ES CASTELLÀS I EL CASTELL DES MORO (25.11.2022)
Al sud-est de les cases de Son Marroig, s’aixeca un penyal acantilat per les seves cares nord, oest, sud i amb una forta inclinació al seu costat est, en el que es troben restes d’una muralla d’època imprecisa. En quant al Castell des Moro, conegut també com a castellet del Molí, la seva funció era defensiva i possiblement fos un punt de vigilància sobre el camí.
TEMPS TOTAL: 4 hores 40 minuts
RECORREGUT: 8,000 km
DIFICULTAT MITJANA
Mala previsió del temps per avui, per això és que triam una volta no gaire llarga i complicada. Cap dels tres hi hem estat mai a les dues fites d’avui.
A les 8,00 h. hem deixat el cotxe a l’aparcament del restaurant Can Quet. Les informacions que tenim d’en Josep Ferrer i Nos de Viaranys resulten molt profitoses. Aquestes arrancades de centres habitats ens resulten una mica complicades. Hem de partir pel segon camí a la dreta, contat des de que hem entrat a l’aparcament amb el cotxe. El començament està asfaltat però tot d’una passa a ser un camí de carro pedregós. Ens mena a passar pel darrera d’una casa. Just aquí, a l’altre costat de la casa, ......hi comença un nou caminoi, mig amagat per la garriga (tant és així que ens l’hem passat). Hi ha les restes d’una barana de pals feta malbé. Seguim aquest caminet per arribar, molt poques passes més amunt, a una casa habitada. El camí passa pel costat i segueix pujant a força d’escalons poc elaborats. Ara seguim una tanca de reixeta que no ens deixa perdre. Guanyam altura ràpidament gràcies a la constant pujada del camí. Ens hem de girar darrera per gaudir de bones vistes des Puig, de Deia. L’ennuvolada és espessa i no te bona cara, però confiam que no passi d’aquí. Després de creuar un portell i deixar enrere la reixeta, el camí es replana així com anam avançant i, ben aviat, veiem que ens atracam a una nova casa. Son les 8,35 h. Hem arribat a ses Planes. Pasam vora la casa i acabam a una pista d’accés per a vehicles. La seguim uns setanta-cinc metres i, en el punt on ens ajuntam amb el camí de pujada a altres cases de més amunt, l’abandonam per pujar per una rampa aferrada al marge. Sembla que per aquí no hi passa gaire gent i que aquesta rampa és per accés a una propietat privada, però no és així. Després de passar una barrereta, un tant precària, el camí escalonat ens mena per olivars no gaire cuidats. El camí és clar i bo de seguir. Les costes sí que son empinades i va superant els diferents esperons que troba. En alguns redols està cobert del tot per les carritxeres. Més amunt veurem les restes de dues casetes......amb sa teulada esfondrada. El caminet ens ha menat fins als límits d’una nova propietat. És que hem decidit caminar per la cresta, fins arribar al Castellàs. Son les 9,20 h. No botam aquesta paret amb reixeta, encara que hi ha un botador. Decidim vorejar-la, orientats a nord. Caminam per un bosc clar d’alzines i pins. Es pot caminar còmodament per onsevulla. El territori és casi bé pla fins que, de sobte, ens trobam amb un gran caramull d’enormes roques. És la cota 381 que ens barra el pas. Haurem de davallar una mica, pel costat est i, ben aviat, arribam a un camí de carro, que el seguim, sempre orientats a nord. Aquest camí, ample i pedregós, puja suaument però, quan comença a davallar l’abandonam pel seu costat oest. El tirany està ben marcat i no estam gaire a trobar un caminet ben definit, que puja còmodament, fent llargues ziga-zagues i amb marget de sosteniment. El territori es torna a replanar i sabem que estam a punt d’arribar dalt de tot. Son les 9,55 h. Hem arribat al cap d’amunt dels penya-segats que pengen a l’oest, cim des Castellàs (397 m). Tenim bones vistes del redol de Son Marroig i sa Foradada. També veiem les cases de Son Gallard i des Guix. La Llàstima és que el dia es manté molt tapat i enterbolit, el que resta brillantor al panorama. Deià L'església i el cementeri. És un bon moment per descansar una estoneta. Hi fa bon estar aquí. No hi corre gens d’oratge. A les 10,40 h. reprenem el nostre camí. Hem mirat de davallar pel costat sud del cim, però ens ha semblat massa arriscat,......així que seguim el mateix caminet pel que hem pujat. Ens ha sorprès veure alguns margets petits, repartits entre els arbres i sense aparent utilitat. Ara sí que seguim el mateix camí de carro, fins que sembla que s’ha esvaït entre l’espessa garriga. No podem assegurar si és el camí o una marjada. La cosa és que arribam a una nova paret, coronada amb reixeta, que ens barra el pas. Passam a l’altre costat de la paret, per un esbaldrec i mantenim l’alçada. Aquest redol encara està més brut, però sabem que no estarem gaire a trobar el caminet de pujada, pel que hem vingut. El seguim, altre cop pujant i, poques passes més amunt, tornam a arribar a la paret amb reixeta i al botador. Son les 11,00 h. Ara sí que el botam i entram dins aquest olivar, planer i ben net. Hem de caminar orientats a sud. Ens adreçam a un collet ample. Cercam la mina d’una font que sabem està per aquí a prop. Resseguint una ample paret seca i una mica separada de la nostra ruta la veiem, just baix el marge que aguanta un camí de carro. Ens hi atracam a fer un cop d’ull. Seguim per aquest camí de carro i, ......només dos minuts després arribam a un portell, ......reconvertit en coll per caçar tords. A l’altre costat hi ha el GR 221, tram entre Valldemossa i Deià. Son les 11,15 h. i començam a davallar per aquest camí, prou conegut per a nosaltres. Cinc minutets després arribam a la mina de la font de sa Rota. Hem de deixar el GR 221, pel costat est, ......per atracar-nos a la caseta de sa Rota, on hi admiram, un cop més, ......aquell abeurador picat, de manera impecable, a la roca viva, com també la data que figura al dentell del portal: 1740. Recobram el camí principal, per seguir davallant per aquest llarg comellar, ombrívol i humit. Es fa llarga l’estona i incòmode el caminar. L’empedrat del camí llenega i ens veiem obligats a caminar amb molt de seny. Uns vint minuts després de passar per la caseta de ses Rotes, arribam al punt on deixam, de moment, el GR 221. Son les 11,45 h. Hem arribat al punt on hi arranca el senderó que mena cap el castell des Moro. Hi ha una fita que marca el començament i, al costat contrari, hi ha un vell garrover. Aquest senderó, casi tapat per les carritxeres, puja orientat a l’est i amb poc més de cinc minuts arribam al cap d’amunt d’aquesta esquena. Hi ha una paret mig esbaldregada, que ultrapassem a l’altre costat. Aquí hi ha un redol que sembla una antiga sitja amb dues grans alzines i, ......alçant els ulls, encabil·lat (encavallat) damunt les roques del cim d’aquest putxet, hi veiem el castell des Moro. Son les 11,50 h. Al primer cop d’ull, sembla prou ben conservat, tret d’un forat que hi ha al costat del portalet d’entrada. Hem de caminar per damunt les roques i tornar a saltar la mateixa paret, per un altre punt. Aprofitant les encletxes entre les roques ens atracam, ......pujant, a l’escala d’accés a la torre. És una escala feta de pedra, també prou ben conservada. Com a curiositat cal esmentar que no arriba fins el portal de la torre. El darrer bocí, ocupat per una roca de més d’un metre d’alçada, probablement constituïa un obstacle afegit, en el cas de ser atacats. Segurament els torrers ho salvaven amb una escaleta de fusta. La roca no presenta cap senyal d’antigues escales ni punts d’ancoratge. Vist de més a prop, no està tan bé. És més, ens sembla que el perill d’ensorrament és més que evident. El forat, a l’esquerra del portalet d’entrada, és més gran del que sembla i, bona part d’aquest mur només te la cara interior que l’aguanta. El recinte és menut i només te una petita murada a la zona accessible. La resta esta protegit per les pròpies timbes. La murada te, ben visible, dues espitlleres, una mica malmeses, igual que la part superior de tota la murada. El portal d’accés, no més de 1,50 m. d’alçada, nomes te la branca del costat dret (entrant). El costat esquerra ha desaparegut junt amb l’ensorrament que ha obert el forat a la murada. A la part interior, damunt el portal, en son ben visibles els punts on hi devia haver algun tipus de plataforma de fusta, per defensar l’accés a la torre i fer us de l’espitllera que hi ha just damunt el portal. Les vistes, aquí dalt, son amples i dominen tota la contrada de Deià. A la costa hi veiem la zona que envolta la cala de Deià i, més a nord, hi veiem la Punta de Sóller. La vista cap el poble està una mica “prostituïda” per la presència d’unes antenes de telefonia posades damunt un esperó. També podem veure clarament el Salt i el comellar pel que hi davalla el torrent del mateix nom. Davallam d’aquesta atalaia i fem una darrera ullada a aquesta edificació i, no podem evitar-ho, ens demanam qui i què esperen per envestir unes obres de manteniment que es fan imprescindibles. Segurament hi ha entrebancs jurídics o de propietat privada. Res que no es pugui superar a força de converses i feina. Uns remeis que semblen fora de l’abast dels qui comanden. No serà per manca de recursos si atenem la justificació de la taxa turística imposada no fa gaires anys. Aquest és un patrimoni indiscutible, ubicat a un Gran Recorregut que és l’estrella de Mallorca. Ho te tot per justificar-hi unes obres de manteniment, per evitar, al manco, el progressiu deterior que el pas del temps provoca. No som gaire optimistes i pot ser tot això acabarà, com tantes altres torres d’arreu de l’Illa, feta mal bé. Son les 12,15 h. en deixar enrere aquest castellet i tornar a davallar cap el camí principal. Deu minuts després passam pel portell de Can Borràs i, ......tot seguit, arribam al camí de Can Borràs i, davallant, passam per l’hotel Es Moli, ......i arribam a la carretera que ens menarà fins allà on tenim el cotxe. Hi arribam a les 12,50 h. Ha resultat una volta prou completa i esforçada.
Selva/Sóller, desembre 2022
Aquest senderó, casi tapat per les carritxeres, puja orientat a l’est i amb poc més de cinc minuts arribam al cap d’amunt d’aquesta esquena. Hi ha una paret mig esbaldregada, que ultrapassem a l’altre costat. Aquí hi ha un redol que sembla una antiga sitja amb dues grans alzines i, ...
...alçant els ulls, encabil·lat (encavallat) damunt les roques del cim d’aquest putxet, hi veiem el castell des Moro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada