pels passos d’en Gil i
Candeler
(29.03.2019)
Al
puig d’en Xoroi s’hi localitza una balma, anomenada cova des Migdia, situada al
espadat de ponent, que va servir de refugi a un grup de fugitius musulmans,
durant la conquesta de l’illa de Mallorca per part de Jaume I. Una troballa
important foren les restes de l’inhumació d’una dona d’entre 20 i 25 anys.
Entre els materials recuperats, a les excavacions, també destaquen tres claus
de ferro de portes de casa (Miquel
Barceló, Helena Kirchner, Mateu Riera Rullan).
TEMPS
TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT:
10,100 km
DIFÍCIL
Hem deixat el cotxe aparcat davant el cementeri
de la Colònia de Sant Pere. Recordam el passatge del llibre “Històries del
Saulonar”, de Serafí Guiscafrè, on relata la primera defunció entre els
establits a la nova colònia, a finals del segle XIX, i encara no tenien
cementeri.
Son les 8,10 h. d'un mati clar. Seguim amb el bon temps que ens
permet caminades molt agradables. La d'avui ens ha de menar fins el cap d'amunt
del Bec de Ferrutx.
De fet, el tenim ben a la vista, junt amb la mola d’en Xoroi,
on hi ha el coval des Migdia.
Haurem de caminar uns quatre-cents metres, a
vorera de la carretera, fins arribar a l'entrada de la colònia.
A l’altre costat de la carretera hi arranca el camí de ses Porres que, amb una pujada valenta, ens mena entre cases ben tancades amb altes parets i barreres.
Anam avançant per aquest camí, fins arribar a una edificació a mig construir, abandonada podríem dir. És el moment de deixar aquest camí. Al seu costat sud hi arranca una pista que ens mena a entrar a una petita garriga. Ben aviat veim que ens mena a un altre casa a mig fer, també amb aspecte d'abandó. Al fons, el xap de la torrentera...
A l’altre costat de la carretera hi arranca el camí de ses Porres que, amb una pujada valenta, ens mena entre cases ben tancades amb altes parets i barreres.
Anam avançant per aquest camí, fins arribar a una edificació a mig construir, abandonada podríem dir. És el moment de deixar aquest camí. Al seu costat sud hi arranca una pista que ens mena a entrar a una petita garriga. Ben aviat veim que ens mena a un altre casa a mig fer, també amb aspecte d'abandó. Al fons, el xap de la torrentera...
...i el bot del pas d'en Gil (amb un poc de zoom).
Son les 8,35 h. La pista acaba a aquestes cases.
Haurem de seguir endavant, entre la garriga, pujant per antigues marjades. Es tracte de avançar entre les argelagues i les mates de llentiscle, pel costat dret del torrent que davalla per la coma des Sarró.
El pas que hem de fer servir per pujar està més amunt, dins aquest torrent (altre cop, un poc de zoom).
Son les 8,35 h. La pista acaba a aquestes cases.
Haurem de seguir endavant, entre la garriga, pujant per antigues marjades. Es tracte de avançar entre les argelagues i les mates de llentiscle, pel costat dret del torrent que davalla per la coma des Sarró.
El pas que hem de fer servir per pujar està més amunt, dins aquest torrent (altre cop, un poc de zoom).
Així mateix, mentre avançam, es va definint un
senderó marcat pel pas d'altres caminadors i la passa es fa més senzilla.
La garriga i el mateix territori ens indican el moment millor per creuar el torrent i passar al costat esquerra (orogràfic).
És una zona on hi ha un grapat de quers que destaquen entre les carritxeres.
La garriga i el mateix territori ens indican el moment millor per creuar el torrent i passar al costat esquerra (orogràfic).
És una zona on hi ha un grapat de quers que destaquen entre les carritxeres.
A n'aquest costat el territori és més empinat i
les carritxeres més espesses.
Així i tot no arriben a ser una trava important.
També resulta senzill localitzar i seguir el tirany que, a força de pujar, ... ...acaba per atracar-nos al pas d’en Gil, que esta situat a un salt que fa el torrent.
Així i tot no arriben a ser una trava important.
També resulta senzill localitzar i seguir el tirany que, a força de pujar, ... ...acaba per atracar-nos al pas d’en Gil, que esta situat a un salt que fa el torrent.
En arribar més a prop es localitza una estreta faixa de roca que permet entrar al llit del torrent, part damunt el salt.
Son les 9,20 h. en haver superat aquest pas.
Ara ens toca seguir una estona per dins el torrent. Està net i caminar-hi no presenta grans problemes, encara que ben aviat l'abandonam. Aquest torrent podria esser una bona via per atracar-nos al puig d’en Xoroi, ...
...però ens decidim a pujar-hi per l'esquena que, orientada a sud, ens hi menarà cap dret.
Ara ens toca seguir una estona per dins el torrent. Està net i caminar-hi no presenta grans problemes, encara que ben aviat l'abandonam. Aquest torrent podria esser una bona via per atracar-nos al puig d’en Xoroi, ...
...però ens decidim a pujar-hi per l'esquena que, orientada a sud, ens hi menarà cap dret.
La pujada per aquest coster es fa llarga i
resulta feixuga.
Les mates de càrritx es van aclarint així com guanyam alçada, però el territori és de pedreny a lloure i resulta llenegadís. El sol ens dona una mica de conhort en front de l'oratge gelat que corre. Cada cop més enrere i avall es va quedant la mar i la Colònia de Sant Pere.
Les mates de càrritx es van aclarint així com guanyam alçada, però el territori és de pedreny a lloure i resulta llenegadís. El sol ens dona una mica de conhort en front de l'oratge gelat que corre. Cada cop més enrere i avall es va quedant la mar i la Colònia de Sant Pere.
Son les 10,15 h. en fer cim del darrer
penya-segat del puig d’en Xoroi.
Les vistes s'escampen cap a tot el rodó.
Tenim a la vista la majoria de cims de la zona del Saulonar. Podrien arribar al cim d’en Pelat, però ens decidim per escurçar la caminada i ens dirigim directament cap el coll Faraig, on ens ajuntarem amb el camí que es fa servir correntment per pujar al puig de Ferrutx.
Les vistes s'escampen cap a tot el rodó.
Tenim a la vista la majoria de cims de la zona del Saulonar. Podrien arribar al cim d’en Pelat, però ens decidim per escurçar la caminada i ens dirigim directament cap el coll Faraig, on ens ajuntarem amb el camí que es fa servir correntment per pujar al puig de Ferrutx.
Les muntanyes son arrodonides i es pot caminar
per onsevulla sense major complicació. Arribam al coll amb vint minuts. Ara ens
toca seguir aquest camí, tant marcat i trepitjat, per arribar al Bec. No
passarem pel cim del puig. Ens ho reservam per la tornada.
Des del coll Faraig sembla que és a prop però
haurem de fer una bona caminada per arribar al Bec de Ferrutx.
El camí està ben marcat i ens mena entre roques i pedreny.
De garriga pràcticament no n'hi ha. L'oratge ens dona de ple i és prou fred. En arribar a la punta del Bec (528 m) han passat vint-i-cinc minuts des del coll. Arribam a les 11,00 h.
El camí està ben marcat i ens mena entre roques i pedreny.
De garriga pràcticament no n'hi ha. L'oratge ens dona de ple i és prou fred. En arribar a la punta del Bec (528 m) han passat vint-i-cinc minuts des del coll. Arribam a les 11,00 h.
La punta del Bec de Ferrutx és una miranda
excepcional que, ...
...lliure de qualsevol obstacle, ...
...permet amples vistes a sobre el territori planer que l'envolta.
...lliure de qualsevol obstacle, ...
...permet amples vistes a sobre el territori planer que l'envolta.
Un bon lloc per fer un cafetet.
També podem veure el pas Candeler, al costat dret de la foto, a l'ombra de de la muntanya, per on feim comptes davallar..
Recobrats del esforç i amb els ulls plens de gaudir del paisatge mariner i de secà que dominam (podem veure casi tot el pla que envolta Muro, Santa Margalida, Artà i altres pobles d'interior), ...
...reprenem la nostra ruta. Passarem pel cim del puig de Ferrutx (520 m) que, ... ...curiosament és uns metres més baix que el propi Bec, i davallarem fins el coll Faraig.
També podem veure el pas Candeler, al costat dret de la foto, a l'ombra de de la muntanya, per on feim comptes davallar..
Recobrats del esforç i amb els ulls plens de gaudir del paisatge mariner i de secà que dominam (podem veure casi tot el pla que envolta Muro, Santa Margalida, Artà i altres pobles d'interior), ...
...reprenem la nostra ruta. Passarem pel cim del puig de Ferrutx (520 m) que, ... ...curiosament és uns metres més baix que el propi Bec, i davallarem fins el coll Faraig.
Seguir el camí és ben senzill i la caminada és
ràpida. Estam descansats i anam coster avall.
A les 12,15 h. som al coll. És el moment d'abandonar aquest camí, relativament agradable, per emprendre una davallada una mica més incòmode pel pedreny que ens aboca al llit del torrent que hi arranca. Davallam pel costat dret de la coma. Ben aviat trobam alguna fita que marca el pas Candeler.
A les 12,15 h. som al coll. És el moment d'abandonar aquest camí, relativament agradable, per emprendre una davallada una mica més incòmode pel pedreny que ens aboca al llit del torrent que hi arranca. Davallam pel costat dret de la coma. Ben aviat trobam alguna fita que marca el pas Candeler.
És un punt entre les roques que permet superar
amb certa comoditat un petit esperó i un posterior petit bot. Tot molt
accessible i sense cap complicació.
Noltros tres hem davallat per llocs diferents. Pensam que, fins i tot, seguint el llit del torrent també es pot davallar, encara que resultarà molt més incòmode. Només han passat deu minuts des del coll.
Noltros tres hem davallat per llocs diferents. Pensam que, fins i tot, seguint el llit del torrent també es pot davallar, encara que resultarà molt més incòmode. Només han passat deu minuts des del coll.
Entram dins un territori cobert de carritxeres.
Ben aviat localitzam el sender que ens ha de menar. És un sender prou bo de seguir, ben marcat i es veu trepitjat. Còmode i planer, ens mena per les faldes de la cara nord d’aquest imponent Bec.
Ben aviat localitzam el sender que ens ha de menar. És un sender prou bo de seguir, ben marcat i es veu trepitjat. Còmode i planer, ens mena per les faldes de la cara nord d’aquest imponent Bec.
Son les 13,00 h. en arribar a un pinar, que
assenyala un territori més planer.
La garriga es fa més espessa i seguir el sender es complica una mica, però encara resulta senzill localitzar-ho.
La garriga es fa més espessa i seguir el sender es complica una mica, però encara resulta senzill localitzar-ho.
Mentre davallam pel camí hem estudiat la
possible ruta de sortida. Sabem que el propietari de la finca, que haurem de
creuar per arribar a la carretera, no deixa passar a ningú. Dins el torrent es
veu un mur de retenció de torrentades. El propi torrent es veu net del tot. Des
del coll Faraig podíem seguir, amb la vista, casi tot el seu curs.
Son les 13,15 h. i ens atracam als límits de la
propietat tancada al pas. No volem complicacions ni discutir amb ningú, així
que ens decidim a anar a cercar el jaç del torrent. Deixam el camí, que hem
seguit des del pas Candeler, en arribar a una paret seca amb reixa de fil
ferro. El sender segueix recte vora la paret però noltros giram cap a nord per
anar a cercar el torrent. Hi ha alguna fita però la garriga casi tapa el senderó.
Anam seguint aquesta paret i acabam al cap
d'amunt de la represa. L'abundància de filferro de pues és exagerada. Tanmateix
aconseguim davallar la paret de la represa i entrar dins el torrent des
Castellet.
Ara, ja sense por a tenir problemes, seguim
aquest torrent mentre ens impressionam de la força de les aigües de les
passades inundacions.
La quantitat de material remenat dins aquest torrent és sorprenent. Alguns clots oberts al propi llit resulten casi increïbles.
La quantitat de material remenat dins aquest torrent és sorprenent. Alguns clots oberts al propi llit resulten casi increïbles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada