dilluns, 3 d’agost de 2015

PENYAL DES MIGDIA



PENYAL DES MIGDIA
(1.398 m)

(10.10.2014) El Penyal des Migdia és el sostre de Mallorca, arribant als 1.398 m sobre el nivell de la mar, o millor dit, el sostre fins a on ens deixen pujar, ja que el cim del puig Major, 1.406 m, està ocupat per les instal·lacions militars, i el seu pas "prohibit". La verticalitat de la seva ascensió i descens converteixen aquest itinerari, en una ruta de dificultat alta.

DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i mitja.
RECORREGUT: 7,700 km.
DIFÍCIL 
Plànol Alpina i traça del GPS

 És sa muntanya més emblemàtica de les que envolten la vall de Sóller. El seu perfil és el que més s’empra en imatges de la localitat. És el Penyal des Migdia. Els colors que mostra muden, més que cap altre muntanya, segons l’hora del dia, segons el sol, segons les nevades, etc.
 A les 8,00 hem deixat el cotxe a sa vorera de sa carretera i entram dins s’alzinar, a la vora del torrentó.
Seguim les pistes obertes per treure llenya fins que ens mena a creuar el torrentó,

 ...just en el punt on hi ha el primer pou de neu. És necessita imaginació per veurer-lo. Esta casi esborrat pels esboldrecs i el bosc.



 Poc més amunt trobam es fontinyol des Coloms. Son les 8,20 h.

 Ara el camí s’ha aclarit.
 Ben aviat s’enfila pel costat sud de sa Coma de n’Arbona i, a força de ziga-zagues supera un primer esperó i ens mena als peus de les penyes de sa Regana. Seguir el camí no és tasca senzilla. Està molt malmenat. Es veu que hi passa molta gent que, en comptes d’intentar seguir el camí original, s’enfilen pels esboldrecs, de manera que afavoreixen el seu creixement. 
A les 8,40 h. arribam a un altre pou de neu. És gran i ben conservat. Està just davall una regata de les penyes que te just damunt, de manera que en nevar, arreplega tota la que cau per allà. També hi podem veure les marjades que servien per arreplegar més neu i, una mica més enllà, les parets de la casa dels nevaters. Per gaudir de bones vistes damunt Sóller no tenim més remei que girar-nos darrera, mentre que al costat nord hi tenim aquest immens aglà que és el Penyal des Migdia quina forma va canviant a mesura que ens hi atracam i pujam.
 A pes 9,00 h. arribam al pou de neu superior. També està ben conservat i les vistes de la vall de Sóller resulten imponents.
Així mateix veim boires que s’enfilen al massís des Teix, sembla que volen agafar força i entrar dins Sóller, cosa que ens dona una mica d’angúnia. Esperem que no vagi a més.
 A les 9,25 h. arribam al cap d’amunt de sa coma de n’Arbona, el coll de sa Volta. Aquí hi trobam la reixa que tanca el territori militar.

 La vorejam i ens enfilam directament a les faldes del Penyal des Migdia.

 És una pujada totalment salvatge.
 No cal cercar fites ni bona passa.
 Les roques, moltes a lloure, no fan altre cosa que enfilar-se, cada cop de manera més empinada.
 I noltros hi pujam.


  L’únic punt d’orientació que ens resulta de profit és el petit coll que separa la cota 1.378 de la 1.398. És una espècie de portell que ens permet guaitar a l’altre costat de la serralada.
 Arribar-hi, però, ens ha de costar trenta minuts d’esforç molt important. Cercant els millors llocs per seguir pujant i procurant no mirar enrere. La pendent de la muntanya ens pot fer defallir.
 Arribam a la cresta a les 10,00 h. Les vistes del voltants de cala Tuent i sa Calobra, així com de la clotada de Bini, son gratificants. A més, aquí hi corre un oratge fred i empipador que ens dona una mica de conhort a la suada que hem aplegat pujant. Mentre que, cap el sud podem veure tot el rosari de cims del redol. Les boires també els envolten. No sabem com acabarà avui.




 Hem arribat al punt més alt, 1398 m., senyalitzat amb un munt de pedres, però, volem arribar al darrer cim que veim des d’aquí, l’anomenat Penyal des Migdia, als mapes.



  Primer haurem de superar el punt marcat amb 1.356 m. Per arribar-hi hem de caminar per la cresta.
 El costat nord es absolutament intransitable perquè els penya-segats cauen a plom. El costat sud és el que ofereix alguna possibilitat de fugir de la cresta, encara que son molt poques i molt curtes.
 Ens concentram al màxim en el que feim i a on posam els peus.

  No es pot dubtar ni tenir vertigen.          
 Molt manco por.
 Però noltros seguim vorejant els penya-segats, caminant per la cresta, per anar a superar el cim del Penyal des Migdia.
 El cim està marcat amb una creu de ferro.



 A les 10,30 h. arribam a un nou cim, el 1.341 m.
Mola de Can Termes
 És el primer lloc on gaudim de vistes d’ocell...
Voltants de sa Calobra, Morro de sa Vaca...

Serres de Cúber, Son Torrella, l'Ofre, vall de Sóller...
 ...de la vall de Sóller, al fons, i de les terres de Monnàber, en primer lloc.
Embassament de Cúber, s'Alcadena, Alaró, sa Rateta, l'Ofre, serres de Cúber i Son Torrella...
 



Des d’aquí veim un altre cim. Més baix però molt més planer. Creim que ens oferirà bones vistes i un bon lloc per berenar, a raser d’aquest oratge fred. Hi arribarem a les 10,35 h.


Un bon lloc per fer un cafetet
 Recuperats i molt animats, un cop superat el territori més compromès. Estudiam les opcions per davallar.

Monnàber
 


 Sembla que la majoria davalla pel xaragall que arranca del collet que hi ha després del cim des Penyal des Migdia.
No ens fa gens de ganes envestir a una baixada llarga i desagradable que, suposam, serà aquesta ruta.  
 En canvi si que ens fa ganes provar la davallada pel costat nord del Penyal. De primeres veim un territori cobert de carritxeres i amb no gaire pendent. No fa falta parlar-ne massa. És l’avantatge de ser pocs. Ens decidim a provar sort.
 A les 11,30 h. començam a davallar. No es gaire complicat i avançam aviat fins a les 11,50 h. que el propi perfil de la muntanya ens obliga a desviar-nos. Fins ara caminàvem a nord i ara anam giram a nord-est.
Hem trobat fites que marquen un tirany que es veu ben trepitjat. El seguim sens dubtes.

 Aquest camí ens mena, a força de ziga-zagues i a estones una mica violentament, a davallar per punts no gaire complicats i casi be gens perillosos.



Vall des Binis
 



 Davallam aviat i ...


...a les 12,35 h. ens trobam amb les fites que marquen el camí que davalla pels xaragalls.
Retrobam les fites i les seguim per dins un bosc de pins i carritxeres que no faciliten gens la passa. Menys mal que el tirany està molt trepitjat i casi be és net.
 A les 12,50 h. arribam al camí des Cingles. No tenim més que seguir-lo, pujant, per arribar al coll des Cards Colers. Hi arribam a les 13,00 h.

Coll del Cards Colers
  Seguim pel camí, però pel braç més alt, el que ens mena més a prop de la muntanya que hem trepitjat. Ens deixam impressionar de la seva grandària i de les noves formes que ens mostra, ara que hi estam casi be just davall. No és estrany que canviï tant de fesomia. Esta farcit de balmes rogenques i esperons coberts de càrritx que faciliten els canvis de tonalitats que hem comentat abans.
Ben aviat el perdem de vista ja que la pista entra dins l’alzinar mentre no deixa de baixar, per menar-nos a la carretera, on hi arribam a les 13,20 h.
Encara haurem de caminar uns dos-cents metres per arribar on tenim el cotxe, pujant per la carretera. Rallam poc, estam cansat i ben acalorats. El sol ens dona de ple.
Arribam a les 13,30 h. satisfets del dia tan clar que hem gaudit, gràcies a que, finalment, les boires han estat esborrades per aquell oratge que tant ens ha molestat quant érem allà dalt.


Selva/Sóller, agost 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada