PUIG DE SA CREU(Puig des Migdia)
PAS DE SES OSQUES
PAS DES GRAU
(11-03-2022)
L’accés al cingles des de la zona dels establits de s’Alqueria reb el nom de pas de ses Osques. Es tracta d’un nom metafòric que al·ludeix a la sèrie de petits colls que es succeeixen entre sa Talaia i es puig de sa Creu, tres mosses que segons la llegenda són el resultat de les mossegades que un àngel pegà a la muntanya (toponimiamallorca). El nostre amic Serafí Guiscafrè Nebot sempre ens recordava que era el puig des Migdia, i així heu va fer constar al seu llibre “Histories del Saulonar, Aubarca, es Verger i s'Alqueria Vella”.
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 9,400 km
DIFICULTAT ALTA
La d’avui serà una caminada de la que no hem aconseguit gaires informacions, tenim un parell de plànols, dels nostres amics Fernando Chamorro i en Cesar G. Zaragoza, però res que ens indiqui quin territori trepitjarem per poder arribar al pas de ses Osques. Si que hem estat al puig de sa Creu i hem pujat pel camí des Grau, que mena fins a l’ermita de Betlem.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe aparcat vora on arranca el camí des Grau, que mena a l’ermita. Noltros, però, haurem de travessar tota la urbanització de Betlem. Per això seguim el vial principal, tot vorejat de vivendes d’estiueig, casi totes tancades ara. Al final d’aquest carrer hi ha unes barres perquè no hi passin cotxes. També han arrabassat l’asfalt. Hem de superar una curta pujadeta. Més amunt hi tornam a trobar la capa d’asfalt original. Mentre tant, hem aprofitat el temps per mirar el cim del puig de sa Creu i provar de veure on podria estar el pas que cercam. Son les 8,40 h. en arribar al punt on creiem que hem d’abandonar el carrer i entrar dins la garriga. Un dels plànols ens indica la pujada per l’esquena de na Clara, que queda al costat esquerra (orogràfic) del torrent de sa Parada. L’altre ho fa seguint la llera del propi torrent. Hem decidit pujar per damunt l’esquena, al manco tindrem millors vistes. Tanmateix el dia no està gens clar i no esperam veure el sol en tot el matí. La garriga és magre i avançar no és complicat. Es tracta d’anar pujant per allà on ens sembli millor. El territori és accessible per onsevulla i superar els pocs esperons de roca que trobam és cosa senzilla. Ben aviat la garriga s’ha esvaït i només queda el càrritx, tampoc gaire espès. Tant el torrent de sa Parada com l’esquena que pujam, estan orientats nord/sud-est. Ens hem arrambat al costat est per guaitar al fons de la coma, per on hi corre el torrent. Hem guanyat molta altura. Cada cop que ens giram darrera podem gaudir de les vistes de la badia d’Alcúdia i els successius nuclis vacacionals de Betlem, Colònia de Sant Pere, Son Serra de Marina i Can Picafort. El dia no és clar i més enllà la vista és molt més enterbolida. Son les 9,15 h. Seguim pujant, vorejant les penyes del costat est de l’esquena. Arribam a un punt on hi trobam una paret per barrar el pas al bestiar i, just devora, dues balmes prou grans. Mentre, ens hem atracat a la mola del puig de sa Creu. La murada de roca ens sembla sense sortida. El rost és cada cop més empinat. Després d’una estona de forta pujada, arribam al peus d’un esperó que sembla que ens barri el pas. No tenim altre possibilitat que vorejar-lo pel costat est. Un primer intent ens mena al cap d’amunt d’unes roques sense sortida. Hem de davallar unes passes, per una tenassa coberta de carritxeres, per voltar aquestes roques i poder seguir pujant. No hem perdut gaire altura. Son les 9,50 h. Superades aquestes roques, el territori ens mena cap a la llera d’un torrentó, ......donant del torrent de sa Parada. Hem de superar un bot, no gaire compromès però si que és una mica arriscat. És que el territori du tant de rost que un pensa que si cau no aturarà fins molt més avall. Superat aquest bot, tornam a entrar dins una petita tenassa, també coberta de carritxeres. Les penyes dels cims son cada vegada més a prop. La perspectiva que en tenim ens engana i no sabem be on es troba el pas ni el cim del puig de sa Creu. El torrentó que seguim, ens mena cap a una mena de canal, molt ample i just als peus de la carena. Sembla que aquí hi podríem trobar el pas, però ben aviat ens adonem que anam errats. Els dos plànols que tenim ens indiquen que hem de voltar cap a l’oest. El que veiem davant no és més que un efecte òptic de diferents penyes que semblen un sol accident geogràfic. Feim la travessa per un territori ......casi vertical per anar a guanyar una zona més planera que veiem en aquest indret. En arribar-hi ens trobam que fins aquí dalt també hi arriba el xaragall que queda al costat oest de l’esquena per on hem pujat. Pensam que, probablement, pujar per aquest xaragall resulti més senzill, al manco des d’on ho veiem ara, però no ho sabem. Les vistes son espectaculars, tot i el dia tapat que fa avui. Son les 10,40 h. Hem arribat damunt un planiol, just als peus del puig de sa Creu. En podem veure la creu que li dona el nom. També veiem aquestes murades de roca, tallades a plom, que semblen inaccessibles. Orientats cap a l’est, i gràcies a l’altura que hem assolit, veiem que podem passar per damunt les penyes que, tot just fa uns minuts, hem caminat pels seus peus. Aquí hi veiem una estreta llengua de carritxeres que ens indiquen que el pas pot esser davant nostre. Mentre hi anam, creuant una nova tenassa amb un rost casi impossible, ......ens trobam amb uns trossos de tub de metall clavat al terra, antic suport d’una reixeta ja desapareguda. És casi una confirmació que anam bé. Així com ens hi atracam, el pas sembla més clar. Hem de pujar un primer tram, per una zona de pedreny, orientats a l’est i, en arribar a l’enfront, ......girar cap a sud per seguir pujant ......per una estreta barbacana, també coberta de carritxeres, ......que ens permet arribar a una zona una mica més planera. El pas no resulta excessivament complicat però si que impressiona prou donat el fort rost que té el territori que ens envolta. Estam transitant a una altura de més de quatre-cents cinquanta metres ......quan al inici ens trobàvem al tall dels cinquanta. Superat el pas no resta més que, amb quatre gambades, pujar per aquest roquissar més accessible, i arribar a la paret de partió que veiem a la carena, molt a prop nostre. Son les 11,00 h. Hem superat el pas i hem botat la paret seca. Estam a molt pocs metres del cim del puig de sa Creu (486 m). Aquí dalt hi corre un oratge gelat que ens lleva la poca escalfor acumulada en la pujada. Ens hem d’abrigar amb tot el que duim. Vist des del cim, el pas pel que hem pujat, sembla impossible. I davallar-lo ens sembla arriscat de tot punt. No perdem l’ocasió de gaudir de les vistes del redol. Talaia Freda i cap de Ferrutx, al fons. Cap a la mar és espectacular (Betlem des del cim) i cap a l’interior del Parc de Llevant encara ho és més. Punta i arenal de na Clara Cap de Ferrutx Es Caló, Esquena des Mul i coll des Vent Un bon lloc per fer un cafetet Passades les 11,30 h. ens posam novament en marxa. Colònia de Sant Pere, al fons. Seguim un sender, molt trepitjat i clar, orientats a sud. Mentre davallam sembla que l’oratge gelat no ens arriba tant i recobram la calor. Poc abans de les dotze arribam al camí senyalitzat dels Establits. És una zona que es va provar de conrear. Hi ha moltes parets seques que separen diferents rotes. Ametllers morts i camins ben conservats. El camí que ara seguim, passa pel coll de sa Truja i comença a davallar, ......i després de passar pel pas de sa Mèrlera i la font de Can Capellà ens menarà cap a l’ermita de Betlem. Per mor de l’altura en que ens movem, el camí fa una ampla voltera, per anar a trobar el punt on serà possible davallar de les penyes i trobar el pas des Grau. Retrospectiva del territori trepitjat. Puig de sa Creu i Talaia Freda, al fons (retrospectiva). És una estona prou relaxant i ens hi trobam un grapat d’estrangers que hi caminen. Davallam orientats cap a l’oest. A les 12,30 h. deixam enrere l’ermita. No hi hem arribat. Ara el camí fa un gir total i ens orienta cap a l’est. Seguim davallant per aquest camí ben conservat i transitat que va a trobar l’encletxa per on podrem davallar aquest graó de roca corcada. És el pas des Grau. Passam un seguit de portells i, ......a força d’anar aferrat a les penyes, ......el caminet aconsegueix arribar a una zona més oberta. El darrer bocí el davallam acompanyant el torrentó que hi corre pel fons del tall. Així mateix passam vora un forn de calç. Son les 13,00 h. en arribar a la zona de conreus. El camí és ample i casi pla. L’acabament de la caminada és a prop. Sentim la remor dels pocs cotxes que passan per la carretera que mena cap a la urbanització de Betlem. Quinze minuts després, arribam al cotxe. Selva/Sóller, juny 2022
PUIG DE SA CREU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada