ES PICOT
ES PICÓ
(728 m)
(04.03.2022)
Són moltes les paraules emprades a Mallorca per designar a les muntanyes. Deixant de banda l'omnipresent puig. Pot sobtar que no aparegui a la llista del més anomenats, un mot tan emprat al continent com és pic / pica / pico. Cal dir que la seva absència és relativa perquè el podem trobar sota formes derivades, ja siguin diminutives o augmentatives. Hem de reconèixer en tot cas que no fan referència a autèntiques muntanyes sinó tan sols a roques o penyals prominents. On abunden més és a la serra de Tramuntana i el Raiguer. Aquest és el cas des Picot que controla el coll d'Honor entre Bunyola i Orient. (toponímiamallorca).
TEMPS TOTAL: 4 hores
RECORREGUT: 6,000 km
DIFÍCIL
Hem triat una volta no gaire complicada però, com deia en Joan (company de caminades) “ ja ens cuidarem noltros de complicar-la”.
Tenim informacions de Viaranys, però també ens recordam d’una de les nostres anteriors caminades a prop d’aquest cim.
Son les 8,10 h. en deixar el cotxe aparcat a vora la carretera que mena de Bunyola a Alaró. Som dins el clot d’Orient, entre es Pujol i Son Perot, on hi arranca el camí des Freu, és el camí vell d’Orient a Santa Maria.Després de passar un botador, ......hem de seguir aquest camí, amb el Picot al fons, ......que ens mena entre parets de pedra en sec, ......vora camps de conreu ben cuidats.El dia és clar i tranquil però fa molt de fred. La serra d'Alfàbia a nord.El redol és realment encisador. Silenci i calma per tot arreu. Aquest camí, molt pedregós, ens demostra que també és un torrentó pel desguàs d’aquest redol, cap el torrent des Freu.Uns quinze minuts de caminar i arribam a la font de ses Tres Piques, amb els seus abeuradors. Està eixuta i prou malmesa.Molt poques passes més endavant hi trobam la font des Freu, també eixuta. Son les 8,30 h. i ha arribat el moment d’abandonar aquest camí. Seguim una rampa que comença just a la vora d’aquesta segona font. Entram directament dins el bosc d’alzines. Tot d’una hem de girar cap a l’oest.Poc més amunt hi trobam les restes de la casa de Can Morro.Just pel darrera d’aquestes runes hi passa un sender, molt trepitjat i malmès pel pas de ciclistes, l’hem de seguir per les seves costes molt empinades. Segurament que el camí original fa un seguit de ziga-zagues per endolcir aquestes costes. Serà una estona curteta i prou feixuga.Uns deu minuts després, el territori es replana i creuam una paret, per un portell.La pujada és molt més suau seguint aquest sender.Ben aviat l’abandonarem partint cap a sud. És que aquest camí va a voltar tot Es Picó i noltros hi volem pujar, així que ens adreçam cap a les penyes que, ben aviat, es fan avinent. Sembla que no hi podrem passar, però seguim caminant a prop dels seus peus.Ben aviat les roques ens mostren possibles vies per pujar a la seva cresta. Per si teníem algun dubte, veiem una marca vermella a la roca a una encletxa. És el lloc per on ens hem d’enfilar. Son les 9,00 h. És una grimpada d’allò més senzilla ......i arribam a la paret de partió, amb reixeta, de la comuna de Bunyola, ......és el pas de Can Morro. Hi ha un botador, bona cosa.Ha arribat el moment d’abandonar les instruccions, que ens menarien a voltar pels estreps del puig. Noltros ens decidim a provar sort i pujar seguint la cresta que davalla des del cim cap a l’est. No ens sembla gaire complicat anar pujant, però la cosa muda ben aviat. Ens trobam davant un penyal que ens barra el pas.Provam sort i el voltam.Entre aquest i la resta de la cresta hi ha una canal, ......ample i bona de pujar.Seguim avançant.Sortim de la canal i, ......altre cop, guanyam la cresta.Les vistes de la vall d’Orient, des d’aquí dalt resulten espectaculars del tot. El dia ens acompanya i la llum és molt bona. Seguim pujant sense cap entrebanc remarcable. Com a curiositat, esmentar que hi ha una bona partida de pins que foren tallats ja fa molts d’anys. Aquí hi resten els troncs i els tacons. No ho varen tallar per aprofitament de la llenya. No sabem que pensar.Comellar de ses Covasses, cap a sud.La realitat és que avançar i anar pujant no presenta major problema, fins que arribam al punt on ens hem d’enfilar per arribar al cim. Fa poc que ens hem ajuntat amb la ruta que puja per la cara sud.Hem trobat algunes fites que ens menen cap a l’encletxa,......curta i casi vertical, per on hem de pujar.Una tasca senzilla. Una grimpada molt curta i amb bons punts d’agafada.La resta és “mollar bolla” per arribar al cim. Son les 9,50 h. en arribar vora la gran fita ......que marca el cim des Picó (728 m).Les vistes de la vall d'Orient son espectaculars, avui.El llogaret d'Orient, amb un poc de zoom.El dia segueix clar, encara que, aquí dalt, hi corre un oratge ben fred. Penyal d'Honor, cap a sud.Anam molt bé de temps i ens regalam una estona més de repòs i de gaubança del paisatge. És un bon lloc per fer un cafetet. A les 10,40 h. tornam a la caminada. Ara ens toca davallar.Sembla que no hi ha altre possibilitat que fer-ho per on hem pujat.No ens resistim a la curiositat i anam a fer una ullada a la punta oest del cim. No hi ha dubte. Estam envoltats de penya-segats de més de cinc metres d’altura.No ens sembla possible davallar per aquí.Ens rendim a l’evidència i anam a davallar per la mateixa encletxa que hem pujat.La localitzam sense entrebancs. Els mateixos penya-segats ens hi menen.Davallam per l’encletxa, ara amb una mica més de cura. Son les 11,10 h. No ens resignam a haver de fer la volta al puig i seguim cercant una via alternativa. No per res. Tenim temps de sobres i bon dia, però ens pot la curiositat. Idò, tot just davallada l’encletxa, en el collet que hi ha tot seguit, veiem una zona que ens sembla accessible.L’alzinar que hi ha més avall també ens sembla que ens deixarà davallar. Per acabar de decidir-nos, hi ha una mena de rampa per on podem davallar fent una senzilla des grimpada. En un no res som baix de les penyes.L’alzinar te molta pendent i veiem un seguit de roques que ens podem barrar el pas, que, fent unes amples ziga-zagues, les deixam de banda. Ens deixam guiar pel propi territori, cercant les zones amb manco pendent.
Hi ha alguns pins ajaguts per les ventades. Les alzines son molt altes i no semblen gaire martiritzades pels carboners.Anam a parar vora un gran pi, arrabassat de soca-rel.De mica en mica, el territori va perdent la pendent tant violenta i es fa més accessible. D’aquesta manera, anam a parar vora una paret seca. Poc més avall ens sorprèn entrar en una zona de marjades. Ara el territori ja és casi pla i és quan trobam senyals dels carboners. Un gran rotllo de sitja i les restes d’una barraca.Quatre gambades més i arribam al camí que ha voltat Es Picó i que baixa des del coll d’Honor. Per arribar fins aquí hem seguit orientació nord tota la davallada. Son les 11,35 h. Seguirem aquest camí, davallant, que ens ha de menar cap el punt de partida. Ara el territori és planer i els camins de carboners tenen major entitat. Son camins de carro. En trobam molts de braços que surten d’ambdós costats del camí que seguim. El pins son excepcionalment alts, més de deu metres, calculam. L’estona que anam per aquesta zona resulta agradable i relaxant.
Son les 11,40 h. en arribar al punt on, de pujada, hem abandonat aquesta via. Seguim davallant i tornam a passar pel mateix portell. Entram a la zona on el camí no és clar. És la zona amb més pendent que fins ara i per la que, el pas de les bicicletes ha obert tiranys i síquies, desfigurant el redol. Només deu minuts després de passar el portell arribam a les runes de Can Morro. I tot seguit davallam al camí des Freu. Haurem de caminar uns vint minuts per arribar a la carretera, on hi tenim el cotxe. El dia s’ha enterbolit però encara és prou agradable. Trobam un parell de caminadors. No son mallorquins. Alguns cerquen el salt d’aigua des Freu. Els desanimam en dir-los que, per l’absència de pluges, probablement el trobaran sec. A les 12,10 h. arribam al cotxe. Ens ha sortit una volteta entretinguda amb una bona dosi d’aventura. Selva/Sóller, maig 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada