PUIG DE S’ALQUERIA Serra de Son Sòcies – Puig de sa Plana
pel pas de sa Fesa
(01-04-2022) El camí de la Muntanya és una autèntica joia tant des del punt de vista etnològic com constructiu. Tipològicament es tracta d’un camí de carro traçat durant el segle XX, que substituí un d’antic. A més a més d’aquest interès, al llarg del seu recorregut, se’ns apareix un paisatge típicament muntanyenc (oliverar, rotes, alzinar), emmarcat en un horitzó bunyolí i ciutadà que se’ns mostra entre dos dels cims més espectaculars de la contrada: sa Gúbia i el puig de Son Nassi. Al cim trobam també el refugi Leandre Ximenis (Tomas Vibot).
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 11,000 km
DIFICULTAT MITJANA
Tenim prevista una caminada no gaire exigent, en teoria. El cert és que, fent us de diferents informacions, introduirem algunes modificacions a un recorregut “clàssic”.
Poc abans de les 8,00 h. hem deixat el cotxe aparcat a la carretera Ma 11 de Palma a Sóller. Poc abans del km.16, al costat oest, hi ha un aparcament. També hi comença el camí que mena cap a les cases de sa Muntanya i passa molt a prop del puig de s’Alqueria. El primer que fem és arribar a les cases de s’Alqueria d’Avall. Ens hi esperen dos guardes, que ens deixen passar sense cap entrebanc. El camí passa entre unes edificacions agrícoles, annexes a les cases pairals. És un camí de carro, ben conservat. No tenim més que anar pujant, gaudint del dia i de les vistes, que es van eixamplant a mesura que guanyam altura. Les marjades de l’olivar estan llaurades. Tot el redol es veu molt ben mantingut. Amb l’altura assolida podem veure el volum real de les cases de s’Alqueria d’Avall. Son realment molt grans. Hem partit per un braç del camí que es veu manco trepitjat. És un camí de carro que ens mena una mica més a sud. Anam avançant entre marjades d’olivar, sempre pel camí. No estam gaire a arribar vora la font de sa Murtera. El camí de carro sembla que ens menaria per avall. L’abandonam i hem de pujar dues marjades, aquestes abandonades, per poder arribar al camí de carro principal. Son les 8,30 h. Tornam al camí. El seguim pujant, fent les seves corbes i gaudint de l’imponent puig de Son Nassi. Vist des d’aquí, sembla un enorme queixal dins el bosc. Un cop superades aquestes corbes, ens trobam un portell, al costat nord. Seguim aquest nou braç del camí de carro, que ens mena, en suau pujada, a la coma que separa la serra de Son Sòcies del puig de sa Plana. Ben aviat arribam a un redol de antics carboners. Sitges, barraques, algun forn de pa. El camí de carro segueix pujant, fent algunes corbes més. Està molt malmenat i casi esborrat pel pedreny a lloure, però el seu marge de sosteniment està prou ben conservat i resulta ben visible. El camí ens mena de sitja en sitja i, molt a prop del coll que separa els dos cims esmentats, mor a la darrera. Molt poc després arribam al coll i a la paret de partió. Si per arribar a aquesta paret hem caminat a nord-oest ara mudam cap a nord-est. Son les 9,10 h. ja no hi ha rastre de camí, però el territori és prou obert així que podem anar pujant, cercant els millors llocs. Les costes a superar no son massa empinades i el roquissar fàcil de remuntar. En poc més de deu minuts arribam al cim de la serra de Son Sòcies (498 m). Tenim molt bones vistes. Fa una ventada i fred ben abastament. El cel ennuvolat no ens amenaça de pluja però, tot plegat, fa que resulti un dia desagradable. No ens hi estam gaire, volem assolir el cim de sa Plana, per això és que tornam a davallar per allà on hem pujat i arribam al coll. Son les 9,35 h. Passam a l’altre costat de la paret de partió, per un esbaldrec. Ara caminam costa a traves per l’alzinar. El territori té molta pendent però es tracta d’avançar mantenint l’altitud. Caminam orientats a l’oest. Seguim els diferents senderons marcats pel bestiar. Així mateix no perdem de vista els peus de les penyes que tenim al costat sud. És allà on hi trobarem el pas de sa Fesa. Així com ens ho permet el territori, anam atracant-nos als penyals. Ben aviat trobarem una senya del bon caminador Pep Torrens (+). Som al camí que davalla del pas. No tenim més que seguir-lo, pujant. Cal remarcar que aquesta travessa no resulta gaire feixuga i les costes que hem de pujar no son especialment empinades. Son les 9,50 h. Veiem la claror que davalla per la fesa. Som al pas. El camí ens hi ha menat. Aquest pas aprofita una fesa resultat de l’esqueix d’un gran còdol de la cresta, restant una canal bona de pujar. Encara hi podem veure les restes dels escalons rudimentaris que hi havia abans. Quatre gambades i som al capdamunt dels penya-segats, que no son gaire alts per aquets redol. A la meitat de la fesa hi ha una tanca amb un botador. Son les 9,55 h. en deixar el pas enrere. Tenim el con de sa Plana cap a sud-est. Tenim clara l’orientació i començam a avançar per aquest territori obert i planer. Algunes marjades abandonades a la part baixa i territori per a carboners, més endavant. Tampoc resulta feixuc avançar per anar a trobar el cim. A la part superior, el territori és tot roquissar, una mica desagradable de caminar, però la tirada és curta. Arribam al cim de sa Plana (615 m) a les 10,15 h. Les vistes son cap a l’est. Son Poc y Bunyola. El dia no acompanya i la visió no és tot lo clara que voldríem. Fa fred i vent. Tampoc ens hi estam gaire aquí. Decidim anar a provar sort al cim del puig de s’Alqueria. La ruta a seguir no pot esser més clara. Caminam cap a sud per un territori amable i que davalla suaument. No tenim altre remei que saltar una tanca de reixeta. És un territori de carboners. Planer i ample. Rotllos de sitja, restes de barraques, carregadors i forns de pa en trobam mentre anam cap el coll que ens separa del puig de s’Alqueria. A les 10,35 h. arribam al coll de sa Gúbia o de sa Senyora. Segueix bufant el vent amb força i fa fred. Seguim el senderó que ens ha de menar......al cim del puig de s’Alqueria (625 m) ......i al mirador d’en Leandre Ximenis. Hi arribam amb deu minuts. Aquí no hi ha qui hi estigui. Unes bufades de vent ferestes i una fretada mala d’aguantar. Hi estam el temps indispensable per fer-nos la foto del “cafetet” i decidim anar a berenar al refugi que hi ha una mica més avall. Al manco estam una mica a recer del vent i el sol, que ens arriba de ple, ens dona una mica de conhort. A les 11,40 h. seguim la nostre caminada. Davallam per tornar al cotxe, seguint el camí carreter de sa Muntanya, que té maons indicadors dels quilòmetres. Passam vora un aljub amb bassa pel bestiar .......i també un sestador. No gaire més endavant veiem un braç de camí que entra cap el centre de la coma, que ens separa del puig de Son Nassi. Son les 12,10 h. No ens podem resistir i el seguim. Ben aviat el camí mor al torrentó, però segueix un caminoi, ben clar, que ens deixa davallar pel centre de la coma. Ben aviat trobam una bassa, plena de fullaraca. De restes de sitges i barraques n’hi ha ben abastament. També hi ha una enorme roca, que segurament es va amollar del puig de Son Nassi, i va quedar al bell mig de la coma. Poc més avall arribam a un nou camí de carro, prou ben conservat però gens trepitjat. A les 12,30 h. arribam al camí “principal”, de sa Muntanya, que ens mena entre les marjades d’olivar, molt ben cuidat. Podem gaudir de bones vistes del redol, ......així com de les enormes cases de s’Alqueria d’Avall. Ara sí que seguim aquest camí fins que ens fa passar pel portell que hem creuat de bon matí. No hi veiem a ningú. El vent ja fa estona que no ens arriba. Els successius cims que tenim a sud ens donen una mica de cobri. El sol ha guanyat en força i la seva escalfor resulta ben agradable. Arribam al cotxe a les 13,00 h. Selva/Sóller, juny 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada