CAMÍ VELL DE BÀLITX- COSTA D’EN NICÓ– BINIBASSI pels camins empedrats de Sóller i Fornalutx
(26.02.2021)
Aquesta és una volta pels camins empedrats de Sóller i Fornalutx, amb bones vistes de tota la vall. Perfectament senyalitzada en tot el seu recorregut i a on es pot gaudir del paisatge més habitual d’aquesta vall, marjades plenes de cítrics i olivars. El senderista compta amb una extensa xarxa de camins de ferradura que converteixen la vall de Sóller en un dels centres de l’excursionisme de Mallorca.
TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts
RECORREGUT TOTAL: 10,900 km
FÀCIL
Primera caminada de l’any 2021. Fa dos mesos i mig que no sortim, per mor de la maleïda pandèmia. Així que, per avui hem triat una volta no gaire exigent i, tota ella, per diferents camins empedrats.
Son les 8,40 h. en començar a caminar i ho feim pel camí de ses Argiles. Hem deixat el cotxe aparcat a prop del camp de futbol i anam cap aquest menut nucli de cases. Abans estava clarament separat de Sóller, però avui en dia casi no es nota la separació. Aquest camí ens mena entre petites partions d’horts, casi tots ells ben arreglats. A casi tots els hort hi ha una casa de construcció relativament recent i habitada. El mateix nucli de ses Argiles també es veu molt arreglat. Casi bé totes les cases s’han beneficiat del corresponent “tractament de bellesa”. Son les 8,50 h. en arribar al punt on comença el camí Vell de Bàlitx. Està ben senyalitzat. És un camí cap amunt, que trobam al costat nord. Tal com el camí de ses Argiles, pel que hem arribat, està asfaltat. Puja amb prou costa i ben aviat passa a tenir el pis formigonat, però la costa és encara més empinada. És un començament prou fort. O és la manca de costum?. Tan bon punt com s’acaben les cases habitades, el formigó s’acaba i ens trobam amb el camí original, empedrat i ben conservat. Ben aviat s’acaba, però, és que ens atracam a la carretera del puig Major. Ha servit com a via d’accés a les propietat que hi estan a la vora. Van cobrir el camí amb una estesa de formigó. Poques passes més endavant hem de creuar la carretera. A l’altre costat i després de superar una nova rampa formigonada i ben empinada, ens retrobam amb el vell camí. A redols la garriga casi aconsegueix barrar el pas. A altres es veu ben clara l’amplada d’aquest camí. Ben aviat tenim a la vista el casal de Can Costurer. El camí ens hi mena cap dret. Els olivars que l’envolten es veuen especialment ben arreglats. El camí segueix pujant, empedrat i assetjat per la garriga. Ens mena entre olivars, casi tots bens cuidats i mantinguts. A les 9,25 h. passam per la font de na Tintorera. No raja però intuïm que dona aigua, per les canonades que veiem per aquí a prop. Els marges que anam descobrint resulten tot un espectacle. De vistes no en gaudim gaires. Entre les oliveres i d’esquena a Sóller, al davant només tenim muntanya i camí. A les 9,40 h. passam per un creuer de camins. Podríem anar al Port de Sóller, pel coll d’en Marques o a Fornalutx, per la Costa d’en Nicó. Noltros seguim pel camí Vell de Bàlitx. Ben aviat ens adonam que som a prop del Mirador de ses Barques. El porxos d’olivar s’han reconvertit en petites vivendes de cap de setmana, beneficiant-se de les facilitats d’accés en cotxe. El camí empedrat ha perdut aquella costa rabiosa i ara és una mica més planer. Hem entrat a un petit comellar i sabem que no estarem gaire a trobar-nos amb el camí de Bàlitx. Aquest de construcció posterior i pensat pel transit de carros. Son les 10,20 h. en creuar aquest camí i seguir la nostra caminada pel camí que ens ha de menar al Mirador de ses Barques. Aquí hi ha les barreres que donen accés a Moncaira per un camí de carro. Suposam que es varen construir al mateix temps. El camí que ens mena al Mirador ja el coneixem d’altres vegades passar-hi. És ample i casi bé planer. De redols empedrats en queden ben pocs. Arribant al Mirador si que podem gaudir de espectaculars vistes del Port de Sóller. És aquí que superam el punt més alt de la volta d’avui. Ara tot serà davallar. Son les 10,40 h. en passar pel Mirador de ses Barques. No ens hi estam gaire. Hi ha gent i no ens fa ganes posar-nos la mascareta. Seguim la caminada anant a trobar un altre camí de carro. Una branca del camí de carro de Bàlitx. Ara el seguirem una estoneta, davallant. Menys de cinc minuts i ens trobam un altre creuer de camins, ben indicat, ens informa que podríem davallar cap a Sóller amb menys d’una hora. El deixam i seguim amb la nostra idea. Cap a Fornalutx. Aquest camí és ample i agradable de caminar però, ben aviat, ens mena a creuar la carretera del puig Major. Passam a davallar pel costat nord de la carretera. Ens estalvia una ampla corba. Ara el territori està orientat a sud. Els olivars ens ho mostren clarament i el sol ens dona de ple, el que ens resulta prou agradable. Son les 11,00 h. en tornar arribar a la carretera. Novament la creuam. A l’altre costat hi trobam l’indicador de la Costa d’en Nicó. Ens retrobam amb el camí empedrat i amb una pendent considerable. El camí davalla un tant precipitat i directament cap a Fornalutx. Però no en tenim cap vista. Fa una estona que esperam trobar un bon lloc per berenar i gaudir del paisatge, però els pins i alzines ens ho tapen tot. Només estarem deu minuts per retrobar-nos, altre cop, amb la carretera del puig Major. També trobam un redol on els arbres no ens tapen les vistes i podem gaudir del sol i del paisatge. És una estona molt agradable, si no fos... pel renou dels cotxes que passen per la carretera. Així i tot és un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,40 h. seguim davallant, creuam la carretera del puig Major i, tot seguit, la que mena cap a Fornalutx. Aquest camí ens fa arribar a un camí de carro que ens mena entre olivars i cases ben arreglades. Ben igual que abans, el camí empedrat ens mena directament al poble, estalviant-nos les amples corbes que el camí es veu obligat a marcar per superar aquestes costes tan empinades. En aquest redol el camí es veu una mica més abandonat i molt envaït per la garriga. Només vint minuts més tard arribam a Fornalutx. Anam a guaitar a la plaça. Deserta, trista. Només hi juguen dues nines (avui no hi ha escola). Giram i ens adreçam cap el cementeri. El dia segueix esplèndid i ......ara no tenim cap trava per gaudir d’amples vistes de casi tota la vall. Entre una cosa i l’altre, deixam Fornalutx a les 12,25 h. Superat el cementeri, ......el camí deixa de ser per a vehicles. Només hi poden passar a peu. Ens mena entre olivar, sempre davallant, per aquest coster orientat a sud. Vora el camí hi ha restes de síquies fora de servei. De tant en tant es veuen canonades que menen l’aigua a Binibassí. Hi arribam només uns trenta minuts després de sortir de Fornalutx. Passam vora el molí d’aigua. En aquest redol sí que es veu córrer l’aigua per la síquia. Creuam aquest petit nucli de cases, amb la seva torre de defensa, ......i seguim cap a Sóller. Menys de deu minuts i hem arribat al camí asfaltat. Molt a prop hi arriba el camí que davalla de sa Capelleta i de Bàlitx. No ens resta més que seguir cap a Sóller. Passam vora el pont de Can Rave, sense creuar-lo. Anam pel costat dret, orogràfic, del torrent de Fornalutx. El camí és compartit amb els cotxes. Al cap d’avall hi trobarem el camp d’en Maiol (de futbol). El voltarem per anar a trobar el cotxe. Acabam la caminada quan son les 13,20 h.
Ha resultat una volta no gaire feixuga i sense cap complicació.
Selva/Sóller, març 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada