PUIG DES AVENCS - PENYAL D'EN RICO - PUIG DE SES PLANES D'EN VERD Pujador des Palmers

 PUIG DES AVENCS – PENYAL D’EN RICO

PUIG DE SES PLANES D’EN VERD

Pujador des Palmers

(23.02.2024)

El puig des Avencs deu el seu nom a la gran quantitat d’avencs que hi ha als voltants del seu cim, pel que el pas pels voltants cal tindre cura al caminar. I en quant als palmers, es refereix a la feina d’arrancar l’ull del garballó abans de que es produís la seva obertura en ventall, una feina especialment feixuga ja que deixaven les mans dels treballadors plenes de bòfegues i de sang. També trobam alguns noms que recorden aquests treballadors, anomenats palmers, com per exemple el pujador des Palmers (s’Alqueria, Andratx) o els pins des Palmers (s’Arenalet des Verger, Artà).

TEMPS TOTAL: 5 hores 

RECORREGUT: 8,800 km

DIFÍCIL 

Plànol amb el track

Sembla que avui tindrem bon temps. Hem decidit repetir la zona d’Andratx, de manera que a les 8,00 h. deixam el cotxe a l’aparcament del coll de sa Gremola.

La nostre primera fita és pujar, directament, al cim del puig dels Avencs, que el tenim ben davant nostre, just a l’altre costat de la carretera, mirant cap a l’est.

Just suquí hi comença una pista ample però molt curta. A les poques passes de caminar-hi, l’abandonam i començam a pujar entre la garriga magre.

De bon començament, la pujada no és gaire complicada ni el territori massa empinat, de tal manera que no estem gaire a trobar-nos amb uns petits marges en relatiu bon estat. Tanmateix això dura poc.

Així com anam pujant, el territori es va empinant i la garriga dona pas a les roques. Haurem de fer alguna grimpada, gens complicada ni arriscada, per anar superant els successius entrebancs que ens trobam.

Corre un oratge gelat i ens arriben algunes bufades de vent prou violentes. El cel no és net del tot i es passegen algun núvols negrosos, que no ens destorben per poder gaudir de les primeres vistes espectaculars d’aquest redol.

Ens hem de girar darrera i mirar cap a la zona de ses Basses i del comellar de ses Guixeries. Es veuen clarament els tres cims que formen la petita serra des Campàs, és a dir Penyal de n’Anglada, puig  des Tancats i Puig des Campas, cap a l’oest. També veiem els environs del Port d’Andratx i el cim de sa Dragonera, mirant a sud. 

Son les 8,40 h. en arribar a dalt del puig. Aquí hi fa una ventada gelada molt molesta.

No ens hi estam gaire, a pesar que és un punt fantàstic per gaudir de les amples panoràmiques de la zona d’Andratx, cap a sud i del puig de s’Evangèlica a nord.

Seguim la cresta, amb molt de compte, cercant els forats dels nombrosos avencs que donen nom al puig. En trobam un bon grapat, alguns certament perillosos per tenir la boca tapada per les mates.

D’altres tenen una gran obertura i no en veiem el final. També ens trobam amb una fesa, no gaire llarga ni fonda. Ara, el nostre següent objectiu es arribar al coll des Coloms, que ens separa de l’altre massís que volem visitar avui, on hi trobarem les Planes d’en Verd.

Començam caminant cap a nord i anem girant cap a l’est per creuar un territori relativament planer.

És evident que s’hi conreava cereal aquí dalt. Trobam un rotllo d’era, no massa gran i, una mica més avall, les runes del que podria haver estat la barraca del roter i, poc més endavant, les restes de paret seca que podria haver estat un tancament pel bestiar. Anam creuant aquesta zona planera, caminant cap a l’est.

En atracar-nos al coll des Coloms el territori es precipita però no resulta gens complicat davallar-hi.

Son les 9,20 h. en creuar aquest coll i, tot seguit, envestir la següent pujada.

També la feim directament cap el cim.

Seguim la cresta anomenada sa Roca Llarga.

Aquí la pujada sí que resulta una mica més complicada.

El roquissar s’enfila decididament cap el cim.

Pot semblar insuperable, però així que anam superant els entrebancs, cada cop se’ns obre una nova via per seguir avançant. La pujada és dura i es fa llarga. Cercam les zones on estam una mica més a recer del vent gelat que no atura.

En estar a prop del cim ens trobam amb una tanca de reixeta, prou malmesa pel temps i els animals.

No és obstacle per poder arribar al primer cim, la cota 548, la que està més al sud-oest d’aquesta cadena de cims on hem arribat.

Des d’aquí veiem el pla de s’Evangèlica amb el seu cim. També veiem, cap a sud, el Port d’Andratx i la badiola de Camp de Mar. 

Son les 9,50 h. en arribar al cim d’aquesta primera cota, la 548.

Seguim la caminada per anar al puig de ses Planes d’en Verd.

Per aconseguir-ho hi anam cap dret cap al cim, que resulta ben visible. També tenim davant nostre i una mica cap a nord-est sa Mola de s’Esclop, el Moletó, sa Cadira del Bisbe (també anomenat Puig Dreçà) i el Puig Batiat a l’extrem sud-est d’aquesta serralada.

Es una estona de caminar no gaire agradable. El territori està cobert de carritxeres que amaguen moltes roques que ens compliquen la passa. Hem d’anar amb molt de compte a no fer-nos mal. Així mateix no desaprofitem l’ocasió de gaudir de noves vistes amples cap a les Planes den Verd, que ara ens queden a l’est.

Son les 10,20 h. en arribar al cim del Puig de ses Planes den Verd. Aquí hi fa mol mal estar. Les bufades de vent gelat ens arriben de manera intermitent i amb prou força. Hem de cercar un redol que ens doni una mica de recer.

Deixam la cresta i davallam unes passes fins que trobam un lloc que ens agrada per descansar... i fer un cafetet.

Son les 11,15 h. en reprendre la marxa. La següent fita es arribar al Pujador des Palmers.

Hem de davallar una bona estona per la cara sud d’aquest puig, travessant un territori igual de desagradable que abans, per poder arribar a la zona de les Planes d’en Verd. Mentre tant, el dia s’ha anat aclarint i ja casi no queden núvols. El sol ens arriba sense obstacles però no encalenteix gens.

Uns decideixen voltar aquesta clotada on hi ha les Planes d’en Verd i van a  la cota 531, directament damunt els penya-segats del Penyal den Rico, ...

...des d’on tenen unes magnifiques vistes de la clotada que hi ha just baix del Penyal així com de la coma Calenta, que s’estén a continuació, cap a sud.

Uns altres vam a trobar el centre de la clotada, on hi ha el llit d’un torrentó sec. No tenen més vistes que la serralada de sa Mola de s’Esclop. El torrentó els mena, entre una mar de carritxeres, a creuar-se amb el sender que arriba al davallador.

Son les 11,35 h.  Ara muden d’orientació i caminen cap a sud-est. En tot moment els dos grups hem mantingut contacte visual i arribam al davallador, casi bé, a la par.

Son les 11,50 h. en  arribar al Pujador des Palmers.

És un camí molt precari, ...

...poc elaborat que a força de successives ziga-zagues ens permet anar davallant les timbes del extrem est del Penyal den Rico, ...

...mentre seguim gaudint de les vistes de la clotada ben cuidada que tenim just davall nostre. 

A les 12,10 h. arribam al coll de la coma Clova, marcat per un gran dipòsit d’aigua per apagar focs. Hem de superar dues barreres, una esta oberta, l’altre no.

Ara seguim un camí de carro, prou ben marcat, que ens mena a vorejar els camps que hem vist mentre davallàvem i també a caminar, casi bé, pels peus del Penyal d’en Rico.

El camí ha passat a estar asfaltat i, en arribar a una corba tancada cap a sud, on hi ha dos grans dipòsits blaus,...

...l’abandonam i seguim un senderó, a vorera d’una tanca de reixeta, mantenint l’orientació a l’oest.

El senderó acabarà per menar-nos entre marjades que les estan recuperant i passam vora una caseta en restauració. Pocs minuts després arribam a una nova carretera asfaltada, que puja de la Coma Calenta. Seguim ara cap a sud per arribar, uns deu minuts més tard, a la carretera Ma 10, que mena cap el Coll de sa Gremola.

Noltros no hi anem per l’asfalt, si no que seguim una pista, paral·lela a la carretera i a un nivell una mica més baix. 

El sol ens arriba de ple i estam a recer del vent, casi arribam a tenir calor. Així mateix, a la darrera part de la caminada d’avui hem pogut llevar-nos el jersei.

A les 13,10 h. Arribam a l’aparcament on hi tenim el cotxe.

Ha resultat una bona volta.

Selva/Sóller, abril 2024