LES ROQUES PLANES
pels cingles de Sant Francesc, la Mola i el camí Llarg
(06.10.2023)
Les Derrocasses és un curiós topònim, descriptiu, ja que ens trobam davant una naveta simple a la part inferior del 1600 al 1100 a.C., i amb una seria de cabanes quadrades a la part superior, del 1100 a.C. Aquest és un talaiot molt interessant, ja que es troba a uns 500 metres per sobre el nivell de la mar amb què els habitants podien controlar gran part del nord-est de l’illa. A demés podien aprofitar les aigües del torrent de Massana, que es troba a un centenar de metres de l’indret (Malalts de toponímia)
TEMPS TOTAL: 5hores 40 minuts
RECORREGUT: 10,00 km
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,10 h. d’un matí clar del tot i amb calma. Les previsions es mantenen en el bon temps i temperatures altes. Noltros tenim per endavant una bona estona de pujada. Volem seguir les passes dels nostres amics, Josep Ferrer de Viaranys i d’en Joan Riera d’Aires de la Serra Mallorquina.
Hem deixat el cotxe a una corba de 180º, just devora una casa, que sembla mig abandonada. És en aquest punt on hi trobarem un senderó que ens mena, entre mates i carritxeres, a entrar dins l’alzinar. Les primeres passes son a peu pla, si no amb una suau davallada. El senderó sembla trepitjat però no gaire clar, és que hi ha molts de viaranys diferents. L’important és mantenir l’orientació a sud i, uns cinc minuts després, arribarem a una tanca de reixeta i la superarem per un portell. Ara ens tocarà pujar de valent, per aquest coster d’alzinar. Així mateix hi ha alguna fita que marca l’orientació. També trobam senyals d’antics caminois i redols trepitjats. Tanmateix pujam cap dret als peus de les penyes dels cingles de Sant Francesc, orientats a sud, on, sense major dificultat, trobam l’encletxa per on pujam.
Son les 8,30 h. Després de superar algunes grans roques, just als peus dels penya-segats, arribam a una mena de replanet, que ens dona l’oportunitat de gaudir de les primeres vistes espectaculars del dia. El puig de Maria, Pollença i la seva badia i, al fons, les crestes del Cavall Bernat. Però només és una primera aturada. La pujada ha de seguir. A partir d’aquest mirador natural, el propi territori ens mena a caminar cap a sud-oest. La canal per la que acabarem de superar aquestes penyes es veu clarament. Així mateix és una pujada empinada. En un bocí hi han posat una gruixada corda per donar seguretat i ajudar a la pujada. Acabam dins una coma, no gaire ample, on hi trobam un primer rotllo de sitja. Seguim pujant pel centre de la coma. No resulta gaire senzill avançar. No es veu cap fita i està molt poc trepitjada. Tanmateix acabarem per sortir-ne i enllaçar amb el sender “clàssic”, que ens mena a la boca de la cova Morella, abans, però, hem passat vora el Forat del Boc.
Son les 9,25 h. en arribar a la cova. La segona aturada d’una pujada que es fa feixuga. Però ara ja queda poc. Unes darreres grimpades, per un sender prou ben marcat, i arribam a una zona més planera, farcida de roques esquerdades i carritxeres a les encletxes. Tenim a la vista la paret seca de partió de finques, així com les antenes que marquen el cim de la Tossa del Llamp, el nostre següent objectiu. Avançar per aquest roquissar no resulta gaire complicat, tret del esforç constant de seguir pujant. Darrera nostre hi tenim una vistes, molt més amples i una mica difuses per la boirina, del redol de Pollença. Son les 9,55 h. en saltar la paret i seguir pujant per passar pel cim de la Tossa del Llamp. Mantenim l’orientació sud-oest per passar pel cim (594 m).
Son les 10,05 h. hem deixat enrere la Tossa del Llamp, ara anam davallant, seguint una pista que arriba al cim. En alguns bocins està realment malmesa i sembla intransitable pels vehicles. Després de la llarga pujada, anam gaudint del redol i la bona temperatura. Hem baixat la guàrdia i hem deixat enrere el camí que volíem seguir per arribar a les Roques Planes. Rectificam sense majors problemes, tret d’haver de creuar una zona farcida de grans roques i encletxes fondes, prou complicat de superar però sense cap risc afegit. Tanmateix, vist el mapa, no hem perdut gaires passes. Uns quinze minuts de travessa “salvatge” i arribam a una ample dolina. En realitat per aquest redol son un bon seguit de dolines, que reben el nom dels Camps Llargs. Aquesta a la que hem arribat és realment molt gran i plana. El camí de carro ens mena a creuar uns quants camps, orientats a sud-oest. El camí és clar i casi planer, amb tendència mantinguda a davallar suaument.
Son les 11,00 h. en arribar al redol anomenat les Roques Planes, una mena d’esperó, d’alçada 581. Just al costat sud s’hi troben les runes de les Derrocasses. Per arribar-hi, seguim un braç del camí de carro que ens mena a fer una ample ziga-zaga, ......davallant un tant violentament, per arribar a aquesta zona on encara son ben visibles les restes, ......molt degradades, ......d’un assentament datat, segons informacions fiables, ......entre el 1600 a.C. i el 1100 a.C. També hi trobam restes d’edificacions dels carboners, marges de retenció per les petites dolines del redol. Suposadament el material per aquestes construccions es va aconseguir d’aquest assentament. És una zona orientada a sud, que ens deixa gaudir de molt bones vistes i una estona de repòs. És un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,40 h. en reprendre la marxa. Ens tocarà pujar de valent, fins a retrobar el camí de carro, en el punt on l’hem deixat, devora les Roques Planes. Seguim aquest camí, majorment planer, que ens fa voltar, ajustat al perfil de la muntanya, fins que acabam caminant a nord, per anar a trobar les cases de la Mola. És una estona un tant relaxada. Arribam a les cases a les 12,05 h. Aquestes cases tenen tanques i barreres. Algunes obertes i altres tancades amb cadenats. Camps de conreu de la Mola, amb el puig de Ca, al fons..Voltam el conjunt, respectant els seus límits i anam cap el començament de la coma de la Rota de la Mola, que hi comença just a l’altre costat. Hem de superar una zona de grans roques que, ......a mesura que anam davallant, es van esvaint per donar pas a una garriga no gaire espessa, majorment carritxeres. Som al camí Llarg, que connectava Lassarell amb Lluc, passant per Miner. Ben aviat passam pel costat d’una gran balma tancada amb una paret seca, al peu de les penyes.
Son les 12,20 h. en localitzar el caminoi ben marcat. Així mateix anam trobant algunes fites. El territori és obert i amb no gaire pendent. Davallam pel costat esquerra (orogràfic) de la coma. A redols el caminet és molt evident i, fins i tot, ens trobam amb petits margets de sosteniment. Pensam que és un camí per on hi passen amb freqüència altres caminadors. Hem arribat a una paret de partió, que creuam pel mateix llit del torrent.
Son les 12,50 h. Hem canviat de costat, ara anam pel costat dret (orogràfic). És molt més ombrívol i humit. La garriga és molt més espessa i abunden les argelagues i romeguers. El camí no és tan clar el que ens obliga a repetides rectificacions. Més d’un cop acabam dins un redol casi bé sense sortida. Ben aviat ens adonam que hem perdut massa altura, anam massa a prop del llit del torrent. Anam a trobar una paret seca, per on pujam una estona, fins arribar a un portell i recobrar el camí correcte. Hem comprés que des de que hem creuat el llit del torrent, hauríem d’haver avançat sense perdre gens d’altura.
A les 13,10 h. arribam a un portell i el camí és més clar. Ara la passa és molt més senzilla i avançam més còmodament i aviat. Segons informacions, aquest camí s’ha netejat no fa gaire temps seguint un traçat original antic. Noltros en som una mica escèptics perquè aquest tram del camí no té casi cap senyal ni la lògica d’altres camins antics de muntanya. Tanmateix aquest detall no ens interessa gaire, només son comentaris que feim mentre caminam. Acabam creuant una antiga zona de conreus i arribam a la pista que mena a les cases de Lassarell.
Son les 13,30 h. Ara ens tocarà seguir aquesta pista, fins que arribarem allà on hi tenim el cotxe. El dia segueix clar del tot i fa una calorada. Així i tot gaudim de les vistes que ens regala aquest territori i comentam els fets del dia.
Arribam al cotxe a les 13,50 h. Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, octubre 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada