PUIG DE LOFRA

 
PUIG DE LOFRA

(1.093 m)

(28.01.2022)

El primer Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears, aprovat el darrer any, recull 54.000 topònims i inclou variacions en la grafia recomanades per la Comissió de Toponímia de la Universitat de les Illes. És el cas de Massanella que passa a escriure’s Maçanella, el puig de L’Ofre es recull com a Lofra. També canvia el barri palmesà de Son Cladera, que és, preferentment Son Cledera. Està disponible per tothom a l’adreça https://ideib.caib.es/ngib/ del visor IDEIB.

TEMPS TOTAL: 4 hores 10 minuts

RECORREGUT: 11,100 km

FÀCIL    

El temps passa, de cada vegada, més aviat. Han passat tres setmanes des de la darrera sortida. Motius personals que ens ho van posant més complicat. També son motius personals els que ens condicionen la sortida d’avui. Hem de tornar a casa més prest que de costum. Per això és que hem triat una volteta senzilla.

Son les 8,00 h. d’un  matí clar i tranquil. Fa una fretada, rondam els zero graus. El cel ras fa que les glaçades sovintegin. I aquí, a la muntanya, encara son més severes. Deixam el cotxe a les barreres de l’embassament de Cùber (carretera Ma-10, just abans del km 34) i començam la caminada. Tenim per endavant una bona estona un tant avorrida.

Caminar per aquest camí, que voreja l’embassament, pot resultar agradable o avorrit. Tot serà segons ho encara cada un. Noltros hi posam imaginació i cercam detalls en el paisatge i en la fauna d’aquesta zona humida.

Hem deixat enrere la represa del embassament.

En el camí, ara sense asfalt, hi trobam un seguit de bassiots glaçats del tot. Fins i tot a les zones humides de la grava del camí hi ha una capa de gel.

Tot just passades les cases de Binimorat abandonam el camí de carro ...

...i seguim pel camí vell, a molts de redols empedrat. Tanmateix, així com anam pujant, el camí perd la seva fesomia i més s’assembla a un torrentó. 

A les 9,15 h. arribam al coll de Lofra. El fred és intens i la solitud casi absoluta. Només ens hem trobat amb dos caminadors.

En aquest coll tenim una magnifica vista de l’embassament, que acabam de deixar enrere, ...

...i del puig de Lofra, amb la seva forma cònica inconfusible.

Abandonam el GR 221, que hem seguit fins aquí, i partim per la pista que envolta el puig. Per gaubança nostra, passam a la cara sud de la carena i rebem la mica d’escalfor del sol.

Així mateix hem de caminar quinze minuts per arribar al coll d’en Poma, on hi arranca el tirany que ens ha de menar al cim del puig.

Son les 9,30 h. Seguir aquest tirany no presenta major dificultat. Si que és veritat que el començament pot resultar una mica confús per mor del pins caiguts, però les fites i marques del sender son prou per no perdre el bon camí.

La pujada resulta agradable, de bon començament.

Mirant cap a sud, al darrera nostre, la vista de tot el Pla de Mallorca és espectacular. Fins i tot els redols de boira l’hi donen un aspecte particular. Mentre guanyam altura, el sender resulta més evident i més feixuc. Les costes més empinades. Fins i tot, en alguns redols, hem de pujar, fent petites grimpades, per damunt les roques. Però és una estona curteta. 

A les 10,00 h. passam vora una gran fita que hi ha a l’aresta del puig.

Per arribar al cim no ens resta més que una senzilla grimpada entre les roques, sense cap perill.

Només cinc minuts després arribam al cim.

Aquí no hi ha gaire lloc per estar-hi. Com a tret negatiu esmentar el fet que hi trobam restes de fruita abandonada per altres caminadors. Sembla mentida que després de tants d’anys de predicar el respecte per la Natura, el personal encara no ha aprés el més elemental, deixar-ho tot com ho trobem.

Vall de Lofra i els Cornadors. 

Sóller i el Port. 

Vall de Cúber, al cor de la Serra.

Serres de Cúber i Son Torrella, Penyal des Migdia, puig Major i el de ses Vinyes.

Corre un oratge gelat que ens ha tret la poca calor acumulada en la pujada.

El dia és extraordinàriament clar i les vistes amples i netes. Valls de Coma-sema i Solleric amb s'Alcadena i castell d'Alaró, al fons.

Fins i tot destriam les ombres de Cabrera entre un fi mantell de boira.

A les 10,35 h. abandonam el cim i començam la davallada.

Per allò de cercar una ruta diferent i poder arribar a temps,...

...decidim seguir l’aresta que ens ha de davallar fins el coll des Cards.

És una davallada senzilla i gens arriscada.

Arribam al coll a les 11,10 h.

Aquí hi trobam un sender, ben marcat, ...

...que ens mena cap el pou de neu inferior de na Franquesa.

Hi arribam uns deu minuts després.

El primer que veiem son les restes del que sembla el porxo dels nevaters. També veiem, entre la garriga, un marge que serviria per a la recollida de la neu.

A l’altre costat del sender, casi bé tapat del tot per la garriga i pràcticament tot esbaldregat, hi trobam el pou de neu. Son les 11,20 h.

Seguim davallant per un sender prou clar que ens deixa a una mena de planiol, damunt unes penyes.

El camí clar davalla cap a l’oest.

Noltros volem escurçar el camí i el temps, i ens decidim per mantenir-nos orientats a nord i davallar entre aquesta garriga d’argelagues i carritxeres no gaire espessa.

És en aquesta zona on, entre la garriga, hi trobam  més redols glaçats.

La davallada no és especialment complicada i, ben aviat, arribam a un gran rotllo d’era, ...

...on, segurament, hi batien el blat xeixa que es conreava ens aquestes planes i, segons conten, era del millor de l’Illa.

A les 11,40 h. arribam al camí de carro, avui apte per a cotxes.

Ara ens toca seguir aquest camí, per creuar el mur de l’embassament i seguir cap allà on tenim el cotxe. Ara si que ens trobam un seguit de parelles passejant per aquest redol.

Poc passades los 12,00 h. arribam al cotxe i acaba la caminada. Així mateix ha resultat prou feixuga però el dia ens ho ha compensat. 

Selva/Sóller, abril 2022