pel pas d’en Grau i la torre de la Rabassada
(22.03.2019)
Segurament
a la Trapa, a més del paisatge, el que crida l’atenció, sigui l’impressionant
conjunt de marges i mines per a captació d’aigua, de gran valor dins
l’enginyeria popular mallorquina, que varen ser construïts amb la tècnica de
pedra en sec, sense emprar cap material de cohesió entre les pedres (Grup
Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa).
TEMPS TOTAL: 4 hores 50
minuts
RECORREGUT: 11,450 km
FÀCIL
Per temes de salut avui hem triat una volta de
les clàssiques.
Son les 8,00 h. d'un mati clar. La temperatura
torna a ser agradable, després dels dies de fred intens que hem passat. Som a Sant
Elm, nucli turístic dominat per l'illa de sa Dragonera. La mar està en relativa
calma a pesar que bufa un oratge prou molest.
Hem deixat el cotxe a una placeta, just devora
cala s’Algar. Començam a caminar pel carrer que voreja la costa, entre
habitatges d’estiueig, ara deshabitades. Aquesta tranquil·litat que ens envolta
encomana una sensació molt agradable.
Hem de caminar fins que el carrer acaba, de
manera sobtada, a un vial abandonat, intent fallit d'una urbanització. Seguim
aquest vial, que alhora acaba a la garriga.
Seguim un dels molts senderons, més
o manco trepitjats, que ens mena vora els penya-segats, caminam orientats a
nord.
Els senders acaben ajuntant-se tots en un, ...
...i ens mena a l'anomenat pas
d’en Grau, ...
...una encletxa entre les roques
que pengen damunt la vorera de la mar, que ens permet seguir avançant.
La
primera fita del dia és arribar a la torre da cala en Basset.
Ja la tenim a la
vista. Acabam caminant per damunt un roquissar, pel cap d’amunt de les timbes,
sense gaire risc. Hi ha alguna fita i senyals de pintura. Més endavant, mentre
tenim al nostre costat oest sa Galera Grossa, el territori és obert i cada cop
més planer. Passam per una sitja de carboners i, molt poc després, arribam a la
torre.
Son les 8,40 h. La torre està prou ben
conservada, a pesar de l'interès d'alguns mal educats en que no sigui així.
Va
ser edificada el 1583, com a torre de foc per avisar altres punts de la costa
de la invasió de naus enemigues, en un punt estratègic que domina el freu de sa
Dragonera i el començament de la costa nord.
És de forma cilíndrica i de
petites dimensions. Té edificacions adossades, algunes es veuen molt més
antigues que les altres. També és visible la xarxa de canalitzacions per
recollir i aprofitar l’aigua de pluja.
Les vistes amples, damunt la mar i la
sempre present illa de sa Dragonera.
El camí original que feien servir els torrers
mena per damunt l'esquena que teníem al costat est. És el que farem servir per
seguir la nostra volta. Es veuen alguns petits marges de sosteniment i roques
repicades per facilitar la passa. No és gaire costerut i amb pocs minuts
arribam molt a prop del cim d’aquesta esquena.
Hi ha una gran senyal de pedres
i diferents camins a seguir.
Noltros ens decidim a seguir el que gira cap a
l'est i, després d'una curta, però incòmode, davallada arribam a un camí, ample
i planer, que ens mena pel costat oest del començament de la coma que acaba a
cala en Basset.
Son les 9,10 h. en arribar a la ruta “oficial”
per pujar a la Trapa, el GR-221.
El camí ens mena entre alts pins, però ben
aviat deixam enrere el pinar i ens trobam dins la garriga. El sol ens dona
conhort, encara no és gaire calent i ens ajuda contra aquest oratge fred que
ara ens dona de ple.
La pujada no és gaire feixuga, casi bé relaxant.
Illa Mitjana (amb un poc de zoom).
El camí està prou bé i molt trepitjat. Algun boci es veu pitjor per la caiguda
de pedres que l'han fet mal bé. Caminam orientats a nord i el camí s'ajusta a
les faldes d'aquesta esquena que davalla del Puntals des Forn.
Sempre amb la companyia
de la mar i sa Dragonera. Aquesta és la vista que es repeteix constantment al
llarg de tota la pujada.
A les 9,55 h. arribam al cap d'amunt d’aquest
camí.
Les darreres passes ens menen per damunt les roques, ...
...on han habilitat
alguns passos per fer el trànsit més còmode.
Amb vistes espectaculars de cala en Basset, la torre de la Rabassada i sa Dragonera.
A l’altre costat gaudim de la visió casi
completa de la vall de Sant Josep, limitat al nord pel Serral Llarg, que ara es
veu nuu després de l'enorme incendi de fa uns anys. El vent segueix bufant i
molestant, és l'única nota negativa.
Seguint el caminet, ara altre cop ben marcat,
aviat arribam a les construccions de la Trapa. Amb tota probabilitat, la
majoria de persones que visiten aquest entorn desconeix que aquest va ser una
mena d'estendard en la lluita del grup ecologista illenc. Paralitzar
l'urbanització si que es va aconseguir, però la reconstrucció del conjunt és
molt lenta.
Gaudim de la pau, una mica destorbada pel fort
oratge que hi bufa, i anam a guaitar al mirador, ...
...passant pel “moli de sang”, ...
...guaitant al seu interior, ...
...i
l'enorme era on es ventava el gra.
Son les 10,20 h. en arribar al mirador.
Aquí les vistes, altre cop
damunt la mar i sa Dragonera, son amples i realment espectaculars.
Just baix
nostre hi ha cala en Basset, amb la seva torre. Al manco aquí sí que hi fa bon
estar, a recer del vent.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,00 h. seguim la ruta, el mirador i l'era, ...
...volem pujar fins
el collet de la Trapa o de ses Animes, ...
...però abans passarem per les marjades, ...
...per admirar de prop els grans marges ...
...i la xarxa de captació d'aigua ...
...per mitjans
de mines, síquies i canals.
Interior d'una de les mines.
Alguns marges han caigut i es veuen les obres per
intentar tornar-los a aixecar.
Arribats a la pista, amb forta pendent i prou
desagradable, la seguim i ja no l'abandonarem.
Vista de la Trapa i de la vall de Sant Josep, des del coll de ses Animes.
A les 11,30 h. canviam de vessant, passant pel collet de la Trapa. Som
al cap d'amunt de la coma anomenada Cala Sanutges, per on davalla aquesta
pista. Originàriament era un camí de carro i a la part alta, simplement un
caminoi de bístia.
Hem perdut tota visió de la mar, només veiem
els cims de les muntanyes que ens envolten, totes elles ja els hem visitades,
Puntal des Forn, sa Paret des Moro, es puig de ses Fel.les, es puig d’en
Farineta i el d’en Trobat.
És una davallada llarga i no gaire còmode. Ens
creuam amb algunes persones que pugen a la Trapa per aquest camí. Trobam que no
és la millor opció.
Uns vint minuts després de començar a davallar,
passam vora la caseta del “frare des pa”, aquell que era encarregat de recollir
les almoines per mantenir la comunitat de la Trapa. Era l'únic que tenia
contacte amb el poble però, a canvi, havia de viure apartat de la resta de la
comunitat.
A les 12,10 h. arribam a la cruïlla per on
abandonam aquesta pista. Ara el camí és més agradable i planer i ens mena entre
alguns pins que ens regalen una ombra preuada a aquestes hores.
No hem de fer altre cosa que seguir aquest
camí, sempre davallant suaument. Ens atracam al nucli de Sant Elm, per això és
que ens creuam, cada cop més, amb altres persones que passegen.
Seguint aquest camí, ben aviat passam vora la
casa de Can Tomeví. Una construcció abandonada, ben igual que el terreny. És
una referència per aquesta contrada perquè hi passa el GR-221.
Ara el camí encara és més ample i més
transitat, persones i cotxes. Poc més endavant ens trobam amb les primeres
edificacions, algunes a mig fer i semblen abandonades.
A les 12,50 h. arribam directament a la placeta
on hi tenim el cotxe aparcat, just al costat de s'Algar.
La volta s’ha acabat i ha resultat prou
agradable, sobre tot pel bon temps que hem gaudit.
Selva/Sóller, juliol 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada