pels comellars de s’Homo, de la Coveta Negra
i el pas de n’Arbona
(Comuna de Caimari)
(18.02.2022)
El puig de n’Ali amb 1.038 m. és el punt més elevat de sa Comuna i del terme. També porta possiblement l’antropònim més antic, perquè Alí és un nom de persona àrab, tot i que la pronuncia de la gent de la contrada trasllada l’accent a la penúltima síl·laba, fent-la plana. En els més antics documents sobre sa Comuna ja hi apareix, pel que podem suposar que el seu origen es remunta a l’època de la dominació musulmana de l’illa. En quant al comellar, agafa el nom d’un penyal isolat, dit s’Homo. La disposició aïllada del penyal i l’estranya forma és l’origen metafòric del topònim. Altres fonts documentals citen el comellar de s’Homo com a coma de s’Alzina i el de la Coveta Negra com el des Bosc Comú (L'home i el bosc, Ajuntament de Selva).
TEMPS TOTAL: 5 hores 20 minuts
RECORREGUT: 8,000 km
DIFÍCIL
Aquesta serà la tercera, o la quarta, vegada que pujarem plegats al cim del puig de n’Ali. Cada vegada hi hem pujat per un camí diferent. Avui ho farem pel camí del comellar de s’Homo, des del collet de la Moleta. Serà una novetat també.
A les 8,20 h. hem deixat el cotxe a l’àrea recreativa de la Coveta Negra, que hi ha al quilòmetre 10 de la carretera Ma 2130 que mena de Caimari a Lluc. Just a l’altre costat de la carretera, a la mateixa corba, hi ha unes barreres i un botador que ens donen accés a la pista per la que hem de pujar. Som dins els territoris de la comuna de Caimari del municipi de Selva. En el seu primer bocí, aquesta pista, es veu arreglada, formigonada i empedrada. Les costes que hem de superar, des del començament, son molt empinades i ben aviat ens ha fuit el fred. El formigó acaba donant pas al camí de carro, que ens mena pel fons d’aquest comellar de s’Homo, conegut abans com a coma de s’Alzina. La garriga es manté fora del camí, bona prova de la feina de manteniment que s’ha fet en aquesta via. El dia es manté clar i lluu el sol, encara que noltros caminam per l’ombra del bosc d’aquesta comuna. El camí no deixa de pujar ni un sol redol, com a molt, ens trobam algun bocí una mica més planer. Aquest camí ens mena a voltar la Moleta que ens separa del comellar de la Coveta Negra, per on davallarem. Ben aviat tenim a la vista la carena del puig de n’Ali, ......amb el seu característic “Portal” que dona forma al seu sub-cim, a nord-est del cim principal. El camí està prou ben conservat, encara que ha perdut casi tota la seva capa superior. Ara sembla més un torrentó. Al tall de les 9,00 h. arribam al punt que dona nom al comellar, s'Homo. És una curiosa roca, a quina part superior hi poden reconèixer el perfil d’un homo, un tant “grotesc”. Poc més amunt, el camí i el torrentó son la mateixa cosa. Estam a prop d’arribar al cap d’amunt del comellar. No serà fins ara que ens trobarem amb les primeres senyals dels carboners. Just devora el camí hi ha una gran sitja. És un detall que ens sorprèn molt, perquè la majoria d’alzines tenen senyals evident d’haver estat tallades. A partir d’aquí el camí passa a ser de ferradura, ......amb qualque marge de sosteniment, ......fins arribar a una segona sitja. Aquesta està pràcticament al canvi de vessant, al collet que separa la Moleta de n’Ali. Son les 9,20 h. Ha arribat el moment d’abandonar aquest camí, i començar la pujada cap el cim del puig. Ho farem per dins la garriga i per aquest immens roquissar. La dificultat no serà l’orientació, sinó superar les traves que ens trobarem, ......en forma de zones càrstiques, de garriga espessa o de pins caiguts. La pujada es fa molt incòmoda i feixuga. Ara ens dona de ple el sol i les calorades ens acompanyen. Es tracta d’anar pujant cercant els llocs que ens semblin manco complicats. Això no lleva que en prou vegades hem de refer el camí per trobar-nos en una zona massa complicada. No cal fer gaire esment a l’orientació perquè serà el propi territori el que ens marcarà el camí més adient. En tot això, creiem que ens hem trobat amb diferents bocins de camí, molt rudimentari, que aprofita les encletxes a les roques per anar avançant. Així mateix, com més ens atracam a la carena, trobam alguna fita. Son les 10,45 h. en arribar a la carena i atracar-nos al darrers obstacles de la pujada. És aquí que trobam fites que marquen el camí dels que pugen pel comellar dels Horts. Haurem de creuar una zona de pinar, amb alguns d’ells ajaguts, i pujar per una canal que hi ha a la cara nord-oest. Els blocs de roca son molts grans però no son un obstacle per a la pujada. Com més a prop del cim ens feim, més desbaratat és el roquissar. És un aspecte sorprenent d’aquest cim de n'Ali (1.038 m). De fet, el punt més alt és casi impracticable. Una mena de caramull de grans roques que hom no pot més que demanar-se com hi han arribat aquí aquets blocs. Arribam al cim a les 11,00 h. Anam a unes roques més planeres, que ens faran l’estada més agradable. Aquí dalt hi corre un oratge ben fresquet, però el dia és extraordinàriament clar un tranquil. Puig de Maçanella. Cel blau i calmat. Hi estam molt bé. Frontó i en Galileu, al fons. Puig Tomir Gaudim vistes de tota Mallorca pel seu costat de llevant. També tot el seguit dels cim més alts de la Serra de Tramuntana, tot dominat per la gran mola del puig de Maçanella. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,40 h. seguim la nostra ruta. Hem decidit davallar per la cara nord d’aquesta serralada. En tenim informacions del nostre amic Manolo Barranco, i ens hem feta l’idea que és possible davallar-hi. El començament és clar, es tracta de davallar per allà on ens sembli millor, .......mantenint la mateixa orientació que la carena de la serra. Anam davallant per un territori més ombrívol amb molts de redols de garriga que ens compliquen la passa. Ben aviat veiem una fita clara, una roca plana, a manera de terrassa, que destaca entre totes les altres. És el punt on hem de davallar decididament per abandonar aquesta mena d’escaló que forma la serra. Hem caminat una estona més, per damunt aquestes roques, fins arribar a una petita canal, que no veiem clar que es pugui davallar. Per tant, tornam a la roca i la voltam pel seu costat oest, per tal de perdre altura molt ràpidament. Passam pel costat nord des Portal. Ara el territori te molta pendent i està cobert de pedreny a lloure. Uns caminen per dins el pinar, que hi ha una mica més avall, mentre que els altres ho fan pel pedreny. La dificultat és semblant. A les 12,15 h. passam a prop del “Portal”, però per l’altre costat. Ara sí que ens tocarà davallar decididament, seguint els límits de les penyes, que ens marquen la ruta. No hi ha camí ni possibilitat de pèrdua. Sabem que al cap d’avall d’aquestes crestes hi ha el pas de n’Arbona. Així mateix, la duresa de la travessa no ens priva de gaudir de molt bones vistes del clot Comafreda i des Frontó. Ara tenim a la vista tot un seguit de grans cims de la banda nord de la Serra de Tramuntana. Anam perdent altura molt ràpidament, però això no significa que el territori sigui més amable. La pendent, incomoditat i pedreny a lloure ens acompanya fins arribar al camí del pas. Puig d'en Grau, davant noltros. Son les 12,50 h en arribar al camí que ens ha de menar al pas de n’Arbona. Ara la caminada es fa una mica més suau. El cert és que després d’aquesta davallada tan ingrata, tenim les cames ben perjudicades. Molt poc abans de les 13,00 h. passam pel pas de n’Arbona. Ara el camí tot el temps davalla. Està molt mal menat. Han caigut moltes roques i, en alguns bocins, està casi esborrat. Es veu que hi passen molts caminadors que han obert dreceres, desvirtuant i fent més feixuc el camí. Com a la pujada, no serà fins ben avall que trobarem la primera sitja i la sorpresa es repeteix. El bosc te senyals evidents d’aprofitament antic de la llenya, en canvi de rotllos de sitja n’hi ha molt pocs, en comparació a l’extensió de la Comuna. A les 13,15 h. arribam al camí. És el mateix que davalla del coll on l’hem abandonat, de pujada. Ara el seguim, davallant, i en pocs minuts arribam al GR 222, el camí de pujada a Lluc. Aquest camí ens mena a davallar pel fons del comellar de la Coveta Negra, també conegut abans com a del Bosc Comú. Per aquí sí que hi ha més senyals dels que feinejaven pel bosc. Ben aviat trobam un bassa i un aljub cobert, ambdós amb aigua. Es veuen altres rotllos de sitja. En algun tram no seguim el camí principal, baixant per restes de camí més antigues que acaben dins la torrentera just devora una altre bassa i als peus d’un penyal a on s’hi practica escalada i, ......altre cop al camí principal. A les 13,40 h. arribam a la carretera. Podem creuar per un botador i, passar per davall el pont per arribar directament a l’àrea recreativa de la Coveta Negra, on hi tenim el cotxe. Havíem triat aquesta volta, pensant que no seria massa llarga ni feixuga. Llarga no ho ha estat, però feixuga, ben abastament.
Segueix el bon temps.
Selva/Sóller, maig 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada