des d’Almallutx
(05.03.2021)Almallutx fou el darrer assentament islàmic a Mallorca, situat davall les aigües de l’embassament del Gorg Blau. Els darrers estudis han permès documentar un entramat urbà d’una alqueria, la millor conservada de les illes. La destrucció violenta de l’assentament ha permès la seva excepcional conservació. El descobriment pot permetre l’estudi d’una de les èpoques més desconegudes de Mallorca.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts
RECORREGUT: 12,250 km
DIFÌCIL
Plànol amb el recorregut
L’objectiu de la caminada d’avui és prou
ambiciós, ja veurem si som capaços d’assolir-ho.
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe a
l’aparcament que hi ha vora la zona d’esbarjo del embassament del Gorg Blau. 
El
dia és clar i serè. Silenci i tranquil·litat per tot arreu. I fred. Fa fred.
Començam la caminada creuant aquesta zona recreativa, per sortir-ne per un
portellet que hi ha just a l’altre costat, vora un dels torrents donants a
l’embassament. 
El territori que trepitjam és estrany. Normalment està cobert per
les aigües. Avui és eixut i el color i l’aridesa aparent sobten en una zona on
hi domina la verdor, casi bé, tot l’any. A l’altre costat del torrent hi ha una
tanca, molt malmenada pel pas del temps i la manca de cura. Decidim no
passar-la i la vorejam. Voltam una punta que, en condicions normals, entra a
les aigües. Avui, la vorera és prou enfora i ens separa una ampla franja
d’aquest territori erma del tot. Voltant aquesta punta se’ns obre una ample
perspectiva de la zona per on caminarem. En primer pla, les cases d’Almallutx.
Creuam un altre torrentó i entram dins l’alzinar, que està a un nivell superior
del de l’embassament.
En atracar-nos a les cases, a un portell de la
tanca, hi ha un cartell advertint que no podem passar. Fem cas, deixam el camí
i seguim pujant per dins l’alzinar, seguint la paret que el tanca, orientats a
sud. Ben aviat és el propi territori que ens fa girar cap a l’est. 
El coster es
fa més evident i decidim anar a trobar el camí que puja cap al coll des Coloms,
avui tallat pel pas de la canonada de transvasament. És un antic camí de carro
que ens mena suaument pel costat esquerra (orogràfic) del torrentó, del Gorg
Blau, que davalla de la font des Fonoll.
Son casi les 9,00 h. en arribar damunt un petit
morro que surt d’aquest coster. Aquí hi ha un rotllo d’era. Sabem que, abans de
la construcció d’aquest embassament, aquesta zona era productora d’un dels
millors blats de xeixa de l’Illa. 
Seguim aquest camí de carro, que es veu molt
malmenat pels aiguats. El pedreny a lloure és abundant i resulta prou incòmode
de caminar, però les costes son dolces.
Després de passar vora el tall impressionant on
hi neix la font des Fonoll, una curta caminada més i arribam a la canonada. Son
les 9,15 h. El dia es manté clar, tot i que hi ha boires que pasturen i
s’enganxen als cims que ens envolten.
La nostra primera fita d’avui és arribar al cim de sa Trona, el cim més baix i al sud de la serra des Teixos. Tanmateix te més de mil metres. És que, sense entrar dins les nostres intencions, fa poc que hem descobert que hem anat, casi bé, a tots els cims de més de mil metres de Mallorca. Aquest és un dels que ens manca visitar.
Creuam aquesta “siquiota” i seguim el camí que
ens mena cap el coll des Coloms. En aquest redol el camí està, casi bé, tot
empedrat. També te bocins restaurats. Noltros hi pujam ben decidits però cercant
un punt per abandonar-lo, pel costat nord, per tal d’anar pujant cap al cim de
sa Trona per la vessant de la cara oest, perquè la cara est no és accessible.
L’abandonam poc després de passar la font de
ses Mosques. El camí està enfangat. Més amunt hi ha un rotllo de sitja vora el
torrent. A l’altre costat es veu una paret de partió amb un esbaldrec. És el
punt on decidim deixar el camí..
Son les 9,25 h. De primeres la caminada és
agradable i el territori no gaire empinat. Però la felicitat dura poc. 
Així com
avançam, sempre cap a nord, el territori es torna més violent i desagradable. 
Un
seguit d’esperons no ens deixen guanyar alçada i acabam caminant, casi bé, en
paral·lel amb la canonada que hem creuat fa poc. 
Tan aviat com el territori ens
deixa, envestim clarament cap a la cresta de la serra. La caminada és feixuga.
Hem de creuar un bon grapat de xaragalls i la resta del territori està farcit
de pedreny a lloure. Tot plegat resulta prou desagradable de caminar.
Son les 10,20 h. en guanyar la cresta. Les
vistes son amples. Guaitam a banda i banda de la serra. Gaudim de vistes del
embassament, per un costat, i del immens
bosc del comellar des Prat, per l’altre. A nord hi tenim el nostre
objectiu. 
Arribar-hi encara ens ocuparà una estona. Caminam molt a prop de la
cresta, però no sobre ella, que resulta molt complicada, si no inaccessible.
Tot i així, aquí dalt hi trobam un llenç de paret de partió, just a la cresta
de la serra, senyal que el pas dels animals era possible.
Seguim caminant cap a nord mentre ens atracam a
sa Trona cercant per on hi podrem pujar. Però no presenta cap complicació.
Mentre avançam veiem que la cresta es torna accessible i oberta per poder
accedir al cim.
Son les 10,50 h. en arribar al cim. Hi ha una
gran fita. 
Afortunadament lluu un sol que ens conhorta. És que aquí dalt hi
corre un oratge ben gelat. 
El cel està casi del tot net de niguls. 
A la vista
de les dues imponents serralades que ens envolten, les dues més altes de
Mallorca, la serra de s’Almangra, al oest, ...
...i la del puig de Massanella i ses
Bassetes, a nor-est. 
També veiem els dos embassaments, així com molts dels cims
del redol. Casi tots ells superen els mil metres.
Un bon lloc per fer un cafetet.
La nostra primera fita d’avui és arribar al cim de sa Trona, el cim més baix i al sud de la serra des Teixos. Tanmateix te més de mil metres. És que, sense entrar dins les nostres intencions, fa poc que hem descobert que hem anat, casi bé, a tots els cims de més de mil metres de Mallorca. Aquest és un dels que ens manca visitar.
Seguim el camí, ample i planer, evitant atracar-nos a les cases, per tornar sortir al territori dominat per les aigües. Ara, però, no voltarem aquella punta, si no que la travessam cap dret per arribar a la zona del refugi. Fa sol i estam cansats però la vista d’aquestes muntanyes enormes, que ens envolten, ens ho fa més suportable.
Son les 14,20 h. en arribar a la zona d’esbarjo i, després, al cotxe.
Selva/Sóller, març 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada