CASTELLOTS D'ALMALLUTX I D'EN COLL pel pas des Morisc

CASTELLOTS D’ALMALLUTX I D’EN COLL

pel pas des Morisc 

(18.11.2022) La presència d'estructures defensives i de vigilància és el que ens està revelant es Castellot d’Almallutx. Concretament el nom fa referència al més baix dels dos cims que separen les terres de l'antiga possessió de s’Estret, engolides avui per les aigües del Gorg Blau, de la coma de sa font de sa Roca. En aquest cim inferior hi trobam una plataforma de sis metres d'amplària per cinc metres de llarg arrambada al precipici i sostinguda al costat oposat per una murada ciclòpia de metre i mig d'altura (toponímiamallorca).

TEMPS TOTAL: 6 hores 10 minuts

RECORREGUT: 10.300 km

DIFÍCIL 

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Tenim informacions poc concretes del pas des Morisc, només una ubicació damunt un mapa. Sembla que es feia servir per acurçar el camí entre Turixant i Almallutx.

Així, idò,  començam una caminada que ens ha de menar a tres fites que no hem assolit mai, encara que sí coneixem el territori que hem de trepitjar.

Son les 8,00 h. en començar a caminar. Anam a trobar una pista que arranca a la corba de la carretera Ma-10 poc abans del km 30, això és a prop del túnel de Turixant.

Aquesta pista acaba a un rotllo de sitja. No veiem cap altre senyal i decidim pujar cap dret als peus de les penyes. És un territori obert que permet caminar per onsevulla, encara que la costa és prou empinada. Pujam orientats a l’est. Als peus de les penyes cercam alguna encletxa on hi podria haver el pas.

Seguim les penyes unes passes cap a sud i, ben aviat, trobam el lloc que ens sembla bona pujada.

És bo de identificar, és l’únic del redol i te una mena de balma vermellosa al costat nord. Ens ho miram una estona, però no ens acabam de creurer-ho. És massa empinat i pensam que més amunt acabarem amb una grimpada. 

Decidim seguir una mena de caminoi que hi ha al costat nord, sense entrar dins aquest canal. Aquest passet, que és planer i sense risc, ens mena unes passes cap a nord, fins arribar a una zona de roques, casi bé escalonades, que ens permet anar pujant aquestes penyes sense gens de risc.

El pensament que anam bé és confirmat quan ens trobam amb una tanca de reixeta, una mica precària, ...

...que saltam sense cap dificultat.

Pas des Morisc

Aprofitant les successives encletxes de les penyes i amb alguna zona de pedres compostes, molt primitives i sense adobar, ...

...anam pujant  sense altre entrebanc que la pròpia costa, arribam a la cresta de la serra de Turixant. 

Son les  8,50 h. Passam a l’altre vessant una mica al sud de la cota 705. Pensam que el camí fet molt bé podria ser el pas des Morisc (Segons Passos Illa de Mallorca i Mascaró Passarius).

Ben davant nostre, a l’altre costat del tall del Gorg Blau, hi veiem la canonada que puja l’aigua i que serà el següent obstacle a superar.

Ara tenim la davallada cap a la represa.

Casi bé no calen comentaris.

El territori no presenta dificultat per davallar aquesta esquena coberta, a redols, de carritxeres.

Arribam al cap d’avall sense cap ensurt.

Gorg Blau i Castellot d'Almallutx

A les 9,10 h. creuam la represa del Gorg Blau i seguim pel roquissar, mantenint l’alçada. El nivell de l embassament està avall.

Passam pel que sembla les restes d’un camí, però no te continuïtat.

En entrar dins la petita coma que ens ha de fer pujar al coll, on hi creua la canonada, començam a pujar. Ben aviat trobarem algunes fites i un senderó prou trepitjat. És una pujada senzilla i curteta.

Arribam al coll a les 9,20 h. Ben davant nostre, cap a l’est, hi tenim el Castellot d’en Coll i cap a sud hi tenim el Castellot d’Almallutx. 

Ara ens tocarà grimpar per pujar per allà on hi ha la canonada que puja l’aigua del Gorg Blau fins el començament de la síquia, que l’ha de menar cap a l’embassament de Cúber.

No és especialment complicat enfilar-se però si que s’ha d’anar amb compte, sobre tot si les roques estan humides.

Assolim una bona alçada ràpidament. 

A les 9,40 h. arribam a dalt del tot, on hi comença la síquia.

Casi no cal esmentar que les vistes cap a la zona de Almallutx i l’embassament del Gorg Blau son espectaculars, mercè a l’alçada i a un entorn espectacular. Ho acaba de compondre un cel cobert de niguls baixos i negrosos, enganxats al puig Major i que voregen el cim del puig de ses Vinyes. De tant en tant, el sol forada el domàs, il·luminant qualque redol de les muntanyes.

Ara ens ve una estona de “passejar”, seguint aquesta siquiota, que avui no mena aigua. Caminarem devora ella uns deu minuts, fins a arribar a un corba que s’orienta cap a sud-est.

És un redol ample i sense possibilitat de confusió.

Tenim a la vista el cim del Castellot d’Almallutx, cap a sud-oest. I l’alzinar que hem de creuar és casi bé planer, encara que haurem de anar davallant suaument per atracar-nos al peus del Castellot. És una travessa senzilla ja que l’alzinar és prou clar. Casi tots els arbres ens mostren que varen patir la destral dels carboners, però de sitges en veiem poques.

Amb menys de deu minuts arribam als peus de les penyes del Castellot d’Almallutx. 

El voltam pel costat sud i, sense cap complicació, trobam l’encletxa que ens permet pujar al petit collet que separa el cim principal (775), a nord, ...

...del secundari (745), a sud.

Una grimpada molt senzilla i anam a la cresta, per seguir-la cap a sud.

Just abans d’arribar al segon cim és on hi trobam una mena de plataforma suportada per grans pedres.

Sembla que son les restes d’una edificació talaiòtica, datada entorn als segles IX-VII ac.

Aprofitam per berenar mentre gaudim de les impressionants vistes que aquest lloc ens regala.

Fa fred. És un bon lloc per fer un cafetet.

A les 10,50 h. seguim la caminada. Volem pujar al cim d’aquest Castellot. Des d’on hem berenat ens sembla inaccessible i, casi, ens fugen les ganes de provar-ho. Tornam per allà on hem vingut, davallam als peus de les penyes de la cara sud, cercant una millor pujada.

La trobarem ben aviat.

Una llengua d’alzines ens mostra el camí, ...

...sense gaire risc, que ens menarà fins a la cresta, per on pujam.

El tram final és una mica més arriscat.

S’ha de pujar per un estret canal. És una grimpada que exigeix tota l’atenció.

Al cim ...

...es repeteixen les vistes espectaculars.

Tornam a davallar pel mateix camí ...

...que hem pujat al cim i entram  dins l’alzinar per tornar a creuar-lo, pujant.

Anam a trobar la síquia per seguir-la, però ara en sentit ascendent. 

A les 12,00 h. arribam a la síquia i deu minuts després l’abandonam, en arribar al comellar on hi trobam el Castellot d’en Coll. Hem tornat enrere.

Ara ens toca tornar a pujar, seguint les restes d’un caminet de carboner, que apareix ara aquí ara allà.

Amb menys de quinze minuts assolim el cim del Castellot d’en Coll.

La pujada és molt més senzilla que l’altre però les vistes ben igual d’espectaculars.

Cap a sud hi tenim l’embassament del Gorg Blau ...

...i cap a nord la coma fonda on hi ha l’embotelladora de la font Major.

Altre cop hem de davallar del cim pel mateix camí, per arribar al collet on hi trobarem el camí que ens ha de fer davallar per dins aquesta coma fonda i estreta.

A les 12,50 h. son al coll i localitzam el caminet.

De bon començament és clar i bo de seguir. Es veu prou ben conservat. Però la cosa va mudant així com davallam.

Ens anam encaixonant just als peus del Castellot i el territori és mes costerut. El camí està arrasat per la caigudes de roques. Si que trobam algunes fites i algunes restes del marget de sosteniment. Fins hi tot veim un bon grapat de sitges. Algunes que han rebut l’impacte de les roques. Acabam davallant més per intuïció que per les senyes. El camí és desaparegut del tot. Més avall sí que son freqüents les sitges i les senyals de camí. Ens anam atracant a l’embotelladora. No hi arribarem perquè no hi tenim cap feina i ho tenen tot ben tancat.

Son les 13,20 h. en arribar a prop de la carretera. Aquí hi trobam les restes d’un camí de carro, ample i ben definit però casi tapat de pedreny a lloure.

El seguim una estoneta, fins que acaba sobtadament. Alçam la vista i veiem un petit marge de sosteniment.

Hi anam i és el vell camí “a peu” que passava pel Gorg Blau i s’Estret. El seguim, pujant.

Te redols empedrats i prou ben conservats.

A força de petites corbes anam guanyant altura per superar un collet, just als peus del Castellot, però a la seva cara nord-oest.

A l’altre banda del collet hi veiem, una mica més avall, la pista que mena als peus de la represa. Ben aviat hi arribam i trobam una tanca de reixeta amb un bon portell obert.

La curiositat ens guanya i ens atracam als peus d’aquest imponent mur.

Mentre intentam imaginar com seria aquest redol abans de “tot això”. 

Son les 13,45 h. i hem satisfeta la nostra curiositat. Seguim aquesta pista, que ens ha de menar cap a la carretera.

Vorejam el torrent del Gorg Blau i, a l’altre costat, hi veiem l’antiga síquia que recollia l’aigua del Gorg Blau i la menava cap a “sa Central” de Turixant de Baix. Per aconseguir-ho hagueren de foradar la roca i construir el arcs. El torrent del Gorg Blau es precipita ràpidament per l’encletxa oberta a la muntanya. Ens adonam d’aquest fet quan la pista que seguim passa a l’altre costat del torrent. L’alçada del pont fins el jaç és sorprenent.

A les 13,55 h. arribam a la tanca. No la podem botar, és molt alta. La carretera és just a l’altre costat però no hi podem arribar. Decidim enfilar-nos per l’alzinar del costat sud de la pista, per arribar a l’antiga síquia. Un cop a dalt tenim a la vista la conducció que aguanten “els Arcs”.

No ens costa gens seguir caminant per aquí, per anar a l’altre costat del aqüeducte.

A l’altre costat no hi cap entrebanc per davallar cap a la carretera. Tanmateix haurem de botar una barrereta de fusta, no gaire alta i ben reforçada, que esta tancada amb un cadenat.

A les 14,05 h. arribam al cotxe. Com a curiositat, el camí fet ens ha menat a voltar, pràcticament, del tot el Castellot d’en Coll.  

Una bona volta, prou exigent.

Selva/Sóller, desembre 2022