CASES DE NEU DE SA RATETA I NA FRANQUESA
(13.10.2023)
La majoria de pous de neu foren construïts en els segles XVI i XVII, segles que foren bastant freds, coincidint amb el que es coneix com a Petita Edat Glacial, caracteritzada per unes temperatures més baixes que les actuals. També cal esmentar un període de poca activitat solar a la meitat del segle XVII, que va durar uns setanta anys, conegut coma Mínim de Maunder (Les cases de neu de Lluís Vallcaneras).
TEMPS TOTAL: 5 hores 45 minuts
RECORREGUT: 12,600 km
DIFICULTAT MITJANA
A falta de millor excusa, que no n’hem de menester cap, hem decidit fer una volta amb la finalitat de visitar un seguit d’antigues instal·lacions dels nevaters, pel redol de sa Rateta i na Franquesa. Ens trobam, de ple, dins el pont de la festa de la Raça, això vol dir que hi ha molta gent que no fa feina i, per tant, es nota a la muntanya.
Son les 8,10 h. del matí en trobar-nos al petit aparcament de ses barreres de Cúber. Està ple de cotxes i algunes autocaravanes. El temps segueix essent bo i el cel és clar i en calma. Començam la caminada pel camí asfaltat, que ens ha de menar fins al mur de la represa de l’embassament de Cúber. El sol ixent comença a donar color als cims més alts de Mallorca, que ens envolten. És una bona estona per gaudir dels jocs de llums i ombres al gran massís del puig Major (1.436 m). En poc més de deu minuts hem arribat a la represa i abandonam el camí. Ara davallarem per un tirany, molt mal més pel pas de la maquinària pesant que va fer les obres, allà pels anys 60 del segle passat. Aquest era el començament del camí dels nevaters. Primer és relativament planer, fins que el torrent d’Almadrà es precipita i el camí, més aviat un xaragall, també davalla precipitat, per anar a creuar el seu llit. Son les 8,40 h. en creuar el llit del torrent d’Almadrà. Molt poques passes més endavant hi trobam noves restes del camí. Hem de pujar damunt la canonada de formigó per arribar-hi. Encara ens mostra el seu empedrat. Començam a pujar per ell. Tanmateix la canonada també fa una pujada i acabam, pràcticament, caminant junt a ella. Ara si que deixam, definitivament, la canonada i pujam pel camí empedrat, que marca un seguit de revolts per enfilar-se a les penyes que ens barren el pas. Empedrat i damunt marges de considerable alçada, anam guanyant altura, fins que aconseguim superar les penyes. Hem entrat a una zona una mica més planera, però no més fàcil. Les carritxeres creixen a les encletxes del rocam i acaben per tapar el camí que seguim. No és tasca senzilla localitzar els diferents segments de camí empedrat, que aprofita les encletxes de les roques, per anar avançat. Així mateix acabam per fer una mica de voltera per arribar al coll des Bosc. Son les 9,15 h. en creuar el coll. La nostra primera fita és arribar al pou de neu que hi ha molt a prop. Ja el coneixem i hi arribam sense grans dificultats, uns cinc minuts més tard. És un pou gran i prou ben conservat. Queda clar que hi feren molta feina, senyal que el negoci de la neu resultava interessant. També és clar que la qüestió del “canvi climàtic” no es un fet nou. Tot seguit ens adreçam a les restes de les cases dels nevaters, que els trobam a un escassos setanta metres, cap el nord-oest. Uns murs de pedra en sec molt desfets, ja que, probablement, es feren servir les pedres per a construir, en temps posterior, les barraques dels carboners o forns pel pa. Just devora n’hi ha un, de forn, prou gran però amb la volta esfondrada. Seguim la nostra ruta caminant cap a nord per aquest redol planer, per tal d’enllaçar amb el camí dels nevaters. Sentim molt de rallar i resulta que son cinc dones de Ciutadella, que no saben cap on han de partir. Els indicam el camí i amb pocs minuts ens deixen enrere. Noltros seguim el camí, ara pujant sense descans, per la cara sud de sa Ratera. El camí, fet a força de petits margets, no gaire treballats, i amb el trespol de pedra, ens fa enfilar per aquest territori erma. L’orientació a sud ens permet gaudir de molt bones vistes, destacant el puig de s’Alcadena i el Castell d’Alaró. El camí marca molts de revolts i ziga-zagues. Algunes casi bé damunt l’anterior. També ens fa passar pel capdamunt de timbes impressionants. A les 10,30 h. arribam a les restes de la caseta dels nevaters. Estan molt millor conservades. No tingueren carboners a prop i encara podem veure clarament que era una caseta amb dos aiguavessos. Es veu el seu portal i, fins i tot, algun petit enfony, a manera de petit armari, obert a la paret de pedra en sec. El motiu de fer la caseta aquí és perquè molt a prop hi ha un avenc, d’uns quinze metres de fondo, que és el que feien servir per emmagatzemar-hi la neu, que un cop pitjada es convertia en gel, i aguantava fins a l’estiu següent. Aquest pou te unes marques a un costat que, suposadament, servien per saber el nivell de les reserves restants de gel. El camí que hem seguit acaba a la casa dels nevaters. Es un altre indicatiu del bon negoci que era el maneig del gel, única justificació de l’existència d’aquest camí. Molt poques passes, al costat oest de la caseta hi ha l’altre pou de neu. Un altre avenc, molt més petit. Son les 10,40 h. Seguim el nostre camí, ara pujam pel roquissar. Es molt més planer i accessible per tot arreu. Així com guanyam altura i ens atracam a la carena, tenim noves vistes cap a nord i l’est. Seguim la carena fins arribar al cim de sa Rateta (1.113 m), uns deu minuts més tard. Aquí dalt hi corre una mica d’oratge però l’estona i les vistes son insuperables. Els dos embassament, el gran massís del puig Major. El puig de Maçanella el de s’Alcadena, Lofra, es Teix. Tots els més alts de Mallorca els tenim a la vista, fins i tot el Galatzó, que és el que està més allunyat. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,30 h. seguim la caminada. Ara ens tocarà davallar per la cara oest de sa Rateta, per tal d’arribar al coll des Gats, també anomenat el coll des Planet. Hi ha la teoria que en aquest coll hi havia una rota, que donaria el nom al coll i al puig, així seria el puig de sa Roteta que derivaria, amb el temps, a puig de sa Rateta. Bé, sia com sia arribam a aquest coll a les 12,00 h. després d’haver patit una bona estona per davallar per una zona molt empinada i amb molt de pedreny a lloure. El coll esta tancat per una paret seca, partió entre les finques de Binimorat i Coma-sema. A la cara nord-oest hi ha dos pous de neus, anomenats de na Franquesa. Un el coneixem i es troba just devora el camí que davalla del coll des Cards. Anam a conèixer l’altre, el superior. Hem de creuar el coll des Gats, seguint la paret i, casi al seu final, al costat oest, passam a l’altre costat per un esbaldrec. Entram dins un territori poc trepitjat i amb molta pendent, cobert de carritxeres. Es tracta d’anar perdent altura de manera sostinguda, ......sense frissar de davallar, ......caminant orientats a l’oest. No ens torbaren gaire a haver de creuar un xaragall i, ......ben aviat, entreveurem, en una zona més planer, el que semblen petits margets. Son les marjades que feien els nevaters per tenir més fàcil recollir la neu. Ben a prop hi trobam el pou de neu superior de na Franquesa. Està prou esbaldregat i és molt gran. Per les seves dimensions devia ser un dels més grans de Tramuntana. Just devora hi veiem la paret seca, que ens havia servit de punt de referència mentre anàvem davallant. La creuam per un portell i ja veiem les restes de les cases dels nevaters, entre uns pins. Hi anam directament, fent una petita des-grimpada per les roques. També estan malmeses......i els hi falta bona part de les parets. No hem de fer més que creuar el camí que ve del coll dels Cards i trobam el pou inferior. També està molt malmès i casi bé tapat pels pins. Així i tot encara ens podem fer una idea de la seva fondària. Son les 12,40 h. i hem assolit tots els objectius que ens havíem marcat per avui. Ara ens proposam arribar a la font de s’Aritja. Hem passat moltes vegades pels camins de Cúber però mai hem arribat a aquesta font. No hem de fer més que seguir el camí de carro, que ens mena cap a l’oest ......i uns deu minuts després arribam al redol de la font, on hi creixen uns bons exemplars de polls. Hi ha dos cavalls i un mul, que no es sorprenen gens de veure’ns. L’ull de la font no el podem veure, està molt tapat per la garriga i les aritges. Aquí hi ha una mena d’abeurador i es veu corre una mica d’aigua. Ara si que ja no ens queda més que tornar al punt de partida. Seguim el camí que ens ha de menar a enllaçar amb el GR-221. La caminada no ens sorprendrà gaire. Hem de seguir el camí i passant a prop de les cases de Binimorat. El personal que camina es nombrós. El sol és calent i fa molt bon estar. Segueix essent un dia extraordinari. Per allò d’evitar anar pel mateix camí, voltam l’embassament pel costat nord, ......el que ens permet gaudir de noves vistes dels cims que, de bon matí, no hem vist. Darrera nostre ens hi queda la mola de sa Rateta. Creuam la canal, que avui també mena aigua, i arribam a les barreres. Aquí hi ha una gentada i de cotxes també n’hi ha molts. Acabam la caminada a les 14,00 h. Trobam a faltar l’infusió que ens regala en Carles, cada setmana. Avui no ha pogut venir.
Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, octubre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada