EL PALper la PENYA DE LA COVA DELS MORTS
(26.05.2023)
La zona de Formentor per on hem caminat forma part d’un conjunt arqueològic ben notable. Hi ha coves d'enterrament, un poblat de navetes, un santuari en forma de ferradura, habitacions protohistòriques i un complex metal·lúrgic. És l'anomenat pla de les Arenes, un indret privilegiat que es troba encaixat entre una muntanya aspre, dreta i amuradada, bon refugi en cas de problemes, i una cala acollidora per la qual sovint també desembarcaven les naus enemigues: avui les anomenam el Pal i cala Figuera (toponimiamallorca).
TEMPS TOTAL: 5 hores 20 minuts
RECORREGUT: 7,000 km
DIFÍCIL
Era l’any 2008 quan vàrem anar plegats, per primer cop, per aquestes muntanyes de Pollença. Avui hi tornarem.
A les 8,20 h. hem deixat el cotxe a la vorera de la carretera que mena al far de Formentor. El dia no està gaire clar. No fa fred però hi ha niguls foscos que pasturen, i les penyes que hem de caminar tenen el cim tapat de boires. Al km 12 hi comença una pista forestal que ens mena entre els pins d’aquest bosc, al lloc anomenat Pla de les Arenes. Seguim aquesta pista, orientats a l’oest, unes poques passes, fins que trobam una cruïlla i partim pel braç orientat a nord. Casi tot d’una arribam a una nova pista transversal. Noltros mantenim l’orientació i començam a caminar entre la garriga, no gaire espessa. El primer objectiu serà el jaç del torrent dels Porcs, que davalla des del coll de l'Homo. A la zona planera passam vora “els Clapers” que son restes d’edificacions de l’època talaiòtica. Bé, poc més que algunes roques grans arrenglerades en forma de rotllo alguna d’elles. Caminam poc temps pel jaç del torrent, és que té tendència a l’est i noltros volem pujar directe cap el coll de l’Homo, que ens queda nord. Per això ens decidim a pujar pel coster dret (orogràfic) del torrent. És una pujada senzilla, sense major dificultat que anar superant els successius esglaons de roca i assolint major alçada. La garriga és molt clara i ben aviat només trobam alguns redols de carritxeres. Així mateix hem entrat en calor amb aquesta pujada. Son les 9,10 h. en arribar a la cresta de les penyes. Guaitam al buit i ens impressiona la caiguda i les punxes de les penyes que veim. Estam sobre la Punta de les Fonts Salades, ......i el cingle de Bufaranyes, que també hem visitat un parell de vegades, anys enrere. Avui és un espai protegit. Ara ens tocarà seguir la cresta, orientats a l’oest. Tenim davant nostre el primer cim de la Penya de la Cova dels Morts. Impressiona una mica però sabem que hi podem pujar sense massa risc. La part alta és relativament plana i ens dona l’oportunitat de gaudir d’unes vistes impressionants, tant cap a l’est com cap a l’oest. Podem veure, cap a l’est fins a la punta del far de Formentor ......i cap a l’oest hi tenim la fita d’avui, el Pal. Son les 10,00 h. en passar per la cota 387, considerada el cim de la Penya de la Cova dels Morts. Aquest nom l’hi ve perquè a la falda sud hi ha un coval on hi trobaren enterraments humans de la prehistòria, així com espases i altres estris. A més de veure el Pal, també veiem el seguit de puntes que entren dins la mar, la punta Salada, la punta de les Coves Blanques i la punta Galera, totes cap a l’oest. El dia sembla que va millorant, les boires s’han alçat i les vistes son clares. Ens arriba un sol poc decidit. Seguim crestejant cap a l’oest i gaudint de vistes, ara també cap al costat sud, on hi podem veure cala Pi de la Posada i la badia de Pollença, amb el cap des Pinar al fons. Son les 10,30 h. en arribar al coll d’en Burgat (o d’en Burguet), després d’una curta i suau davallada. Poc més endavant arribam al punt anomenat el Forat del Pal, que no és altre cosa que una petita falla, amb un esfondrament que deixà un forat que guaita cap el buit. Com que hem avançat cap a l’oest, ara ja veiem el famós Colomer, ......que sembla que té una galeria submarina que el travessa d’un costat a l’altre. A partir d’aquí envestim el nostre objectiu del dia. La pujada al Pal sembla dura, però és curta. No presenta grans complicacions i, en canvi, ens dona l’ocasió de noves vistes cap a l’oest. Ara podem veure el Cavall Bernat. Així com ens atracam a la punta que sembla el cim, la pendent és molt més empinada. Trobam un seguit de fites i el tirany està ben marcat, senyal que és un cim molt visitat. Ben aviat destriam la murada prehistòrica. És una construcció clarament defensiva, que protegeix la zona més accessible al cim. Té a prop d’un metre d’amplada i una alçada que pot superar els dos metres en alguns punts. No és massa llarga perquè, ben aviat, el territori es fa inaccessible. Superada la murada, i després d’una curta pujada, arribam a una zona més planera, on hi ha el cim, que fins ara no podíem veure. Son les 11,05 h. en arribar al cim del Pal (434 m). Hi trobam dos homes que contemplen les imponents vistes, però ben aviat se’n van. És un lloc per gaudir del moment. Amples vistes, temperatura ideal, aire en calma, la mar blava, la mateixa mar que va inspirar a mossèn Costa i Llobera, “...les roques trabucades, damunt la mar sense fons...”. Tenim vistes cap a cala Pi de la Posada, el bosc i els conreus de Formentor, talaia d’Albercutx, ......Cavall Bernat, ......el Colomer, etc. Vaja, un moment excepcional... i un bon lloc per fer un cafetet. Son les 11,40 h. en seguir la caminada. Com que no ens hem esforçat prou, ......decidim anar a guaitar des del cim que hi ha cap a l’oest,......la cota 427. Encara que sembli una exageració, les vistes, des d’aquí, encara son millors. Ara sí que hem cobert tots els objectius del dia i hem de tornar enrere. Talaia d'Albercutx Punta de la Salada, cala Boquer, Cavall Bernat i punta de Coves Blanques. Cala Pi de la Posada Ja hem fet esment que aquest cim és pràcticament inexpugnable, tret de la zona on hi ha la murada, així que no tenim altre remei que tornar enrere. Però ho farem seguint els límits de la cara sud d’aquest planiol que voreja els cims, de manera que podem seguir gaudint de vistes panoràmiques d’aquesta contrada, així com d’aquesta immensa catifa verda que és el bosc de Formentor, ...... així com les cases. Ara tenim a la vista cala Figuera, el Fumat i, fins al cap de Formentor. El camí de tornada es fa agradable. A les 12,25 h. arribam, ......altre cop, a la murada, ......i seguim davallant. Anam a trobar el tall del torrentó que davalla des del coll on hi ha el Forat, ......el coll d’en Burgat (o d’en Burguet), ......que ja hem vist d’anada. Arribar al torrentó no presenta cap dificultat i no ens calen més que trenta minuts per fer-ho. La davallada és senzilla, tant és així que, casi sense adonar-nos compte, en Carles ens ha agafat una bona avantatge. Però, a mesura que anam davallant, la cosa es complica una mica. Els bots es fan més alts i, en diferents punts, les mates de llentiscla o els garballons ens barren el pas. Així mateix, anam cercant, al costat esquerra (orogràfic) alguna senyal que ens pugui ajudar a localitzar la Cova dels Morts, però no tenim èxit. La davallada dura uns vint minuts, la major part del temps ho feim pel jaç del torrentó o bé pel costat esquerra (orogràfic). Serà en arribar a la part baixa, que el torrent és replana i arribam als primers pins del bosc, quan abandonam el torrentó pel costat dret, seguint un tirany fitat i, a redols, una mica amagat. A mesura que avançam el camí és més ample i bo de seguir. Manté orientació general cap a sud-est, encara que acaba per fer una llarga ziga-zaga cap a sud-oest i, ......tot seguit, ens deixa a una pista forestal o tallafocs. Son les 13,20 h. en entrar dins el bosc de Formentor, un cop deixat enrere el camí que ens ha tret del torrent. Seguim davallant per aquest ample tallafocs orientat a sud fins que arribam a una nova pista transversal, la mateixa que hem seguit de bon matí, però en sentit contrari. Mentre caminam per aquesta pista veiem com hi han feta molta feina de neteja del bosc. Després ens hem assabentat que és part del pla de revitalització de les explotacions agrícoles i forestals de la possessió de Formentor, com a complement del projecte de rehabilitació (reconstrucció) del Hotel Formentor.
A les 13,30 h. creuam el portell obert a la tanca de reixeta, que ens dona accés a la carretera, al mateix punt on hem entrat aquest matí. Fa un bon sol i molta calor.
Ha resultat una volta extraordinària.
Selva/Sóller, agost 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada