SERRA D'ALFÀBIA pel pas dels Penyals des Corbs i la fesa de Ca na Ferrera

SERRA D’ALFÀBIA

pel pas dels Penyals des Corbs i la fesa de Ca na Ferrera

(12.03.2021)
La Serra d’Alfàbia dona moltes opcions als senderistes per pujar-hi, i quasi bé totes tenen un component esportiu alt. La majoria de vies d’accés, tant des de la vall d’Orient com des de la de Sóller, és a traves de passos, més o manco complicats, que no perillosos, i quina màxima dificultat és localitzar-los.
TEMPS TOTA: 6 hores 
RECORREGUT: 8 km
DIFÍCIL

Plànol amb el track

Amb un mati espectacularment clar i tranquil, ens trobam a la petita vall d’Orient, on s’hi respira una pau que no sembla d’aquest mon.

Els prats, que envolten el caramull de cases arrambades a l’església, son com una catifa verda d’herba tendra. Estam a punt de començar la caminada d’avui.

En coneixem el camí que farem servir per arribar al cim de la serra d’Alfàbia, però no en sabem res de la ruta que pensam seguir per davallar.

Son les 8,10 h. Deixam els cotxes allà on comença la pujada al coll d’Honor. Clarament orientats a l’oest, entram dins l’alzinar i seguim un camí ample, quin primer boci es veu empedrat. Però, ben aviat passa a ser poc més que un tirany, que s’ajunta amb un altre camí de carro, en arribar a una clariana on hi ha les runes d’un porxo.

Poc més endavant arribam a una paret de partió on es veu clarament que el camí, ara sustentat per un marge, passa a l’altre costat d’aquest collet i s’enfila per dins l’alzinar.

El començament de les costes resulta complicat seguir aquest camí, casi esborrat per la garriga. Noltros mantenim l’orientació a nord mentre pujam per allà on ens sembla millor. Tanmateix, als pocs minuts, el retrobam una mica més amunt.

Son les 8,35 h. El camí, ample, és bo d’identificar i seguir. S’aguanta damunt un marge que, en alguns llocs, te una alçada considerable i salva tot un seguit d’esperons.

Està molt malmès. Arbres caiguts n’hi ha molts i roques que, a manera de bombes, l’han martiritzat i casi esborrat en alguns punts.

Les vistes a la vall d’Orient es van fent cada cop més amples mentre el sol, que avui lluu sense cap trava ajuden a la seva espectacularitat.

A les 8,50 h. passam pel coll que separa la Penya des Migdia dels Penyals des Corbs. Aquí hi ha un portell i un marge de contenció del pedreny que s’amolla.

Hi resta la pedra foradada on hi encabien una barra de la barrera, així com el clot a la roca, la “polleguera”, on hi descansava el peu de la mateixa barra.

Som en una zona ample sense grans pendents, sobre tot si heu comparam amb el territori que hem travessat per arriba-hi.

Hi ha moltes senyals dels carboners, sitges, barraques i algun forn. Aquí, el bosc es veu estranyament espès.

Hem de seguir pujant i saber per on no és cap entrebanc. Basta seguir aquesta ample coma que ens mena a passar entre l’esquena dels Penyals des Corbs  i els penya-segats que pengen de la serra d’Alfàbia.

El territori es va fent més empinat a mesura que anam pujant. Hem de mantenir orientació a nord.

Trobam algunes fites i punts vermells que ens ajuden a trobar el començament del pas. Arribar-hi no és tasca senzilla.  Caminam casi perpendiculars a les penyes.

A les 9,50 h. arribam al començament del pas del Penyals des Corbs.

Millor dit, dels passos, perquè es tracta d’un seguit de petites canals, ...

...o encletxes, que es van encadenant una amb l’altre, mentre anam superant les penyes que ens barren el pas.

Pot semblar un pas senzill, al començament, més endavant un ja no te ganes de riure.

No és especialment arriscat però l’altura assolida damunt l’alzinar, que deixam enrere, ara talla l’alè.

Cada cop que sortim d’una d’aquestes canals, ...

...podem gaudir de més i més amples vistes, ...

...ara ja fins els environs de Bunyola.

Fet i fet, no serà fins a les 10,15 h. que haurem superat definitivament els penya-segats i ens trobam en un territori més obert, però encara molt costerut.

L’esforç continuat des de que hem començat a caminar, sempre pujant, ens fa sentir els seus efectes. El conhort que tenim és que ens queda molt poc per arribar a la cresta de la serra.

A les 10,40 h. som dalt del tot.

Aquí hi corre un oratge gelat que ens fa espassar la calor de la pujada.

Les vistes es mantenen amples damunt la vall de Sóller, però cap a Palma hi ha una calitja que enterboleix la vista.

Haurem de seguir caminant per la cresta, o tan a prop de ella com puguem, per arribar al cim d’aquesta serra. La nostra primera fita.

Son les 11,00 h. en arribar-hi.

És un lloc i un moment immillorable per descansar i gaudir de l’espectacle.

Des de que hem començat la caminada, el territori no ens ha donat ni un descans.

Sempre caminant per amunt.

Ara en tenim el premi. És un bon lloc per fer un cafetet.

A les 11,40 h. seguim la nostra caminada. A partir d’ara no en coneixem res del que ens espera.

Tenim unes informacions d’en Joan Riera, “Passos de l’Illa de Mallorca”, que ens orienten el camí de davallada.

Primer anam a la cota 1.069 i a continuació a la 1.041, situada abans del collet que ens separa de la Penya de s’Anyell.

Ens orientam a sud per anar davallant per una ample coma que comença aquí mateix.

És un roquissar sense grans entrebancs, que ens permet anar davallant per onsevulla.  Ara cercam la fesa de Ca na Ferrera. Mentre anam davallant es va definint el torrentó que marca el fons de la coma, però no gens encaixonat.

A les 12,20 h. arribam a una zona on les roques marquen diferents encletxes, molt amples i poc fondes.

Tanmateix l’orientació d’aquestes encletxes ens mena cap a la fesa que cercam.

Una d’aquestes encletxes que hem seguit, de sobte, es torna molt estreta i molt fonda.

Hi podem passar un darrera l’altre.

És una tirada prou llarga i amb poca pendent.

El tall a les roques es veu net i vertical.

Així mateix arriba a assolir una alçada considerable.

A l’altre costat de la fesa, el territori es manté semblant.

Grans roques que marquen encletxes, com una mena de camins, que menen d’un a l’altre.

Fins que el territori passa a tenir molta més pendent.

Anam davallant pel torrentó. És un territori una mica incòmode però podem avançar sense major dificultat.

A les 12,40 h. arribam a una sitja. Caiem en el compte que no hem vist senyals de carboners des de que hem deixat la zona dels Penyals des Corbs, a la pujada. Aquesta sitja serveix de fita per mudar l’orientació de la davallada.

Ara toca abandonar aquesta coma i anar a trobar la següent, que està cap a l’oest. És en aquest punt on hi arriba un camí de carro, que puja des de Son Vidal. Va en direcció contrària a la nostre. No el seguim.

Caminam costa a través, per un alzinar agradable. Trobam alguna fita que ens mostra la direcció a seguir. Però menys de deu minuts després l’abandonarem a n’aquest tirany. Si el seguíssim acabaríem als Penyals des Corbs i no és el nostre objectiu.

Al costat est d’aquests penyals hi ha una coma que és per on volem davallar. El senderó es veu manco trepitjat i ens mena, costa a traves, amb suaus pujades i davallades. De seguida intuïm que anam entrant dins la nova coma. Trobam els primers rotllos de sitja just a la vorera del torrentó. El territori es va desbaratant a mesura que perdem alçada. Així mateix seguim trobant més rotllos de sitja.

A les 13,10 h. arribam a una mena d’estret, on s’acaba el territori amable. Estam just als costat est dels penyals dels Corbs. Aquí la destrossa per la caiguda de enormes roques és gran.

S’ha esborrat tota traça de camí, si és que n’hi havia. Suposam que sí perquè hi trobam un darrer rotllo de sitja.

Seguim davallant entre aquestes enormes roques, cercant un bon lloc per sortir d’aquest desgavell. Intuïm que poc més avall hi ha un bot que no podrem superar.

Sortint d’aquest estret, abandonam l’empinat comellar pel costat esquerra (orogràfic).

Son les 13,35 h. Anam davallant de manera precipitada, cercam un bon pas per tornar al comellar.

Ara el territori no pot esser més empinat. La davallada és terrible. L’esforç per controlar la passa es fa feixuc.

Davallam un per cada banda d’aquesta rosseguera de pedreny.

A les voreres hi ha alzines i la fullaca endolceix una mica la davallada. Trobam algunes senyals d’antic caminet de carboners. Però de sitges no en veiem cap.

Son les 13,50 h. El mal camí s’ha acabat. Ens trobam una altre sitja i el territori es fa una mica planer.

Pocs minuts més endavant arribam a un forn de calç i una paret que separa l’olivar del bosc d’alzines.

Sortim del bosc per un portell sense barrera i entram a un olivar abandonat. És un error. Quan arribam a l’altre costat, a la vora de la carretera, ens trobam tancats amb una reixeta i fil de pues. No ens agrada però no queda altre remei que botar-la. Per estalviar-nos aquest entrebanc ens hauria convingut més seguir la paret i hauríem arribat al punt on hi passa el camí de carro que hem seguit de bon matí.
Arribam al cotxe a les 14,10 h. amb les cames ben perjudicades per l’esforç del dia. 

Selva/Sóller, març 2021