PUIG DE SA TORRETA – PUIG DE SA FONTMORRO D’ALMALLUTX
(29.09.2023)
Itinerari per un terreny dur i pedregós, però en cap moment ha decaigut l’interès, ja que podem contemplar el paisatge de molt amunt. La vista dels dos embassaments, Gorg Blau i Cúber, sempre és embadalidor, veure dos “llacs” dins la serra d’una illa, a on la naturalesa no és estat precisament generosa en aigua.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 7,200 km
DIFICULTAT MITJANA
Som a finals de setembre i hem decidit començar una nova temporada de caminades. Segueix fent molt bon temps i el sol és ben calent, encara que els matins i els horabaixes refresca prou. Hem triat una volta no massa exigent, en principi. Una semblant la vàrem fer el 2015, a l’inrevés, i no tots els components, així que per la resta del grup actual serà una novetat.
Son les 8,00 h. Deixam el cotxe a la zona d’aparcament de la font des Noguer i començam la caminada. El dia és clar del tot i amb calma total. Pel voltants de la font hi ha prou personal i cotxes aparcats. Seguim les indicacions del GR-221 que ens menen cap el coll de la coma des Ases. Després de superar un botador, seguim el tirany, molt trepitjat i malmès. Anam pujant sense gaires esforços. Es tracta d’anar recobrant la força a les cames, de mica en mica. És agradable retrobar-nos a les caminades i amb les muntanyes. Encara ho és més amb un dia tan clar com el d’avui. A les 8,40 h. arribam a la paret que tanta la coma des Ases. Aquí gaudim d’unes vistes extraordinàries del puig de s’Alcadena i castell d’Alaró. A la nostra esquena el massís del puig Major. Passam pel portell i ens orientam cap a sud-est. Volem arribar a una encletxa que hi vàrem passar un altre cop. Encara que tenim l’ajut del GPS amb el track del 2015, el cert és que casi no ens fa falta. Localitzar l’encletxa és molt senzill. La cara oest del puig de sa Torreta té una gran clapa rogenca i just al seu costat nord hi ha una mena d’esbaldregat, que és per on hem de pujar. Primer, però, haurem de creuar aquest ample comellar, per la seva part alta. Es tracta de mantenir l’altura i caminar costa a través. Primerament seguim un caminet, prou ben marcat, que ens mena amb bona orientació i alçada. L’abandonam tan aviat com trobam que es desvia de la nostra idea. Creuar aquesta coma no és tasca senzilla. El territori és obert i desfet. Tot son macolins i grava a lloure. Hem de anar guanyant alçada mentre superam aquesta mar de carritxeres. Així com ens atracam, la via de pujada és més clara i la galta més rogenca. L’única dificultat és seguir pujant. La part positiva és que caminam a recer del sol, tot i que duim una bona suada. Son les 9,10 h. en arribar al peu d’aquest esbaldregat. Superar-ho sembla cosa senzilla. I ho és. Tot i l’espectacularitat de les muntanyes que ens envolten,......els grans blocs de pedra que anam superant, no tenim gens de sensació de perill. La grimpada és senzilla i ràpida. Poc més de cinc minuts i tots quatre som a dalt. Ens trobam, casi bé, al peus del cim de sa Torreta, però noltros decidim anar a guaitar al seu esperó sud, així que,......el primer que farem serà guanyar la carena d’aquest puig......i tot seguit caminar cap a sud. Aquest esperó, amb una altura de 1.049, ens permet gaudir d’unes vistes magnífiques de la zona de la badia de Palma. Fins i tot podem intuir el perfil de Cabrera. Son casi bé les deu i no ens decidim a berenar aquí, així que tornam enrere per passar pel cim de sa Torreta (1.058 m) i, seguint caminant per passar per la zona anomenada es Ribellet, una mena de coll molt obert i planer, que separa sa Torreta del puig de sa Font. La caminada no és especialment complicada. El territori és planer i tot cobert de pedreny esquerdat i de roca no massa gran. Cada cop que en tenim ocasió ens atracam a la vorera de la timba, ......per gaudir de les bones vistes de la zona del gran massís del puig Major i del puig de ses Vinyes. Son les 10,15 h. en arribar al cim del puig de sa Font (1.071 m). El lloc és espectacular i l’estona de repòs resulta perfecte. La visió de la mar, al fons, ens transmet una sensació especial, envoltats, com estam, d’aquestes muntanyes enormes i pelades. També les dues taques blaves dels embassaments ajuden a arrodonir l’espectacle. És el moment de gaudir del descans i del lloc. Un bon lloc per fer un cafetet. Trobam que no és gaire tard i ens plantejam arribar fins el cim del Morro d’Almallutx. Inicialment només era una possibilitat però ara ja tenim presa la determinació. Son les 10,50 h. en reprendre la caminada. Seguirem la carena, orientats a l’est, cercant els millors llocs per avançar. El territori segueix obert i les roques no presenten una dificultat destacable. Anam perdent altura per arribar al coll que ens separa del Morro d’Almallutx. La propia orientació ens permet gaudir de vistes cap a la badia d’Alcúdia i la punta del cap Ferrutx, al fons. En primer terme, i just darrera el Morro, hi veiem el cim del puig de ses Bassetes i del Maçanella. Mentre perdem altura, entram dins una zona de pinar, no gaire espès, que travessam sense grans dificultats. En creuar aquest coll és el primer cop que davallam del MIL metres d’alçada Son les 11,20 h. Ara ens tocarà pujar de valent. Tot d’una tornam a superar els MIL metres d’altura. Sempre per un territori obert, cobert de roques esquerdades, bones de superar, i farcides d’argelagues que ens compliquen una mica la caminada. La pujada es fa feixuga. El sol ens dona de ple i fa molta calor. Sempre amb bones vistes A primera vista sembla que el cim és just aquí, però no és més que un llom del cim vertader, que es troba fora de la nostra vista. No el veurem fins que no hem superat aquest primer obstacle. La part final es fa dura i llarga. Ens costa d’arribar. Som al cim del Morro d’Almallutx (1.064 m) a les 11,50 h. Ens hi estam una estoneta, reposant i gaudint de l’espectacle. La davallada no esperam que resulti complicada. La primera fita serà arribar al coll que hem travessat, on hi hem vist el sender que ens permetrà davallar pel comellar. Caminam una estona, ......seguint els límits de les timbes, i en trobar que el territori ens ho demana, davallam cap el coll. La davallada per les roques és relativament còmode, ......però en entrar a una zona de carritxeres, la cosa és complica una mica. A les 12,30 h. som al tall de les timbes, just al costat sud de la cota 1.046, un esperó del mateix Morro. Aquí sembla que hi acaba la petita coma per la que hem davallat, ......però el sender és ben clar i ens permet anar davallant, passant per damunt roques o petits esperons que guaiten del penya-segat. Just allà baix hi veiem la coma per la que hem de davallar i la canal que mena aigua cap a l’embassament de Cúber. És una davallada no gaire arriscada ......i no demana cap esforç especial. A les 12,40 h. hem davallat el pas i ens trobam, els quatre, ......al cap d’amunt d’una ample ......i empinada coma, totalment coberta de carritxeres i bruc d’hivern, florit. Més avall hi veiem la paret seca que hem de anar a trobar, com a fita complementària. No resulta senzill davallar per aquest territori. És molt obert però les carritxeres amaguen petits bots i roques que ens donen més d’un ensurt. La davallada es fa lenta i feixuga. Ens anam separant, cercant els millors llocs per seguir avançat. Acabam caminant pel llit eixut del torrentó que davalla la coma. Passam vora una enorme i singular alzina. Mantenim orientació nord i, de mica en mica, ens atracam a una paret seca que divideix aquesta coma. La davallada es va suavitzant així com ens atracam a la canal de transvasament. Son les 13,30 h. en arribar a la canal, que haurem de seguir orientats a l’oest. No gaire enfora arribarem a un pontet que ens permetrà passar a l’altre costat de la canal, que segueix menant el seu cabal casi fins alt del tot. Hem de caminar uns vint minuts, per devora aquesta canal, per arribar a l’aparcament de la font des Noguer. Hi arribam a les 13,50 h. Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, octubre 2023
PUIG DE SA TORRETA – PUIG DE SA FONT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada