SA VALLETA - COVA DE SON MONTSERRAT

SA VALLETA

COVA DE SON MONTSERRAT

(09-02-2024)

També anomenada com a Cova del Voltor o dels Voltors, es tracta d’un jaciment talaiòtic. Tal volta és una de les més representatives i espectaculars del període tardà d’aquesta etapa històrica. Se situa als penya-segats de Son Montserrat. La cavitat està estructurada en tres naus separades per tres grans pilars. Ha estat reaprofitada en diferents períodes històrics i fins i tot trobarem restes d’una activitat d’extracció de pedra de marès relativament recent. Recordem que just damunt la cova es situen les pedreres des Clot des Vilafranquer. Hi ha vàries llegendes que relacionen l’esmentada cavitat amb bruixes, bruixots i personatges fantàstics. 

TEMPS TOTAL: 5 hores 15 minuts

RECORREGUT: 16,100 km

FÀCIL  

Les previsions per avui no son les adequades per anar a caminar pels cims de les muntanyes. S’esperen bufades de vent de casi 100 km/h. Decidim anar a fer una volteta pel Pla de Mallorca.

Hem arribat a Petra per la carretera Ma-3320 i a la redona on hi arriba la carretera Ma-3330 en sortim cap el poble, però, tot d’una, partim per un camí que va paral·lel a la carretera. Hi circulam una nou-cents metres orientats a sud, fins arribar a un revolt en angle recte. Unes passes més endavant, ara ja caminant, veiem un antic moli, Sembla que som al camí des Vinyet.

A l’altre costat d’aquest camí, poc abans d’arribar al molí, hi ha un senderó molt amagat, que ens mena pels límits d’una pleta descuidada i, poc després, vora un canyar.

Arribam al túnel que ens permetrà passar a l’altre costat de les vies del tren i de la carretera Ma-3320.

Son les 8,30 h. Després del túnel arribam a un altre camí asfaltat, que ve de Son Dalmau. Partim per aquest camí, cap a nord, i uns minuts després arribam a un camí sense asfalt, que ens mena cap a nord-est.

Els redols ens semblen poc cuidats i caminam en suau pujada, però ben aviat aquest camí te una corba en angle recte i, vorejant una tanca amb paret i una filera d’ullastres, anam davallant suaument fins arribar al camí de Son Roqueta.

Ens orientam a l’est. És un camí asfaltat que es veu prou transitat. Els redols que semblen descuidats estan alternats per altres que ens mostren un sembrat que comença a treure l’ull.  El dia no és gens clar i fa fred. La possibilitat de pluja és considerable. Aquest camí ens mena a passar vora successives propietats, algunes amb grans casals, deshabitats o modernitzats.

Hi ha de tot. A les 9,00 h. passam a prop de les cases de n’Ubiana i, cinc minuts després, per les de Can Xineta.

Son les 9,10 h. en passar vora les antigues cases de sa Canova d’en Riera i, uns cent metres més endavant les de sa Canova Vella.

Es veuen prou ben mantingudes però la seva decadència és evident. Aquest camí va mudant d’orientació, de manera que fins aquí hem caminat, majorment, cap a sud-est i ara muda cap a nord-est i passa a dir-se camí de Son Roca. A estones tenim davallades suaus seguides de costes no gaire empinades.

És per aquest redol que ens arriba la pluja, fina i persistent, que ens fa protegir-nos. 

Son les 9,20 h. en arribar a la font de n’Orenga.

Vora el camí hi ha un safareig ple d’aigua, però de la canonada de la font en surt un rajolí molt prim. La pluja ens acompanya però no representa cap entrebanc. És un plugim molt fi i persistent no gaire empipador.

Casi sense adonar-nos, hem agafat prou altura com per gaudir de les primeres vistes del redol de sa Valleta, entre la boira i la pluja. Hem de seguir per aquest camí asfaltat uns dos-cents metres, ara davallant, ...

...per arribar a una única casa, que veiem des de la font. Unes poques passes més endavant hi arranca el camí que ens menarà a la cova de Son Montserrat.  

Son les 9,30 h. en començar a pujar. Hi ha una barrera sense cadenat. Anam pujant per aquest camí de carro, sense asfalt, que ens mena clarament cap a nord. És el camí de Can Aleix.

Uns deu minuts després arribam a una tanca de reixeta, vora una caseta.

A l’altre costat es veu clarament el sender entre la garriga, ara estret i ben marcat, que ens fa pujar i atracar al peu de les penyes.

Hem deixat de banda el camí de Can Aleix. Aquest sender és un tant incòmode tot i que es veu molt trepitjat i, en alguns bocins, hi ha restes de margets de sosteniment.

Son les 9,50 h. en arribar a la cova de Son Montserrat, “...també anomenada des Voltor, o des Voltors.

Jaciment talaiòtic. Tal volta és una de les més representatives i espectaculars del període tardà d’aquesta etapa històrica... a l’esquerra de l’entrada està adornada per un conjunt de creus gravades a la pedra arenisca.

Hi ha llegendes que ho relacionen amb bruixes, bruixots i personatges fantàstics”.

És una gran cavitat oberta a la roca de marès, te tres columnes retallades de la mateixa roca. Està orientada a llevant.

Se’n veuen senyals clares d’aprofitament dels materials i de l’extracció de peces de marès.

És un bon moment per gaudir del lloc, que ens dona aixopluc en aquest dia un tant desagradable.

A les 10,40 h. S’ha aturat de ploure i seguim el nostre camí davallant pel mateix senderó, fins arribar novament a la carretera.

Seguim davallant i ben aviat ens fa arribar a les cases restaurades de Son Roca Vell i a les seves marjades sembrades de noguers.

Un parell de revolts i arribam a les cases de Son Roca, i després de passar a l’altre costat del torrent de na Borges, a la plana de sa Valleta.

A l’altre costat d’aquesta plana hi veiem les cases de sa Valleta d’en Moliner. Seguim aquest camí asfaltat que ens mena entre camps de conreu ben mantinguts. Alguns amb un suau verd de pastura acabada de néixer.

Si ens giram darrera podem veure les cases de Son Roca Vell, a mitja altura, i les de Son Roca, a l’altre banda del canyar que marca el llit del torrent que acabam de creuar.

Son les 11,30 h. Caminam orientats a sud i arribam al creuer on hauríem de partir cap a l’oest. Anam bé de temps i decidim seguir el camí recte, que manté la mateixa orientació que dúiem fins ara. Deixam ses Rotes de sa Canova i caminam una  estona, fins que aquest camí gira cap a  l’est. Ja no ens interessa seguir-lo i tornam enrere. 

Son les 12,05 h. i ara sí que giram cap a l’oest i anam a trobar el camí de sa Valleta. Passam vora una filera de xiprers.

Tornam a creuar el torrent de na Borges i entram a les Rotes de sa Canova.

Tot d’una veiem l’imponent sínia elevada, envoltada de camps sembrats.

Ben davant nostre hi veiem les cases de sa Canova. Estan just devora el camí de sa Valleta. Encara que altres l’anomenen camí de ses Rotes de sa Canova. Altre cop caminam orientats a sud, paral·lels al torrent de na Borges.

Entre ell i el camí que seguim hi ha un seguit de camps de conreu en diferent condició. El tret comú és l’existència d’un bon mostrari de distints models de sínia de sang, és a dir moguda per una bístia. Un bon grapat d’elles estan malmeses.

És, sens dubtes, un patrimoni etnològic que caldria recuperar i conservar. Caminam per aquest camí poc més d’un quilòmetre, sempre cap a sud.

Son les 12,35 h. en arribar a un camí que trobam al costat oest. L’hem de seguir i, ben aviat fa un gir cap a nord per, tot seguit, tornar a girar a l’oest. Ara tenim una tirada recte. A mitjan lloc hi ha una construcció moderna, que arriba fins a un nou creuer, noltros hem de seguir caminant tot dret. Som a la zona de Termenor. El camí torna a girar cap a nord i, després d’una suau pujada que ens regala bones vistes del redol, ens deixa al que sembla un cul de sac. 

Son les 13,00 h. El camí més marcat gira cap a l’est però noltros hem de partir cap a l’oest, seguint un vell camí de carro envaït per diferents mates.

Aquest camí ens mena, en suau pujada, entre mates de llentiscla de soques descomunals i ullastres molt grans. Entre la garriga podem veure restes de parets seques. Mentre anam pujant ens va orientant cap a nord-est. Ben aviat el camí s’aclareix i recobra l’amplària i l’asfalt. 

Son les 13,15 h. Acabam arribant al camí asfaltat que ens ha de menar a passar vora les cases de Son Dalmau. És un redol on hi ha un seguit de cases en diferents estats de conservació i de poca cura per l’entorn. Tot just deixant enrere les cases trobam un nou creuer. Seguim cap dret cap a nord-oest. És la darrera tirada, que ens fa arribar al canyar per on, de bon matí, hem arribat a aquest mateix camí.

Son les 13,40 en deixar el camí i seguir el sender que ens mena pel túnel i passam a l’altre costat de la carretera Ma-3320 i de les vies del tren.

Vorejant el camp de conreu descuidat  arribam al cotxe.

Son les 13,45 h. Hem fet una bona caminada. Un tant complicada pels molts creuers que ens hem trobat i poques referències visuals. Tot el matí ha estat ennigulat i ha fet fred.

Selva/Sóller, abril 2024