PUIG DE SES MOLES - ES MÉS ALT DE LAVANOR per l'Ordial i el Forat des Puig de ses Moles

PUIG DE SES MOLES - ES MÉS ALT DE LAVANOR

per l'Ordial i el Forat des Puig de ses Moles

(31.01.2024)

En els nostres noms de lloc la paraula alt actua indistintament com adjectiu o com a substantiu. En el primer cas qualifica arbres o arbusts (pinar Alt, pins Alts, estepes Altes) o construccions humanes (caseta Alta, fita Alta) però on és més habitual és indicant la preeminència d’un relleu respecte dels seus veïns. Aquesta fórmula es sol completar afegint el nom de la zona on s’ubica el puig, dels quals en coneixem onze casos concentrats sobretot a Mortitx i a Almallutx. Es Més Alt de Llinars, es Més Alt des Pi, es Més Alt des Pujol, es Més Alt de sa Pesquera des Gat, es Més Alt de Lavanor, es Més Alt de ses Basses, es Més Alt de s’Era Vella, es Més Alt des Prat, es Més Alt d’Almallutx, es Més Alt de sa coma des Ases, es Més Alt de sa serra Mitjana (toponimiamallorca). 

TEMPS TOTAL: 5 hores 15 minuts (Moviment 4 h)

RECORREGUT: 16,100 km

DIFICULTAT MITJANA

Plànol amb el track

Atenció: el camí de ses Basses està tancat de febrer a juny.

Canviam d’escenari i tornam a la muntanya. Les previsions del temps segueixen bones i la manca de pluges comença a ser preocupant.

Son les 8,00 h. en deixar el cotxe aparcat a prop de l’entrada de Mortitx. Seguim el camí ample que, ben aviat, ens encara amb l’objectiu d’avui.

Tenim davant nostre el puig de ses Moles, amb la seva serra, il·luminada pel sol ixent.

En el seu extrem sud hi veiem el coll Ciuró i a la punta nord els penya-segats des Més Alt de Lavanor hi trobarem l’Ull de Deu, també conegut com el Forat del Puig de ses Moles. El camí ens fa davallar a la gran clotada mentre passam per devora les bodegues Mortitx. Mentre tant  vorejam els camps de vinyes,  tan cuidades que dona goig mirar-les. En arribar al camp més gran, anomenat el Sementer Pla, que ocupa casi tota aquesta clotada, ens trobam amb un creuer. En comptes de seguir pel braç que mena cap a nord, seguim el que ens mena cap a l’est. Es veu clarament que està manco transitat.

Aquest camí, que ens mena a vorejar el Sementer Pla, acaba per fer-nos creuar un torrentó, donant del torrent de s’Hort des Molí.

Son les 8,20 h. El camí, ample, comença una curta pujada, prou empinada. Aquest camí es veu molt manco transitat.

Ben aviat arribam a una tanca de ferro amb botador. Seguim pujant i, pocs minuts després, ...

...arribam a una nova clotada, l’Ordial o Urdial.

És una gran dolina de terres de conreu. Avui la veiem totalment coberta de sembrat tendre. És tot un espectacle en aquest entorn de roques salvatges.

Vorejam  aquest camp de conradís pel seu costat sud i, a uns cent-vint metres del començament, arribam a una figuera no massa gran. Aquí hi arranca un camí empedrat.

De bon començament no ho sembla perquè està casi tapat del tot per unes grans mates de llentiscla.

Seguim el camí empedrat que, orientat a sud, ens treu d’aquesta clotada.

Cada cop que ens giram, gaudim de les bones vista d’aquest recó.

El mateix camí ja té el seu mèrit, empedrat perfectament ens fa pujar salvant les penyes i ...

...aprofitant-ne les encletxes d’un territori farcit de roques punxegudes.

Uns deu minuts després, un cop hem canviat de vessant i arribat a un planiol, el camí desapareix sobtadament.

En aquest territori obert i planer no calia fer-hi un caminet, que estaria ben definit pel pas del personal i les bísties que feinejaven la contrada. Així mateix encara és visible una mena de tirany que ens deixa avançar orientats a sud. 

Son les  9,00 h. Ha arribat l’hora de canviar l’orientació. Tenim a la vista, cap a l’oest un faralló que destaca damunt les carritxeres. Hem de caminar cap a ell i deixar-lo de banda, pujant per la seva cara nord.

Seguim un tirany prou marcat mentre guanyam altura.

Mirant enrere veiem els diferents clots que hem deixat, els de Mortitx i el de l’Urdial. Més enfora podem veure el puig de Maria i la Cuculla de Fartàritx, a la zona de Pollença, entre d’altres.

El tirany ens mena al peus de les penyes i ...

...arribam vora una balma.

Aquí hi comença un nou tram de camí empedrat amb una reixeta al costat del buit.

Una escala ens treu de les penyes ...

...i gaudim de les darreres vistes dels clots de l’Ordial i de Mortitx, després, el camí empedrat ens mena a voltar la Cota 578, per acabar caminant cap a l’oest.

Altre cop l’empedrat desapareix i tenim a la vista les cases de Femenia Vell, que és on ens duria aquest sender.

Noltros l’abandonam i acabam de voltar la cota 578 per anar a trobar el camí que mena cap el Coll Ciuró.

Son les 9,45 h. Hem arribat al camí. L’hem de seguir, pujant, una bona estona.

Uns deu minuts més tard passam vora la font d’en Quelota.

Haurem de caminar uns quinze minuts més, en forta pujada, per arribar al coll Ciuró.

Son les 10,15 h. Hem arribat al coll i és el moment d’abandonar el camí.

Al costat nord hi tenim el cim del puig de ses Moles, la següent fita d’avui.

Des d’aquí no sembla accessible. Començam pujant per les seves faldes, cobertes de carritxeres no gaire espesses que ens ajuden a anar superant la forta pendent que tenim davant.

De mica en mica anam desviant-nos cap a la cara nord del cim ja que els espadats ens barren el pas.

Ben aviat el territori perd la verticalitat i es fa accessible per poder arribar a la cresta i seguir fins el cim.

Hi arriban a les 10,30 h (731 m).

Aquí hi bufa un vent gelat i prou violent. No hi fa gens bon estar. A pesar que el dia és clar el sol no ens arriba a encalentir.

Decidim seguir la caminada. Vorejam les timbes, caminant cap a nord, per tal d’anar superant els successius cims d’aquesta petita serralada.

El territori és prou accessible i no ens calen gaires grimpades.

Passam per les cotes 726 i 733 (aquesta marcada amb una gran fita) i acabam per aturar-nos a una mica de redós que trobam a la cota 732.

És l’extrem nord de la serra, conegut com es Més Alt de Lavanor.

Segueix fent fred i bufant el vent gelat, però gaudim de bones vistes des del Morro de sa Vaca, a sa Calobra, fins el Musclo de ses Cordes, al Rafal d’Ariant. Fins i tot veiem algun camp de conreu de la clotada d’Ariant.

Son les 11,30 h. Un bon lloc per fer un cafetet. Hem reposat una estoneta i seguim la caminada. Estàvem casi bé damunt el Forat del Puig de ses Moles, o l’Ull de Déu.

Ara ens tocarà davallar i anar a trobar el millor camí per salvar les timbes de la cara nord.

No resulta massa complicat trobar una encletxa que ens deixi davallar.

O bé tornar una mica enrere, on el territori és més baix i podem arribar al tirany fitat que ens mena, cap dret, a la tercera fita d’avui.

Son les 11,45 h. en arribar al forat.

Hi havíem vingut fa un grapat d’anys, però ens sembla ben igual d’impressionant.

Un forat de banda a banda del extrem nord de la serra del puig de ses Moles.

No és massa més llarg que vint metres.

Segueix fent fred i el cel comença a tapar-se.

No ens quedarà més que tornar al nostre punt de partida un cop assolides les fites d’avui.

Son les 12,00 h. Volem davallar cap dret per tal d’arribar a la bassa superior de Mortitx, al torrent de ses Comes.

Davallam fora camí, per la cara est de la serra que deixam enrere. Això ens ofereix gaudir de  vistes cap a la mar i el redol del Musclo de ses Cordes i Rafal d’Ariant. I en primer terme, el clot des Campet Redó, devora Lavanor.

Davallam per anar a creuar un petit bosquet de pins, mantenint l’orientació a  sud-est.

En sortir dels pins veiem les primeres fites que ens menen una mica més cap a sud i ens atracan a la cota 575. Pensam que resultaria millor davallar pel costat nord d’aquesta cota.

El camí resultaria més dret i el territori, segons el mapa, sembla més accessible. Però les fites ens indiquen clarament que l’hem de voltar per anar a davallar per la seva cara sud.

Ens fiam i així heu fem. Creuam una territori farcit de carritxeres i encletxes entre grans roques. Ben aviat arribam al cap d’amunt de les penyes. Allà baix hi veiem la bassa al torrent, només ens manca poder davallar aquestes penyes.

Les fites ens menen cap a un passet estret i amb prou pendent, no resulta gaire agradable passar per aquí dalt. Menys mals que és una tirada curta i arribam a un territori més obert i planer.

Baix de les penyes entram a una nova zona de carritxeres, més amables que fins ara. La davallada no és tan violenta.

Com que tenim a la vista la bassa, caminam encarats a ella, cap a l’est, però no ens hi atracam gaire perquè sabem que a la seva vorera el territori no és transitable. En ser un bon bocí enfora de les penyes confirmam que la davallada que hem feta és la pitjor de les alternatives. Davalla de la cota 575 per la seva cara nord resulta molt més accessible i el camí molt més curt. Les fites ens han enganat.

Son les 13,00 h. Hem arribat ...

...a la represa ....

...i passam a l’altre costat del torrent i seguim el camí, davallant. Uns vint minuts més tard arribam al que mena a Lavanor, noltros anam cap a Mortitx, vorejant els successius camps de vinyes.

A les 13,40 h. arribam al creuer, a l’entrada del Sementer Pla,  i al camí per on hem partit de bon matí. No ens queda més que sortir de la clotada, seguint aquesta pista, amb forta pujada i deixar enrere la bodega i les cases de Mortitx .

Son les 14,00 h. en arribar al cotxe, segueix fent un bon sol i un bon fred.

Ha resultat una bona volta.

Selva/Sóller, març 2024