a una mena d’embut amb molta pendent, que fa dubtar si és el camí adequat.

No hi ha altre sortida. Començam a davallar. Altre cop ens trobam la reixa de fil ferro que ens barra el pas. La superam per una obertura que te a la part baixa.

Son les 12,10 h. Sembla a aquesta davallada també l’anomenen el pas des Porcs.

Com que no sabem del cert si és correcte, noltros l’anomenam així “pas des Porcs (2)”. De bon començament el territori te moltíssima pendent.

Si no fos perquè localitzam els pals d’electricitat, seguiríem dubtant. La davallada exigeix prudència i calma.

No és que resulti perillosa però el terra és inestable per la fullaraca i la terra a lloure.

De tan en tant hem de superar alzines caigudes que ens compliquen el pas.

També cal esmentar que les alzines dretes resulten de gran ajuda oferint-nos bons punts a on aferrar-nos.

Al voltant de les 12,30 h. sortim d’aquesta canal estreta i molt empinada i ens aboca al cap d’amunt d’una rosseguera, un xaragall.

Es va eixamplant a mesura que davallam, però manté la mateixa pendent.

El sol ens torna a arribar, ara molt calent que, junt amb el cansament acumulat, ens resulta un tant feixuc.

Les destrosses al bosc, aquí son ben presents. Per onsevulla hi veiem arbres sencers, esqueixats de les seves soques. Com que davallam per la cara sud de la Serra d’Alfàbia, tenim davant nostre les vistes de la plana de Palma. Tanmateix, aquesta davallada resulta llarga i feixuga. El pedreny és inestable i cercam les voreres del xaragall per davallar una mica més segurs.

Tan aviat com el territori es replana una mica, trobam les primeres senyals dels carboners i, pel fet de davallar per la vorera oest del xaragall, ens trobam amb un antic camí de carro, que a la part central del xaragall ha estat esborrat del tot.

Son les 13,10 h. Aquest camí no figura al mapa. Hem de decidir si seguim davallant pel xaragall o seguim aquest camí, que no costa gaire imaginar que acabarà a la carretera de les antenes. Ens decidim pel camí. Es veu que no hi passa casi bé ningú. Hi ha molts d’arbres, morts i vius. En algun punt casi és impossible seguir pel camí. Només deu minuts després arribam a la carretera.

Tal com havíem pensat, hi hem arribat unes tres corbes més amunt d’allà on hi arriba el camí des Traves, senyalat al mapa.

Tenim, per endavant, una bona estona de caminar per aquesta carretera, fins que no arribem a prop de les barreres d’accés.

Son les 14,00 h. en abandonar la carretera asfaltada. Volem seguir un antic camí de carro que ens atracarà a la barrera per on hem entrat de bon matí, per això ens orientam a nord i començam una curta pujada.

Impossible seguir el camí, està tot cobert d’arbres caiguts. No tenim altre remei que anar a trobar els punts on les dificultats son menors i ens permeten anar pujant. És un darrer esforç que casi no podem superar. 

Son les 14,15 h. en arribar a la carretera Ma-11 A de Palma a Sóller.

No ens queda més que arribar fins el coll de Sóller, on hi tenim el cotxe. En arribar-hi trobam a faltar les infusions d’en Carles.

Ha resultat una bona volta, un pel massa pesada.

Selva/Sóller, abril 2024