Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Font Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Font Nova. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de novembre del 2022

MOLETA DE PASTORITX

MOLETA DE PASTORITX
pel vessant nord-oest
(05.10.2022)
La Moleta de Pastoritx és una elevació de 753 metres situada en el terme de Valldemossa, separant sa Coma de la vall de Pastoritx. El seu cim és aplanat, en forma de mola, i cobert d’alzines. L’accés des de sa Coma és per sa font Nova, pujant aviat cap a sa Moleta, però també s'hi pot accedir pel pas de sa Regata o d’en Priam, així com des de Pastoritx, per camí de carro i de ferradura.
TEMPS TOTAL: 4 hores 
RECORREGUT: 7,700 km
DIFICULTAT MITJANA 
No hi ha gaire bones previsions pel temps que tindrem avui, així que hem triat una volta, relativament, senzilla. Tenim informacions de n’Emilio Alonso.
A les 8,00 h. deixam el cotxe aparcat a la urbanització Arxiduc,  poc després de passar l’entrada a ses cases de sa Coma que estan encavallades damunt un turonet. Haurem de davallar uns metres per la carretera per poder arribar al començament del camí de sa Coma.
Pujam, fent la volta al turonet, passam vora unes antigues rentadores, no massa ben conservades, i acabam a la part del darrera del casal.
Sobta una mica l’estat un tant degradat de les cases i l’entorn. Sembla que aquesta va ser la darrera adquisició de l’Arxiduc, que mai la va arribar a visitar. També, sembla, que va ser la primera que es va vendre, després de la seva mort. Seguint el camí ample, passam vora el que seria un antic i gran jardí. Avui hi pastura una guarda d’ànneres i indiots.
També és aquí que hi podem veure un gran pi, catalogat pel Govern Balear.
Tot seguit, al costat est del camí, hi veiem una barrera que dona pas a un camí. No l’hi fem cas i seguim cap el segon camí, que està sols unes passes més endavant. Just aquí hi ha un pal d’electricitat amb un transformador. Una barrera amb un cartell prohibint el pas ens indica que, per seguir per aquí cal aconseguir el permís de la propietat. Aquest camí ens va atracant als límits del bosc.
Anam pujant suaument i passam vora un gran safareig que, un temps, recollia l’aigua de la font de sa Coma (o font Nova).
Pujam per una drecera i arribam al camí que mena a la font de sa Coma. Avui en dia ja no es pot visitar.
Tot el recinte està tancat amb reixa. És que aquesta aigua és per us del poble de Valldemossa.
Son les 8,25 h. Ara seguim el camí que ens ha de menar al Pla des Xots. Talment com passa sempre que caminam per un bosc, la dificultat és no perdre l’orientació perquè els seguits de cruïlles i camins que anam trobant son una prova constant. Així, idò, hem de seguir pel camí, orientats a nord i guanyant altura.
Ben aviat, uns cinc minuts més tard, passam vora les runes del que fou, en el seu temps, una teulera. Un forat permet veure el que seria el forn i un conjunt de parets esbaldregades casi del tot, el que seria l’obrador.
Després de la teulera, el camí va girant cap a l’est i pujant suaument arribam al redol anomenat “Pla des Xots de Baix”.
Son les 8,45 h. De moment no ha plogut, tret d’unes poques gotes. Bufa un vent prou empipador i fa fred. Des d’aquest planiol veiem la paret que tanca el bosc. Hi entram per un petit esbaldrec, encara que sabem que més enllà hi ha un portell.
Just aquí hi ha un gran forn de calç amb una bona alzina a damunt la paret.
Aquí deixam tot rastre de camí i ens encaram a les costes que ens han de menar al peus de les penyes.
Podem anar per onsevulla. Ben aviat ens trobam amb una esquena de roques, que superam sense grans dificultats (és que estan humides per la mica de pluja caiguda a la nit). 
Hem guanyat altura i el territori, al nostre costat nord, s’estimba.
Hem de caminar amb esment. Seguint tiranys marcats pel bestiar i anam pujant suaument.
Bàsicament mantenim l’orientació a sud-oest perquè no hi ha alternativa. Cercam una mena de canal que ens permetrà pujar damunt aquestes penyes.
No cal fer gaires indicacions. Mentre avançam les penyes es tornen més grans i inaccessibles, així que consideram que ha arribat el moment de començar a guanyar altura, cercant el millor punt per pujar.
Un parell de ziga-zagues ens atraquen al punt. Ens trobam anant cap a sud-oest. Podem dir que no hi ha alternativa. Hem pujat un altre nivell a les penyes i les timbes ens hi han menat.
Son les 9,15 h. en arribar al punt que cercam.
És una mena de “camí”, ample, recte, entre roques i amb prou pendent.
No hi ha dubtes que és el millor lloc per pujar. Casi “fa ganes” pujar-hi.
Un cop sortits d’aquest canal no farem més que un grapat de passes per les roques...
...i arribarem a una paret de partió.
Mentre ens ha agafat la primera brusca, no sembla gaire preocupant o és que el bosc ens defensa.
A l’altre costat de la paret, ben aviat, trobam un ample camí de carro. El podríem seguir en qualsevol direcció, però seria massa senzill. El braç cap a sud-oest, fent un poc de voltera, ens duria al segon cim.
Decidim seguir endavant, creuant el bosc, i anar a trobar la cresta de la moleta. 
Son les 9,30 h. Haurem d’anar amb compte. Ha caigut un altre ruixat amb calabruix i les roques lleneguen molt. Anam pujant sense risc, entre les roques, aprofitant les encletxes que anam trobant. És una pujada senzilla i no gaire llarga.
Només vint minuts després arribam al cim de la Moleta de Pastoritx (753 m).
Decidim anar a l’altre cim, de la mateixa alçada i més a l’oest.
Deu minutets de caminar amb molt de seny, per por de les llenegades. Ens hi trobam millor. El vent no ens arriba i la mica de sol ens dona conhort.
Tota la vall de Pastorix i les muntanyes que l'envolten.
Coa de sa Rata, cingle de sa Milana, puig des Cocó i sa Gúbia, al fons.
Pastoritx.
És un bon lloc per fer un descans i un cafetet.
A les 10,40 h. Seguim la caminada, després de gaudir de les vistes de la clotada de Pastoritx i la coma que mena cap a Raixa. Voltam aquest cim, sense perdre altura, i caminam unes passes cap a nord.
Tot d’una trobam un caminet, ben definit i trepitjat, ...
...que ens mena, de manera agradable cap a sud, davallant entre les alzines d’aquest bosc.
Caminam a recer del vent i la temperatura és molt agradable. Ja no fa fred. A força de ziga-zagues, aquest caminet ens mena casi bé, per la cresta del cap sud de la Moleta de Pastoritx.
A estones davalla un tant precipitat i la fullaraca és un perill afegit per a les llenegades.
Així mateix, com més avall ens fem va perdent pendent, fins arribar a la paret de partió entre Pastoritx i Son Verí. Hi ha tanca de reixeta i un botador.
Son les 11,10 h. en canviar de propietat. Després del botador trobam un nou camí de carro, ample i casi planer, que ens fa voltar els estreps de sa moleta girant de sud cap a l’oest. Aquest camí ens mena a passar vora un bon grapat de sitges i barraques. També vora un gran forn de calç i, ...
...uns minuts més tard, arribam a les restes de la font de Son Verí. Recordam clarament la impressió que sentírem el primer cop que la vérem.
Ens la podem imaginar com devia ser en el seu estat original només contemplant les restes enrunades del seu arc, ...
...decorat amb escultures i escut de família, o el que queda de la volta de canó que cobria l’ull de la font. És senzill descobrir la causa d’aquesta destrossa. Dos enormes penyals, que s’amollaren de les penyes que hi ha damunt la font, aconseguiren esfondrar tota l’edificació. 
Son les 11,40 h. Seguim el tirany, que ens fa davallar per anar a trobar el camí d’accés a les cases de Son Verí, només deu minuts després. Ara ja no hi ha res més a fer que seguir aquest camí, que està asfaltat i casi bé és planer. Hem voltat cap a nord.
Mentre avançam podem gaudir de molt bones vistes...
...de Valldemossa. El dia s’ha compost molt i ara és clar, encara que segueix bufant el vent.
Son les 12,00 h. en arribar a la part del darrera de les cases de sa Coma. El camí ens hi ha menat sense cap entrebanc. Davallam cap a la carretera i anam cap el cotxe.
Ha resultat una volta completa, curta en el temps però prou esforçada.
Selva/Sóller, novembre 2022

dimecres, 13 de juny del 2018

PUIG DE SA CREU Lloseta



PUIG DE SA CREU
(768 m)
Lloseta
(01.06.2018) 
Un recorregut per una muntanya discreta en quant a altitud, però que ens deixa unes bones panoràmiques del conjunt de la Serra, caminant per dins un espectacular alzinar. Encara que gran part del recorregut es fa per dins el terme de Lloseta, també caminarem pel d’Alaró, Mancor, dins el qual s’hi localitza el cim, i pel de Selva.
(A dia d'avui, 1 juny 2018, fan importants obres de restauració a les cases de s'Estorell Vell, pel que no s'ha de descartar que puguin prohibir el pas en qualsevol moment)
TEMPS TOTAL: 5 hores 10 minuts
RECORREGUT: 10,900 km
FÀCIL
Contemplar la Serra de Tramuntana des d'una perspectiva diferent, tal com férem aquesta setmana, ha estat un dels motius pels que ens hem decidit a anar a aquest puig, d'alçada discreta i dificultat molt baixa, però amb paisatges i paratges espectaculars.
Poc abans de les vuit d’un mati clar i calorós, deixam el cotxe aparcat molt a prop de les cases de s’Estorell Nou, més conegut actualment com “es Filicomís”.
Cercam el millor lloc per entrar dins el llit del torrent, per sortir-ne per l’altre costat.
Entram dins les terres de s’Estorell Vell.
Creuam un parell de marjades, orientats a nord, pujant, per arribar a una corba del camí que mena cap a les cases. Hi arribam amb pocs minuts de pujada.
Mentre, a la nostra espatlla hi queda l’imponent mola del puig de s’Alcadena,...
...amb la nafra “fresca” de l’esllavissada de fa uns anys.
Poques passes més endavant deixam el camí, tot just passat un portell amb barreres obertes. Aquí mantenim l’orientació cap a nord, mentre que el camí gira cap a l’est. És un camí de carro, ample i ben conservat que, davallant, ens mena a passar vora una gran roca que es veu va redolar de més amunt. No tenim gaires vistes perquè el camí ens mena entre olivars abandonats i envaïts pels pins. És una pujada no gaire feixuga però ben aviat ens hem tret la camisa. La calor i humitat es fan sentir.
Anam pujant entre els pins i, de sobte, sortim del bosc a unes marjades clares i planes. Hi ha les restes d’un porxo, amb la teulada esfondrada. Per aquí hi passen les canonades de la font Nova. Anam a guaitar a la boca de la mina.
És fonda. Es veu que l’ull de la font és molt més endins d’allà on som.
Sense deixar el camí, que alguns cops està casi esborrat pel bosc, seguim pujant i girant l’orientació mentre avançam en la volta al puig.
Son les 9,30 h. Hem entrat dins el bosc d’alzines.
Ara seguim per un senderó.
Tot d’una trobam les restes de les obres dels carboners i calciners.
Primers rotllos de sitja i algun forn de calç, així com les runes de les barraques, que per aquesta zona son de planta circular.
Molt poc més endavant, sortim del bosc i arribam al cap d’amunt d’uns penya-segats, ...
...des d’on gaudim de vistes clares de casi tota la part central de la Serra de Tramuntana. Son les 9,20 h. Hem deixat el terme de Lloseta i entrat dins el d’Alaró.
Ara caminam vora amples marjades d’olivar. El sol ens dona de ple i les vistes son amples. Cap a nord hi tenim el Clot d’Almadrá. A les 9,50 h. altre cop canviam de terme. Ara entram dins el de Mancor.
El senderó ens mena a un camí orientat a l’est, noltros el seguim però partim cap a l’oest.
Es veu clarament que aquest camí de carro no es fa servir gaire, tot i que està en perfecte estat. Ens mena entre marjades, cada cop més amunt i més abandonades. El camí acaba dins una d’aquestes marjades.
Seguim les marques de les bicicletes que hem vist des de fa una bona estona. Ens menen , altre cop, per dins el bosc fins a guanyar la cresta. Son les 10,10 h. Hi ha una redol ample i clar, amb una fita. És el punt on deixam aquest camí per girar cap a sud-oest i pujar cap al cim. No hi ha camí ni fites. Ni falta que fan. Les costes no son gaire empinades i pujar entre les roques, no massa grans, no presenta cap complicació. Caminam dins un bosc d’alzines. Totes tenen senyals evidents de la feina dels carboners.
Ens sorprèn molt veure que hi ha molts de redols amb alzines menudes, acabades de néixer. No ens hi havíem trobat mai.
Només vint minuts hem emprat per arribar al cim amb una bona suada. A la cresta dels penya-segats que pengen cap a l’oest.
Altre cop les vistes son amples i abracen bona part de la Serra.
En primer pla de la vista s’hi manté el puig de s’Alcadena. Descansam una estona. Per cert, sembla que el cim del puig de sa Creu està dins el terme de Mancor.
Un bon lloc per fer un cafetet
A les 11,10 h. seguim el nostre camí. Ens toca davallar. Ho feim casi bé per allà mateix on hem pujat. Poc abans d’arribar a aquell planiol amb la fita, ens desviam cap a sud, botam la paret que tenim al nostre costat. Tot d’una trobam les primeres fites. Tampoc son gaire necessàries però ens confirmen que anam bé.
Guanyam la cresta i entram dins una ample coma.
Vertader territori dels que feinejaven al bosc.
Rotllos de sitja, forn de calç, restes de barraques, caminets que van d’una a l’altre.
Tot son restes d’aquella activitat, que només fa poc més de 50 anys que es va esvair i ja sembla tan llunyana en el temps.
Mentre avançam, la pendent de la coma es fa més violenta. Caminam orientats a sud. Al fons de la coma ha comparegut un torrentó que, també, es va encaixonant entre roques. Arribam a la fi de la coma. Un final violent. Precipitat. Una mena de circ de roques amb una única sortida. Un xap per on s’escola el torrent. Els salts successius del torrent son realment impressionants.
El camí dels carboners, que seguim, ens mena pel costat dret del torrent.
Es manté casi bé planer mentre el torrent ha desaparegut, precipitat al fons del barranc.
No estarem gaire a trobar-nos amb les meravelles d’aquest camí.
El territori també es fa casi bé intransitable i el camí, ...
...aferrat a les roques, ha de cercar una sortida.
A força de ziga-zagues, amb un enginyi certament meritori, aconsegueix menar-nos, de forma segura, davallant per un territori que dona poques facilitats. Només ens calen vint minuts per sortir d’aquest territori i arribar a llocs més obert, però el que hem gaudit amb aquest camí ja val l’esforç de tota la caminada d’avui.
Hem arribat a un territori més obert i planer, som al comellar del Rafalet d’en Marc. Altre cop trobam les restes de les obres dels carboners i calciners. El camí es mante ben evident. És més, millora a mesura que anam davallant. Passam vora un impressionant forn de calç molt ben conservat.
Son les 12,00 h. Passam vora la font des Vidrier. Canviam de terme. Ara entram dins el de Selva (Biniamar).
Ara torna a ser un camí de carro ben evident. Seguim el curs del torrent a estones no gaire enfora del camí. El creuam un parell de vegades, fins que el perdem definitivament de vista.
Poc més endavant, tornam a entrar dins el terme de Lloseta. Vorejam les terres de conreu del Rafalet d’en Marc.
Els camps de garrofers es fan presents. Les vistes cap al sud ens mostren les menudes elevacions que ens envolten.
A les 12,30 h. ens atracam a les cases de s’Estorell Vell. Hi fan feina. Hi ha un bon grapat d’homes. El camí sembla que ens hi mena cap dret, però, pocs metres abans d’arribar-hi, ens desviam per seguir el camí que mena cap a fora de la finca. És el camí que es fa servir per arribar, i partir, de les cases.
Així mateix tenim ocasió de veure la grandària de les cases, així com del seu orgullós portal forà.
Noltros seguim aquest camí, davallant, voltant les cases a una distancia prudent, fins que arribam a la mateixa corba per on hem pujat. Estam casi segurs que aquest camí té una barrera tancada, en el punt on hi arriba el camí de Balladors, públic. Així que no ens arriscam i decidim sortir per allà on hem entrat.
Sense cap altre novetat, davallam un grapat de marjades, prou empinades, i arribam al torrent.
Creuam el seu llit i arribam al cotxe. Son les 13,00 h.
Una volta just a la mesura. Ni massa llarga ni massa cansada, però amb paratges que valen be la pena.

 Selva/Sóller, juny 2018