PENYAL DES MIGDIA – PUIG MOREI
(PUIG DE SA CREU – TALAIA FREDA)
PUIG DES PORRASSAR
(10.03.2023)
El Campament des Soldats fou construït com a camp de reclusió de presos els primers anys de la dècada de 1940, un cop acabada la Guerra Civil. Era una colònia que allotjà presos polítics i de guerra, del bàndol republicà, que eren duts aquí, en la majoria dels casos des de la Península, amb l’objectiu de fer treballs forçats per redimir condemna, com per exemple, la construcció de la carretera, d’aquí que la coneguem com a camí dels Presos.
TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts
RECORREGUT: 9,700 km
DIFICULTAT MITJANA
Els accessos a la Serra de Tramuntana segueixen tancats o amb molts de problemes per poder accedir-hi, per això hem triat fer una volta pel Parc de Llevant. Ens queda una mica enfora però sempre resulta gratificant caminar per un territori tan diferent del de la Serra.
A les 8,30 h. hem arribat a la zona d’aparcament de s’Alqueria Vella de Baix. El dia es presenta espectacular. Casi fa calor, el cel està ben clar i no corre gaire oratge. També tenim la novetat que s’ha incorporat un nou membre al grup, en Miquel. Seguint les indicacions, començam la caminada per un camí de carro ample i ben definit. Tot just després de creuar el torrentó, giram cap a nord-est i arribam a la tafona de s’Alqueria Vella. És un edifici totalment renovat. Tot seguit el camí ens mena a la vora del torrentó que hem creuat fa un instants. Aquí hi ha una sínia prou ben conservada. El camí de carro s’ha acabat i ara caminam per un sender orientat a l’oest, ben marcat i senyalitzat amb estaques. Seguim la ruta nombre 10 que ens mena a pujar, sense massa esforç, per l’esquena de la Penya des Migdia, darrerament anomenada puig de sa Creu. Ben aviat passam vora les runes d’una barraca gran, anomenada Can Leu. Aquest caminet ens fa pujar per zones de roquissar, un tant incòmode, ......mentre començam a trobar les primeres restes del que foren, en el seu temps, el Establits, zones on es pretenia poder conrear abastament per mantenir a la família que hi treballava. El territori no ho posava gens senzill i la cosa va acabar amb un abandó de tota la feinada feta. Anam superant un bon grapat de margets, fets allà on hi devia haver garriga. Tot el territori és pedregós però sense massa pendent. La zona marjada casi bé arriba dalt de la carena. Avui tot està cobert de carritxeres i garballons, però encara hi queden alguns arbres de conreu, que es varen morir i aguanten drets. Son les 9,25 h. en arribar a la cresta. El sender que hem seguit ha mantingut orientació oest, fins al tall dels penya-segats. Aquí abandonam la ruta 10 i ens orientam a nord, seguint els límits de les timbes. Aquí dalt gaudim de les primeres vistes cap a la badia d’Alcúdia. Ara, ja sense senyalització, seguim un sender ben trepitjat, que ens mena entre les mates de càrritx mentre anam pujant cap a la Penya des Migdia. La fita és ben clara. No hi ha arbres i el cim el tenim ben davant nostre. La pujada no resulta massa feixuga, encara que ho és una mica més que fins ara. Mentre anam pujant s’eixamplen les vistes, especialment a la zona de Son Serra, Colònia de Sant Pere i Betlem. Mentre que, cap a sud, hi veiem el clot de s’Alqueria Vella. Son les 9,45 h. en arribar al cim de la Penya des Migdia. Aquí hi ha el que resta d’una creu d’alumini. El dia es manté clar i tranquil. Amb la caminada ja tenim calor i ens llevam roba. Ara tenim a la vista les dues fites que ens resten per avui. Seguint els límits dels penya-segats, cap a nord, hi ha el cim de la Talaia Freda, mentre que cap a l’est, una mica separat, hi veiem el puig des Porrassar, quin perfil recorda clarament el puig de Lofra. Mentre anam pujant, ens atracam repetidament al buit de les timbes, quina fondària fa feredat. La pujada a aquest segon cim resulta una mica més feixuga. El territori és molt més empinat i el cansament es comença a notar. De tota manera no hi ha obstacles concrets a superar, ni esperons ni crestes. Un territori obert que permet anar pujant per onsevulla, a força de fer ziga-zagues. Son les 10,30 h. en arribar al cim, marcat amb un piló geodèsic. Per tal de gaudir de millors vistes, decidim anar a reposar just al tall de les timbes,......on podem veure els cims del puig de sa Tudossa i la Talaia Moreia,......així com tota la línia de costa, des Caló fins a Can Picafort. A les 11,05 h. reprenem la caminada. La ruta que mena fins el cim de la Talaia Freda està marcada amb el nombre 13, així que, mentre anam davallant, trobam diferents pilons de fusta amb aquesta indicació. El que passa és que aquest sender fa una voltera que a noltros no ens va bé, i decidim acurçar camí travessant una zona de roquissar una mica incòmode, encara que només cinc minuts després tornam a arribar al sender, que ara sí que el seguirem. Anam davallant per l’esquena de la Talaia Freda i tenim a la vista, davant nostre, el Camí des Presos i el puig des Porrassar. També veiem una llarga paret seca, que no estarem gaire a haver de passar a l’altre costat. Seguint el senderó, que ara ens mena a travessar un territori més planer, arribam a un tancat de reixeta. Anam a trobar el portell, o la zona on està esbucat, i seguim davallant una mica més, fins arribar al Camí des Presos. Son les 11,45 h. en arribar al Camí des Presos. L’haurem de seguir un bocí, orientats a sud mentre anam pujant una mica. Aquest camí ara està asfaltat i cal destacar la feina impecable feta en el marges de sosteniment, que tenen un “braó” que ens sembla exagerat però que, segurament, això els ha permès aguantar fins el present sense esbaldregar-se. Menys de deu minuts després arribam al creuer que ens permet arribar a les restes del que fou el Campament des Soldats. Ens escarrufa una mica pensar en el patiment de tanta gent, segurament, innocent. Son les 12,00 h. en començar el camí que ens ha de menar fins el cim del puig des Porrassar. El seu començament està ben indicat i es situa just abans del portell d’entrada al Campament. És un camí ben marcat i planer, que ens fa creuar una zona de pinar que, a jutjar per la grandària dels arbres, tots semblants, pensam si son el resultat d’una reforestació. No estarem gaire a deixar enrere el pins i començar una pujada més empinada. El sender és molt clar i bo de seguir. L’única dificultat és superar les costes. A redols el terra llenega una mica, en altres hem de superar algunes roques, res important tot plegat. Son les 12,15 h. en arribar al cim. Estam casi bé al bell mig entre la costa oest i la est del cap Ferrutx, i tenim noves vistes, majoritàriament cap a les platges i cales de la costa nord-est de la península de Llevant......com és ara s’Arenalet d’Albarca (o des Verger ) o Cala Mesquida. No hi estam gaire aquí dalt i ben aviat tornam a partir per avall. És una davallada ràpida, però hem d’anar amb esment per no llenegar o caure per culpa de la pendent. A les 12,40 h. arribam al Camí des Presos, que ara seguirem davallant, i ens menarà cap el Centre d’Interpretació del Parc de Llevant. Tot d’una trobam la indicació per a seguir l’antic camí de carro i així estalviar-nos una voltera i haver de caminar per l’asfalt. Tanmateix acabarem per haver de seguir el camí asfaltat al llarg d’uns vuit-cents metres per arribar al Centre d’Interpretació. Son les 13,00 h. en arribar a aquesta casa pairal de s’Alqueria Vella de Baix, avui restaurada i destinada a oferir informació als visitants d’aquest Parc Natural. Seguint el caminal, delimitat per unes estaques i cordes, passam vora un gran rotllo d’era i, tot seguit, arribam a l’aparcament. Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, agost 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada