PUNTALS DE VALLDURGENT - PUIG DES REVELLS - PUIG DE SA COMA FOSCA

PUNTALS DE VALLDURGENT

PUIG DES REVELLS

PUIG DE SA COMA FOSCA

(25-03-2022)

Hem caminat per les serres de Son Marill i Son Camps, que poden ser englobades dins la serra de na Burguesa. La serra de Son Camps va des de Valldurgent fins a Son Marill i la de Son Marill va des de Son Marill fins al final de la cadena muntanyosa a la Riera, als peus d’Establiments. Separen, juntament amb na Burguesa el termes de Palma i Calvià.

TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts

RECORREGUT: 12,390 km

FACIL

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Tota la setmana hem tingut un temps molt inestable, pluges molt febles, pols en suspensió, ventades, etc. La previsió per avui no és, ni de molt, tranquil·litzadora, però confiam que no plourà. Així mateix hem triat una volta no gaire exigent, vaja, una volta “de jubilat”, com diu en Carles. Per cert, en Carles, avui, tampoc ens acompanyarà. Tenim informacions d’en Pep Torrens (EPD), que ens han servit, bàsicament, per agafar l’idea de la ruta, però l’hem modificada a la nostra conveniència, en previsió de mal temps. 

Son les 8,00 h en deixar el cotxe a la vorera de la carretera. El punt de sortida el situam a la carretera Ma-1016, que ve de Palma pel coll de sa Creu.

Estam al km 10,300 aprox. El camí Vell de Puigpunyent a Palma creua la carretera. És ben visible a ambdues bandes. El que passa és que a la part oest està tancat per una cadena. Noltros partim pel costat est.

El començament és prou confús. Segurament està modificat pels tancats de les finques.

Molt poques passes més endavant el trobam novament. No hi ha dubtes.

L’han netejat i es veu l’empedrat del camí, que va pujant suaument vorejant una antiga tanca de reixeta. Sorprenentment, aquesta tanca es va apropiant del camí, segons anam pujant, fins a arribar a tenir-lo casi tot ell tancat.

No estam gaire per arribar a una pista forestal. Deixam el camí vell, casi desaparegut per la pista, i seguim pujant.

Ben aviat ens adonam que ara anam per un antic camí de carro. Molt malmenat pels aiguats i amb una costa considerable. Passam vora un gran forn de calç amb una estat de conservació casi perfecte, si no fos per un pi que ha crescut a la paret.

Encara que el camí està molt malmès, a redols, encara es poden veure restes de l’antic empedrat. Pocs minuts més amunt ens trobam amb les restes d’un altre forn de calç. És que aquest forn ha estat desmuntat, casi per complet, i només en resta un bocí, el que va ser excavat a la roca. 

Son les 8,30 h. Hem arribat a un recó on el camí passa pels peus d’una penya impressionant. És la Penya de sa Mel. Una gran paret de roca, casi llisa, blanquinosa, on hi podem veure senyals evidents que hi practiquen escalada.

Encara haurem de seguir pujant uns deu minuts més per arribar al coll de Son Marill. El camí, que ens ha menat orientats a l’est, ha mudat a nord-est per salvar la Penya de sa Mel, després fa un gir i ens orienta, altre cop, a l’est per arribar al coll, ...

...on hi ha les restes d’una edificació. Sembla que era una posada on canviar les mules dels carros que passaven per aquí.

Son les 8,40 h. Des del coll veiem arribar un camí que ve de l’est i un altre que mena cap a sud-oest. Està clara l’orientació a seguir. És cap a sud-oest on hi veiem la cresta de la serra de Son Camps que hem de caminar.

El primer que ens trobam, aquí mateix, és un maó de partió de termes. En aquest cas n’hi arriben tres, Puigpunyent, Calvià i Palma. En la majoria de la caminada d’avui anirem pels límits entre Calvià i Palma. De bon començament, aquest camí, puja de manera exagerada. Fins i tot hi ha redols que estan formigonats. Suposam que la fan servir pel servei de manteniment del bosc.

Son les 9,00 h. hem assolit un planiol, casi bé a la carena. Deixam de banda el camí que mena al cim del puig des Revells...

...i creuam aquesta plana, que està encatifada d’estepes, majoritàriament. Mentre caminam, cercam, a banda i banda, les curiositats que ens pot aportar aquest territori totalment desconegut per a nosaltres.

No estarem gaire a veure el primer dels avencs. Al mapa hi figura amb el nom de “avenc des Cérvol”. La caminada no és gaire feixuga, tot i que la pista manté una certa tendència a guanyar altura.

Veiem un dipòsit d’aigua contra incendis i el camí, que es bifurca, mena a passar a prop d’ell.

Ens decidim per aquest braç que també mena cap a la paret de partió de terme...

...i al piló del cim del puig de la Coma Fosca (417 m), amb un portell al costat, entrada de la urbanització de Son Vida.

Son les 9,30 h. Hem decidit seguir la paret, pel seu costat nord. Però, el fet de caminar per la cresta ens dona l’ocasió de mirar cap el costat sud.

Veiem, entre una espessa calitja, el que ens sembla el port de Palma. És que el dia es manté molt ennuvolat i les boires son cada cop més espesses i baixes. No fa gaire fred, al manco per aquesta zona. 

Anam avançant, seguint la paret, per un territori obert i cobert de garriga baixa i clara, majoritàriament estepes bleneres (en feien blens pels llums d’oli).

Ben aviat ens trobam amb un altre forat.

Aquest és molt gran i, al fons, hi veiem el que ens semblen roques i pedres compostes, donant forma a una mena de divisió o petit marget. No veiem senyals per on davallar-hi.  

Mentre seguim avançant ens trobam amb un altre forn de calç. Aquest, però, té la particularitat que no presenta parets per damunt el nivell del terra. No sabem si en va tenir mai, però no ho sembla perquè no veiem cap senyal d’elles. Fins ara hem caminat per la part alta de la urbanització de Son Vida. Podem veure algunes grues i sentir la remor de les obres. 

Per davant nostre s’obre una nova zona, ben diferent de la que hem caminat fins ara. Si fins aquí hi havia pocs arbres, pins i arboceres (algunes molt grans), el que tenim davant és una zona devastada pel foc. La paret de partió es veu clarament a la distància. Anam creuant la part alta de la Coma Gran.

A les 10,00 h. creuam la paret que hem seguit fins ara i passam al costat sud. Aquí hi ha una antiga pista, que la seguim amb la mateixa orientació que fins ara.

Poques passes més endavant passam per davant un portell, amb barreres de ferro tancades.

Seguim aquesta pista, que aquí es veu molt més transitada i, que deixam per un braç que surt cap al oest.

En un no res arribam a la seva fi.

És el cim dels Puntals de Valldurgent (511 m). El lloc no ens satisfà gens ni mica. És un planiol i res pus.

No podem veure res perquè estam envoltats de boires. L’oratge és gelat i molt empipador. Ens hem d’abrigar. No ens hi trobam gens bé.

Així mateix anam a guaitar al costat nord i aconseguim tenir una visió, molt limitada, de la clotada de Valldurgent.

Així i tot, és un bon lloc per fer un cafetet.

Son les 10,50 h. en reprendre la caminada.

Ho feim seguint aquesta pista. En arribar al portell i a l’esbaldrec, per on hem passat de bon matí, seguim pel costat de la paret que venim. 

Tornam a creuar la coma Gran.

Caminam per aquesta antiga pista que, ens sembla, és un intent antic, i fallit, d’urbanitzar el redol. El dia segueix ben igual de desagradable, si no més. Trobam que fa més fred. No sabem si és que ara ens arriba més oratge que abans. Pràcticament fem el mateix camí.

A les 11,30 h. arribam al lloc on hem de creuar la paret, on hi ha el cim del puig de la Coma Fosca, i el dipòsit d’aigua, per seguir la pista.

Creuarem el mateix territori. L’única variació és que ara ens trobam un seguit de caminadors.

En arribar al creuer, anam a arribar al cim del puig dels Revells (386 m).

Poc abans d’arribar al punt geodèsic, veiem una altre pedra de partió de terme.

Per cert, aquest punt geodèsic el van plantar damunt una mena de base de formigó prou alta. De fet la més alta que ens hem trobat mai.

Mentre arribàvem a aquest puig, hem vist, dins la garriga, una mena de columna, no gaire alta ni especialment ben feta. Ens ha intrigat. Idò després de deixar enrere el cim del puig, en veiem una altre, i una mica més avall encara n’hi ha una tercera.

Pensam que podrien ser punts indicadors de la partió de terme, perquè la paret no la veiem fa una bona estona.

A les 12,20 h. passam pel coll de Son Marill i davallam pel mateix camí.

Amb l’única diferència que ara no abandonam la pista, en arribar-hi, si no que la seguirem. Té un caminar molt més còmode que el camí vell i ens mena cap a la carretera, un centenar de metres més al sud que per on hem pujat de bon matí.

Son les 12,50 h. hem sortit a la carretera, a la vora d’allà on tenim el cotxe. Hem caminat per una zona desconeguda per a noltros dos i, si el temps ens hagués acompanyat, hauria resultat molt agradable.

Selva/Sóller, juny 2022