MIRADOR DEL PENYAL BERNAT - BALMA DE SES COPIS

 MIRADOR DEL PENYAL BERNAT

COVA DE SES COPIS 

PAS DE S’ILLETA

(09-12-2022)

Camps marjats d'execució impecable ocupen els costers meridionals del puig de Bàlitx, al manco fins allà on ho permeten els roquissars. Un sector d'aquest coster és conegut amb el nom de ses Copis i és famós perquè aquí, entre marges i protegit per una gran balma, fou localitzat un enterrament col·lectiu en calç d'època postalaiòtica (550-250 ane). (Toponimiamallorca). 

TEMPS TOTAL: 5 hores 45 minuts

RECORREGUT: 8,900 km

DIFÍCIL 

Plànol amb el track 

Les nostres publicacions no son una guia... 

simplement mostren el recorregut fet...

Per avui tenim prevista una volta per la cara sud del puig de Bàlitx. En tenim poques informacions, algun comentari poc concret, és tot el que hem aconseguit.

Començam la caminada a les 8,40 d’un dia clar i tranquil. Pujam pel carrer de Bèlgica, al Port de Sóller, ...

...fins arribar a la primera corba, on hi comença el camí de s’Illeta. Està ben assenyalat, amb cartells nous, perquè ara és el camí que també es fa servir per arribar a la torre Picada.

És un camí estret i ben costerut, per on hi passa un cotxe ben justet. Fa un seguit de revolts per poder arribar al coll de s’Illa. Noltros hi arribam després d’uns quinze minuts. Deixam el portell que mena a la torre Picada i al camí de ses Puntes i seguim pujant per la carretera.

Uns cent cinquanta metres més endavant, veiem un pas que ens permet entrar dins l’olivar del costat est del camí. És una propietat privada, així que cal aconseguir el permís o fer cas del que ens indiquin.

No veiem ningú i anam pujant per les marjades, seguint un camí prou clar, que ens fa passar per una mena de portell de pedra (suposam que entram dins una altre propietat). 

Seguim pujant.

S'Illeta, que dona nom a la contrada. El caminet es va esvaint i acabam entre marjades baixes i abandonades, amb molts d’esbaldrecs.

Mentre, la vista del Penyal Bernat de s’Illeta, quin equilibri ens sembla precari, es fa present mirant cap el nord 

La nostra primera fita és arribar a les roques on mor la cresta, que va cap el sud-oest,  del puig de Bàlitx.

Ens atracam al peu de les penyes rogenques ...

...i seguim avançant, ara fora camí i orientats a sud, superant un seguit de grans pins ajaguts i morts.

Ben aviat trobam el lloc per on podrem pujar, ...

...una mena de canal un tant empinada, que podem superar sense gaire complicació.

En arribar a dalt de la canal ens trobam un rollo de corda fermada a una soca de pi. Ens confirma que aquesta via l’han emprada altres per pujar. 

Son les 9,20 h. i hem guanyat la cresta. El territori no és gaire complicat, tret de la pròpia garriga i bosc que ens acompanya, que no és gaire espessa.

Resseguim la cresta per allà on ens sembla més còmode caminar, sempre pujant.

Així mateix ens giram darrera, per anar gaudint de les vistes que es van eixamplant. Entre els pins tenim una vista inèdita de la torre Picada. Hem de superar un nou esperó i ho feim per una nova canal, aquesta més ample i no tan empinada. En aquest redol hi trobam una vella reixeta de filferro, del tot feta mal bé i ajaguda al terra. Mentre pujam deixam enrere la garriga i el pinar. Ara creuam un roquissar i arribam a la cresta pelada, des d’on gaudim de noves vistes a ambdues cares de la cresta. Cap a sud i veiem, gaire bé, tot el Port de Sóller. Cap a nord la zona de la torre Picada i ses Puntes.

Son les 9,40 h. Ara la caminada la feim seguint aquesta cresta. Mentre anam pujant el roquissar es va complicant i la cresta és més esmolada, més estreta. Així mateix hem de superar una paret seca, suposam que és la partió de les finques.

A les 10,00 h. arribam a la cota 327. És una miranda excepcional.

Podem veure el Penyal Bernat i ses Puntes.

Cap a l’oest, tots els voltants del Port de Sóller, ...

...el far del cap Gros...

... i la Torre Picada ...

...i mirant cap a l’est veiem la cresta, que sembla que davalla des del cim del puig de Bàlitx.

A nord, dins la mar, hi veiem s’Illeta.

Volem seguir crestejant però sabem que no aconseguirem arribar gaire lluny. Hi ha dues grans osques i a una d’elles hi ha el passos de s’Illeta i d’en Barona. 

Son les 10,25 h. Hem arribat a la cota 333. Les vistes segueixen espectaculars.

Podem guaitar a la clotada de sa Figuera, ...

...cap a sud,...

...i a nord sobre les finques de Can Joan de sa Dida i s’Illeta Gran.

La cresta es va complicant i avançar és un pel arriscat. Finalment ens trobam el primer entrebanc que no podem superar. Davant hi tenim un tallat d’uns cinc metres i no veiem forma de poder davallar-lo.

No ens arriscam i decidim tornar una mica enrere, per perdre altura i poder voltar aquest esperó on ens trobam ara. Davallam per un canal de grans roques i voltam pels peus de les penyes.

Novament creuam una paret de partió i arribam als peus de les penyes que no hem pogut davallar. Certament era molt arriscat voler davallar per aquí.

Provam a seguir avançant per la cresta, ben conscients que les dificultats no faran més que augmentar.

Les penyes son inaccessibles i ...

...ben aviat desistim de poder superar la cota 347.

Així i tot és un bon lloc per fer un cafetet.

Les cotes esmentades estan orientades de l’oest a l’est. No ens queda altre remei que perdre molta altura, per tal de poder envoltar aquest cim pels peus de les penyes.

Ens fa una mica de peresa haver de davallar tant però no aconseguim trobar cap ruta més curta.

Cada cop que provam de avançar cap a l’est ens trobam al cap d’amunt de les timbes.

Acabam per haver de fer una bona voltera per poder davallar al territori més obert.

Son les 11,40 h. Després de reposar una estona un cop arribats a una zona més planera, reprenem la marxa, orientats a l’est. Caminam pel cap d’amunt d’antics olivars. Trobam els primers margets i tornam a botar una nova paret seca de partió. A l’altre costat ens sorprèn trobar-nos dins antics olivars molt ben marjats. La majoria de marges estan ben conservats.

L’olivar està envaït per la garriga i els ullastres. Avançar és complica.

Volem caminar sempre pels peus de les penyes de la cara sud d’aquesta esquena. Així mateix tenim informacions d’un coval en aquesta zona de ses Copis.

Aconseguim arribar-hi després de superar un seguit de marjades, complicades de creuar pels arbres morts que hi trobam.

Son les 12,05 h. Fins al mateix coval hi ha marges. Aquest coval va ser estudiat per l’arqueòleg, veí de Sóller, Bartomeu Enseñat Estrany, qui publicà al setmanari Sóller del 13 de maig del 1950, el resultat de les excavacions i les troballes fetes.

El coval fou conegut per balma de ses Copis. Aquest nom de ses Copis fa referència a la zona d’olivar perfectament marjat que arriba fins els peus de les penyes del puig de Bàlitx, per la cara sud (Toponimiamallorca.net).

Sembla que hi ha diferents camins empedrats que es feien servir per arribar a aquests redols. Fins i tot un d’aquests camins arriba a pujar a dalt de les penyes per enllaçar amb el pas d’en Barona.

Amb aquesta idea, seguim caminant per un territori molt complicat, entre zones de roquissar i, ...

...sempre, als peus d’aquestes imponents penyes rogenques, casi verticals, ...

...sense abandonar del tot els margets que s’aferren a llocs impensables per a nosaltres. El sol ens dona de ple i estam a recer de l’oratge fred.

A les 12,30 h. arribam a aquella osca més visible, la que està tot just davall la cota 347.

Seguim caminant per aquest territori que ens obliga a perdre altura. La garriga, cada cop més espessa, ens complica molt la passa. No aconseguim trobar rastre de camí. Les marjades d’olivar estan molt més avall i no volem davallar-hi. Provam de mantenir l’alçada o, fins i tot, anar pujant per allà on les roques ens ho permeten. Sempre mirant per amunt i avançant cap a l’est.

Al cap de poc arribam a un redol on les roques son més accessibles i pensam que hi podrem pujar. Provan un parell de vegades fins que aconseguim superar la paret de roques, no sense abans haver de fer una grimpada un tant arriscada. És clar que encara no hem localitzat el caminet que cercàvem.

Son les 13,00 h. en arribar a la cresta i, al caminet que davalla directament des del puig de Bàlitx, pel pas d’en Barona.

Hem localitzat la part final del caminet que puja de ses Copis i que enganxa amb el que ens menarà al pas de s’Illeta.

La resta serà molt senzill, comparat amb l’estona que hem passat pujant pel roquissar.

Molt poc després arribam a l’osca per on podrem davallar pel coster nord.

El caminet està ben clar i molt trepitjat. La davallada és ràpida i còmoda (avui és la sortida número 400 plegats).

Al pas de s’Illeta ens hi hem de mirar una mica per superar algun punt a les roques, doncs hi ha una petita timba.

Aprofitant les encletxes de les penyes, aquest caminet ens mena cap el bosc i, ...

...tot seguit, l’olivar de Can Bardí.

Arribam al cami de l’olivar a les 13,35 h. i cinc minuts després arribam al camí de s’Illeta. El seguim, davallant entre olivars ben cuidats i, ben davant nostre, hi tornam a tenir el Penyal Bernat.

Poc més endavant passam per davant les cases de Ca ses Bales, ...

...Can Joan de sa Dida ...

...i des Sementeret. A les 14,06 h. tancam la ruta, passant per davant la bardissa que hem obert, de bon matí, per entrar dins l’olivar, en començar la volta.

No ens queda més que seguir davallant per aquest camí asfaltat i arribar al cotxe.

Son les 14,20 h. en arribar. Ha resultat una volta prou completa i esforçada, encara que ens ha deixat una mica de mal gust per no haver localitzat el començament del camí de pujada cap al pas d’en Barona, des d’aquesta vessant i, per haver-nos exposat una mica més del que recomana el seny...

Selva/Sóller, desembre 2022