SERRA DE GALDENT Puig de Galdent - Puig d'en Claret - Puig de ses Bruixes

SERRA DE GALDENT

PUIG DE GALDENT - PUIG D’EN CLARET - PUIG DE SES BRUIXES

SOPEGADA DES GEGANT

(30-10-2020) 

La serra de Galdent situada als límits dels termes d’Algaida i Llucmajor, a pesar de la seva poca alçada, està farcida de llegendes, des de la Sopegada des Gegant a les bruixes que habitaven aquest lloc. Fins i tot el seus cims tenen diferents noms, Galdent o de Son Roig, d’en Claret o de sa Rectoria, i el de ses Bruixes, altre temps, també es va conèixer com de Son Saleta i de na Santjoana.

TEMPS TOTAL: 5 hores (caminant 3 h 20 m, aturats 1 h 30 m)

RECORREGUT: 8,400 km

DIFICULTAT MITJANA

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Per avui tenim, més que una caminada, una descoberta. Hem decidit anar a la menuda serra de Galdent, entre els límits d’Algaida i Llucmajor. Hem escrit “menuda” només per comparació amb la serralada de Tramuntana, perquè els dos sabem que “no hi ha enemic petit”.

El començament és una mica confús per a nosaltres. Tenim un grapat d’informacions però ens resulta tot tan desconegut que ens costa un poc arribar al punt on volem començar. Hem creuat Algaida i hem pres pel camí de Son Miquel Joan. Una mica més endavant l’hem abandonat per un nou camí que surt orientat a sud, de s'Heretat. La tirada es fa llarga mentre passam entre vinya. A l’acabament del camí asfaltat hi trobam les cases de Son Roig.

Son les 8,20 h. en deixar el cotxe i començar a caminar.

Seguim pel camí, i a menys de quatre-cents metres endavant, ...

...on hi ha una casa amb el rètol “Recó de s’Heretat”,  el camí fa un gir de 90 graus. Segons les indicacions hauríem de seguir per aquest camí i arribar al començament del tirany de pujada a la serra. Noltros pensam que la volta d’avui serà curteta i ens decidim per a començar l’aventura ja d’entrada.

Deixam les indicacions de banda i seguim un tirany trepitjat, que surt en direcció contrària a la que segueix el camí per on hauríem de seguir. Vorejam la tanca d’aquesta casa i entram dins el pinar.

De bon començament el camí és ample i ben clar però, ben aviat, la cosa muda. Ara és poc més que un tirany marcat entre les carritxeres.

Ens mena, pujant, a passar entre el pins  i la garriga, no massa espessa però ben xopa de rosada. Caminar no és gens complicat i les costes es van empinant a mesura que avançam. No hi ha dificultats destacables, tret dels pins ajaguts i que hem de botar o, en alguns cassos, passar per davall.

Ens resulta del tot evident que per aquí hi passa gent. Els troncs del pins caiguts mostren clarament la zona per on el personal els ultrapassa. Així mateix la cosa es va complicant. Ja no veiem rastre de continuïtat de cap tirany, però avançar entre aquesta garriga no és massa complicat. Anam orientats per arribar a la cresta de la serra.

A les 9,20 h. arribam al camí per on pugen habitualment a n’aquesta serra. Està molt marcat i reblert de pedreny. La pujada ara resulta més senzilla. Seguir el camí no presenta cap dificultat tret de l’esforç propi de la pujada.

Mentre tant, la vista es va eixamplant.

Algaida

Els pins que ens envolten son d’una alçada considerable, quin troncs son casi drets del tot.

Son Roig, des d'on venim.

A les 9,35 h. arribam al cim del puig de Son Roig (420 m).

Ens havien dit que les vistes serien espectaculars. De bon matí, mentre veníem, hem creuat redols de boira. Idò aquesta boira encara no s’ha desfet del tot i ens tapa casi totes les vistes.

Ens hi estam una estona però acabam per decidir seguir “descobrint” aquest territori. Davallam del cim seguim el camí, claríssim, que ens ha de menar cap al puig d’en Claret, el cim central d’aquesta serra.

Mentre davallam procuram no perdre detall del que ens envolta i és així com hem afinat el començament d’un nou senderó, ben marcat, que arranca molt a prop de l’acabament d’una pista o antic camí de carro, a la vessant sud.

Aquest senderó ens mena, orientats a l’oest i sense perdre altura. Sembla que tornam cap el cim de Son Roig. Ens plantejam desfer el boci que hem caminat però acabam per seguir endavant. Intuïm que és un altre via per arribar al cim que fa poc hem deixat.

No és mala alternativa.

Palma

Palma i la mola de s'Esclop, al fons. Aprofitam per gaudir de les vistes d’aquesta vessant, que abans no hem pogut veure. Aquest senderó ens mena cap a la punta de ponent i, des de allà, ens fa girar i pujar pel roquissar, per arribar, novament al cim del puig de Son Roig.

Puig i poble de Randa. Son les 10,40 h. en tornar arribar al cim més alt d’aquesta serra.

Ara si que gaudim de molt bones vistes. Casi bé tota Mallorca.

Fins i tot Cabrera es veu.

Hi fa bon estar i és un bon moment per reposar i gaudir. Un bon lloc per fer un cafetet.

A les 11,20 h. seguim la nostra eixida. Ara si que anam cap dret al puig d’en Claret.

Seguim aquest camí tan clar, que ens mena entre roquissar i davallant. Ara  podem gaudir de les vistes de la vessant nord, per on ens mena casi tot el temps.

Però no deixam d’anar a guaitar al costat sud, cada cop que en tenim l’ocasió i la garriga ens ho permet.

A les 11,45 h. arribam al tall a la cresta de roca, anomenat “sa Sopegada des Gegant”.

Sembla que contaven que aquesta mossa a la cresta de roca la va fer un gegant que quan hi passava es va travar, ensopegant (amb el diu petit del peu) i arrabassant les roques que el van fer caure.

És una mena de portell que ens dona entrada a la zona central de la serra.

El redol anomenat el puig d’en Claret, totalment cobert de pinar i garriga. El sender està ben marcat i bo de caminar.

Casi bé a les 12,00 h. passam pel seu cim (378 m).

Ben aviat sortim d’aquest pinar i és com si canviéssim de territori. Desapareixen el pins i tot son ullastres, també trobam una concentració de parets seques, més o manco esbaldregades. Portells i restes d’alguna barraca. Totes aquestes senyals no les havíem vistes abans.

El puig de ses Bruixes és a prop i a la vista. Tot pelat. Fet de grans blocs de roca. La cresta que ens hi ha de deixar arribar ens sembla prou esmolada.

És l’única manera d’arribar al cim del puig de ses Bruixes, seguir la cresta.

Les roques son grans. Hi ha moltes encletxes on s’hi ha acumulat una terra fina i obscura. Fa bon caminar per aquí.

Però acaba per no haver-hi altre alternativa que caminar per sobre uns grans blocs de roca, arrodonits i llisos. Tenen pocs punts d’aferrada.

No es pot tenir vertigen, però no és gaire arriscat. La roca és ben seca i no hi ha perill de llenegades.

Així i tot hi passam amb molt d’esment.

Més endavant, al cim (355 m), la zona és més ampla i permet moure’ns amb tranquil·litat. 

També s’hi conten gran quantitat de llegendes sobre les bruixes que habitaven aquest lloc, bísties que no podien estirar els carros, fins i tot informaren al rei de totes aquestes estranyes situacions.

Son les 12,30 h. hem arribat a l’extrem est de la serra. Les vistes cap a sud, cap a Llucmajor, son molt amples, ben igual que cap a nord, cap a Algaida.

En canvi cap a l’est no tenim altre cosa que veure que el massís de Randa. 

Puig de s'Escolà.

Hem cobert totes les nostres expectatives i no tenim altre cosa que fer que tornar al punt de sortida.

Hem decidit davallar de la serra per un dels tiranys habituals, quin punt d’arrencada hem localitzat mentre veníem a aquest cim.

A  poc més de dos-cents metres del cim del puig de ses Bruixes hi trobam aquest sender. També està ben marcat i assenyalat amb fites. Hi arribam a les 12,45 h.

És una davallada ràpida i no gaire còmode. Així mateix tenim les cames una mica “tocades” i aquesta davallada ens acaba de compondre.

En poc manco de quinze minuts arribam al camí que ens menarà, de tornada, a les cases de Son Roig. Ara ja no tenim altre cosa que seguir pel camí. És una tirada una mica llarga, que ens mena a passar vora un seguit de cases, més o manco arreglades. Aquest camí ens mena tan atracats a la serra, que acabam de caminar, que no ens permet veure’n gaires detalls d’ella.

A les 13,20 h. arribam a les cases de Son Roig.

Ens a sortir una bona volta i, tal com he esmentat abans “no hi ha enemic menut”, estam ben cansats.

Selva/Sóller, novembre 2020