SERRA DE
TURIXANT - PUIG DES VINYES
(05.04.2019)
El lingüista Joan Coromines i
l'historiador Miquel Barceló coincideixen en afirmar l'origen berber del nom
que apareix citat al Llibre del Repartiment sota la forma de “rahal Aurixan” de
dues jovades. Segons aquests autors el nom faria referència a una tribu de
l'entorn de Marràqueix: la tribu dels Uriquen (toponimiamallorca.net).
TEMPS
TOTAL: 6 hores
RECORREGUT:
7 km
DIFÍCIL
(..els nostres tracks no son una guia...simplement mostren el recorregut fet..)
Un dia clar i fred. Més fred que no les
setmanes passades, o tal vegada és per l'altura on ens trobam.
Som a
l'embassament del Gorg Blau. No hi ha ningú. Son les 8,00 h. del matí.
Ens enfilam als primers estreps de la serra de
Turixant, es tracta de guanyar la cresta d'aquesta serra.
Però abans, anam a
guaitar al xap per on hi corria el torrent del Gorg Blau.
Avui capturat per
aquesta presa.
No calen grans esforços ni cercar fites o
senyals de camí. Basta anar pujant, entre les roques i algun ullastre, per anar
a trobar la cresta.
Son les 8,30 h. en arribar a la zona on ens dona el sol. És
agraïda la seva minsa escalfor.
És que, a més del fred, corre un oratge gelat.
Molt poc després arribam a la cresta.
Les vistes son amples, el territori que
dominam, extens, ...
...i el camí que ens espera, prou complicat.
Aquí no hi ha secret que valga, ni consells a
seguir.
Es tracta d'anar pujant, per aquest roquissar empinat i amb moltes
punxes, cercant els millors llocs per on passar.
Alguns trams permeten caminar
bé pel tall de la cresta, sempre vetllant el que ens espera més endavant, per
evitar quedar encinglats a qualque tall dels molts que té la cresta de la
serra.
Per això, en alguns bocins caminam una mica més avall, sempre
condicionats pel roquissar i les pendents, cercant els llocs accessibles.
La vista de l'embassament del Gorg Blau ens
acompanya mentre anam pujant.
Mentre que el paisatge del costat nord de la
serra només el veiem quan ens hi podem atracar per guaitar-hi.
Les grimpades,
per superar alguns esperons, son freqüents però no gaire arriscades. Trobam que la pujada és prou entretinguda i no
especialment pesada. El fred i el sol combinen molt bé i resulta prou
agradable. El que és realment molest son les bufades, alguns cops, violentes
del vent.
A les 9,30 h. arribam a un enorme tall, una
fesa o avenc. Estam al voltants dels 790 metres. Des de la nostra situació i
per les ombres de les roques no acabam de destriar prou bé el seu fons. El que
si veiem és un forat que aboca cap al costat nord. No tenim cordes ni ganes
d'anar a veure el seu fons. Ens limitam a contemplar la seva grandària i seguir
el nostre camí.
La pujada segueix entretinguda, cercant els
millors llocs i gaudint de les vistes que ens brinda l'altura i les bones
condicions atmosfèriques.
Tenim a la vista el cim de la serra de Turixant i,
just darrera, els diferents cims de la serra de s'Almangra, això és, el puig
Major, o el Pa de Figa i el Frare (o Agulla del Frare ) .
La perspectiva de l'embassament ha canviat.
Podem veure gran part de la cresta que hem deixat enrere.
Segueixen les dificultats per avançar.
Ara si, som al cim de la serra de Turixant (929 m),...
...o punt més elevat.
A les 10,20 h. arribam a un collet, tapat de
càrritx. A l’altre costat es veu el cim del puig de ses Vinyes. El nostre
destí. El roquissar ha donat pas a una zona on hi abunden les encletxes i
petits redols planers, aprofitats per les carritxeres per a colonitzar-ho. No
ens agrada gaire caminar entre el càrritx. Ens tapen les roques i encletxes i
ens podem fer mal. Travessar aquesta zona no ens ocupa gaire estona.
A les 10,30 h. començam la darrera pujada.
La
pendent és encara més empinada.
Ens manquen pujar uns dos-cents metres d'altura.
L'esforç continuat es fa notar a les cames.
Les aturades, per recobrar-nos, es
fan més freqüents.
La fita del cim del puig és a prop i això ens anima.
Peloni borda (Helleborus foetidus).
Son les 11,00 h. en arribar al cim, però no ens
hi quedam, ens decidim a anar a berenar a l'extrem oest d’aquest puig. És una
qüestió nostàlgica. Recordam el primer cop que pujàrem aquest cim plegats, i
del lloc on hi berenàrem, ara fa més de deu anys.
En aquest punt tenim al aguait l'embassament de
Cúber ...
...i tota la cresta que separa les valls de Son Torrella i d’Almallutx.
El
dia es manté clar i el vent segueix bufant, fort i fred (embassament de Cúber i els "tres mils")..
Ens hem abrigat amb
tot el que tenim i encara no basta (massis del puig Major).
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,45 h. seguim el nostre camí.
Per allò
de recordar altre temps, ens decidim a davallar per aquest costat oest del cim.
El manco accessible. El mateix que hi vàrem davallar el primer cop.
Només cal
seguir una encletxa, prou ample, per anar davallant.
Però a meitat s'estreny i
decidim davallar per una via més directe i un pèl més arriscada, una fissura a
les roques molt vertical.
Ens ha costat una mica davallar però ho hem
aconseguit sense major entrebanc que el propi de una desgrimpada.
A les 12,10 som, altre cop, dins territori de
pedreny, cobert a redols per una garriga escassa.
Davallam pel costat dret del
coll de s'Escudella. Arribar al coll no és gens complicat.
El territori es va
endolcint a mesura que davallam.
A l’altre costat del coll, dominant tota la
contrada, els penya-segats del Pa de Figa, de s'Agulla des Frare i els estreps de la serra de
s'Almangra.
En arribar a la zona més planera ens trobam una
tanca de fil ferro. El propietari es va preocupar de posar un seguit de
botadors per facilitar el pas als caminadors com noltros. Un home intel·ligent.
Son les 12,40 h.
El territori és casi bé pla i cobert de
carritxeres. El tirany a seguir es va aclarint a mesura que davallam.
Sembla
marcat pel pas del bestiar. Ens mena a passar molt a prop de la font de
s'Escudella, després de la zona de pins.
Ara seguirem l'orientació nord d'aquesta coma.
Caminam pel seu costat dret i, ben aviat, entram dins una antiga pista
forestal, avui molt malmenada pels aiguats.
La seguirem fins que fa una corba
ben marcada, als voltants de la cota 830.
Aquí l'abandonam i seguim el perfil
de la serra de Turixant, que ara ens queda a sud.
Seguim tiranys de bestiar, creuant un territori
molt inestable per mor dels macolins a lloure que hi ha. Davallam una mica
precipitadament.
A les 13,20 h. arribam a un redol amb les
primeres alzines. Algunes son d'una grandària poc corrent.
Tot d'una, però hem
de creuar una nova zona de carritxeres.
Sempre seguint un tirany ben marcat.
Cinc minuts més tard arribam al bosc d'alzines. Aquí si que hi ha una exhibició
d'exemplars poc corrents d'arbres grans.
Soques gruixades i cimals drets que
s'enfilen molt amunt. Aquí sí que hi trobam senyals dels carboners.
Seguim davallant suaument per aquest bosc
mentre que la remor dels cotxes que passen per la carretera es fa més present.
A les 13,40 h. arribam vora una gran canal, semblant a la que va del Gorg Blau
a Cúber. Només l'hem de seguir i dos minuts més tard som a la boca nord del
túnel de la serra de Turixant.
Travesam el túnel i arribam al cotxe sense
major complicació.
Ha resultat una volta agradable i no gaire
complicada. La complicació l'hi hem posada noltros.
Selva/Sóller, juliol 2019
Som a
l'embassament del Gorg Blau. No hi ha ningú. Son les 8,00 h. del matí.
Bon día,
ResponEliminaacab de descobrir aquest blog perque cercave una ruta ben explicada per anar a nes puig de Ses Vinyes.
Simplement volia donarte l'enorabona per la feina feta a aquest blog.I dirte que el tendre com a referència per properes sorties.
Salutacions d'un amic inquer.
Gràcies pel comentari Miquel Angel, si t’ha anat bé aquesta publicació ja ens podem donar per satisfets. Simplement va ser el nostre recorregut.
EliminaSalut d’un seuvetgi.